Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ragoût

Índex Ragoût

Un ragoût (del verb “tornar a donar gust") és un plat de carn, verdures i patates o llegums cuinat a foc lent en una salsa que distingeix l'estofat de la potée (carn d'olla), cuit en brou.

Taula de continguts

  1. 69 les relacions: Alicot, Api, Bearn, Boeuf bourguignon, Borgonya, Brou, Cantó de Friburg, Carbonada flamenca, Carn, Cassola (cuina), Cassolet, Còrdova, Ceba, Cervesa, Civet, Cua (anatomia), Curri, Cuscús, Departament de Cochabamba, Escudella i carn d'olla, Espècia, Filet de llonzes i coll, Fruita, Gastronomia de Lituània, Guisat, Gulasch, Haspengouw, Hègira, Iran, Jute d'Aràbia, Lleguminoses, Llenguadoc, Marroc, Nap, Olla de pressió, Paprika, Pasta, Pastanaga, Patatera, Pörkölt, Pebre vermell, Peixos, Pernil, Pilos (Messènia), Porro, Pot-au-feu, Provença, Puré de patates, Quebec, Ragú, ... Ampliar l'índex (19 més) »

Alicot

Un alicot és un guisat fet amb menuts d'aus de corral i, possiblement, el cap, els peus i les puntes de les ales, tradicionalment vinculats a les regions Bearn i Llenguadoc del sud de França.

Veure Ragoût і Alicot

Api

Lapi (Apium graveolens) és una planta amb flors de la família de les apiàcies.

Veure Ragoût і Api

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Veure Ragoût і Bearn

Boeuf bourguignon

Boeuf bourguignon servit amb pasta. El bou a la borgonyesa o, en francès, bœuf bourguignon, és un plat típic de la regió francesa de la Borgonya, que a França és coneguda pel seu vi negre.

Veure Ragoût і Boeuf bourguignon

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Veure Ragoût і Borgonya

Brou

Plat de brou amb verdures Un brou és, en gastronomia, un plat molt senzill, és a dir, l'aigua en què s'ha cuit algun aliment, usualment carns o vegetals.

Veure Ragoût і Brou

Cantó de Friburg

El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.

Veure Ragoût і Cantó de Friburg

Carbonada flamenca

Carbonada flamenca o carbonada a la flamenca és una recepta de cuina tradicional de la cuina belga (Flandes belga) i de la cuina del Nord - Pas de Calais (Flandes "francesa"), variant de la carbonada feta a partir de trossos de carn (sovint vedella) bresats amb cervesa belga o cervesa del Nord - Pas de Calais.

Veure Ragoût і Carbonada flamenca

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Veure Ragoût і Carn

Cassola (cuina)

Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.

Veure Ragoût і Cassola (cuina)

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Veure Ragoût і Cassolet

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Ragoût і Còrdova

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Ragoût і Ceba

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Veure Ragoût і Cervesa

Civet

Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.

Veure Ragoût і Civet

Cua (anatomia)

La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.

Veure Ragoût і Cua (anatomia)

Curri

Preparació del curri El curri, tal com es coneix en el món occidental, és una barreja d'espècies molt estesa en la gastronomia de l'Índia i del Pakistan.

Veure Ragoût і Curri

Cuscús

Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (en amazic seksu, en àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat a partir de sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs).

Veure Ragoût і Cuscús

Departament de Cochabamba

Departament de Cochabamba és una divisió administrativa de Bolívia, situada al centre del país, on la majoria de la població parla quítxua.

Veure Ragoût і Departament de Cochabamba

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Veure Ragoût і Escudella i carn d'olla

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Veure Ragoût і Espècia

Filet de llonzes i coll

Localització del tall en el bou. El filet de llonzes i coll és un tall de carn de boví i a l'estil britànic és només filet de llonzes.

Veure Ragoût і Filet de llonzes i coll

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Veure Ragoût і Fruita

Gastronomia de Lituània

El plat nacional de Lituània el ''Cepelinai'' La Gastronomia de Lituània és la gastronomia típica del país bàltic, cuina que s'adapta al clima fred del nord d'Europa, per això és molt comú l'ús d'ordi, patata, sègol, remolatxa, verdura de fulla verda, i bolets que creixen abundantment en els seus boscos, no és estrany veure algun d'aquests ingredients en les especialitats culinàries quotidianes.

Veure Ragoût і Gastronomia de Lituània

Guisat

El guisat és una tècnica de cocció poc precisa que consisteix a cuinar un aliment en suc semigreixós, amb condiments i sovint amb verdures (porro, pastanaga, api, ceba, pèsols, etc.) en una cassola al fogó.

Veure Ragoût і Guisat

Gulasch

Gulasch, gulaix, gulash o goulash és una sopa o estofat de carns i verdures (especialment de ceba) assaonat amb paprika i altres espècies.

Veure Ragoût і Gulasch

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Veure Ragoût і Haspengouw

Hègira

Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.

Veure Ragoût і Hègira

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Ragoût і Iran

Jute d'Aràbia

Les fulles de la mlokhiya són un ingredient molt apreciat a la cuina de certs països àrabs Flor del jute d'Aràbia ''Corchorus olitorius'' El jute d'Aràbia, mulukhiyya (àrab: ملوخية), malukhiyah o mlokhiya (Corchorus olitorius) és una planta conreada de la família Malvaceae.

Veure Ragoût і Jute d'Aràbia

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Veure Ragoût і Lleguminoses

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Ragoût і Llenguadoc

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Ragoût і Marroc

Nap

El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.

Veure Ragoût і Nap

Olla de pressió

Una olla de pressió L'olla de pressió és un recipient per a cuinar, amb un tancament hermètic que reté el vapor.

Veure Ragoût і Olla de pressió

Paprika

Diverses formes dels pebrots per a fer paprika. ''Pimentón'' espanyol Paprika envasat. Paprika al Gran Mercat de Budapest Paprika és una mena de pebre vermell, típic d'Hongria, obtingut del fruit dessecat d'algunes varietats de pebrot (Capsicum annuum).

Veure Ragoût і Paprika

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Veure Ragoût і Pasta

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Veure Ragoût і Pastanaga

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Ragoût і Patatera

Pörkölt

Pörkölt és un plat que se serveix calent.

Veure Ragoût і Pörkölt

Pebre vermell

El pebre vermell, pebre roig o pebre bord (Balears) és un condiment en forma de pols vermella derivat de la molta de diferents varietats de pebrera, com la nyora o el bitxo, el fruit de la pebrotera.

Veure Ragoût і Pebre vermell

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Ragoût і Peixos

Pernil

Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.

Veure Ragoût і Pernil

Pilos (Messènia)

Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Veure Ragoût і Pilos (Messènia)

Porro

miniatura El porro (Allium ampeloprasum J. Gay o el sinònim Allium porrum L.), és una planta cultivada que pertany al mateix gènere que l'all i la ceba (Allium).

Veure Ragoût і Porro

Pot-au-feu

Una preparació emplatada de pot-au-feu. El pot-au-feu és un plat tradicional i típic de la cuina francesa, compost de carn de bou que es cou en un brou aromatitzat per hortalisses i un bouquet garni.

Veure Ragoût і Pot-au-feu

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Ragoût і Provença

Puré de patates

Plat amb puré de patates i guarnit amb una fulla de julivert. El puré de patates, puré de creïlles, puré de pataques, puré de trumfes o puré de papes és un plat fet amb patates bullides reduïdes a puré.

Veure Ragoût і Puré de patates

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Veure Ragoût і Quebec

Ragú

Ragú napolità El ragú (en italià: ragù) és una mena de minestra o potatge típic de la cuina italiana que consisteix a deixar coure carns –aus, caça, etc.– o peixos en els seus propis sucs en una cassola tapada durant un temps prolongat entre dues i quatre hores, a baixa temperatura.

Veure Ragoût і Ragú

Ramadà

El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.

Veure Ragoût і Ramadà

Ratatolha

La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.

Veure Ragoût і Ratatolha

Recepta de cuina

Una recepta de cuina és una guia completa que proporciona tota la informació necessària per a preparar un plat específic, des dels ingredients fins als passos de la preparació, amb opcions addicionals com ara trucs culinaris, suggeriments de presentació i informació nutricional.

Veure Ragoût і Recepta de cuina

Ronyó

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Veure Ragoût і Ronyó

Salaó

La salaó (en gallec, Salgadura) és un mètode de conservació dels aliments que els fa aptes per a un consum perllongat.

Veure Ragoût і Salaó

Salsa

En la tradició europea, les salses són servides en una salsera. En gastronomia en general, una salsa o mullador és una preparació culinària de consistència pastosa, cremosa o semi-líquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars.

Veure Ragoût і Salsa

Salsitxa

El nom salsitxa (del llatí salsus, «salat») denomina una classe d'embotit allargat i cilíndric amb significat ampli que es presenta en diverses varietats i aparences.

Veure Ragoût і Salsitxa

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Ragoût і Sardenya

Soia

La soia o soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan.

Veure Ragoût і Soia

Sopa

Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.

Veure Ragoût і Sopa

Tajin

El tajin (de l'àrab, AFI, sovint transcrit com tagín o tajine seguint les convencions del francès) és un tipus de plat cuit tradicionalment en una cassola de fang especial que té una tapa cònica, també de fang, que fa de xemeneia i que també es diu tagín.

Veure Ragoût і Tajin

Trentino - Tirol del Sud

El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.

Veure Ragoût і Trentino - Tirol del Sud

Való

El való (walon, en való) és una llengua romànica occidental pertanyent a les llengües d'oïl.

Veure Ragoût і Való

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Veure Ragoût і Vall d'Aosta

Verd

Verd El verd és un dels tres colors primaris additius.

Veure Ragoût і Verd

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Veure Ragoût і Verdura

Vi negre

Una copa de vi negre El vi negre, anomenat vi roig sobretot a la Catalunya del Nord i antigament vi vermell, és aquell que prové de mostos de raïm negre (Vitis vinifera), elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.

Veure Ragoût і Vi negre

Waterzooi

El Waterzooi és un estofat tradicional de la gastronomia de Bèlgica, especialment al nord del Bèlgica, a la zona de Flandes.

Veure Ragoût і Waterzooi

Xup-xup

El xup-xup o cocció a foc lent és una tècnica culinària bàsica, que consisteix a coure els ingredients a una paella sobre fogó, amb un foc molt reduït, sense deixar que es bullen.

Veure Ragoût і Xup-xup

, Ramadà, Ratatolha, Recepta de cuina, Ronyó, Salaó, Salsa, Salsitxa, Sardenya, Soia, Sopa, Tajin, Trentino - Tirol del Sud, Való, Vall d'Aosta, Verd, Verdura, Vi negre, Waterzooi, Xup-xup.