Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Abbas I el Gran, Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hal·laj, Alexandre el Gran, Amr ibn al-Layth, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Aq Qoyunlu, Ardaixir I, Arrajan, Artavasdes de Pàrtia, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Atabeg, Àsia Central, Bahrain, Bàssora, Buixehr, Buwàyhides, Cir II el Gran, Comtat d'Abadeh, Darab, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Fadlawàyhides, Fasa, Firuzabad, Ghilzai, Golf Pèrsic, Hafez, Hafrak, Herat, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indjúida, Iran, Isfahan, Istakhr, Jahrum, Karim Khan Zand, Kharg, Kurds, Lar, Luris, Lutf Ali Khan Zand, ..., Nàdir-Xah Afxar, Pèrsia, Pèrsida, Persèpolis, Província d'Isfahan, Província de Fars, Província de Kerman, Província de Yazd, Qara Qoyunlu, Regne Unit, Saadi, Safàrides, Salghúrida, Sarvestan, Shapur, Sibawayh, Tabriz, Tràcia, UNESCO, Xa, Xabanqara, Xah Xuia, Xiraz, Xulistan, Yaqub ibn al-Layth, Yazd, 1289, 1353, 1393, 1468, 1503, 1730, 1747, 1779, 1834, 1838, 1844, 1857, 1979, 227, 228, 23 de maig, 648, 649, 934. Ampliar l'índex (45 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Província de Fars і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.
Nou!!: Província de Fars і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Província de Fars і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Al-Hal·laj
Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj i en àrab com al-Hal·laj (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.
Nou!!: Província de Fars і Al-Hal·laj · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Província de Fars і Alexandre el Gran · Veure més »
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Nou!!: Província de Fars і Amr ibn al-Layth · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Província de Fars і Anatòlia · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Província de Fars і Antígon Monoftalm · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Província de Fars і Aq Qoyunlu · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Província de Fars і Ardaixir I · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: Província de Fars і Arrajan · Veure més »
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Nou!!: Província de Fars і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Nou!!: Província de Fars і Úmar ibn Abd-al-Aziz · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Província de Fars і Atabeg · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Província de Fars і Àsia Central · Veure més »
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Nou!!: Província de Fars і Bahrain · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Província de Fars і Bàssora · Veure més »
Buixehr
Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.
Nou!!: Província de Fars і Buixehr · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Província de Fars і Buwàyhides · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Província de Fars і Cir II el Gran · Veure més »
Comtat d'Abadeh
Abadeh és el nom del districte (sharistan) més septentrional de la província de Fars a l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Comtat d'Abadeh · Veure més »
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Nou!!: Província de Fars і Darab · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Província de Fars і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Província de Fars і Dinastia Zand · Veure més »
Fadlawàyhides
Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.
Nou!!: Província de Fars і Fadlawàyhides · Veure més »
Fasa
Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Nou!!: Província de Fars і Fasa · Veure més »
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Nou!!: Província de Fars і Firuzabad · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Província de Fars і Ghilzai · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Golf Pèrsic · Veure més »
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà). Era xiïta i místic sufí i, ocasionalment, poeta de la cort. La seva vida es veu envoltada d'un aire de misteri i llegenda, potser perquè se'n coneixen molt pocs detalls. Destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l'ortodòxia del poder regnant. La seva vida i poemes han estat l'objecte de moltes anàlisis, comentaris i interpretacions, i ha estat l'autor més influent en la poesia persa posterior al.Hafez (EI) E. Yarshater, I. An overview La seva tomba rep pelegrins de diferents orígens. L'asteroide 12610 Hãfez, descobert el 1960, fou batejat així en honor seu.
Nou!!: Província de Fars і Hafez · Veure més »
Hafrak
Hafrak fou una antiga comarca de Fars entre Xiraz i Abarkuh.
Nou!!: Província de Fars і Hafrak · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Província de Fars і Herat · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Província de Fars і Il-kanat · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Província de Fars і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Província de Fars і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Província de Fars і Imperi Part · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Província de Fars і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Província de Fars і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Província de Fars і Imperi Selèucida · Veure més »
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Nou!!: Província de Fars і Indjúida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Província de Fars і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Província de Fars і Isfahan · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Província de Fars і Istakhr · Veure més »
Jahrum
Jahrum (persa: جهرم) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Nou!!: Província de Fars і Jahrum · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Província de Fars і Karim Khan Zand · Veure més »
Kharg
Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Kharg · Veure més »
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Província de Fars і Kurds · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Província de Fars і Lar · Veure més »
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Luris · Veure més »
Lutf Ali Khan Zand
Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.
Nou!!: Província de Fars і Lutf Ali Khan Zand · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Província de Fars і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Província de Fars і Pèrsia · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Província de Fars і Pèrsida · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Província de Fars і Persèpolis · Veure més »
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Nou!!: Província de Fars і Província d'Isfahan · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Província de Fars і Província de Fars · Veure més »
Província de Kerman
Comtats de Kerman Jardí Shazdeh, Mahan Bandera de bronze, Shahdad Kerman, Iran, III aC La província de Kerman (استان کرمان, Ostān-e Kermān) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Província de Kerman · Veure més »
Província de Yazd
Comtats de Yazd La Província de Yazd (استان یزد, Ostān-e Yazd) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Província de Yazd · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Província de Fars і Qara Qoyunlu · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Província de Fars і Regne Unit · Veure més »
Saadi
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí, conegut com a Saadi o Sa'di (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana.
Nou!!: Província de Fars і Saadi · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Província de Fars і Safàrides · Veure més »
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Nou!!: Província de Fars і Salghúrida · Veure més »
Sarvestan
Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.
Nou!!: Província de Fars і Sarvestan · Veure més »
Shapur
* Shapur, Sapor nom.
Nou!!: Província de Fars і Shapur · Veure més »
Sibawayh
Abu-Bixr Amr ibn Uthman ibn Qànbar al-Bixrí ——, conegut generalment com a Sibawayh o Sibawayhi —, Sibuyeh; en àrab — (Nesayak, actualment Bayza, vers 760 - Xiraz, vers 796-797) fou un pioner de la gramàtica àrab i reconegut com el fundador de la ciència gramatical d'aquesta llengua.
Nou!!: Província de Fars і Sibawayh · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Província de Fars і Tabriz · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Província de Fars і Tràcia · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Província de Fars і UNESCO · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: Província de Fars і Xa · Veure més »
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Nou!!: Província de Fars і Xabanqara · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Província de Fars і Xah Xuia · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Província de Fars і Xiraz · Veure més »
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Nou!!: Província de Fars і Xulistan · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Província de Fars і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Província de Fars і Yazd · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Província de Fars і 1289 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Província de Fars і 1353 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Província de Fars і 1393 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1468 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1503 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1730 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Província de Fars і 1747 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1779 · Veure més »
1834
;Països catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1834 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1838 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1844 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Província de Fars і 1857 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Província de Fars і 1979 · Veure més »
227
El 227 (CCXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Província de Fars і 227 · Veure més »
228
El 228 (CCXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Província de Fars і 228 · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Província de Fars і 23 de maig · Veure més »
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Província de Fars і 648 · Veure més »
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Província de Fars і 649 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Província de Fars і 934 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fars.
