Taula de continguts
91 les relacions: Abbas I el Gran, Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hal·laj, Alexandre el Gran, Amr ibn al-Layth, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Aq Qoyunlu, Ardaixir I, Arrajan, Artavasdes de Pàrtia, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Atabeg, Àsia Central, Bahrain, Bàssora, Buixehr, Buwàyhides, Cir II el Gran, Comtat d'Abadeh, Darab, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Fadlawàyhides, Fasa, Firuzabad, Ghilzai, Golf Pèrsic, Hafez, Hafrak, Herat, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indjúida, Iran, Isfahan, Istakhr, Jahrum, Karim Khan Zand, Kharg, Kurds, Lar, Luris, Lutf Ali Khan Zand, ... Ampliar l'índex (41 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Província de Fars і Abbas I el Gran
Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.
Veure Província de Fars і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Veure Província de Fars і Agha Muhàmmad Khan Qajar
Al-Hal·laj
Abu-l-Mughith al-Hussayn ibn Mansur ibn Mahamma al-Baydawí, conegut en persa per Mansur-e Hal·laj i en àrab com al-Hal·laj (Fars, 858 - Bagdad, 922) fou un dels principals teòlegs i místics sufís perses, així com poeta, en llengua àrab.
Veure Província de Fars і Al-Hal·laj
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Província de Fars і Alexandre el Gran
Amr ibn al-Layth
Amr ibn al-Layth fou un general persa, germà i successor de Yaqub ibn al-Layth fundador de la dinastia safàrida del Sistan.
Veure Província de Fars і Amr ibn al-Layth
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Província de Fars і Anatòlia
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Província de Fars і Antígon Monoftalm
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Veure Província de Fars і Aq Qoyunlu
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Província de Fars і Ardaixir I
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Veure Província de Fars і Arrajan
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Veure Província de Fars і Artavasdes de Pàrtia
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Veure Província de Fars і Úmar ibn Abd-al-Aziz
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Veure Província de Fars і Atabeg
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Província de Fars і Àsia Central
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Província de Fars і Bahrain
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Província de Fars і Bàssora
Buixehr
Bushehr Buixehr Bushire Bushir, Bushihr o Bushahr (en persa:بوشهر) és una ciutat de l'Iran amb una població de 165.377 habitants (cens del 2005), a la costa sud-oest del Golf Pèrsic.
Veure Província de Fars і Buixehr
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Província de Fars і Buwàyhides
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Província de Fars і Cir II el Gran
Comtat d'Abadeh
Abadeh és el nom del districte (sharistan) més septentrional de la província de Fars a l'Iran.
Veure Província de Fars і Comtat d'Abadeh
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Veure Província de Fars і Darab
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Veure Província de Fars і Dinastia Qajar
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Veure Província de Fars і Dinastia Zand
Fadlawàyhides
Els Fadlawàyhides (dinastia Fadlawàyhida o dels Banu Fadlawayh, també coneguda com a dinastia Xabankara o dels Xabankares) foren una dinastia kurda que va governar a Xabanqara de 1056 a 1314 El seu ancestre fou Fadlawayh ibn Ali ibn al-Hasan ibn Ayyub (Fadlun segon Ibn al-Athir), executat el 1071/1072 o 1078.
Veure Província de Fars і Fadlawàyhides
Fasa
Fasa o Pasa (persa: فسا) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Veure Província de Fars і Fasa
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Veure Província de Fars і Firuzabad
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Veure Província de Fars і Ghilzai
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Província de Fars і Golf Pèrsic
Hafez
XVIII. Mestre Xams-al-Din Mohammad, dit Hafez, de Xiraz o Khwaja Xams-al-Din Mohammad Hafez-e Xirazí en persa o Khwaja Xams-ad-Din Muhàmmad Hàfidh Xirazí en àrab — escrit en persa i àrab خواجه شمسالدین محمد حافظ شیرازی — (Xiraz, actual Iran, cap al 1315 - Xiraz, cap al 1390) fou un poeta persa més conegut pel làqab Hafez, pronunciat (que en àrab és Hàfidh), «(el) Preservador», que és com s'anomena qui se sap de memòria l'Alcorà).
Veure Província de Fars і Hafez
Hafrak
Hafrak fou una antiga comarca de Fars entre Xiraz i Abarkuh.
Veure Província de Fars і Hafrak
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Província de Fars і Herat
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Província de Fars і Il-kanat
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Província de Fars і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Província de Fars і Imperi Mede
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Província de Fars і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Província de Fars і Imperi Persa
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Província de Fars і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Província de Fars і Imperi Selèucida
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Veure Província de Fars і Indjúida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Província de Fars і Iran
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Província de Fars і Isfahan
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Veure Província de Fars і Istakhr
Jahrum
Jahrum (persa: جهرم) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars.
Veure Província de Fars і Jahrum
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Veure Província de Fars і Karim Khan Zand
Kharg
Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.
Veure Província de Fars і Kharg
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Província de Fars і Kurds
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Veure Província de Fars і Lar
Luris
Els Luris són una branca dels pobles iranians que viuen sobretot al sud-oest de l'Iran.
Veure Província de Fars і Luris
Lutf Ali Khan Zand
Lutf Ali Khan Zand o Loft Ali Khan (1769-1794) fou el darrer sobirà de la dinastia persa dels zand.
Veure Província de Fars і Lutf Ali Khan Zand
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Província de Fars і Nàdir-Xah Afxar
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Província de Fars і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Província de Fars і Pèrsida
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Província de Fars і Persèpolis
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Veure Província de Fars і Província d'Isfahan
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Província de Fars і Província de Fars
Província de Kerman
Comtats de Kerman Jardí Shazdeh, Mahan Bandera de bronze, Shahdad Kerman, Iran, III aC La província de Kerman (استان کرمان, Ostān-e Kermān) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Província de Fars і Província de Kerman
Província de Yazd
Comtats de Yazd La Província de Yazd (استان یزد, Ostān-e Yazd) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Veure Província de Fars і Província de Yazd
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Província de Fars і Qara Qoyunlu
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Província de Fars і Regne Unit
Saadi
Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí, conegut com a Saadi o Sa'di (Xiraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana.
Veure Província de Fars і Saadi
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Província de Fars і Safàrides
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Veure Província de Fars і Salghúrida
Sarvestan
Sarvestān o Sarwistan (en persa سروستان, de sarv.
Veure Província de Fars і Sarvestan
Shapur
* Shapur, Sapor nom.
Veure Província de Fars і Shapur
Sibawayh
Abu-Bixr Amr ibn Uthman ibn Qànbar al-Bixrí ——, conegut generalment com a Sibawayh o Sibawayhi —, Sibuyeh; en àrab — (Nesayak, actualment Bayza, vers 760 - Xiraz, vers 796-797) fou un pioner de la gramàtica àrab i reconegut com el fundador de la ciència gramatical d'aquesta llengua.
Veure Província de Fars і Sibawayh
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Província de Fars і Tabriz
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Província de Fars і Tràcia
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Província de Fars і UNESCO
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Província de Fars і Xa
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Veure Província de Fars і Xabanqara
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Província de Fars і Xah Xuia
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Província de Fars і Xiraz
Xulistan
Xulistan (literalment País dels xuls o País Xul) és una regió històrica del Fars a l'Iran.
Veure Província de Fars і Xulistan
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Província de Fars і Yaqub ibn al-Layth
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Província de Fars і Yazd
1468
; Països Catalans.
Veure Província de Fars і 1468
1503
;Països Catalans.
Veure Província de Fars і 1503
1730
;Països catalans.
Veure Província de Fars і 1730
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Província de Fars і 1747
1779
;Països catalans.
Veure Província de Fars і 1779
1834
;Països catalans.
Veure Província de Fars і 1834
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Província de Fars і 1838
1844
;Països Catalans.
Veure Província de Fars і 1844
1857
;Països Catalans.
Veure Província de Fars і 1857
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Província de Fars і 1979
227
El 227 (CCXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Província de Fars і 227
228
El 228 (CCXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Província de Fars і 228
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Província de Fars і 23 de maig
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Província de Fars і 648
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Província de Fars і 649
També conegut com Fars.