Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Taula de continguts

810 les relacions: Aèdon, Aèrope, Abrota, Acacal·lis (filla de Minos), Acacos, Acamènides, Acarnà, Acarnània, Acastos, Acònit, Acis (desambiguació), Aconci, Acròpoli d'Atenes, Acteó, Adana, Adonis (mite), Afareu, Afrodita, Agàstenes, Agènor (fill de Posidó), Agdistis, Age of Empires, Age of Mythology, Alèvades, Alcàtous, Alcínous (rei), Alcíone (filla d'Èol), Alcestis, Alcioneu, Alcmeó (mitologia), Alcmena, Alecto (mitologia grega), Alexícacos, Almesquí, Altea (mitologia), Amaltea (mitologia), Amaltea (satèl·lit), Amazones (mitologia), Amíntor, Ametller, Amfíloc (mitologia), Amfíon, Amfòter (heroi), Amfiarau, Amfitrió, Amfitrite, Amitàon, Amor, Ancuros, Andròmaca, ... Ampliar l'índex (760 més) » « Shrink índex

Aèdon

Segons la mitologia grega, en un episodi recollit per Homer a lOdissea, Aèdon (grec antic: ἡ Ἀηδών -όνο&#962) era filla de Pandàreu, heroi cretenc, i de la seva dona Harmòtoe (grec antic: Ἁρμοθό&#951).

Veure Mitologia grega і Aèdon

Aèrope

Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.

Veure Mitologia grega і Aèrope

Abrota

Abrota de Beòcia és una personatge de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Abrota

Acacal·lis (filla de Minos)

Acacal·lis (en grec antic Ἀκακαλλίς), va ser, segons la mitologia grega, una princesa de Creta, filla de Minos i de Pasífae.

Veure Mitologia grega і Acacal·lis (filla de Minos)

Acacos

Acacos (en grec antic Ἄκακος, inofensiu), segons la mitologia grega, era un fill de Licàon.

Veure Mitologia grega і Acacos

Acamènides

Acamènides (en grec antic Ἀχαιμενίδης), fill d'Adamastos d'Ítaca, va ser un company d'Ulisses, que es va quedar a Sicília quan Ulisses va fugir precipitadament dels Ciclops mentre llençaven roques contra les seves naus, excitats per Polifem.

Veure Mitologia grega і Acamènides

Acarnà

D'acord amb la mitologia grega, Acarnà (en Ἀκαρνάν) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe, filla del déu riu Aqueloos.

Veure Mitologia grega і Acarnà

Acarnània

'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).

Veure Mitologia grega і Acarnània

Acastos

Segons la mitologia grega, Acastos o Acast (en Ἄκαστος) va ser el fill de Pèlias, rei de Iolcos, i d'Anaxíbia (de vegades es diu que de Filòmaca).

Veure Mitologia grega і Acastos

Acònit

L'acònit o tora (Aconitum) és un gènere de plantes amb flor de la família de les ranunculàcies.

Veure Mitologia grega і Acònit

Acis (desambiguació)

* Mitologia grega: Acis era l'esperit del riu Acis, fou fill de Faunes i de Simetis.

Veure Mitologia grega і Acis (desambiguació)

Aconci

Aconci (Ἀκόντιος) és un personatge de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Aconci

Acròpoli d'Atenes

Lacròpoli d'Atenes és l'acròpoli grega més important.

Veure Mitologia grega і Acròpoli d'Atenes

Acteó

Veure Mitologia grega і Acteó

Adana

Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.

Veure Mitologia grega і Adana

Adonis (mite)

''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.

Veure Mitologia grega і Adonis (mite)

Afareu

Segons la mitologia grega, Afareu (en grec antic Ἀφαρεύς) va ser un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone.

Veure Mitologia grega і Afareu

Afrodita

En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.

Veure Mitologia grega і Afrodita

Agàstenes

Agàstenes (Grec antic: Ἀγασθένης), en la mitologia grega, fou fill d'Augies al que va succeir al tron al regne d'Èlida.

Veure Mitologia grega і Agàstenes

Agènor (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Agènor (en grec Ἀγήνωρ, en llatí Ăgēnōr) va ser un rei de Fenícia, fill de Posidó i de Líbia.

Veure Mitologia grega і Agènor (fill de Posidó)

Agdistis

Agdistis (en grec antic: Ἄγδιστις) era un déu menor, d'origen frigi que va formar part de la mitologia grega i la religió romana.

Veure Mitologia grega і Agdistis

Age of Empires

Age of Empires (coneguda també per les sigles AOE) és una sèrie de videojocs d'estratègia en temps real per a ordinadors personals, desenvolupada per Ensemble Studios i publicada per Microsoft Game Studios.

Veure Mitologia grega і Age of Empires

Age of Mythology

Age of Mythology (comunament abreviat com AoM) és un videojoc per a ordinador personal d'estratègia en temps real en base mitològica desenvolupat per Ensemble Studios i publicat per Microsoft Game Studios.

Veure Mitologia grega і Age of Mythology

Alèvades

La dinastia dels alèvades (Ἀλευάδαι) fou la família més noble i poderosa de Tessàlia; Heròdot els anomena Βασιλεῖς (Basileus).

Veure Mitologia grega і Alèvades

Alcàtous

Segons la mitologia grega, Alcàtous o Alcàtou (en Ἀλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enòmau.

Veure Mitologia grega і Alcàtous

Alcínous (rei)

A la mitologia grega, Alcínous (en grec Ἀλκίνοος Alkínoös, 'ment poderosa') va ser rei dels feacis, fill de Fèax (o de Nausítous, segons altres).

Veure Mitologia grega і Alcínous (rei)

Alcíone (filla d'Èol)

Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).

Veure Mitologia grega і Alcíone (filla d'Èol)

Alcestis

A la mitologia grega, Alcestis o Alceste (en grec antic Ἄλκηστις Álkêstis o Ἀλκέστη Álceste) és una de les filles de Pèlias, rei de Iolcos a Tessàlia i Anaxíbia, germana d'Acastos, un dels argonautes.

Veure Mitologia grega і Alcestis

Alcioneu

s). Alcioneu (en grec antic Άλκυονεύς) va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill de Gea (la Terra) i d'Urà (el Cel).

Veure Mitologia grega і Alcioneu

Alcmeó (mitologia)

Alcmeó (en Ἀλκμαίων) va ser segons la mitologia grega, un heroi, fill de l'endeví Amfiarau, rei d'Argos, i d'Erifile.

Veure Mitologia grega і Alcmeó (mitologia)

Alcmena

En la mitologia grega Alcmena (en grec antic Άλκμήνη) era l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles.

Veure Mitologia grega і Alcmena

Alecto (mitologia grega)

Alecto o Al·lecto (grec: Ἀληκτώ, "la implacable") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el tàrtar.

Veure Mitologia grega і Alecto (mitologia grega)

Alexícacos

Alexícacos (Alexicacus) és un epítet que rebien alguns déus grecs com Zeus, Apol·lo o Hèrcules, i que significa 'el que avisa del mal'.

Veure Mitologia grega і Alexícacos

Almesquí

L'almesquí (Narcissus assoanus) és una petita planta amb flors grogues que creix sobre sòls molt prims fins als 1.200 m a les muntanyes mediterrànies.

Veure Mitologia grega і Almesquí

Altea (mitologia)

Altea cremant el tió D'acord amb la mitologia grega, Altea (en grec antic Άλθαία) va ser una heroïna, filla de Testi, heroi etoli.

Veure Mitologia grega і Altea (mitologia)

Amaltea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Amaltea (Ἁμάλθεια, 'tendra') va ser la nodrissa de Zeus, quan aquest déu era nadó.

Veure Mitologia grega і Amaltea (mitologia)

Amaltea (satèl·lit)

Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.

Veure Mitologia grega і Amaltea (satèl·lit)

Amazones (mitologia)

-, Museu del Louvre. Amazona davant d'un altar en una ceràmica grega del 475–450 aC Amazones en la ''Crònica de Núremberg'' Monument a les amazones a Samsun En la mitologia grega, les amazones o amàzones (en grec sg.: Ἀμαζών, pl.: Ἀμαζόνες) eren una antiga nació llegendària de guerreres o un país contemporani poblat per dones en els confins del món.

Veure Mitologia grega і Amazones (mitologia)

Amíntor

Segons la mitologia grega, Amíntor fou un rei dels dòlops.

Veure Mitologia grega і Amíntor

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Veure Mitologia grega і Ametller

Amfíloc (mitologia)

Amfíloc (en grec antic, Amphílochos, en llatí Amfilochus) va ser un personatge de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Amfíloc (mitologia)

Amfíon

Segons la mitologia grega, Amfíon (grec antic: Ἀμφίων, gen.: Ἀμφίονος; llatí: Amphīōn -īŏnis) va ser un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Veure Mitologia grega і Amfíon

Amfòter (heroi)

D'acord amb la mitologia grega, Amfòter (en grec antic Ἀμφότερος) va ser un heroi, fill d'Alcmeó i de la nimfa Cal·lírroe.

Veure Mitologia grega і Amfòter (heroi)

Amfiarau

En la mitologia grega, Amfiarau o Amfiareu (en grec antic, Ἀμφιάρᾱος Amphiáraos o Ἀμφιάρεως Amphiáreōs “el doblement maleït” en llatí, Amphiarāus), era fill d'Ecles (Οἰκλῆς, llatí Oecleus) -d'on li ve el seu epítet, l'Eclida- i d'Hipermnestra (Ὑπερμνήστρα), filla de Testi.

Veure Mitologia grega і Amfiarau

Amfitrió

Amfitrió veu Heracles matant les serps que s'havien ficat al bressol. Pintura al fresc de la Casa Vettii (Pompeia) Segons la mitologia grega, Amfitrió (Amphitryon) fou un heroi, fill d'Alceu, el rei de Tirint i d'Astidamia, filla de Pèlops i Hipodamia.

Veure Mitologia grega і Amfitrió

Amfitrite

Amfitrite (1866), per François Théodore Devaulx (1808–1870). Façana nord del ''Cour Carrée'' del palau del Louvre (París). Amfitrite (Ἀμφιτρίτη, 'el tercer que envolta ') és, en la mitologia grega, la deessa de les aigües tranquil·les.

Veure Mitologia grega і Amfitrite

Amitàon

Segons la mitologia grega, Amitàon (en grec antic Ἀμυθάων) va ser un heroi, fill de Creteu, rei de Iolcos, i de Tiro.

Veure Mitologia grega і Amitàon

Amor

El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.

Veure Mitologia grega і Amor

Ancuros

Ancuros o també Ancur (Anchurus, Ἄγχουρος) va ser, segons la mitologia grega, un príncep frigi, fill del rei Mides I de Frígia.

Veure Mitologia grega і Ancuros

Andròmaca

''Andròmaca en captivitat,'' de Frederic Leighton (''ca'' 1886). Segons la mitologia grega, Andròmaca (en grec antic Άνδρομάχη) era la filla d'Eeció i va ser esposa d'Hèctor de Troia.

Veure Mitologia grega і Andròmaca

Andròmeda (mitologia)

Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.

Veure Mitologia grega і Andròmeda (mitologia)

Androgeu

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Veure Mitologia grega і Androgeu

Anime

Wikipe-tan Lanime (en japonès アニメ) és el terme que agrupa els dibuixos animats de procedència japonesa.

Veure Mitologia grega і Anime

Anquínoe

En la mitologia grega, Anquínoe (en Ἀχιρρόη) o Anquírroe (Ἀγχινόη o Ἀχινόη) va ser una nàiada filla del déu Nil, esposa de Belos, i mare d'Egipte i de Dànau, als quals de vegades s'afegeixen Cefeu i Fineu.

Veure Mitologia grega і Anquínoe

Anquises

Fugida de Troia, Schönbrunn Segons la mitologia grega, Anquises (en grec antic Άγχίσης), va ser l'últim rei de Dardània i el pare del mític heroi Eneas.

Veure Mitologia grega і Anquises

Antífates

Antífates massacrant els grecs Segons la mitologia grega, Antífates (en grec antic Ἀντιφάτης) va ser un rei dels lestrígons, una tribu de gegants citat a l'Odissea.

Veure Mitologia grega і Antífates

Antígona (filla de Laòmedon)

Antígona (en grec antic Ἀντιγόνη), segons la mitologia grega, va ser una filla de Laomedó de Troia i germana de Príam de Troia.

Veure Mitologia grega і Antígona (filla de Laòmedon)

Antíope

Antíope (en grec antic Άντίοπη), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Èol.

Veure Mitologia grega і Antíope

Anteu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Anteu (grec antic: Ἀνταῖος, Antaios, llatí Antaeus) era un gegant, fill de Posidó i de Gea.

Veure Mitologia grega і Anteu (mitologia)

Antianira (princesa)

Segons la mitologia grega, Antianira (llatí Antianeira, grec Ἀντιάνειρα) fou una filla de Meneci, cabdill d'Opunt.

Veure Mitologia grega і Antianira (princesa)

Anticlea (filla d'Autòlic)

Anticlea (en grec antic Άντίκλεια), va ser, segons la mitologia grega, filla d'Autòlic, "el més astut dels homes".

Veure Mitologia grega і Anticlea (filla d'Autòlic)

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Mitologia grega і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Mitologia grega і Antiga Roma

Apol·lo

Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Veure Mitologia grega і Apol·lo

Apol·lodor de Cirene

Apol·lodor de Cirene (en llatí Apollodorus, en grec Άπολλόδωρος) va ser un gramàtic grec que sovint és mencionat per altres gramàtics, com ara per un escoliasta d'Eurípides, per Suides, per lEtymologicum Magnum o per Ateneu de Naucratis.

Veure Mitologia grega і Apol·lodor de Cirene

Apsirt

Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Veure Mitologia grega і Apsirt

Aquerúsia

Segons la mitologia grega, lAquerúsia (en Ἀχερουσία o Ἀχερουσίς λίμνη) era una llacuna vinculada al riu Aqueront, al món inferior o Hades, i per tant relacionada amb el món dels morts.

Veure Mitologia grega і Aquerúsia

Aqueront

LAqueront (Αχέροντας, Akherondas; en Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios.

Veure Mitologia grega і Aqueront

Aqueus

Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino Els aqueus (Achaei) eren una de les quatre tribus gregues en què els grecs es dividien.

Veure Mitologia grega і Aqueus

Aquil·les

Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.

Veure Mitologia grega і Aquil·les

Aracne

Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.

Veure Mitologia grega і Aracne

Aríon de Lesbos

Aríon (Αρίων) va ser un músic i poeta de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Aríon de Lesbos

Arcas (epònim)

Arcas (en grec antic Ἀρκάς), va ser, segons la mitologia grega, l'heroi epònim dels arcadis.

Veure Mitologia grega і Arcas (epònim)

Arcisi

Segons la mitologia grega, Arcisi (en grec antic Ἀρκείσιος, o Ἀρκέσιος) va ser un heroi grec, rei d'Ítaca, fill de Cèfal i de Procris, (però, d'acord amb altres mitologies, seria fill de Zeus o d'Hermes).

Veure Mitologia grega і Arcisi

Ares

En la mitologia grega, Ares (Ἄρης) és el déu de la guerra.

Veure Mitologia grega і Ares

Argia

Argia. BnF Argia (en grec antic Ἀργεία) va ser, segons la mitologia grega, una de les filles d'Adrast, rei de Sició i d'Argos i d'Amfítea.

Veure Mitologia grega і Argia

Argo

Segons la mitologia grega, Argo (Ἀργώ) fou el vaixell en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes quan sortiren de Iolcos a la recerca del velló d'or.

Veure Mitologia grega і Argo

Argonautes

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Veure Mitologia grega і Argonautes

Ariadna

Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Veure Mitologia grega і Ariadna

Aristàreta

Aristàreta (en Ἀρισταρέτη) va ser una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat, segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timàreta, Iaia de Cízic i Olimpíada.

Veure Mitologia grega і Aristàreta

Aristeu (mitologia)

Segons la mitologia grega, Aristeu (Aristaeus) va ser un fill de la nimfa Cirene, filla d'Hipseu, rei dels làpites.

Veure Mitologia grega і Aristeu (mitologia)

Aristonic de Tarant

Aristonic de Tarant (en Ἀριστόνικος; en Aristonicus) fou un escriptor grec nascut a Tarant autor d'una obra sobre mitologia grega a què diversos autors fan referència de manera freqüent, com ara Foci, Juli Cèsar i Higí.

Veure Mitologia grega і Aristonic de Tarant

Arquelau

* Arquelau (fill de Temen) en la mitologia grega, va ser un avantpassat d'Alexandre el Gran.

Veure Mitologia grega і Arquelau

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Mitologia grega і Arquitectura romana antiga

Arsínoe

Segons la mitologia grega, Arsínoe (en grec antic Ἀρσινόη) va ser una heroïna, filla de Fegeu, rei de Psofis.

Veure Mitologia grega і Arsínoe

Ascani

Eneas i Ascani. Museu Britànic Ascani (en grec antic Άσκάνιος), dit així segons la mitologia grega o Iulus, segons la mitologia romana, va ser el fundador i primer rei d'Alba Longa (1179 aC - 1141 aC) Era fill d'Enees, rei de Dardània, i la princesa troiana Creusa, filla de Príam (rei de Troia).

Veure Mitologia grega і Ascani

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Mitologia grega і Asclepi

Assàrac

Assàrac o Arsàrec, segons la mitologia grega, fou el primer rei de Dardània després de la divisió de la regió de la Tròade entre Dardània i Troia.

Veure Mitologia grega і Assàrac

Astèria

Altar de Pèrgam, a Berlín. Astèria (en grec antic Άστερία), va ser una deessa grega, filla del tità Ceos i de Febe, germana de Leto.

Veure Mitologia grega і Astèria

Astèrope

Segons la mitologia grega, Astèrope (Ἀστερόπη) va ser una de les Plèiades, filla d'Atlas i Plèione.

Veure Mitologia grega і Astèrope

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Mitologia grega і Asteroide

Astidamia

D'acord amb la mitologia grega, Astidamia (en grec antic Ἀστυδάμεια) va ser una filla d'Amíntor, rei dels dòlops.

Veure Mitologia grega і Astidamia

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Veure Mitologia grega і Astipalea

Astipalea (filla de Fènix)

Astipalea (en llatí Astypalaea, en grec antic Ἀστυπάλαια) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Fènix i Perimede, una filla d'Eneu.

Veure Mitologia grega і Astipalea (filla de Fènix)

Astrea

s). Segons la mitologia grega, Astrea (en grec antic Άστραία) va ser una deessa, filla de Zeus i de Temis (la Justícia) i germana del Pudor (Pudicitia).

Veure Mitologia grega і Astrea

Atalanta (filla de Iasos)

s). Segons la mitologia grega, Atalanta (Ἀταλάντα) fou una heroïna, filla de Iasos, rei d'Arcàdia, i de Clímene (però altres genealogies la consideren filla de Mènal i d'Esquenea).

Veure Mitologia grega і Atalanta (filla de Iasos)

Atalanta Bergamasca Calcio

LAtalanta Bergamasca Calcio és un club de futbol italià de la ciutat de Bèrgam.

Veure Mitologia grega і Atalanta Bergamasca Calcio

Atamant

Segons la mitologia grega, Atamant (en Ἀθάμας) va ser un rei d'Orcomen, fill d'Èol i d'Enàrete.

Veure Mitologia grega і Atamant

Atena

Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.

Veure Mitologia grega і Atena

Atlant (arquitectura)

Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores.

Veure Mitologia grega і Atlant (arquitectura)

Atlàntida

El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.

Veure Mitologia grega і Atlàntida

Atles (mitologia)

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.

Veure Mitologia grega і Atles (mitologia)

Atos

El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.

Veure Mitologia grega і Atos

Aulos

Laulos (en grec antic αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta.

Veure Mitologia grega і Aulos

Aventura gràfica

Els videojocs d'aventures o comunament aventures gràfiques són un tipus de programari d'entreteniment i videojocs, caracteritzats per la investigació, l'exploració, la solució de trencaclosques, la interacció amb personatges del videojoc i un enfocament en relat en comptes de desafiaments basats en reflexos.

Veure Mitologia grega і Aventura gràfica

Avern

L'Avern (en italià:lago d'Averno) és un llac d'origen volcànic i de 35 metres de profunditat màxima, situat a la Campània, que els poetes llatins descrivien com l'entrada al baix món, o com el mateix baix món, que després fou anomenat l'infern.

Veure Mitologia grega і Avern

Ícar

A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.

Veure Mitologia grega і Ícar

Ídmon

Ídmon (en grec antic, Ίδμων) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Colofó, ciutat de Jònia.

Veure Mitologia grega і Ídmon

Íficle

Segons la mitologia grega, Íficle (en grec antic Ἴφικλος, Ífiklos) fou un heroi, fill de Fílac, rei de Ptiòtida, i de Clímene.

Veure Mitologia grega і Íficle

Ígor Stravinski

, nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945).

Veure Mitologia grega і Ígor Stravinski

Íole

Íole amb una fletxa Íole (en grec antic Ἰόλη) segons la mitologia grega, va ser una heroïna, filla d'Èurit, rei d'Ecàlia, i d'Antioquea.

Veure Mitologia grega і Íole

Èac

D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.

Veure Mitologia grega і Èac

Èbal (fill de Cinortes)

Segons la mitologia grega, Èbal (en grec antic Οίβαλος) va ser un rei d'Esparta, fill de Cinortes, segons Pausànias.

Veure Mitologia grega і Èbal (fill de Cinortes)

Èdip

Èdip (Oidipūs) fou un heroi de la mitologia grega que pertany al cicle tebà.

Veure Mitologia grega і Èdip

Èol (fill d'Hípotes)

A la mitologia grega, Èol (en grec antic Αἴολος) va ser un heroi, fill d'Hípotes (o bé de Posidó i d'Arne, o de Melanipe, segons altres genealogies).

Veure Mitologia grega і Èol (fill d'Hípotes)

Èquem

egons la mitologia grega, Èquem (Ἔχεμος) va ser el fill d'Aèrop i net de Cefeu.

Veure Mitologia grega і Èquem

Èrato

Èrato Segons la mitologia grega, Èrato (en grec antic Έρατώ, "la que provoca desig") va ser una de les nou muses, filla, com les seves germanes, de Zeus i Mnemòsine.

Veure Mitologia grega і Èrato

Èreb

Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.

Veure Mitologia grega і Èreb

Èsac

Segons la mitologia grega, Èsac (en grec: Αίσακος), fou un heroi fill del rei de Troia Príam, les seves aventures succeïren abans de l'inici de la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Èsac

Èson

Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Veure Mitologia grega і Èson

Èurit (fill d'Hermes)

Segons la mitologia grega, Èurit (en grec antic Εὔρυτος) va ser un heroi, fill d'Hermes i d'Antianira.

Veure Mitologia grega і Èurit (fill d'Hermes)

Òpera Garnier

L'Òpera Garnier, també coneguda com l'Òpera de París o Palau Garnier és un dels edificis més característics del 9è districte de París i del paisatge urbà de la capital francesa.

Veure Mitologia grega і Òpera Garnier

Òrnees

Òrnees (en Orneae; gentilici Ὀρνεάτης, orneata) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al districte de l'Argòlida, al Peloponnès.

Veure Mitologia grega і Òrnees

Æsir

Els ǽsir són la nissaga de déus del panteó nòrdic més importants.

Veure Mitologia grega і Æsir

Àgave (filla de Cadme)

Penteu, fill d'Agaue, és esquinçat per sa mare i la germana d'ella, Ino. Lecànide (λεκανί&#962) àtica amb figures vermelles, aprox. 450-425 a. Cr. (Louvre, París) Segons la mitologia grega, Àgave o Agave (grec antic: Ἀγαύη; llatí: Ăgāuē o Ăgău&#275) va ser una princesa tebana, filla de Cadme i d'Harmonia.

Veure Mitologia grega і Àgave (filla de Cadme)

Àiax el Major

En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill de Telamó, és un heroi grec rei de l'illa de Salamina que va participar en la Guerra de Troia capitanejant dotze naus.

Veure Mitologia grega і Àiax el Major

Ànima

Déu observa la lluita entre un àngel i un dimoni per una ànima humana. En moltes religions i escoles filosòfiques, lànima és la part immaterial o espiritual d'un ésser viu, sovint considerada com a eterna.

Veure Mitologia grega і Ànima

Àries (astrologia)

Símbol Àries és un dels signes del zodíac, el corder.

Veure Mitologia grega і Àries (astrologia)

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.

Veure Mitologia grega і Àrtemis

Àstac (fill de Posidó)

Segons la mitologia grega, Àstac (Astacus) fou un fill de Posidó i la nimfa Òlbia.

Veure Mitologia grega і Àstac (fill de Posidó)

Basilisc

''Medusa'' de Rubens. El naixement del primer basilisc segons la mitologia grega El basilisc o cocatris (del grec βασιλισκος, que vol dir 'reietó') és un monstre mitològic que ha estat descrit de formes diverses.

Veure Mitologia grega і Basilisc

Bastó d'Esculapi

Bastó d'Esculapi o Asclepi El bastó d'Esculapi (o d'Asclepi) és el símbol de la medicina, consistent en un bastó amb una serp enroscada.

Veure Mitologia grega і Bastó d'Esculapi

Batalla del Crimís

La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.

Veure Mitologia grega і Batalla del Crimís

Bèbrices (Pont)

Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.

Veure Mitologia grega і Bèbrices (Pont)

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Veure Mitologia grega і Bòsfor

Beot

Beot (en grec antic Βοιωτός), segons la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Itonos, rei de Tessàlia (o, segons altres, de Posidó), i de Melanipe (o Arne).

Veure Mitologia grega і Beot

Biant

D'acord amb la mitologia grega, Biant (Βίας) va ser un rei d'Argos, fill d'Amitàon i d'Idomene, filla de Feres.

Veure Mitologia grega і Biant

Biblis

Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.

Veure Mitologia grega і Biblis

Brau de Creta

El Brau de Creta és un ésser fantàstic de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Brau de Creta

Briàreu

Briareu 1795 En la mitologia grega Briàreu (en grec Βριάρεως Briareôs, Βριάρηος Briarêos o Οβριάρεως, Obriareôs, «fort») és un dels Hecatonquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, fills d'Urà i Gea.

Veure Mitologia grega і Briàreu

Briseida

''Aquil·les i Briseida'', d'Agostino Carracci. En la mitologia grega Briseida (en grec Βρισηίς, Brisēis), que tenia per nom veritable Hipodamia, és una vídua troiana i filla de Brises que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.

Veure Mitologia grega і Briseida

Cadmeus

En la mitologia grega, els cadmeons o cadmeus (en Καδμείωνες o Καδμεῖοι) foren el poble de Cadme, que poblaren Cadmea i el seu territori, Beòcia, després de fer-ne fora els seus habitants originals, els hiantes.

Veure Mitologia grega і Cadmeus

Caduceu

Caduceu, símbol d'Hermes o Mercuri i un dels símbols del comerç La paraula caduceu deriva del grec κηρυκειον que significa 'estri del missatger'.

Veure Mitologia grega і Caduceu

Cal·líope

Cal·líope, 1869 Urània i Cal·líope Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Cal·líope

Cal·lírroe (filla d'Oceà)

Cal·lírroe (en grec antic Καλλιρρόη), va ser, segons la mitologia grega, una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

Veure Mitologia grega і Cal·lírroe (filla d'Oceà)

Cal·listo (satèl·lit)

Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.

Veure Mitologia grega і Cal·listo (satèl·lit)

Calcant

Calcant (a la dreta) conduint Ifigenia al sacrifici, fresc sobre guix de Pompeia, després del 62 d. C., Museu nacional arqueològic de Nàpols En mitologia grega, Calcant o Calcas (en grec antic Κάλχας / Kálkhas), és un endeví grec, de Micenes o potser de Mègara, que apareix en els relats de la guerra de Troia, sobretot en la Ilíada.

Veure Mitologia grega і Calcant

Calcíope (filla d'Eetes)

Segons la mitologia grega, Calcíope (en grec antic Χαλκιόπη), va ser una filla d'Eetes, rei de la Còlquida.

Veure Mitologia grega і Calcíope (filla d'Eetes)

Campe

En la mitologia grega, Campe (en grec antic Κάμπη Kámpê, potser de κάμπος kámpos, ‘monstre marí') era la guardiana a qui Cronos va encarregar vigilar el Tàrtar, on havia empresonat els ciclops i els hecatonquirs.

Veure Mitologia grega і Campe

Camps Elisis

En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc tocat pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen del descans després de la mort.

Veure Mitologia grega і Camps Elisis

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Veure Mitologia grega і Canya (planta)

Caos

Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.

Veure Mitologia grega і Caos

Carmànor

Carmànor (en grec antic Καρμάνωρ) va ser, segons la mitologia grega, un sacerdot de la ciutat de Tarrha, a l'illa de Creta que acollí, segons explicaven els cretencs, Apol·lo i Àrtemis després que els déus venceren la serp Pitó, els purificà i es consagrà al seu culte.

Veure Mitologia grega і Carmànor

Carme (mitologia)

El mite de Carme va sorgir a Creta Carme és la forma llatinitzada de la paraula grega Κάρμη (Karmê, «la qui compateix»), i és també un personatge de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Carme (mitologia)

Carmenta

Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.

Veure Mitologia grega і Carmenta

Caront

* Astronomia: Caront (satèl·lit) és el principal satèl·lit de Plutó.

Veure Mitologia grega і Caront

Caront (mitologia)

Museu de Belles Arts. Caront (en grec antic Χάρων), és un geni del món infernal, un personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront (en algunes fonts, apareix confós amb la llacuna Estígia), fins a l'altra riba del riu dels morts.

Veure Mitologia grega і Caront (mitologia)

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Veure Mitologia grega і Caront (satèl·lit)

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Veure Mitologia grega і Casos

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Veure Mitologia grega і Cassandra

Cassiopea (mitologia)

Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, ''Poeticon Astronomicon''. "U.S. Naval Observatory Library" Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια) era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda.

Veure Mitologia grega і Cassiopea (mitologia)

Castàlia (nimfa)

Segons la mitologia grega, Castàlia (en Κασταλία) fou una nimfa del Parnàs associada a la font Castàlia.

Veure Mitologia grega і Castàlia (nimfa)

Caunos

Segons la mitologia grega, Caunos (en Καύνος) va ser un heroi fill de Milet, fundador de la ciutat d'aquest nom, i de la nimfa Ciànea.

Veure Mitologia grega і Caunos

Cànace

Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.

Veure Mitologia grega і Cànace

Càrites (mitologia)

s). D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites (en grec antic Χάριτες) van ser unes divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome.

Veure Mitologia grega і Càrites (mitologia)

Cèrber

En la mitologia grega, el ca Cèrber (en Κέρβερος; en Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern).

Veure Mitologia grega і Cèrber

Cérvola de Cerinea

s) La cérvola o daina de Cerinea va ser una bèstia de la mitologia grega que tenia banyes d'or i peülles de bronze, consagrada per Taígete a Àrtemis.

Veure Mitologia grega і Cérvola de Cerinea

Còcal

Còcal (en grec antic Κώκαλος Cocalos) va ser, segons la mitologia grega, un rei de la ciutat de Kamikos, a Sicília.

Veure Mitologia grega і Còcal

Còricos

Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.

Veure Mitologia grega і Còricos

Còrit (fill de Zeus)

Segons la mitologia grega, Còrit (en grec antic Κόριθος) va ser un rei dels tirrens, fill de Zeus i d'Electra filla d'Atlas.

Veure Mitologia grega і Còrit (fill de Zeus)

Cefeu (fill de Belos)

El rei Cefeu i Cassiopea a un gravat del 1596 D'acord amb la mitologia grega, Cefeu (en grec antic Κηφεύς), va ser un rei d'Etiòpia, fill de Belos i d'Anquínoe.

Veure Mitologia grega і Cefeu (fill de Belos)

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Veure Mitologia grega і Centaure (astronomia)

Centaure (mitologia)

Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.

Veure Mitologia grega і Centaure (mitologia)

Ceos

* Geografia: Kea (grec Keos, llatí Ceos) és una illa de la mar Egea amb uns dos mil habitants i 160 km².

Veure Mitologia grega і Ceos

Ceos (fill d'Urà)

En la mitologia grega, Ceos (en grec antic Κοῖος Koĩos, "intel·ligència") era el tità de la intel·ligència.

Veure Mitologia grega і Ceos (fill d'Urà)

Ceràmica grega

Signatura del famós pintor Sòfilos: ''Sófilos m'egrafsen'' (Sòfilos em va pintar) La '''ceràmica''' grega reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots grecs. Nascuda al Pròxim Orient, assolí en l'antiga Grècia un alt nivell de qualitat artística, i deixà una important informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.

Veure Mitologia grega і Ceràmica grega

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Mitologia grega і Ceres (mitologia)

Ciànea

Segons la mitologia grega, Ciànea (Κυάνεα) va ser una nimfa, filla del déu fluvial Meandre.

Veure Mitologia grega і Ciànea

Ciclop

Ciclop, d’Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680) En la mitologia grega, els ciclopsTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català (en Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front, fills d'Urà i de Gea.

Veure Mitologia grega і Ciclop

Cidó

D'acord amb la mitologia grega, Cidó fou un heroi, fill d'Hermes i d'Acacalis (però a l'Arcàdia n'atribuïen la paternitat a Tegeates).

Veure Mitologia grega і Cidó

Cinortes

Cinortes (o Cinortas, en grec antic Κυνόρτης), va ser, segons la mitologia grega, fill d'Amicles, el fill de Lacedèmon fundador de la ciutat d'Amicles, i de Diomeda.

Veure Mitologia grega і Cinortes

Ciparíssia

Ciparíssia (Kυπαρισσία) és una vila i antic municipi de Grècia de la unitat perifèrica de Messènia.

Veure Mitologia grega і Ciparíssia

Citeró

El Citeró (en Κιθαιρώνας, Kitheronas; en Κιθαιρών, Kithairṓn) és una cadena muntanyosa de Grècia que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Mitologia grega і Citeró

Citissor

Citissor (en grec antic Κυτίσσωρος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, el fill que Frixos va tenir quan va arribar a la Còlquida, amb una filla del rei Eetes, que tan aviat és Calcíope com Iofassa.

Veure Mitologia grega і Citissor

Citnos

Citnos o Kythnos (en Κύθνος, Kithnos; antigament també Thermià, en Θερμιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; està situada entre Kea i Sèrifos.

Veure Mitologia grega і Citnos

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Veure Mitologia grega і Civilització asteca

Colitx

Castelltallat Fulles de colitxos. El colitx (Silene vulgaris) és una espècie de planta de la família de les Cariofil·làcies.

Veure Mitologia grega і Colitx

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Veure Mitologia grega і Colosseu

Constel·lació d'Àries

Àries (Aries), l'ovella, amb el símbol Àries, és una de les constel·lacions del zodíac, situada entre Pisces a l'oest i Taurus a l'est.

Veure Mitologia grega і Constel·lació d'Àries

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és una constel·lació que porta el nom d'Hèrcules, l'heroi de la mitologia romana.

Veure Mitologia grega і Constel·lació d'Hèrcules

Constel·lació de Cefeu

Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de Cefeu

Constel·lació de l'Altar

LAltar (Ara) és una feble constel·lació de l'hemisferi sud, entre Centaurus i Lupus.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de l'Altar

Constel·lació de l'Àguila

L'Àguila (Aquila) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de l'Àguila

Constel·lació de l'Ossa Major

L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de l'Ossa Major

Constel·lació de la Balança

La Balança (Libra) és la setena constel·lació del zodíac (símbol Balança.) Segons la Unió Astronòmica Internacional el nom, en llatí, de la constel·lació és Libra.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de la Balança

Constel·lació de la Copa

La Copa (Crater) és una de les 88 constel·lacions modernes i era una de les 48 de la relació de Claudi Ptolemeu.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de la Copa

Constel·lació de la Popa

La Popa (Puppis) és una constel·lació de l'hemisferi sud.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de la Popa

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Veure Mitologia grega і Constel·lació de la Verge

Constel·lació del Ca Menor

El Ca Menor (Canis Minor) és una petita constel·lació de l'hemisferi sud que està situada entre les constel·lació dels Bessons, l'Unicorn, l'Hidra Femella i el Cranc.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Ca Menor

Constel·lació del Cigne

El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Cigne

Constel·lació del Cotxer

El Cotxer (Auriga) és una constel·lació de l'hemisferi nord.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Cotxer

Constel·lació del Gall Dindi

El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Gall Dindi

Constel·lació del Lleó

El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Lleó

Constel·lació del Pegàs

El Pegàs (Pegasus) és una constel·lació de l'hemisferi nord anomenada així degut al mític Pegàs el cavall alat de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Pegàs

Constel·lació del Serpent

El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Serpent

Constel·lació del Serpentari

El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Serpentari

Constel·lació del Taure

El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.

Veure Mitologia grega і Constel·lació del Taure

Copa d'Higiea

Copa d'Higiea: símbol de farmàcia La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa.

Veure Mitologia grega і Copa d'Higiea

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Veure Mitologia grega і Corint

Creació

La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.

Veure Mitologia grega і Creació

Creont (rei de Corint)

Segons la mitologia grega, Creont (en Κρέων), fill de Licet, va ser un rei de Corint.

Veure Mitologia grega і Creont (rei de Corint)

Creteu

Segons la mitologia grega, Creteu (en grec antic Κρηθεύς) va ser un rei de Tessàlia, fill d'Èol i d'Enàrete.

Veure Mitologia grega і Creteu

Crios

En la mitologia grega, Crios (en grec antic: Κρεῖος Kriōs, ‘anyell', ‘amo') era el déu dels ramats, i potser dels saqueigs.

Veure Mitologia grega і Crios

Crisàor

Naixement de Pegàs i Crisàor 1876-1885. Edward Burne-Jones Segons la mitologia grega, Crisàor (en grec antic Χρυσάωρ "l'home de l'espasa d'or") va ser un heroi, fill de Posidó i de Medusa.

Veure Mitologia grega і Crisàor

Crocos

Crocos (en grec antic Κρόκος) va ser, segons la mitologia grega, un jove enamorat de la nimfa Esmílace o (Esmílax), que el va rebutjar.

Veure Mitologia grega і Crocos

Cronos

En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.

Veure Mitologia grega і Cronos

Crotó

Crotó (en grec antic Κρότων) va ser, segons la mitologia grega, un heroi que vivia a les riberes de l'Èsar, al sud d'Itàlia.

Veure Mitologia grega і Crotó

Crotop

D'acord amb la mitologia grega, Crotop (en grec antic Κρότωπος) va ser un rei d'Argos, fill d'Agènor.

Veure Mitologia grega і Crotop

Ctímene

Ctímene (en grec antic Κτιμένη), segons la mitologia grega, va ser filla de Laertes, rei d'Ítaca, i d'Anticlea.

Veure Mitologia grega і Ctímene

Ctònia

En la mitologia grega, Ctònia (en Cthonia) era la deessa de la terra (χθών) i protectora dels camps; també era un sobrenom de les divinitats infernals Hècate i Demeter.

Veure Mitologia grega і Ctònia

Ctesip

Ctesip, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira.

Veure Mitologia grega і Ctesip

Curets (poble etoli)

En la mitologia grega, els curets (en Κουρῆτες) eren un poble que habitava a Etòlia entorn de la ciutat de Pleuró.

Veure Mitologia grega і Curets (poble etoli)

Dafnis (poeta)

Dafnis (en grec Δαφνίς, en llatí Daphnis) fou un personatge de la literatura antiga relacionat amb la mitologia grega, al qui s'atribueix la invenció de la poesia bucòlica.

Veure Mitologia grega і Dafnis (poeta)

Danaides

Escultura d'una '''danaide''', obra de Johannes Schilling a Dresden D'acord amb la mitologia grega, les danaides (en grec antic Δαναΐδες) van ser les cinquanta filles del rei Dànau que va tenir amb diferents dones i que el van acompanyar quan marxà d'Egipte per por dels cinquanta fills del seu germà Egipte, advertit per un oracle.

Veure Mitologia grega і Danaides

Daune (ancestre dels iapigis)

Daune (en llatí Daunus, en grec antic Δαῦνος o també Δαύνιος) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Licàon d'Arcàdia, germà de Jàpige i Peuceci.

Veure Mitologia grega і Daune (ancestre dels iapigis)

Dàctils

En la mitologia grega, els dàctils (en Dàktyloi) són uns éssers fabulosos de Frígia o bé del mont Ida, a Creta, als quals s'atribuïa el descobriment del ferro i la metal·lúrgia.

Veure Mitologia grega і Dàctils

Dànae

'''''Dànae''''' (obra de Ticià inspirada en ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi, on es representa el moment en què Zeus, sota la forma d'una pluja d'or, entra a la seua cambra). Segons la mitologia grega, Dànae (en grec Δανάη, en llatí Dănăē) era una princesa argòlida, filla del rei Acrisi i d'Eurídice, filla de Lacedèmon, rei d'Esparta.

Veure Mitologia grega і Dànae

Dàrdan

Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.

Veure Mitologia grega і Dàrdan

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Veure Mitologia grega і Déu del Sol

Dípters

Els dípters (Diptera, compost a partir del grec di, 'dues' i pteron, 'ala'; 'dues ales') són un ordre d'insectes de la subclasse Pterygota.

Veure Mitologia grega і Dípters

Deíon

Deíon (en grec antic Δηίων) o Deioneu (Δηιονεύς), segons la mitologia grega, va ser un rei de la Fòcida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Veure Mitologia grega і Deíon

Deianira

Guido Reni, ''Rapte de Deianira'', 1620-1621, Museu del Louvre. D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.

Veure Mitologia grega і Deianira

Deidamia

Deidamia, segons la mitologia grega, fou una princesa d'Esciros amb qui Aquil·les tingué el seu fill Neoptòlem.

Veure Mitologia grega і Deidamia

Deimos (satèl·lit)

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Mitologia grega і Deimos (satèl·lit)

Demèter

En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

Veure Mitologia grega і Demèter

Demònice

Segons la mitologia grega, Demonice (en grec antic Δημονίκη) va ser filla d'Agènor, heroi etoli, i d'Epicasta.

Veure Mitologia grega і Demònice

Demofont d'Eleusis

Segons la mitologia grega, Demofont (Dēmophōn o Dēmophóōn) va ser fill de Celeu, rei d'Eleusis, i de Metanira, i germà de Triptòlem.

Veure Mitologia grega і Demofont d'Eleusis

Denyen

Els denyen o danuna (accadi Da-nu-na, fenici Dnn-im egipci Dnwn/Dnjn/Dnan) foren un dels pobles de la mar que es va establir a la regió d'Adana durant el col·lapse de l'edat de bronze.

Veure Mitologia grega і Denyen

Diluvi universal

''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.

Veure Mitologia grega і Diluvi universal

Diomedes (fill de Tideu)

Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.

Veure Mitologia grega і Diomedes (fill de Tideu)

Dionís

Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.

Veure Mitologia grega і Dionís

Dione

* Astronomia: Dione (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Saturn.

Veure Mitologia grega і Dione

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Mitologia grega і Dione (satèl·lit)

Dipè

Dipè (Dipoenus) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Escil·lis.

Veure Mitologia grega і Dipè

Dirce

''Una '''Dirce''' cristiana'' (obra de Henryk Siemieradzki). Segons la mitologia grega, Dirce (en grec antic Δίρκη, en llatí Dirce) va ser l'esposa de Licos, rei de Tebes.

Veure Mitologia grega і Dirce

Divinitats fluvials (mitologia grega)

En la mitologia grega, les divinitats fluvials, anomenades també Pòtams o simplement Rius (en Ποταμοί, Potamoi 'rius'; en Flumina) eren unes divinitats associades a un curs d'aigua que eren objecte de culte local a la regió que travessaven.

Veure Mitologia grega і Divinitats fluvials (mitologia grega)

Dolíons

Els dolíons (en Δολίονες) eren un poble de la mitologia grega que vivia entorn de la ciutat de Cízic, per on passaren els argonautes.

Veure Mitologia grega і Dolíons

Dona d'aigua

Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

Veure Mitologia grega і Dona d'aigua

Donusa

Donusa (en Δονούσα) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Mitologia grega і Donusa

Dorceu

Dorceu (en llatí Dorceus, en grec antic Δορκεύς) fill d'Hipocoont, va ser, segons la mitologia grega, un personatge de Lacedemònia que tenia un heròon a la vora d'Esparta, juntament amb el seu germà Sebros.

Veure Mitologia grega і Dorceu

Doris (mitologia)

s, Gliptoteca de Múnic). Segons la mitologia grega, Doris p. 69 (en grec antic Δωρίς) va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Doris (mitologia)

Dotze

El dotze és el nombre que segueix l'onze i que precedeix el tretze.

Veure Mitologia grega і Dotze

Dríada

'''Dríada''' d'Evelyn De Morgan. Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest romangui viu.

Veure Mitologia grega і Dríada

Driant

D'acord amb la mitologia grega, Driant (en grec antic Δρύας, gen. Δρύαντος) va ser un heroi, fill d'Ares.

Veure Mitologia grega і Driant

Dyeus

Dyeus és el nom de l'antic déu reconstruït de la mitologia indoeuropea.

Veure Mitologia grega і Dyeus

Ecles

Segons la mitologia grega, EclesTranscripcions del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català o Oicles (en grec antic Οἰκλῆς o Ὀϊκλῆς), també Ecleu o Oicleu (en grec antic Ὀϊκλεύς, en llatí Oecleus), va ser un endeví, fill d'Antífates i de Zeuxipe.

Veure Mitologia grega і Ecles

Eco (mitologia)

Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.

Veure Mitologia grega і Eco (mitologia)

Eetes

Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Veure Mitologia grega і Eetes

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Veure Mitologia grega і Egeu (fill de Pandíon)

Egimi

Segons la mitologia grega, Egimi (Aigímios) va ser un heroi grec, fill de Doros.

Veure Mitologia grega і Egimi

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Veure Mitologia grega і Egina

Egina (mitologia)

Αἴγινα Segons la mitologia grega, Egina (en grec antic Αἴγινα, en llatí Aegīna) va ser una nimfa, filla del riu Asop i de Mètope.

Veure Mitologia grega і Egina (mitologia)

Egipte (fill de Belos)

Egipte (en grec antic ΑἴγυπτοςAigyptos) va ser segons la mitologia grega un fill de Belos i Anquinoe o Aquiroe.

Veure Mitologia grega і Egipte (fill de Belos)

Egist

Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.

Veure Mitologia grega і Egist

Elbrús

LElbrús és una muntanya situada al Caucas occidental, a la república russa de Kabardino-Balkària, a prop de la frontera amb Karatxai-Txerkèssia i Geòrgia.

Veure Mitologia grega і Elbrús

Electra

En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.

Veure Mitologia grega і Electra

Electra (desambiguació)

* Botànica: Electra, gènere de la família de les poàcies actualment denominat Schismus.

Veure Mitologia grega і Electra (desambiguació)

Els set contra Tebes

''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.

Veure Mitologia grega і Els set contra Tebes

Enàrete

Segons la mitologia grega, Enàrete (en grec antic Ἐνάρετη), va ser filla de Deímac, rei de Trica, a Tessàlia.

Veure Mitologia grega і Enàrete

Enòmau (fill d'Ares)

Enomau, Zeus i Pèlops Enòmau va ser, d'acord amb la mitologia grega, un rei de Pisa (Èlide), fill d'Ares i d'una de les filles del déu riu Àsop, Harpinna.

Veure Mitologia grega і Enòmau (fill d'Ares)

Energia eòlica

Lenergia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.

Veure Mitologia grega і Energia eòlica

Eneu

Eneu (grec antic Οἰνεύς, llatí Oeneus), segons la mitologia grega va ser un rei de Calidó, fill de Portàon i d'Èurite.

Veure Mitologia grega і Eneu

Enio

Enio (en grec Ένυώ, «horror») era, en la mitologia grega, una antiga deessa coneguda amb l'epítet «destructora de ciutats» i freqüentment representada coberta de sang i portant les armes de guerra en actituds violentes.

Veure Mitologia grega і Enio

Enone

Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.

Veure Mitologia grega і Enone

Enqueleus

Els enqueleus (en llatí Encheleis, en grec antic Ἐγχέλιοι) eren una tribu d'Il·líria que vivia al sud dels taulantis, segons Hecateu.

Veure Mitologia grega і Enqueleus

Eos

En la mitologia grega, Eos (en grec, ἡ Ἠώς -Ēṓs-, gen. Ἠοῦς ‘aurora') era la deessa titànica de l'aurora, que sortia de la seva llar a la vora de l'oceà que envoltava el món, per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol.

Veure Mitologia grega і Eos

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Veure Mitologia grega і Epònim

Epicasta

Epicasta (en grec antic Ἐπικάστη), segons la mitologia grega va ser una filla de Calidó, heroi etoli.

Veure Mitologia grega і Epicasta

Epimeteu

* Astronomia.

Veure Mitologia grega і Epimeteu

Epimeteu (mitologia)

Epimeteu (en grec antic Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità, un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà).

Veure Mitologia grega і Epimeteu (mitologia)

Equíon (pare de Penteu)

D'acord amb la mitologia grega, Equíon (grec antic Ἐχίων, home serp) va ser un dels cinc supervivents dels esparts de Tebes, nascuts de les dents del drac sembrades per Cadme durant la fundació de la ciutat.

Veure Mitologia grega і Equíon (pare de Penteu)

Equidna (mitologia)

Imatge idealitzada d''''Equidna''' a partir de relats mitològics. En la mitologia grega, Equidna (Echidna) era una monstruosa nimfa, considerada per Hesíode descendent de Forcis i Ceto, els fills de Pontos i de Gea (les aigües del mar i la terra).

Veure Mitologia grega і Equidna (mitologia)

Equidnes

Els equidnes (Tachyglossidae) són, juntament amb els ornitorrincs, els únics supervivents de l'ordre Monotremata (mamífers que ponen ous).

Veure Mitologia grega і Equidnes

Erecteu

L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.

Veure Mitologia grega і Erecteu

Erictoni

Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.

Veure Mitologia grega і Erictoni

Erifile

Erifile (en grec antic Ἐριφύλη) va ser segons la mitologia grega una heroïna, filla de Tàlau, rei d'Argos i germana d'Adrast.

Veure Mitologia grega і Erifile

Eris (filla de Nix)

Eris (en grec antic Ἔρις) és el nom de la deessa grega de la discòrdia i la baralla segons la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Eris (filla de Nix)

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Veure Mitologia grega і Eris (planeta nan)

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Eros (fill d'Ares)

Escamandre (fill d'Oceà)

Escamandre (en grec antic Σκάμανδρος), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial fill d'Oceà i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Escamandre (fill d'Oceà)

Escatologia

El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.

Veure Mitologia grega і Escatologia

Escil·la (filla de Forcis)

crater del Louvre, 450-425 aC En la mitologia grega, Escil·la p. 80 (en grec Σκύλλα) era una jove que va ser transformada mitjançant un encís en una criatura marina de sis caps condemnada a guardar l'Estret de Messina.

Veure Mitologia grega і Escil·la (filla de Forcis)

Escil·lis

Escil·lis Scyllis) va ser un escultor grec molt antic que sempre apareix esmentat conjuntament amb Dipè. La llegenda els feia deixebles de Dèdal, i el seu estil rebia el nom de dedalià. Tot i això, no hi ha dubte que eren personatges reals, i no pas simples personatges mitològics.

Veure Mitologia grega і Escil·lis

Escurçana

Exemplar capturat a la mar Negra L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa o, per confusió, la tòtina, el milà o la milana (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels miliobatiformes.

Veure Mitologia grega і Escurçana

Esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.

Veure Mitologia grega і Esfinx

Esmílace

Esmílace o també Esmílax va ser, segons la mitologia grega, una nimfa estimada per Crocos, al qual va rebutjar.

Veure Mitologia grega і Esmílace

Espai exterior

Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.

Veure Mitologia grega і Espai exterior

Esperqueu

Esperqueu (en grec antic Σπερχειός, Sperkeios), va ser, segons la mitologia grega, un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis, i germà de les Oceànides.

Veure Mitologia grega і Esperqueu

Estàtua de la Llibertat

L'estàtua de la Llibertat o "Llibertat enllumenant el món" (en anglès: "statue of Liberty" i Liberty Enlightening the World, respectivament) és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i d'arreu del món.

Veure Mitologia grega і Estàtua de la Llibertat

Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (en grec antic Στερόπη), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Cefeu, rei de Tegea.

Veure Mitologia grega і Estèrope (filla de Cefeu)

Estèrope (filla de Portàon)

Segons la mitologia grega, Estèrope (en Στερόπη) va ser una filla de Portàon, rei de Calidó, i d'Èurite.

Veure Mitologia grega і Estèrope (filla de Portàon)

Esteve de Bizanci

Esteve de Bizanci o Estèfan de Bizanci (Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del.

Veure Mitologia grega і Esteve de Bizanci

Etòlia

Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.

Veure Mitologia grega і Etòlia

Eubea (mitologia)

Segons la mitologia grega, Eubea (Euboea) és una filla d'Asop i l'epònim de l'illa d'Eubea.

Veure Mitologia grega і Eubea (mitologia)

Eumènides

Orestes'', per William-Adolphe Bouguereau Les eumènides (en grec antic Εὐμενίδες), o les erínies (grec Έρινύες) són, en la mitologia grega i romana unes divinitats violentes.

Veure Mitologia grega і Eumènides

Eunòmia

* Astronomia: un asteroide del cinturó principal; vegeu (15) Eunòmia.

Veure Mitologia grega і Eunòmia

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Veure Mitologia grega і Euràsia

Euríal

* En la Mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Euríal

Eurímac (mitologia)

Segons la mitologia grega, Eurímac (Εὐρύμαχος) és un personatge mític grec, seguidor d'Hipodamia, princesa dels flegieus, que va destruir Tebes després de la mort d'Amfíon i Zetos.

Veure Mitologia grega і Eurímac (mitologia)

Europa (filla d'Agenor)

Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Veure Mitologia grega і Europa (filla d'Agenor)

Eurotes

El riu Eurotes o Eurotas (en Ευρώτας) és el principal riu de Lacònia, a la regió del Peloponès (Grècia).

Veure Mitologia grega і Eurotes

Euterpe

En la mitologia grega, Euterpe (en grec Ευτέρπη, «la molt agradable», «la d'agradable geni »o «la de bon ànim») és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta.

Veure Mitologia grega і Euterpe

Evandre

Segons la mitologia grega, Evandre (en grec antic Εὔανδρος, home bo o home fort) va ser un heroi, originari de la ciutat de Pal·làntion.

Veure Mitologia grega і Evandre

Evèmer

Evèmer (Evemerus o Euhemerus) fou un filòsof de l'antiga Grècia de final del.

Veure Mitologia grega і Evèmer

Evenos

LEvenos (Εύηνος) és un riu de Grècia que recorre la regió d'Etòlia.

Veure Mitologia grega і Evenos

Fada

Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.

Veure Mitologia grega і Fada

Falèron

Falèron (en llatí Phalerum, en grec antic Φάληρον) era un demos de l'Àtica situat a uns 8 km d'Atenes, a la costa occidental.

Veure Mitologia grega і Falèron

Fòbia

Una fòbia (derivat de Fobos, en grec antic Φόϐος, «pànic», fill d'Ares i Afrodita en la mitologia grega, la personificació de la por) és una paüra intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia).

Veure Mitologia grega і Fòbia

Febe (filla de Gea)

Altar de Pèrgam, a Berlín Febe (En grec Φοιβη) és una figura de la mitologia grega clàssica; el seu nom és la forma femenina de Febus.

Veure Mitologia grega і Febe (filla de Gea)

Fegeu

Segons la mitologia grega, Fegeu (en grec antic Φηγεύς) va ser un heroi grec, fill del déu-riu Ínac i de la nimfa Mèlia, i germà de Foroneu.

Veure Mitologia grega і Fegeu

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Veure Mitologia grega і Fetge

Fidip

Fidip (en grec antic Φείδιππος Feidippos), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tèssal, rei de Cos i per tant net d'Heracles.

Veure Mitologia grega і Fidip

Filomela

Filomela (en grec antic Φιλομήλα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa atenenca, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de la nimfa Zeuxipe.

Veure Mitologia grega і Filomela

Filosofia occidental

Jònia, on va néixer la filosofia grega primerenca, a l'oest de l'Àsia Menor La filosofia occidental fa referència al pensament filosòfic i al seu desenvolupament a occident, distingint-se així de la filosofia oriental o d'altres tendències observades entre diversos pobles indígenes.

Veure Mitologia grega і Filosofia occidental

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Veure Mitologia grega і Flauta

Flauta de Pan

Dafnis La flauta de Pan, coneguda també com a bufacanyes, flabiol de set forats o flabiol de canons, és un instrument de vent (aeròfon).

Veure Mitologia grega і Flauta de Pan

Flègies

Dante i Virgili'', vitrall vuitcentista del Museo Poldi Pezzoli de Milà. En la mitologia grega, Flègies (en grec antic Φλεγύας Flegias) era Rei dels Làpites, fill d'Ares i Crise, una de les dues filles d'Halmos.

Veure Mitologia grega і Flègies

Flora (mitologia)

''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.

Veure Mitologia grega і Flora (mitologia)

Fobos (satèl·lit)

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.

Veure Mitologia grega і Fobos (satèl·lit)

Forca (estri)

Forca al costat d'un munt de compost Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades.

Veure Mitologia grega і Forca (estri)

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Mitologia grega і Formatge

Fortunatae insulae

Fortunatae Insulae o Illes Afortunades, en grec antic αἱ τῶν Μακάρων νῆσοι, també anomenades Illes dels Benaventurats o Illes de la Benedicció, van ser en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el que, els mortals que ho mereixien, eren rebuts pels déus.

Veure Mitologia grega і Fortunatae insulae

Frixos

Frixos i Hel·le. Frixos (en grec antic Φρίξος), en la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Atamant (rei d'Orcomen) i de Nèfele.

Veure Mitologia grega і Frixos

Galatea (satèl·lit)

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.

Veure Mitologia grega і Galatea (satèl·lit)

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Veure Mitologia grega і Galàxia

Gamelis

Gamelis (Gamelii, Γαμήλιοι θεοί) són, a la mitologia grega, les divinitats protectores del matrimoni.

Veure Mitologia grega і Gamelis

Ganimedes (mitologia)

Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.

Veure Mitologia grega і Ganimedes (mitologia)

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Veure Mitologia grega і Ganimedes (satèl·lit)

Gòrgones (mitologia)

s Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) Les gòrgones o gorgones (en grec antic, Γοργόνες), segons la mitologia grega, eren tres monstres marins: Esteno (o Èsteno), Euríale i Medusa.

Veure Mitologia grega і Gòrgones (mitologia)

Gea

Gea i/o Gaia, (en grec antic Γαῖα) en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.

Veure Mitologia grega і Gea

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Veure Mitologia grega і Gegant (mitologia)

Geríon (mitologia)

Geríon o Gerió (Geryon) és un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisàor i Cal·lírroe.

Veure Mitologia grega і Geríon (mitologia)

Gies

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Veure Mitologia grega і Gies

Glauc de Creta

Glauc i Poliïd Segons la mitologia grega, Glauc (en Glaukos) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Veure Mitologia grega і Glauc de Creta

God of War (videojoc de 2005)

God of War és un videojoc per a la consola PlayStation 2 comercialitzat a partir del 22 de maig de 2005.

Veure Mitologia grega і God of War (videojoc de 2005)

Gorgas

Gorgas, d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill de Macàon i d'Anticlea.

Veure Mitologia grega і Gorgas

Gorgòfone

Segons la mitologia grega, Gorgòfone (en grec antic Γοργοφόνη, l'assassina de la Gorgona) era filla de Perseu i d'Andròmeda.

Veure Mitologia grega і Gorgòfone

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Veure Mitologia grega і Gos

Grec (mitologia)

Grec (Graecus, Γραῖκος) fou, en la mitologia grega, el personatge del que els grecs deriven el seu nom Γραικοί (Graeci, grecs).

Veure Mitologia grega і Grec (mitologia)

Grup 4 de la taula periòdica

El grup 4 és un grup d'elements de la taula periòdica.

Veure Mitologia grega і Grup 4 de la taula periòdica

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Veure Mitologia grega і Guerra de Troia

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Mitologia grega і Hades

Halmos

Segons la mitologia grega, Halmos (Ἅλμος) va ser un heroi, fill de Sísif i de Mèrope, i germà de Glauc, d'Ornició i de Tersandre.

Veure Mitologia grega і Halmos

Hamadríada

J. W.Waterhouse - ''A Hamadryad'' (1895) Les hamadríades (en grec Ἁμαδρυάδες, Hamadriádes) són nimfes dels boscos de la mitologia grega que viuen als arbres.

Veure Mitologia grega і Hamadríada

Harpia

Representació medieval d'una harpia En la mitologia grega, les harpies (en Ἁρπυῖα, Harpyia) eren una mena de monstres o de genis alats.

Veure Mitologia grega і Harpia

Harpinna

Segons la mitologia grega, Harpinna (Ἅρπιννα) va ser una nimfa, filla del déu-riu Asop.

Veure Mitologia grega і Harpinna

Hausos

Hausos (h₂aus-os-) era la deessa de l'inframón en la mitologia indoeuropea.

Veure Mitologia grega і Hausos

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη; en llatí, Hĕcătē) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Veure Mitologia grega і Hècate

Hèctor

Hèctor s'acomiada d'Andròmaca i d'Astíanax. Albert Maignan En la mitologia grega, Hèctor (en grec antic Ἕκτωρ) era príncep de Troia i un dels herois que van lluitar en la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Hèctor

Hècuba

Hècuba amb Príam i Hèctor La reina Hècuba p. 64 o Hècabe (Hecuba o Hecabe era, segons una tradició de la mitologia grega, filla de Dimant de Frígia, o bé filla de Cisseu, un rei de Tràcia. La tradició de la Ilíada és la que la fa filla de Dimant.

Veure Mitologia grega і Hècuba

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Hèlios

Hèmera

Segons la mitologia grega, Hèmera (en grec antic Ἡμέρα) va ser, com explica Hesíode, una divinitat primordial, filla de l'Èreb (la Foscor) i de Nix (la Nit), i germana d'Èter (el Cel superior).

Veure Mitologia grega і Hèmera

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Veure Mitologia grega і Hèracles

Hèstia

Hèstia (en grec antic Ἑστία, 'llar') era la deessa de la llar en la mitologia grega; en la mitologia romana fou anomenada Vesta.

Veure Mitologia grega і Hèstia

Híades (cúmul estel·lar)

Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taure.

Veure Mitologia grega і Híades (cúmul estel·lar)

Hecatonquir

"''La caiguda dels gegants''" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les) En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centímans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà.

Veure Mitologia grega і Hecatonquir

Hefest

En la mitologia grega, Hefest (en grec antic Ἥφαιστος Hêfaistos) és fill de Zeus i d'Hera.

Veure Mitologia grega і Hefest

Hel·le

Segons la mitologia grega, Hel·le (en grec antic Έλλη) va ser una heroïna, filla d'Atamant, rei d'Orcomen, i de Nèfele.

Veure Mitologia grega і Hel·le

Heliades (ètnia)

En la mitologia grega, els helíades (en Heliadae) eren els fills d'Hèlios i Rode que van substituir els telquines com a pobladors de l'illa de Rodes.

Veure Mitologia grega і Heliades (ètnia)

Helicó

L'Helicó (Ελικώνας; Helicon) és una serralada muntanyosa de Grècia situada a la unitat perifèrica de Beòcia; és una prolongació de la serralada del Parnàs.

Veure Mitologia grega і Helicó

Hemó

Segons la mitologia grega, Hemó (en grec antic Αἵμων, Aimon), va ser un príncep tebà, fill de Creont i d'Eurídice.

Veure Mitologia grega і Hemó

Hera

En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Hera

Heracles Almelo

LHeracles Almelo és un club de futbol neerlandès de la ciutat d'Almelo.

Veure Mitologia grega і Heracles Almelo

Hermafrodit

Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.

Veure Mitologia grega і Hermafrodit

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Veure Mitologia grega і Hermafrodita

Hermíone (mitologia)

Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).

Veure Mitologia grega і Hermíone (mitologia)

Hermes

En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.

Veure Mitologia grega і Hermes

Hermolau de Constantinoble

Hermolau (Hermolaus) va ser un escriptor grec de Constantinoble.

Veure Mitologia grega і Hermolau de Constantinoble

Heroi

Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.

Veure Mitologia grega і Heroi

Heroi grec

L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.

Veure Mitologia grega і Heroi grec

Hesíone

Segons la mitologia grega, Hesíone (en grec Hesión) fou una princesa troiana a qui l'heroi Hèracles va salvar la vida i posteriorment va segrestar i endur cap a Salamina.

Veure Mitologia grega і Hesíone

Hesíquia

Hesíquia (Hesychia) era una deïtat de la mitologia grega que personificava la pau i la tranquil·litat.

Veure Mitologia grega і Hesíquia

Hiantes

En la mitologia grega, els hiantes o hiants (en Ὕαντες) foren els primers pobladors de Beòcia, que en van ser expel·lits pels cadmeus.

Veure Mitologia grega і Hiantes

Hidra de Lerna

''Hèracles i l'Hidra'', mosaic romà de Llíria (Camp de Túria) En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic ctònic amb forma de serp policèfala (el nombre dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higí, 30) a la qual Hèracles va matar en un dels seus dotze treballs.

Veure Mitologia grega і Hidra de Lerna

Higiea

* En mitologia grega: Higiea, deessa grega de la salut, filla d'Esculapi.

Veure Mitologia grega і Higiea

Hil·los

Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia.

Veure Mitologia grega і Hil·los

Himalia

* Astronomia: Himalia (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Himalia

Hipòcrates

Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).

Veure Mitologia grega і Hipòcrates

Hipòlit

''La mort d'Hipòlit'', de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912). A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.

Veure Mitologia grega і Hipòlit

Hipòlita

Hipòlita, en grec antic Ἱππολύτη, segons la mitologia grega fou reina de les amazones, identificada sovint amb Antíope.

Veure Mitologia grega і Hipòlita

Hiperíon (tità)

En la mitologia grega, Hiperíon (en Ὑπερίων, Hyperíōn 'el que viu a sobre', 'el que va per sobre'; en Hyperion) és un tità, fill d'Urà (el Cel) i Gea (la Terra).

Veure Mitologia grega і Hiperíon (tità)

Hipermnestra (desambiguació)

Segons la mitologia grega, Hipermnestra pot fer referència a.

Veure Mitologia grega і Hipermnestra (desambiguació)

Hipnos

Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades Hipnos, Himnos, o Son p. 21-22 (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni.

Veure Mitologia grega і Hipnos

Hipocamp (mitologia)

Hipocamp d'un dibuix de Pompeia. L'hipocamp (del grec: ἵπποκαμπος: ippokampos, literalment "cavall monstruós"; de ἵππος, "cavall" i κάμπος, "monstre") és una criatura mitològica compartida pels fenicis i els grecs.

Veure Mitologia grega і Hipocamp (mitologia)

Hipodamia (filla d'Enomau)

Pèlops i Hipodamia Segons la mitologia grega, Hipodamia (en Ἱπποδάμεια, Hipodámeia) fou una heroïna, filla d'Enòmau, rei de Pisa, a l'Èlida.

Veure Mitologia grega і Hipodamia (filla d'Enomau)

Hipodamia (muller de Pirítous)

Segons la mitologia grega, Hipodamia (en grec antic Ἱπποδάμεια Hipodámeia) era el nom de la filla de Butes (o d'Adrast) que va ser l'esposa de Pirítous, rei dels làpites.

Veure Mitologia grega і Hipodamia (muller de Pirítous)

Hipomedont

Segons la mitologia grega, Hipomedont (en grec antic Ἱππομέδων) fou un heroi, fill d'Aristòmac d'Argos i nebot d'Adrast, un dels fills de Tàlau.

Veure Mitologia grega і Hipomedont

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Veure Mitologia grega і Història de l'astronomia

Història de la meteorologia

Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC.

Veure Mitologia grega і Història de la meteorologia

Història de la pintura

La història de la pintura és la branca de la història de l'art que estudia les manifestacions pictòriques que s'han donat al llarg de la història de la humanitat i la seva posterior classificació i interpretació.

Veure Mitologia grega і Història de la pintura

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Veure Mitologia grega і Hivern

Hores

Les Hores (en grec antic ῟Ωραι Hōrai ‟els temps, les estacions”, llatinitzat Horae) són en la mitologia grega les deesses que controlaven el cicle de les estacions, el clima i la vida.

Veure Mitologia grega і Hores

Humanitats

Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribi a definir una disciplina.

Veure Mitologia grega і Humanitats

Idia

Idia (en grec antic Ἱδυῖα), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Idia

Ifimedia

Segons la mitologia grega, Ifimedia (en Ἰφιμέδεια, Ifimèdeia) va ser una heroïna filla de Tríopas i de l'estirp de Cànace.

Veure Mitologia grega і Ifimedia

Ilitia

Ilitia (en Īlīthȳia)) fou una deessa de la mitologia grega, filla de Zeus i Hera, protectora dels parts i dels nadons. Els romans la identificaren amb Lucina. Era adorada a la cova d'Ilitia, situada a Amnissos, a uns 7 km de Càndia, a Creta. Segons una tradició, la deessa va néixer d'Hera dins la cova, fet esmentat per Homer en l'Odissea.

Veure Mitologia grega і Ilitia

Ilos

Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.

Veure Mitologia grega і Ilos

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Mitologia grega і Imperi Romà

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Mitologia grega і Imperi Selèucida

Incest

L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.

Veure Mitologia grega і Incest

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on reposaria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Veure Mitologia grega і Infern

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Veure Mitologia grega і Inframon

Ino

La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Veure Mitologia grega і Ino

Io (satèl·lit)

Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.

Veure Mitologia grega і Io (satèl·lit)

Iridi

L'iridi és l'element químic de símbol Ir i nombre atòmic 77.

Veure Mitologia grega і Iridi

Iris (mitologia)

Imatge d'Iris Iris p. 20 (del grec Ἶρις) era una deessa en la mitologia grega considerada missatgera dels déus de l'Olimp, com Hermes (segons apareix a la Ilíada).

Veure Mitologia grega і Iris (mitologia)

Islamofòbia

Manifestació de Pegida a Alemanya el 2015 La islamofòbia consisteix en un prejudici negatiu categòric contra els musulmans, contra l'islam globalment o contra una part de la fe musulmana.

Veure Mitologia grega і Islamofòbia

Itis (mitologia)

Procne i Filomela ensenyen el cap d'Itis a Tereu. Rubens Segons la mitologia grega, Itis (en grec antic Ίτυς), va ser un fill de Tereu, rei de Tràcia i de Procne, filla del rei d'Atenes Pandíon.

Veure Mitologia grega і Itis (mitologia)

Ixíon

llengua.

Veure Mitologia grega і Ixíon

Jacint

Detall d'una flor de jacint Els jacints (Hyacinthus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les asparagàcies (Asparagaceae).

Veure Mitologia grega і Jacint

Jacint (mitologia)

''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.

Veure Mitologia grega і Jacint (mitologia)

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Veure Mitologia grega і Japó

Jardí de l'Edèn

El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.

Veure Mitologia grega і Jardí de l'Edèn

Jàpet (mitologia)

En la mitologia grega, Jàpet (en grec antic Ίαπετός Iapetós), era un Tità fill d'Urà i Gea.

Veure Mitologia grega і Jàpet (mitologia)

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Veure Mitologia grega і Jàpet (satèl·lit)

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Veure Mitologia grega і Jàson

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Mitologia grega і Júpiter (planeta)

Jean Racine

Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.

Veure Mitologia grega і Jean Racine

Jean-Jacques Annaud

Jean-Jacques Annaud (1943, Juvisy-sur-Orge, França) és un director, guionista i productor francès de cinema.

Veure Mitologia grega і Jean-Jacques Annaud

Jedi

Els jedi, o més formalment, els cavallers jedi, són uns personatges imaginaris de la saga cinematogràfica i literària la Guerra de les Galàxies.

Veure Mitologia grega і Jedi

Jentil

Un jentil (jentilak en plural), és un personatge de la mitologia basca que sembla representar al mateix poble basc precristià.

Veure Mitologia grega і Jentil

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

Joan Antoni Desvalls i d'Ardena (Barcelona, 26 d'octubre de 1740 - 10 de març de 1820), sisè marquès de Llupià, quart del Poal, marquès consort d'Alfarràs i net d'Antoni Desvalls i de Vergós, fou un hisendat i científic català.

Veure Mitologia grega і Joan Antoni Desvalls i d'Ardena

John William Waterhouse

John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.

Veure Mitologia grega і John William Waterhouse

Jordi Alumà i Masvidal

Jordi Alumà i Masvidal (Barcelona, 26 de febrer de 1924 - 8 de juny de 2021) fou un pintor català, fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans.

Veure Mitologia grega і Jordi Alumà i Masvidal

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Juno

Kea

Port de Kea. Kea (Κέα; ocasionalment també és usada la variant més popular Τζια, Tzia), a l'antiguitat anomenada Ceos (Κέως, Keos), és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més pròxima a Atenes de les illes d'aquest arxipèlag.

Veure Mitologia grega і Kea

Laertes

Penèlope, Laertes i Telèmac BnF Laertes (el grec antic Λαέρτης), segons la mitologia grega, va ser rei d'Ítaca, fill d'Arcisi i de Calcomedusa.

Veure Mitologia grega і Laertes

Laios

Segons la mitologia grega, Lai o Laios (grec antic: Λάιο&#962) va ser un rei de Tebes, fill de Làbdac (grec antic: Λάβδακο&#962).

Veure Mitologia grega і Laios

Lamos

Lamos (en grec antic Λάμος), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Heracles i d'Òmfale.

Veure Mitologia grega і Lamos

Lantanoide

Mostres dels lantanoides, excepte del prometi que és radioactiuSituació dels lantanoides dins la taula periòdica Un lantanoide, o lantànid, és cadascun dels 15 elements químics molt semblants del període 6è de la taula periòdica, els nombres atòmics dels quals van del 57 al 71 (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).

Veure Mitologia grega і Lantanoide

Laocoont i els seus fills

Laocoont i els seus fills (o Laocont) és un grup escultòric del període hel·lenístic grec.

Veure Mitologia grega і Laocoont i els seus fills

Laomedont de Troia

Segons la mitologia grega, Laomedont (Laomédōn, -ontos) fou el rei mític de Troia que va bastir les famoses muralles inexpugnables de la ciutat.

Veure Mitologia grega і Laomedont de Troia

Larisa (desambiguació)

Larisa o Larissa (Lárīsa; menys sovint, Λάρισσα) és un topònim referit a diversos llocs de l'antiga Grècia que té origen pre-grec o pelàsgic, usat per anomenar una ciutadella.

Veure Mitologia grega і Larisa (desambiguació)

Làbdac

Segons la mitologia grega, Làbdac (en grec antic Λάβδακος, Lábdakos), fou un rei de Tebes, fill de Polidor i net de Cadme.

Veure Mitologia grega і Làbdac

Làmia (mitologia)

En la mitologia grega, Làmia (Λάμια) era un monstre femení que raptava nens per xuclar-los la sang.

Veure Mitologia grega і Làmia (mitologia)

Làpites

Làpita lluitant contra un centaure: una metopa del Partenó Segons la mitologia grega, els làpites (Lapithae) foren un poble de Tessàlia que vivien, en origen, a les serralades del Pindos, del Pèlion i de l'Ossa, d'on havien expulsat els pelasgs, que n'eren els primers pobladors.

Veure Mitologia grega і Làpites

Làquesis

Làquesis (en grec antic Λάχεσις 'Lachesis') va ser segons la mitologia grega, la segona de les Moires, filles de Nix, la Nit, encara que altres genealogies les fan filles de Zeus i de Temis, i per tant germanes de les Hores.

Veure Mitologia grega і Làquesis

Líbia

Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.

Veure Mitologia grega і Líbia

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Mitologia grega і Lícia

Learc

Learc (en grec antic Λέαρχος, Learkhos), d'acord amb la mitologia grega, fou un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino, i germà de Melicertes.

Veure Mitologia grega і Learc

Leda

s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.

Veure Mitologia grega і Leda

Les Cròniques de Nàrnia

miniatura Les cròniques de Nàrnia són una sèrie d'11 novel·les fantàstiques escrites per C. S. Lewis entre 1950 i 1967.

Veure Mitologia grega і Les Cròniques de Nàrnia

Les Metamorfosis

XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.

Veure Mitologia grega і Les Metamorfosis

Lesbiana

Lesbianisme és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, les dones que experimenten amor romàntic o atracció sexual per altres dones.

Veure Mitologia grega і Lesbiana

Leto

Johann Georg Platzer (1704 – 1761): Leto converteix en granotes els pagesos licis, 1730. Leto (Λητώ; en dialecte dòric Λατώ) és un personatge de la mitologia grega, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe, i germana d'Astèria.

Veure Mitologia grega і Leto

Leucip (fill de Perieres)

''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.

Veure Mitologia grega і Leucip (fill de Perieres)

Licàon

Licàon (Lycaon -onis), segons la mitologia grega, fou fill de Pelasg i l'oceànida Melibea (filla d'Oceà), o segons altres versions, de la nimfa Cil·lene, i rei d'Arcàdia.

Veure Mitologia grega і Licàon

Licoreu

Segons la mitologia grega, Licoreu (en grec antic Λυκωρεύς) va ser un heroi, fill d'Apol·lo i de Corícia, una nimfa que havia donat el seu nom a una cova situada al Parnàs, a sobre de Delfos.

Veure Mitologia grega і Licoreu

Licos

* Geografia: Licos (en llatí Lycus, en grec Lycos o Λύκος) és el nom de diversos rius de l'Àsia Menor, Mesopotàmia, Síria, Xipre i Sarmàcia.

Veure Mitologia grega і Licos

Licurg de Tràcia

Segons la mitologia grega, Licurg (Lycurgus), fill de Driant, fou el rei dels edons de Tràcia.

Veure Mitologia grega і Licurg de Tràcia

Linea

Dione. Les línies blanques (''lineae'') són, en realitat, cingles de gel. En astrogeologia, linea (plural lineae, abr. LI) és una paraula llatina que significa «línea» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar formacions geològiques de forma allargada més fosques o més clares que la resta de la superfície on es troben.

Veure Mitologia grega і Linea

Linos

Linos (grec: Λινος) és un personatge de la mitologia grega, fill d'Apol·lo i d'una musa (Urània, Terpsícore, o altres segons les versions).

Veure Mitologia grega і Linos

Liríope

Segons la mitologia grega, Liríope (en grec antic Λιριόπη) va ser una nimfa filla d'Oceà i de Tetis que, seduïda pel riu Cefís, va ser la mare de Narcís.

Veure Mitologia grega і Liríope

Lisídice

Lisídice (Lysidice, Lysidíke) va ser, segons la mitologia grega, una filla de Pèlops, esposa de Mèstor i mare de Hipòtoe (Apol·lodor, 2.4.5).

Veure Mitologia grega і Lisídice

Lleó de Nèmea

s). Segons la mitologia grega, el Lleó de Nèmea (en grec antic ὁ λέων τῆς Νεμέας; en llatí Leo Nemaeus) fou una fera que infonia terror als camps de Nèmea, a l'Argòlida.

Veure Mitologia grega і Lleó de Nèmea

Llista de déus grecs

Aquesta és una llista dels déus grecs més importants.

Veure Mitologia grega і Llista de déus grecs

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Veure Mitologia grega і Lluna

Lotòfags

Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.

Veure Mitologia grega і Lotòfags

Lotis

Lotis (en grec antic Λωτίς), segons la mitologia grega, va ser una nimfa estimada per Príap.

Veure Mitologia grega і Lotis

Macàon

Macàon atenent Menelau. Font: ''Wellcome's Medical Diary'' A la mitologia grega, Macàon (en grec antic Μαχάων), va ser un heroi, fill d'Asclepi i de Lampècia (altres genealogies li atribueixen mares diferents, com ara Epíone, la filla de Mèrops, Xante, i fins i tot Coronis).

Veure Mitologia grega і Macàon

Macedònia del Nord

La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Veure Mitologia grega і Macedònia del Nord

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Veure Mitologia grega і Magna Grècia

Maia (mitologia)

s). Maia, segons la mitologia grega, fou una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida.

Veure Mitologia grega і Maia (mitologia)

Mar de Màrmara

La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Veure Mitologia grega і Mar de Màrmara

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Veure Mitologia grega і Mar Negra

Mar Tirrena

La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Veure Mitologia grega і Mar Tirrena

Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Maria Àngels Anglada i d'Abadal (Vic, 9 de març de 1930 – Figueres, 23 d'abril de 1999) fou una poeta, novel·lista, crítica i assagista literària catalana.

Veure Mitologia grega і Maria Àngels Anglada i d'Abadal

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Veure Mitologia grega і Mariandins

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Mitologia grega і Mart (mitologia)

Matrix

Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per Lilly i Lana Wachowski.

Veure Mitologia grega і Matrix

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Veure Mitologia grega і Màquina

Míkonos

Míkonos o Míconos (en Μύκονος, AFI) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és situada entre Tinos, Siros i Naxos.

Veure Mitologia grega і Míkonos

Mínies

Els mínies (en Minyae) foren un poble semillegendari de l'antiga Grècia, relacionats principalment amb Beòcia i la ciutat d'Orcomen.

Veure Mitologia grega і Mínies

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Veure Mitologia grega і Música

Meandre (mitologia)

En la mitologia grega, Meandre (en Màiandros) va ser un déu fluvial, fill d'Ocèan i de Tetis, que corresponia al riu Meandre, que travessava la regió de Cària.

Veure Mitologia grega і Meandre (mitologia)

Mecisteu

Mecisteu (en grec antic Μηκιστεύς), segons la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Tàlau i de Lisímaca.

Veure Mitologia grega і Mecisteu

Medea

Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

Veure Mitologia grega і Medea

Medusa (desambiguació)

* En mitologia grega, Medusa (mitologia) és una de les tres Gòrgones.

Veure Mitologia grega і Medusa (desambiguació)

Medusa (mitologia)

''Medusa'', per Arnold Böcklin Medusa (Μέδουσα, Médousa, de μέδω 'manar', 'regnar') era, segons la mitologia grega, un monstre ctònic femení que convertia la gent en pedra mirant-los fixament.

Veure Mitologia grega і Medusa (mitologia)

Megaclite (satèl·lit)

Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Megaclite (satèl·lit)

Megareu

Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.

Veure Mitologia grega і Megareu

Megera

Megera (Grec antic: Μέγαιρα, "la gelosa") és una de les tres fúries que segons la mitologia grega habitava el Tàrtar.

Veure Mitologia grega і Megera

Melamp

Segons la mitologia grega, Melamp (Melampus, Melámpos) "l'home dels peus negres", a causa, segons s'explicava, que en el moment de néixer la seva mare el va posar a l'ombra, però no es va adonar que els peus li havien quedat al sol, va ser un endeví, fill d'Amitàon i d'Idòmene.

Veure Mitologia grega і Melamp

Melaneu

Segons la mitologia grega, Melaneu (Melaneus, en grec antic), va ser un heroi, fill d'Apol·lo.

Veure Mitologia grega і Melaneu

Melanip

Melanip (en grec antic Μελάνιππος), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi de Tebes, fill d'Àstac.

Veure Mitologia grega і Melanip

Melanipe

Melanipe (en grec antic Μελανίππη), va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia.

Veure Mitologia grega і Melanipe

Melèagre

XVII, Museu del Prado, Madrid). Segons la mitologia grega, Melèagre (en Melèagros), va ser un heroi, fill d'Eneu, rei de Calidó, i d'Altea, germana de Leda.

Veure Mitologia grega і Melèagre

Melíades

Segons la mitologia grega, les Melíades (en grec antic Μελιάδες), eren les nimfes dels freixes.

Veure Mitologia grega і Melíades

Melicertes

Ino i Melicertes, Pierre Granier Segons la mitologia grega, Melicertes (en grec antic Μελικέρτης), era un fill d'Atamant, rei d'Orcomen, i d'Ino.

Veure Mitologia grega і Melicertes

Melpòmene

Melpòmene En la mitologia grega, Melpòmene (en Μελπομένη, 'melodiosa', 'cantant', 'poeta') és una de les dues muses del teatre.

Veure Mitologia grega і Melpòmene

Meneceu (fill de Penteu)

D'acord amb la mitologia grega, Meneceu (en grec antic Μενοικεύς), va ser un heroi tebà, fill de Penteu.

Veure Mitologia grega і Meneceu (fill de Penteu)

Mera (filla de Pretos)

D'acord amb la mitologia grega, Mera (en grec antic Μαῖρα, Maira), va ser filla de Pretos, rei d'Argos, i d'Antea.

Veure Mitologia grega і Mera (filla de Pretos)

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Veure Mitologia grega і Mercuri (planeta)

Mides I

En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.

Veure Mitologia grega і Mides I

Milet (mitologia)

Segons la mitologia grega, Milet (en Miletos) va ser un heroi fill d'Apol·lo i d'Acacalis, i net de Minos.

Veure Mitologia grega і Milet (mitologia)

Mimas (satèl·lit)

Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.

Veure Mitologia grega і Mimas (satèl·lit)

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Mitologia grega і Minerva

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Veure Mitologia grega і Minos

Minotaure

Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.

Veure Mitologia grega і Minotaure

Mirra (filla de Cínires)

Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.

Veure Mitologia grega і Mirra (filla de Cínires)

Mirtil (mitologia)

Enòmau i Mirtil Mirtil (en Μυρτίλος, Myrtílos), segons la mitologia grega, va ser un fill d'Hermes i de Faetusa, una de les filles de Dànau, o de vegades de Clímene.

Veure Mitologia grega і Mirtil (mitologia)

Misenum

Misenum (en Misenum, en Μισηνόν) era el nom d'un promontori, un cap i un port a Campània: el Misenum Promontorium i al costat el Portus Misenus, a la part nord del Sinus Cumanus (moderna badia de Nàpols), al sud d'Itàlia.

Veure Mitologia grega і Misenum

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Veure Mitologia grega і Mitologia

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Mitologia grega і Mitologia etrusca

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Veure Mitologia grega і Mitologia grecoromana

Mitologia nòrdica

Odin (representació de la saviesa transcendent) la creació del món, la seva destrucció i la composició del Cosmos intern i extern. Mentre té la visió sol preguntar-li a Odin (i al lector-oient) l'enigmàtica i desafiant frase: "Ja ho saps, o què?" El freixe Yggdrasil és al centre de la mitologia nòrdica, suportant entre les seves branques els nou mons dels déus i els homes.

Veure Mitologia grega і Mitologia nòrdica

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Veure Mitologia grega і Mitologia romana

Mitologia xinesa

Nüwa i Fuxi La mitologia xinesa és el conjunt de relats fantàstics relativament cohesionats de la cultura de l'antiga Xina.

Veure Mitologia grega і Mitologia xinesa

Mnemòsine

Mnemòsine (grec antic Μνημοσύνη), en la mitologia grega, era la deessa de la memòria.

Veure Mitologia grega і Mnemòsine

Moires

Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.

Veure Mitologia grega і Moires

Molós

Segons la mitologia grega, Molós (en grec Μολοσσός Molossos) va ser un rei de l'Epir que va donar el seu nom al poble dels molossos.

Veure Mitologia grega і Molós

Momo

En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.

Veure Mitologia grega і Momo

Mont Mènal

El Mont Mènal (Μαίναλος, en Maenalus) és una muntanya d'Arcàdia que voreja per l'oest els territoris de les antigues ciutats de Mantinea i Tègea.

Veure Mitologia grega і Mont Mènal

Montgat

Montgat és un municipi de la comarca del Maresme, de la qual n'és la localitat més meridional; està situat a la costa, al límit amb la comarca del Barcelonès, entre Badalona i el Masnou.

Veure Mitologia grega і Montgat

Morfeu

Morfeu per F.Tolstoy (1852) Morfeu p. 21 (en grec antic Μορφεύς) és el déu grec dels somnis.

Veure Mitologia grega і Morfeu

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Veure Mitologia grega і Muses

Nadala menuda

La nadala menuda (Narcissus dubius) és una petita planta de flors blanques de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Mitologia grega і Nadala menuda

Nau Argo

La Nau Argos (Johannes Hevelius, ''Uranometria'') La Nau Argo (Argo Navis) va ser una extensa constel·lació en l'hemisferi sud celeste, que representava Argo, el navili en què, segons la mitologia grega, van viatjar Jasó i els Argonautes.

Veure Mitologia grega і Nau Argo

Naupacte

Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.

Veure Mitologia grega і Naupacte

Nausica

'''Odisseu i Nausica''' — de Charles Gleyre En la mitologia grega, Nausica (en grec: Ναυσικάα) és filla d'Alcínous, rei dels feacis, i de la reina Areté.

Veure Mitologia grega і Nausica

Naxos

Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.

Veure Mitologia grega і Naxos

Nàiades (mitologia)

En la mitologia grega, les nàiades (en singular, nàiada o nàiade, del grec Ναϊάς, Ναϊάδες) són unes divinitats menors, categoritzades com a nimfes, que personificaven l'aigua de brolladors, llacs i fonts.

Veure Mitologia grega і Nàiades (mitologia)

Nèfele (nimfa)

Segons la mitologia grega, Nèfele (en grec antic Νεφέλη "núvol"), va ser una nimfa filla d'Oceà.

Veure Mitologia grega і Nèfele (nimfa)

Nèstor (mitologia)

Nèstor (en grec antic Νέστωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Pilos, a Messènia, fill de Neleu i de Cloris.

Veure Mitologia grega і Nèstor (mitologia)

Níobe (filla de Tàntal)

Pintura de 1772 de Jacques-Louis David que representa Níobe intentant protegir els seus fills d'Àrtemis i Apol·lo. En la mitologia grega, Níobe (en grec antic Νιόβη, 'Niòbe') era una filla de Tàntal, i per tant germana de Pèlops, que va ser muller d'Amfíon, rei de Tebes.

Veure Mitologia grega і Níobe (filla de Tàntal)

Neleu

Segons la mitologia grega, Neleu (en grec antic Νηλεύς), va ser un heroi grec, fill de Posidó i de Tiro.

Veure Mitologia grega і Neleu

Neoptòlem

Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -&#299) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.

Veure Mitologia grega і Neoptòlem

Neoptòlem I de l'Epir

Neoptòlem II de l'Epir (en Νεοπτόλεμος, Neoptolemus) fou rei de l'Epir vers 370 a 360 aC.

Veure Mitologia grega і Neoptòlem I de l'Epir

Nereida (satèl·lit)

Nereida és un satèl·lit de Neptú, també conegut com a Neptú II.

Veure Mitologia grega і Nereida (satèl·lit)

Nereides

Andròmeda a la roca, segons una pintura de Théodore Chassériau En la mitologia grega, les nereides p. 13 (del grec antic νεράϊδα, neraida) eren les filles de Nereu i de Doris.

Veure Mitologia grega і Nereides

Nessos

Nessos (en grec antic Νέσσος), va ser, segons la mitologia grega, un centaure, fill, com la resta dels centaures d'Ixíon i de Nèfele.

Veure Mitologia grega і Nessos

NetHack

NetHack és un joc de rol per a ordinador originàriament publicat el 1987.

Veure Mitologia grega і NetHack

Nicòmac

Segons la mitologia grega, Nicòmac (Νικόμαχος), va ser un heroi grec, fill de Macàon i d'Anticlea.

Veure Mitologia grega і Nicòmac

Nice

* Niça per a la ciutat del sud de França, a la regió d'occitània.

Veure Mitologia grega і Nice

Nil (desambiguació)

* Biografies.

Veure Mitologia grega і Nil (desambiguació)

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Veure Mitologia grega і Nimfa

Nimfeàcies

Nimfeàcia (Nymphaeaceae) és una família de plantes amb flor de l'ordre Nymphaeales.

Veure Mitologia grega і Nimfeàcies

Nisos (fill de Pandíon)

Segons la mitologia grega, Nisos (en grec antic Νίσος) va ser un rei de Mègara, fill de Pandíon i de Pília, filla del rei de Mègara.

Veure Mitologia grega і Nisos (fill de Pandíon)

Nix

Nix (en grec Νύξ, ‘nit’) era, en la mitologia grega, la dea primordial de la nit.

Veure Mitologia grega і Nix

Nix (satèl·lit)

Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.

Veure Mitologia grega і Nix (satèl·lit)

Noè

Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

Veure Mitologia grega і Noè

Ocèan

En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.

Veure Mitologia grega і Ocèan

Oceànides

En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.

Veure Mitologia grega і Oceànides

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Veure Mitologia grega і Odisseu

Olimp (desambiguació)

* Geografia.

Veure Mitologia grega і Olimp (desambiguació)

Onquestos (Beòcia)

Onquestos o Onquest (llatí Onchestus, grec Ογχηστός) fou una antiga ciutat de Beòcia, situada entre Haliart i Tebes,''Ilíada'', FBM, Traducció de Montserrat Ros, nota 61, pàgina 74, de Joan Alberich i Mariné esmentada per Homer en el Catàleg de les naus de la Ilíada.,«Penèleos i Leit i també Arcesilau, Protoènor i Cloni dirigien els beocis, que habitaven Híria, la rocosa Àulida; i els qui posseïen la ciutat ben bastida d'Hipotebes, la sagrada Onquest, l'esplèndit bosc dedicat a Posidó...».

Veure Mitologia grega і Onquestos (Beòcia)

Ops

Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.

Veure Mitologia grega і Ops

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Veure Mitologia grega і Oracle

Orèades

Representació pictòrica d'unes orèades, segle XIX Les orèades (en grec antic Ὀρεάδες), orestíades o orodemníades van ésser nimfes que protegeixen les muntanyes, d'acord amb la mitologia grega, i acompanyaven Àrtemis (o Diana).

Veure Mitologia grega і Orèades

Orcomen (Beòcia)

Orcomen (Ορχομενός) és una vila i municipi del nord de la unitat perifèrica de Beòcia, a la regió de la Grècia Central.

Veure Mitologia grega і Orcomen (Beòcia)

Orestes (mitologia)

''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.

Veure Mitologia grega і Orestes (mitologia)

Orfeu

Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.

Veure Mitologia grega і Orfeu

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu.

Veure Mitologia grega і Orfeu i Eurídice

Orió (constel·lació)

Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.

Veure Mitologia grega і Orió (constel·lació)

Origen dels noms dels planetes

El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.

Veure Mitologia grega і Origen dels noms dels planetes

Palamedes

Palamedes (en grec antic Παλαμήδης) era, segons la mitologia grega, un príncep grec que va participar en la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Palamedes

Pan (mitologia)

El déu Pan acompanyat d'un sàtir Pan (en grec Πά&#957), en la mitologia grega, era el déu dels pastors i dels ramats.

Veure Mitologia grega і Pan (mitologia)

Pandàreu

''Les filles de '''Pandàreu''''' (obra de Johann Heinrich Füssli, ca. 1795). Pandàreu (en grec antic Πανδάρεως), va ser, segons la mitologia grega, un personatge relacionat amb mites obscurs que semblen procedents de Creta o de l'Àsia Menor.

Veure Mitologia grega і Pandàreu

Pandíon (pare d'Egeu)

Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill del segon Cècrops, que era fill d'Erecteu i de Praxítea.

Veure Mitologia grega і Pandíon (pare d'Egeu)

Pandora

''Pandora'', pintura de Jules Joseph Lefebvre, 1882 Pandora (en grec antic Πανδώρα, etimològicament "la que tot ho dona") és un personatge de la mitologia grega, conegut per haver portat tots els mals a la humanitat.

Veure Mitologia grega і Pandora

Pandora (satèl·lit)

El satèl·lit Pandora Pandora és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda Voyager 1.

Veure Mitologia grega і Pandora (satèl·lit)

Pangea

Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Veure Mitologia grega і Pangea

Panteó

A l'antiga Grècia, el Panteó (panthēum) designava la totalitat de divinitats de la religió grega, i actualment el mot panteó fa referència al conjunt de divinitats de qualsevol religió politeista.

Veure Mitologia grega і Panteó

Pantocràtor

Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.

Veure Mitologia grega і Pantocràtor

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Veure Mitologia grega і Parc del Laberint d'Horta

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Veure Mitologia grega і Paris de Troia

Parnàs

Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.

Veure Mitologia grega і Parnàs

Paros

Paros (en Πάρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag de les Cíclades; està situada a l'oest de Naxos, separada per un canal d'uns vuit quilòmetres.

Veure Mitologia grega і Paros

Partènope (sirena)

Partènope (del grec: Παρθενόμη) era una de les sirenes, la tomba de la qual, segons la mitologia grega es podia trobar a Nàpols, ciutat que rebia el seu nom antigament.

Veure Mitologia grega і Partènope (sirena)

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Veure Mitologia grega і Partenó

Partenopeu

Partenopeu (en grec Παρθενοπαῖоς, Parthenopaios), d'acord amb la mitologia grega, fou un heroi, fill d'Hipòmenes (o, segons altres, de Melèagre) i d'Atalanta.

Veure Mitologia grega і Partenopeu

Pasífae

Dèdal i Pasífae (pintura al fresc, Pompeia, ''circa'' segle I) Pasífae (en grec Πασιφάη) va ser, en la mitologia grega, una heroïna, filla d'Hèlios i de Perseis.

Veure Mitologia grega і Pasífae

Pàgases

Pàgases (en llatí Pagasae, en grec antic Παγασαί Pagasai) era una ciutat de Magnèsia a Tessàlia situada al nord del golf Pagàsic (Παγασητικὸς κόλπος, Pagasaeus Sinus).

Veure Mitologia grega і Pàgases

Pàtrocle

Aquil·les curant Patrocle, ceràmica grega Segons la mitologia grega, Pàtrocle (en Πάτροκλος Pátroklos, 'Glòria del pare') era fill de Meneci i l'amant (o, depenent de les versions, millor amic) de l'heroi Aquil·les.

Veure Mitologia grega і Pàtrocle

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Veure Mitologia grega і Pèlias

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Veure Mitologia grega і Pèlops

Píel

D'acord amb la mitologia grega, Píel fou un dels fills de Neoptòlem, rei de l'Epir, i Andròmaca.

Veure Mitologia grega і Píel

Pílades

A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.

Veure Mitologia grega і Pílades

Pília

Pília, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Pilas, rei de Mègara.

Veure Mitologia grega і Pília

Pòl·lux (estrella)

Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.

Veure Mitologia grega і Pòl·lux (estrella)

Pòl·lux (satèl·lit)

Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).

Veure Mitologia grega і Pòl·lux (satèl·lit)

Peant

Segons la mitologia grega, Peant (en grec antic Ποίας, Poias) fou un heroi, fill de Tàumac, cabdill de Magnèsia.

Veure Mitologia grega і Peant

Pegàs (mitologia)

En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.

Veure Mitologia grega і Pegàs (mitologia)

Peleu

'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.

Veure Mitologia grega і Peleu

Pelopea (filla de Tiestes)

Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια), és el nom de la mare d'Egist, fill que va tenir involuntàriament, fruit d'una unió incestuosa amb el seu pare, Tiestes.

Veure Mitologia grega і Pelopea (filla de Tiestes)

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Veure Mitologia grega і Peloponès

Penèlope

Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.

Veure Mitologia grega і Penèlope

Pentesilea

Pentesilea, en grec: Πενθεσίλεια o "Penthesilea", segons la mitologia grega, fou la reina de les guerreres amazones, i les va dirigir en la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Pentesilea

Penteu

D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.

Veure Mitologia grega і Penteu

Perieres

Segons la mitologia grega, Perieres (en grec antic Περιήρης), va ser un rei de Messènia.

Veure Mitologia grega і Perieres

Perifetes

Perifetes (en grec antic Περιφήτης), va ser, d'acord amb la mitologia grega, un bandit, fill d'Hefest i d'Anticlea.

Veure Mitologia grega і Perifetes

Pero

Segons la mitologia grega, Pero (en grec antic Πηρώ) va ser una filla de Neleu, rei de Pilos, i de Cloris.

Veure Mitologia grega і Pero

Persèfone

En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.

Veure Mitologia grega і Persèfone

Perseida

Segons la mitologia grega, Perseida (en Περσηίς) va ser una nimfa oceànida, filla d'Ocèan i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Perseida

Perses (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Veure Mitologia grega і Perses (mitologia)

Perseu (heroi grec)

Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.

Veure Mitologia grega і Perseu (heroi grec)

Pigmalió

Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.

Veure Mitologia grega і Pigmalió

Pirítous

Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.

Veure Mitologia grega і Pirítous

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Mitologia grega і Pirineus

Pirra

Pirra (en grec antic Πύρρα "La pel-roja") va ser, segons la mitologia grega, una heroïna, filla d'Epimeteu i de Pandora.

Veure Mitologia grega і Pirra

Pisa (Èlide)

Pisa (en Πῖσα) era una ciutat de l'Èlida, al Peloponnès, antiga capital del districte independent de la Pisàtida, després conquerit per Elis.

Veure Mitologia grega і Pisa (Èlide)

Pitó (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, la serp gegantina i nascuda directament de Gea fou anomenada Pitó (en grec antic Πύθων).

Veure Mitologia grega і Pitó (mitologia)

Piteu (rei)

Segons la mitologia grega, Piteu (en Πιτθεύς) va ser un rei de Trezè, fill de Pèlops i d'Hipodamia, i germà de Tiestes, d'Atreu i de Trezè.

Veure Mitologia grega і Piteu (rei)

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Veure Mitologia grega і Planeta menor

Plèiades (astronomia)

Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.

Veure Mitologia grega і Plèiades (astronomia)

Plístenes

Plístenes (en grec antic Πλεισθένης), figura, segons la mitologia grega, entre la genealogia dels atrides i dels pelòpides, els descendents de Pèlops, però el seu paper és molt divergent segons les tradicions.

Veure Mitologia grega і Plístenes

Plexip

Segons la mitologia grega, Plexip (en grec antic Πλήξιππος, Plexippos), va ser un heroi, fill de Testi.

Veure Mitologia grega і Plexip

Plus ultra

Lema '''Plus Ultra''' a l'Ajuntament de Sevilla Escut d'Espanya amb el lema '''Plus ultra''' al voltant de les columnes d'Hèrcules Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya.

Veure Mitologia grega і Plus ultra

Plutó (mitologia)

Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.

Veure Mitologia grega і Plutó (mitologia)

Pluto

Segons la mitologia grega, Pluto (en grec antic Πλουτω) va ser una oceànide, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis, que Hesíode cita a la seva llista d'oceànides.

Veure Mitologia grega і Pluto

Plutos

s, segons l'original esculpit entre el 374 aC i el 370 aC). Plutos (en grec antic Πλοῦτος; en llatí Plutus), era en la mitologia grega transmesa per Hesíode, fill de Jasió i de Demèter.

Veure Mitologia grega і Plutos

Políxena

Políxena (en grec antic Πολυξένη) era, segons la mitologia grega, una de les filles de Príam i Hècuba.

Veure Mitologia grega і Políxena

Polibotes

475-470 aC., descoberta a Vulci, Etrúria). Polibotes (en grec antic Πολυβώτης), va ser, segons la mitologia grega, un gegant, fill d'Urà i de Gea.

Veure Mitologia grega і Polibotes

Polidectes

D'acord amb la mitologia grega, Polidectes (en Πολυδέκτης), va ser un rei de Sèrifos, fill de Magnes i d'una nàiade, i descendent d'Èol.

Veure Mitologia grega і Polidectes

Polidor (fill de Cadme)

D'acord amb la mitologia grega, Polidor (en grec antic Πολύδωρος) va ser un rei de Tebes, fill de Cadme i d'Harmonia.

Veure Mitologia grega і Polidor (fill de Cadme)

Polifem (fill de Posidó)

A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημο&#962) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.

Veure Mitologia grega і Polifem (fill de Posidó)

Pontos (mitologia)

Pontos en un mosaic romà antic, Tunisia Pontos (en grec antic Πόντος, ‘mar’; en llatí Pontus-ȏs: el Pont), o Pont era, a la mitologia grega, un antic déu del mar preolímpic, fill de Gea, la Terra, i germà d'Urà.

Veure Mitologia grega і Pontos (mitologia)

Portàon

D'acord amb la mitologia grega, Portàon (en Πορθάων), o be Partàon o Porteu, va ser un rei de Calidó, fill d'Agènor i d'Epicasta i, per tant, net de Pleuró.

Veure Mitologia grega і Portàon

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Mitologia grega і Posidó

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Veure Mitologia grega і Príam

Presocràtics

La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.

Veure Mitologia grega і Presocràtics

Procne

Filomela i Procne mostren el cap del seu fill a Tereu D'acord amb la mitologia grega, Procne (en grec antic Πρόκνη), va ser una heroïna, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de Zeuxipe.

Veure Mitologia grega і Procne

Prometeu

* Astronomia: Prometeu (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Saturn.

Veure Mitologia grega і Prometeu

Prometeu (mitologia)

''Prometeu'', de Gustave Moreau. Imatge de Prometeu encadenat i amb l'àguila menjant-li el fetge. Prometeu (en grec Προμηθεύς, 'previsió', 'prospecció') és una divinitat de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Prometeu (mitologia)

Prometeu (satèl·lit)

Prometeu vist pel Voyager 2 el 25 d'agost de 1981. Prometeu és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda espacial Voyager 1.

Veure Mitologia grega і Prometeu (satèl·lit)

Prometi

El prometi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Pm i el seu nombre atòmic és 61, i pertany al grup dels lantanoides.

Veure Mitologia grega і Prometi

Protesilau

Segons la mitologia grega, Protesilau (en Πρωτεσίλαος) fou un heroi grec d'origen tessali, fill d'Íficle i d'Astíoque.

Veure Mitologia grega і Protesilau

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Veure Mitologia grega і Proteu (satèl·lit)

Psàmate (filla de Nereu)

Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.

Veure Mitologia grega і Psàmate (filla de Nereu)

Psòfida

Plànol de Psòfida Psòfida (Ψωφίς, en Psophis) era una ciutat del nord-oest d'Arcàdia, que limitava al nord amb Acaia i a l'oest amb l'Èlida.

Veure Mitologia grega і Psòfida

Pseudo-Apol·lodor

Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.

Veure Mitologia grega і Pseudo-Apol·lodor

Quadriga

Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.

Veure Mitologia grega і Quadriga

Quimera

"Quimera d'Arezzo". Estàtua de bronze etrusca. En la mitologia grega, Quimera (en grec, Χιμαιρα Khimaira) era un monstre que tenia forma de lleó, amb un cap de cabra enmig del dors i cua de serp o potes de drac, i que treia foc per la boca.

Veure Mitologia grega і Quimera

Quimera d'Arezzo

La quimera d'Arezzo és una escultura etrusca de bronze i un dels exemples més coneguts de l'art dels etruscs.

Veure Mitologia grega і Quimera d'Arezzo

Quiró

Quiró (en grec antic Χείρων Khíron, 'l'inferior' dels fills de Cronos) va ser el més savi i just de tots els centaures de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Quiró

Quiromància

''La bona sort'', de Caravaggio (1594-1495; Canvas; Louvre), il·lustra una lectura de mans. ''La bona sort'' d'Enric Simonet i Lombardo (1899). La quiromància és segons els practicants, l'art de predir-li el futur mitjançant l'examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà.

Veure Mitologia grega і Quiromància

Rea (mitologia)

En la mitologia grega, Rea (en grec antic Ῥέα), és una de les titànides, filla d'Urà i Gea.

Veure Mitologia grega і Rea (mitologia)

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Mitologia grega і Rea (satèl·lit)

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.

Veure Mitologia grega і Regió del Pont

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Veure Mitologia grega і Regne d'Ibèria

Rei de Troia

Els reis de la Tròade o reis de Dardània, posteriorment dividits ens dos regnes; Dardània i Troia, foren foren, segons la mitologia grega, el governants de la Tròade, regió de les ciutats de Troia i Dardània, des de la fundació mítica pel príncep de Creta Escamandre de la primera població assentada a la zona fins a la destrucció de les dues ciutats en finalitzar la Guerra de Troia.

Veure Mitologia grega і Rei de Troia

Riu Alfeu

L'Alfeu (en Aλφειός, Alfiós; anteriorment conegut també com a Ρουφιάς, Rufiàs) és el riu més important del Peloponès.

Veure Mitologia grega і Riu Alfeu

Riu Amazones

LAmazones és un riu d'Amèrica del Sud que neix als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic després de travessar el Perú i Brasil.

Veure Mitologia grega і Riu Amazones

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Veure Mitologia grega і Riu Don

Riu Haliàcmon

El riu Haliàcmon (en Αλιάκμονας, Aliàkmonas; en Бистрица, Vistritza) és un riu de la regió grega de Macedònia que neix a les muntanyes del Pindos i desemboca al Golf Termaic, a prop de Tessalònica.

Veure Mitologia grega і Riu Haliàcmon

Riu Leteu

En la mitologia grega, el Leteu o també Lete (en grec antic Λήθη Lếthê/, 'oblit' o 'ocultació') és un dels rius de l'Hades.

Veure Mitologia grega і Riu Leteu

Roma al segle I aC

El segle I aC a Roma es va caracteritzar per les disputes entre populars i aristòcrates (vegeu Gai Mari i Luci Corneli Sul·la), i al final per la presa del poder per Juli Cèsar.

Veure Mitologia grega і Roma al segle I aC

Rosada

Teranyina amb rosada La rosada (ros o reixiu en valencià, rou en mallorquí, banyadura en menorquí i aiguatge en septentrional, castellonenc i ampostenc) és un fenomen meteorològic superficial que consisteix en gotes d'aigua que es formen sobre les superfícies refredades per la radiació nocturna, per efecte de la condensació directa del vapor d'aigua present en la capa d'aire en contacte immediat amb la superfície i a temperatura superior a 0° C.

Veure Mitologia grega і Rosada

Sailor Moon

, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.

Veure Mitologia grega і Sailor Moon

Salamina

Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.

Veure Mitologia grega і Salamina

Salmoneu

Segons la mitologia grega, Salmoneu (en grec antic Σαλμωνεύς) va ser un rei de l'Èlida, fill d'Èol i d'Enàrete.

Veure Mitologia grega і Salmoneu

Sarpèdon (fill de Laodamia)

''La mort de '''Sarpèdon''' a mans de Pàtrocle'' (ca. 400 aC). Segons la mitologia grega, Sarpèdon (en grec antic Σαρπηδών), va ser un rei de Lícia, fill de Zeus i de Laodàmia, la filla de Bel·lerofont.

Veure Mitologia grega і Sarpèdon (fill de Laodamia)

Satèl·lits de Júpiter

Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Satèl·lits de Júpiter

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Satèl·lits de Neptú

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Veure Mitologia grega і Satèl·lits galileans

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Veure Mitologia grega і Saturn (mitologia)

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Saturn (planeta)

Sàtir

''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.

Veure Mitologia grega і Sàtir

Sèpies (Tessàlia)

Sèpies (en llatí Sepias, en grec antic Σηπιάς) era un cap de Magnèsia, a Tessàlia, a l'extrem sud-est, enfront de l'illa d'Escíatos.

Veure Mitologia grega і Sèpies (Tessàlia)

Síkinos

Síkinos o Sícinos (en Σίκινος; en Sicandro) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades, situada entre Folegandros i Ios.

Veure Mitologia grega і Síkinos

Símbol

Portar cintes de diversos colors és una acció simbòlica que mostra suport per a determinades campanyes Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Veure Mitologia grega і Símbol

Sísif

En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).

Veure Mitologia grega і Sísif

Selene

Selene (Museu de Pèrgam) En la mitologia grega, Selene (en grec antic: Σελήνη) era una antiga deessa lunar, filla dels titans Hiperió i Teia.

Veure Mitologia grega і Selene

Selenita

La selenita és una varietat del guix (sulfat de calci dihidratat, CaSO₄·2H₂O) que ocorre en cristalls transparents o en masses cristal·lines.

Veure Mitologia grega і Selenita

Selli

Els selli (en grec antic Σελλοί) que Homer diu que eren intèrprets de Zeus, i els descriu com a "homes de peus sense rentar, que dormien a terra", semblen haver estat una tribu molt antiga que vivia a l'Epir.

Veure Mitologia grega і Selli

Selva amazònica

miniatura La selva amazònica, també coneguda com a Amazònia, és la regió d'Amèrica del Sud definida per la conca del riu Amazones i els seus afluents, la conca fluvial més gran del món, i coberta en gran part per la selva tropical.

Veure Mitologia grega і Selva amazònica

Serralada de l'Atles

Petit poble de l'Atles situat a la ruta que uneix Marràqueix i Ouarzazate La serralada de l'Atles (amazic chelha:; amazic cabilenc), massís de l'Atles o simplement Atles, és un sistema de serralades del nord d'Àfrica d'uns 2.700 km de llargada.

Veure Mitologia grega і Serralada de l'Atles

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Mitologia grega і Set meravelles del món antic

Sibil·la

Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.

Veure Mitologia grega і Sibil·la

Silè

Estàtua de '''Silè''' en estat ebri (Museu del Louvre, París). D'acord amb la mitologia grega, Silè (en grec antic Σιληνός), va ser un sàtir, fill d'Hermes i d'una nimfa.

Veure Mitologia grega і Silè

Silly Symphonies

Les Silly Symphonies són una sèrie de curtmetratges produïts per Walt Disney Productions entre els anys 1929 i 1939.

Veure Mitologia grega і Silly Symphonies

Sinó

Príam i Sinó davant del Cavall de Troia. Il·lustració de l'''Eneida''. 1502 En la mitologia grega, Sinó (en grec antic Σίνων), va ser un guerrer que els grecs van deixar com a espia prop dels troians, cap al final de la Guerra de Troia, quan van fer veure que aixecaven el campament i marxaven amb totes les seves naus.

Veure Mitologia grega і Sinó

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Veure Mitologia grega і Sirena

Sirenis

Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.

Veure Mitologia grega і Sirenis

Siringa

Pan i '''Siringa'''. En la mitologia grega, Siringa o Sírinx (Sýrinx en grec antic Σΰριγξ) era una nàiade d'Arcàdia filla del Ladó a qui agradava caçar amb arc.

Veure Mitologia grega і Siringa

Sisal

El sisal o atzavara (Agave sisalana), és una planta suculenta conreada per la seva fibra, puix que serveix com a planta tèxtil per a fabricar cordes, xarxes i teles.

Veure Mitologia grega і Sisal

Taígete (estrella)

Taígete, oficialment Taygeta (19 del Taure / 19 Tauri), és un estel que forma part del cúmul obert de les Plèiades a la constel·lació de Taure.

Veure Mitologia grega і Taígete (estrella)

Tafis

Els tafis (Taphii) foren un poble de l'antiga Grècia que apareixen sovint en la mitologia com a pirates a la zona de la mar Jònica.

Veure Mitologia grega і Tafis

Talassa

Talassa (en grec antic, Θάλασσα Thalassa, Θάλασση Thalassê o Θάλαττη Thalattê, 'mar'), en la mitologia grega, era una deessa primordial i la personificació del mar.

Veure Mitologia grega і Talassa

Tàlau

Segons la mitologia grega, Tàlau (en grec antic Ταλαός) va ser un rei d'Argos, fill de Biant i de Pero, la filla de Neleu.

Veure Mitologia grega і Tàlau

Tànagra

Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.

Veure Mitologia grega і Tànagra

Tànatos

''Tànatos.'' Tànatos (en grec: Θάνατος), en la mitologia grega, era el geni masculí alat que personificava la mort (equivalent a la Mors romana).

Veure Mitologia grega і Tànatos

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Veure Mitologia grega і Tànger

Tàntal (fill de Zeus)

'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Tàntal (fill de Zeus)

Tàrtar (mitologia)

Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.

Veure Mitologia grega і Tàrtar (mitologia)

Tèssal

Tèssal (en grec antic Θεσσαλός) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec fill de Jàson i de Medea.

Veure Mitologia grega і Tèssal

Tòricos

Tòricos (Θορικός) era una ciutat de l'Àtica a la costa sud-est, i a uns 7 o 8 km al nord del cap Súnion.

Veure Mitologia grega і Tòricos

Tebe

* Astronomia: Tebe (satèl·lit) és un dels satèl·lits de Júpiter.

Veure Mitologia grega і Tebe

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Mitologia grega і Tebes (Grècia)

Tegèates

Segons la mitologia grega, Tegèates (en Τεγεάτης) fou un heroi grec, fill de Licàon, rei d'Arcàdia.

Veure Mitologia grega і Tegèates

Telamó

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Veure Mitologia grega і Telamó

Telèmac

Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'' En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telémakhos, «lluitador llunyà», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Veure Mitologia grega і Telèmac

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Veure Mitologia grega і Tel·lus

Telest (satèl·lit)

Telest és un satèl·lit de Saturn.

Veure Mitologia grega і Telest (satèl·lit)

Tempesta

Cel de tempesta Una tempesta, tempestat, borrasca o cicló és una forta pertorbació meteorològica de l'atmosfera acompanyada de vent, pluja, neu o pedra i especialment d'intensa activitat elèctrica.

Veure Mitologia grega і Tempesta

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Veure Mitologia grega і Temple romà

Tereu

Itis'' (obra de Rubens dipositada al Museu del Prado -Madrid, Estat espanyol-, ca. 1636-1638). Tereu (Tereus) d'acord amb la mitologia grega, fou un rei de Tràcia, fill d'Ares.

Veure Mitologia grega і Tereu

Termòpiles

Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.

Veure Mitologia grega і Termòpiles

Terpsícore

Terpsícore D'acord amb la mitologia grega, Terpsícore (en Τερψιχόρη, 'delit de la dansa') va ser una de les nou Muses, i com les seves germanes, filla de Zeus i de Mnemòsine.

Veure Mitologia grega і Terpsícore

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Veure Mitologia grega і Terratrèmol

Tersandre

Segons la mitologia grega, Tersandre (en grec antic Θέρσανδρος), va ser un heroi, fill de Polinices i d'Argia, i va unir els llinatges d'Èdip i d'Adrast.

Veure Mitologia grega і Tersandre

Testi

Segons la mitologia grega, Testi (en Thestĭus) va ser un rei de Pleuró, a Etòlia, i era fill d'Agènor i Epicasta, o bé d'Ares i de Demonice.

Veure Mitologia grega і Testi

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Veure Mitologia grega і Tetis (satèl·lit)

Teucre

Segons la mitologia grega, el Rei Teucer o Rei Teucre (en grec antic Τεύκρος), fou el fill del déu fluvial Escamandre i la nimfa Idea.

Veure Mitologia grega і Teucre

The Doors

The Doors era un grup de rock psicodèlic format a Los Angeles (Califòrnia) el juliol de 1965 i dissolt el 1973.

Veure Mitologia grega і The Doors

Tia (mitologia)

Tia o Tea (en Θεία) és una de les titànides de la mitologia grega, filla d'Urà i de Gea.

Veure Mitologia grega і Tia (mitologia)

Tideu

Segons la mitologia grega, Tideu (en grec antic Τυδεύς), va ser un heroi, fill d'Eneu i de Peribea.

Veure Mitologia grega і Tideu

Tiestes

'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.

Veure Mitologia grega і Tiestes

Tifó (mitologia)

Tifó en un mural etrusc. En la mitologia grega, Tifó, Tifeu o Tifoeu (en grec antic Τυφών, Τυφεύς o Τυφωεύς) era un monstre engendrat per Gea després d'haver-se unit amb el Tàrtar.

Veure Mitologia grega і Tifó (mitologia)

Timandra

D'acord amb la mitologia grega, Timandra (en grec antic Τιμάνδρα) va ser una filla de Tindàreu i de Leda.

Veure Mitologia grega і Timandra

Tindàreu

Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.

Veure Mitologia grega і Tindàreu

Tirania

Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.

Veure Mitologia grega і Tirania

Tirèsias

Tirèsies, a l'esquerra, amb OdisseuEn la mitologia grega, Tirèsias o Tirèsies, (en grec) és un endeví cec de Tebes.

Veure Mitologia grega і Tirèsias

Tiro

Tiro (en grec antic Τυρώ), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Salmoneu i d'Alcídice.

Veure Mitologia grega і Tiro

Tisamen (fill d'Orestes)

Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.

Veure Mitologia grega і Tisamen (fill d'Orestes)

Tisífone

Tisífone (grec: Τισιφονη, "venjadora de la mort") és una de les tres Erínnies de la mitologia grega.

Veure Mitologia grega і Tisífone

Titani

El titani és l'element químic de símbol Ti i nombre atòmic 22.

Veure Mitologia grega і Titani

Titanomàquia

''La caiguda dels Titans'', per Cornelis van Haarlem. En la mitologia grega s'anomena titanomàquia o guerra dels titans a la batalla que s'esdevingué entre dues races de déus, els Titans (déus de segona generació) i els Olímpics (fills dels titans i déus de tercera generació).

Veure Mitologia grega і Titanomàquia

Tità

Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Tità

Tità (desambiguació)

* Astronomia: Tità (satèl·lit) és el major satèl·lit de Saturn.

Veure Mitologia grega і Tità (desambiguació)

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Veure Mitologia grega і Tità (satèl·lit)

Tlepòlem

Segons la mitologia grega, Tlepòlem (Τληπόλεμος, 'qui resisteix la guerra') va ser un heroi grec fill d'Hèracles i d'Astíoque (o d'Astidamia), i rei de Rodes.

Veure Mitologia grega і Tlepòlem

Tomis

Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.

Veure Mitologia grega і Tomis

Tortugues

Les tortugues (Testudines), conegudes igualment com a testudins o quelonis, són un ordre de sauròpsids que tenen el tronc tancat en una closca.

Veure Mitologia grega і Tortugues

Toxeu

Segons la mitologia grega, Toxeu (en grec antic Τοξεύς, "l'arquer"), va ser un heroi, fill de Testi, un heroi etoli.

Veure Mitologia grega і Toxeu

Tramuntana

Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.

Veure Mitologia grega і Tramuntana

Transformisme

"This Is the Army, Mr. Jones", d'Irving Berlin, interpretat per transformistes. (1942) El transformisme o cross-dressing és l'acte de portar peces de roba que no s'associen habitualment amb el propi sexe.

Veure Mitologia grega і Transformisme

Treball (economia)

El treball és l'activitat feta amb esforç per produir béns i que té com a objectiu la supervivència i el progrés, tant de l'individu que l'exerceix com de cada Estat o societat on es produeix.

Veure Mitologia grega і Treball (economia)

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Veure Mitologia grega і Tritó (mitologia)

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Veure Mitologia grega і Tritó (satèl·lit)

Ulisses (desambiguació)

* Mitologia: Ulisses, heroi mitològic grec.

Veure Mitologia grega і Ulisses (desambiguació)

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Veure Mitologia grega і Univers

Urà

* Astronomia: planeta del sistema solar.

Veure Mitologia grega і Urà

Urà (mitologia)

Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.

Veure Mitologia grega і Urà (mitologia)

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Mitologia grega і Urà (planeta)

Urània

Urània, musa de l'astronomia, de la Ciutat del Vaticà. Urània és la menor de les nou muses gregues.

Veure Mitologia grega і Urània

Velnos

Velnos era el déu de l'inframón o el cel nocturn en la mitologia indoeuropea.

Veure Mitologia grega і Velnos

Venus (mitologia)

Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.

Veure Mitologia grega і Venus (mitologia)

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Mitologia grega і Venus (planeta)

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Veure Mitologia grega і Via Làctia

Virgin Steele

Virgin Steele són una banda de heavy metal que es va formar l'any 1981 a Nova York.

Veure Mitologia grega і Virgin Steele

Vivien Leigh

Vivien Leigh, Lady Olivier (Darjeeling, Índia, 5 de novembre del 1913-Londres, Anglaterra, 8 de juliol del 1967) va ser una actriu anglesa guanyadora de dos Oscar per les seves interpretacions de dues belles surenyes: Scarlett O'Hara, en Allò que el vent s'endugué (1939), i Blanche DuBois, en A Streetcar Named Desire (1951).

Veure Mitologia grega і Vivien Leigh

Vulcà

En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.

Veure Mitologia grega і Vulcà

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Mitologia grega і William Herschel

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Veure Mitologia grega і Xiprer

Zetes

Càlais i Zetes lliuren Fineu de les Harpies En la mitologia grega, Zetes (en grec antic Ζήτης, "el que bufa fort"), era un fill de Bòreas, el déu del vent del nord, i d'Oritia, filla d'Erecteu.

Veure Mitologia grega і Zetes

Zetos

Amfíon i Zetos D'acord amb la mitologia grega, Zetos (grec antic: Ζῆθος, gen.: Ζήθο&#965) fou un heroi, fill de Zeus i d'Antíope.

Veure Mitologia grega і Zetos

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Veure Mitologia grega і Zeus

Zeuxipe (esposa de Pandíon)

Zeuxipe, segons la mitologia grega, va ser una nimfa, filla del déu fluvial Erídan, que es casà amb Pandíon, rei d'Atenes, i fou mare de Butes, Erecteu, Filomela i Procne.

Veure Mitologia grega і Zeuxipe (esposa de Pandíon)

(10) Higiea

(10) Higiea és el quart major asteroide del cinturó d'asteroides, amb un diàmetre de 407 km.

Veure Mitologia grega і (10) Higiea

(10199) Cariclo

(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 ua de distància mitjana del Sol.

Veure Mitologia grega і (10199) Cariclo

(11) Partènope

(11) Partènope és un asteroide gran i brillant del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (11) Partènope

(129) Antígona

Antígona (designació de planeta menor: 129 Antígona) és un gran asteroide del cinturó principal.

Veure Mitologia grega і (129) Antígona

(1566) Ícar

(1566) Ícar és un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar, en el seu periheli, més proper al Sol que Mercuri.

Veure Mitologia grega і (1566) Ícar

(17) Tetis

(17) Tetis és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (17) Tetis

(198) Àmpela

Àmpela és l'asteroide número 198, descobert el 13 de juny de 1879 des de Marsella per Alphonse Louis Nicolas Borrelly.

Veure Mitologia grega і (198) Àmpela

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Veure Mitologia grega і (2) Pal·les

(23) Talia

(23) Talia és l'asteroide número 23 de la sèrie, descobert des de l'Observatori George Bishop de Londres per l'astrònom anglès John Russell Hind (1823-1895), a Londres el 15 de desembre de 1852.

Veure Mitologia grega і (23) Talia

(243) Ida

Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.

Veure Mitologia grega і (243) Ida

(28978) Ixion

(28978) Ixion és un objecte del Cinturó de Kuiper.

Veure Mitologia grega і (28978) Ixion

(31) Eufròsine

Euphrosyne és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (31) Eufròsine

(35) Leucòtea

(35) Leucòtea és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (35) Leucòtea

(36) Atalanta

(36) Atalanta és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (36) Atalanta

(38) Leda

(38) Leda és un asteroide gran i fosc del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (38) Leda

(40) Harmonia

(40) Harmonia és l'asteroide que porta el número 40 de la sèrie, descobert des de París el 31 de març de 1856 per Hermann Mayer Salomon Goldschmidt.

Veure Mitologia grega і (40) Harmonia

(41) Dafne

(41) Dafne és un gran asteroide, el número 41 de la sèrie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 22 de maig del 1856 a París.

Veure Mitologia grega і (41) Dafne

(433) Eros

(433) Eros és un asteroide anomenat així en memòria del déu grec de l'amor Eros.

Veure Mitologia grega і (433) Eros

(47) Aglaia

(47) Aglaia és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (47) Aglaia

(48) Doris

Doris és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (48) Doris

(5) Astrea

(5) Astrea és un gran asteroide del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (5) Astrea

(5145) Pholus

(5145) Pholus és un planeta menor amb una òrbita de gran excentricitat, amb un periheli a prop de l'òrbita de Saturn i l'afeli a prop de l'òrbita de Neptú, i una distància mitjana al Sol de 20 ua.

Veure Mitologia grega і (5145) Pholus

(52) Europa

Europa és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (52) Europa

(53) Calipso

Kalypso és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (53) Calipso

(55) Pandora

Pandora és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (55) Pandora

(56) Meletea

Melete és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (56) Meletea

(57) Mnemòsine

Mnemosyne és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (57) Mnemòsine

(59) Elpis

Elpis és l'asteroide número 59 de la sèrie.

Veure Mitologia grega і (59) Elpis

(6) Hebe

(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (6) Hebe

(60) Eco

Echo és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (60) Eco

(61) Dànae

Danaë és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (61) Dànae

(62) Èrato

Èrato és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (62) Èrato

(66) Maia

Maja és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (66) Maia

(67) Àsia

Asia és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (67) Àsia

(68) Leto

Leto és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (68) Leto

(69) Hespèria

Hesperia és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (69) Hespèria

(7) Iris

(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (7) Iris

(70) Panopea

Panopaea és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (70) Panopea

(71) Níobe

Níobe és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (71) Níobe

(73) Clícia

Klytia és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (73) Clícia

(74) Galatea

Galatea és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (74) Galatea

(75) Eurídice

Eurydike (ew-rid'-i-kee) és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (75) Eurídice

(79) Eurínome

Eurynome (designació de planeta menor: 79 Eurynome) és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (79) Eurínome

(81) Terpsícore

Terpsícore (designació de planeta menor: 81 Terpsichore) és un asteroide gran i molt fosc del cinturó principal, el número 81 de la sèrie. Probablement té una composició carbonosa molt primitiva. Va ser trobat pel prolífic descobridor de cometes Ernst Tempel el 30 de setembre de 1864.

Veure Mitologia grega і (81) Terpsícore

(85) Io

Io (eye'-oh) és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (85) Io

(86) Sèmele

Semele (sem'-i-lee) és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (86) Sèmele

(9) Metis

(9) Metis és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Veure Mitologia grega і (9) Metis

(90) Antíope

Antiope (an-tye'-ə-pee)és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (90) Antíope

(91) Egina

Egina és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (91) Egina

(95) Aretusa

Arethusa (arr'-ə-thew'-zə) és l'asteroide núm.

Veure Mitologia grega і (95) Aretusa

293 aC

El 293 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Mitologia grega і 293 aC

També conegut com Religió grega, Època heroica.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Mitologia grega

Taula de continguts