Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Medea

Índex Medea

Medea, per Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.

57 les relacions: Angítia, Apsirt, Aquil·les, Argo, Argonauta, Atenes, Èson, Àrtemis, Batos I, Bruixeria, Camps Elisis, Caribdis, Còlquida, Circe, Cirene, Corint, Creüsa (filla de Creont), Creont (fill de Licàet), Creta, Eetes, Egeu (fill de Pandíon), Els dotze treballs d'Hèracles, Epònim, Eros (fill d'Ares), Escil·la (ciutat), Eufem (fill de Posidó), Euristeu, Fenícia, Feres (fill de Jàson), Hècate, Hèlios, Hèracles, Hera, Idia, Idomeneu (fill de Deucalió), Ifigenia, Imperi Mede, Iolkos, Jàson, Líbia, Mag, Mèrmer, Medes, Medos, Mitologia grega, Nimfa, Pèlias, Perses (mitologia), Sirena, Talos, ..., Tèssal, Tebes (Grècia), Teseu, Tessàlia, Tritó (mitologia), Velló d'or, Xamanisme. Ampliar l'índex (7 més) »

Angítia

Angítia o Anguítia era una deessa dels marsis i marruquins, adorada a la regió del llac Fucinus.

Nou!!: Medea і Angítia · Veure més »

Apsirt

Segons la mitologia grega, Apsirt (en grec antic Ἄψυρτος) va ser un príncep de la Còlquida, fill d'Eetes i d'Idia.

Nou!!: Medea і Apsirt · Veure més »

Aquil·les

Aquil·lesp.

Nou!!: Medea і Aquil·les · Veure més »

Argo

Segons la mitologia grega, Argo fou la nau en la qual es van embarcar Jàson i els argonautes.

Nou!!: Medea і Argo · Veure més »

Argonauta

''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (del grec: Αργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.

Nou!!: Medea і Argonauta · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Medea і Atenes · Veure més »

Èson

Segons la mitologia grega, Èson (en grec antic Αἴσων) va ser un rei de Iolcos, fill de Creteu i de Tiro.

Nou!!: Medea і Èson · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Medea і Àrtemis · Veure més »

Batos I

Batos I de Cirene fou el primer rei de Cirene vers el 631 aC i fins vers el 590 aC.

Nou!!: Medea і Batos I · Veure més »

Bruixeria

Bruixa en la iconografia popular, provinent d'una pintura mural del segle XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els creients, el poder malèfic o màgic de fer coses sobrenaturals exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable.

Nou!!: Medea і Bruixeria · Veure més »

Camps Elisis

En la mitologia grega, els camps Elisis o simplement l'Elisi (en grec antic, Ἠλύσιον πεδίον / Êlýsion pedíon, de ἐνηλύσιον / enêlýsion, lloc colpit pel llamp), és el lloc de l'inframón on els herois i la gent virtuosa gaudeixen el descans després de la mort.

Nou!!: Medea і Camps Elisis · Veure més »

Caribdis

Caribdis p. 80 (en grec antic Χάρυϐδις Khárubdis, "xuclador", llatí Charibdis) va ser una nimfa, filla de Posidó i Gea, i durant la seva vida humana havia mostrat sempre una gran voracitat.

Nou!!: Medea і Caribdis · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Medea і Còlquida · Veure més »

Circe

Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.

Nou!!: Medea і Circe · Veure més »

Cirene

Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1982.

Nou!!: Medea і Cirene · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Medea і Corint · Veure més »

Creüsa (filla de Creont)

D'acord amb la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla de Creont, rei de Corint.

Nou!!: Medea і Creüsa (filla de Creont) · Veure més »

Creont (fill de Licàet)

Segons la mitologia grega, Creont (en grec antic Κρέων) va ser un rei de Corint, fill de Licàet.

Nou!!: Medea і Creont (fill de Licàet) · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Medea і Creta · Veure més »

Eetes

Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.

Nou!!: Medea і Eetes · Veure més »

Egeu (fill de Pandíon)

440-430 aC). Segons la mitologia grega, Egeu (en grec antic Αἰγεύς) va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Nou!!: Medea і Egeu (fill de Pandíon) · Veure més »

Els dotze treballs d'Hèracles

Els dotze treballs d'Hèracles foren la penitència que hagué de pagar l'heroi per ser perdonat per l'assassinat dels seus fills en un atac de bogeria induït per la deessa Hera.

Nou!!: Medea і Els dotze treballs d'Hèracles · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Medea і Epònim · Veure més »

Eros (fill d'Ares)

Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.

Nou!!: Medea і Eros (fill d'Ares) · Veure més »

Escil·la (ciutat)

Escil·la també pot ser un monstre marí.

Nou!!: Medea і Escil·la (ciutat) · Veure més »

Eufem (fill de Posidó)

D'acord amb la mitologia grega, Eufem (en grec antic Εύφημος), va ser un heroi, fill de Posidó i de la nimfa Europa, filla de Tici.

Nou!!: Medea і Eufem (fill de Posidó) · Veure més »

Euristeu

Euristeu (en grec antic Εὐρυσθεύς) va ser un rei de Tirint i de Micenes, fill d'Estènel i de Nicipe, i nét de Perseu.

Nou!!: Medea і Euristeu · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Medea і Fenícia · Veure més »

Feres (fill de Jàson)

Segons la mitologia grega, Feres (en grec antic Φέρης) va ser un fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Medea і Feres (fill de Jàson) · Veure més »

Hècate

Segons la mitologia grega, Hècate (en grec antic Ἑκάτη) va ser una deessa lunar, filla de Perseis i d'Astèria, segons ho explica Hesíode.

Nou!!: Medea і Hècate · Veure més »

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Nou!!: Medea і Hèlios · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Medea і Hèracles · Veure més »

Hera

En la mitologia grega, Hera (en grec antic Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.

Nou!!: Medea і Hera · Veure més »

Idia

Idia (en grec antic Ἱδυῖα), va ser, segons la mitologia grega, una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.

Nou!!: Medea і Idia · Veure més »

Idomeneu (fill de Deucalió)

Segons la mitologia grega, Idomeneu (en grec antic Ἰδομενεύς), va ser un rei de Creta, fill de Deucalió i nét de Minos.

Nou!!: Medea і Idomeneu (fill de Deucalió) · Veure més »

Ifigenia

Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.

Nou!!: Medea і Ifigenia · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Medea і Imperi Mede · Veure més »

Iolkos

Iolkos (llatí Iolcus) fou una ciutat de Magnèsia a Tessàlia, a la punta inicial del golf Pagasos i al peu del Mont Pelion.

Nou!!: Medea і Iolkos · Veure més »

Jàson

Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.

Nou!!: Medea і Jàson · Veure més »

Líbia

Líbia (en àrab ليبيا, Lībiyā), també coneguda com a Estat de Líbia (en àrab دولة ليبيا, Dawlat Lībiyā), és una república del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Medea і Líbia · Veure més »

Mag

Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts. Un màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.

Nou!!: Medea і Mag · Veure més »

Mèrmer

Mèrmer (en grec antic Μέρμερος) va ser, segons la mitologia grega, un dels dos fills de Jàson i Medea.

Nou!!: Medea і Mèrmer · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Medea і Medes · Veure més »

Medos

Segons la mitologia grega, Medos (en grec antic Μηδος), va ser un heroi, fill d'Egeu i de Medea, però de vegades se'l considera fill d'un rei de l'interior d'Àsia, amb el que es va casar Medea després de ser desterrada d'Atenes, a causa del retorn de Teseu.

Nou!!: Medea і Medos · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Medea і Mitologia grega · Veure més »

Nimfa

Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).

Nou!!: Medea і Nimfa · Veure més »

Pèlias

''Jàson donant a '''Pèlias''' el Velló d'Or'' (ca. 340 aC-330 aC, Museu del Louvre, París, França). Segons la mitologia grega, Pèlias (en grec antic Πελίας), va ser un heroi, fill, junt amb el seu germà bessó Neleu, de Posidó i de Tiro (o del déu-riu Enipeu, del qual Posidó va prendre la forma).

Nou!!: Medea і Pèlias · Veure més »

Perses (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, Perses (en grec antic Πέρσης) va ser un tità, fill de Crios i d'Euríbia.

Nou!!: Medea і Perses (mitologia) · Veure més »

Sirena

Sirena pintant-se un escut Sirena mare Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.

Nou!!: Medea і Sirena · Veure més »

Talos

Talos representat en una moneda En la mitologia grega, Talos (en grec antic Τάλως), era un gegant de bronze forjat per Hefest i obsequiat a Minos perquè custodiés les costes de Creta.

Nou!!: Medea і Talos · Veure més »

Tèssal

Tèssal (en grec antic Θεσσαλός) va ser, segons la mitologia grega, un heroi grec fill de Jàson i de Medea.

Nou!!: Medea і Tèssal · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Medea і Tebes (Grècia) · Veure més »

Teseu

Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec Θησεύς) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.

Nou!!: Medea і Teseu · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Medea і Tessàlia · Veure més »

Tritó (mitologia)

Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.

Nou!!: Medea і Tritó (mitologia) · Veure més »

Velló d'or

vermell de Pulla, c. 340-330 aC A la mitologia grega, el velló d'or era el velló del moltó alat Crisomal·los (Χρυσομαλλος).

Nou!!: Medea і Velló d'or · Veure més »

Xamanisme

El xamanisme són aquell grup de creences i pràctiques tradicionals preocupades per la comunicació amb el món dels esperits.

Nou!!: Medea і Xamanisme · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »