Accés més ràpid que el navegador!
178 les relacions: Absolutisme, Aguilar de Campoo, Alexandre de Bournonville, Alexandre Farnese (general), Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Andrea Cantelmo Pinelli, Antonio de Zúñiga y Guzmán, Armand de Borbó, Barcelona, Bernardino de Cárdenas y Portugal, Braç (concepte social), Capità general de Catalunya, Carles d'Aragó i Tagliavia, Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, Casal de Barcelona, Castellà d'Amposta, Català, Charles de Schomberg, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Constitució (llei), Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Dalmau de Queralt i de Codina, Decrets de Nova Planta, Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, Diego Mesía Felípez de Guzmán, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat de Feria, Ducat de Gandia, Ducat de Luna, Ducat de Medina-Sidonia, Ducat de Montblanc, Ducat de Sogorb, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric de Lorena-Guisa, Enric IV de Castella, Fadrique de Portugal i de Noronha, ..., Federico Colonna, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Felipe de Silva, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, Fernando de Toledo, Ferran d'Antequera, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran el Catòlic, François Bidal d'Asfeld, Francesc de Borja, Francesc de Montcada i de Cardona, Francisco Antonio de Agurto, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco de Moura Corte-Real, Francisco de Orozco y Ribera, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, Galceran de Requesens i de Santacoloma, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Generalitat de Catalunya, Giulio Raimondo Mazzarino, Greuge, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guido Starhemberg, Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre, Hèctor de Pignatelli i Colonna, Institut religiós, Jaume II d'Urgell, Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin, Joan de Beaumont, Joan de Calàbria, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Lorena, Joan II de Ribagorça, Joan Josep d'Àustria, Joan Sentís i Sunyer, Joan Terès i Borrull, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Jordi de Hessen-Darmstadt, José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, Josep de Margarit i de Biure, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Juan de Garay Otañez, Juan de Zúñiga y Avellaneda, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Leo d'Ulfeldt, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Solsona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes d'Urgell, Llista de reis de França, Lluís II de Vendôme, Lluís XIII de França, Lluís, Le Grand Condé, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Maria de Castella, Marquesat d'Aitona, Marquesat de Llombai, Martí l'Humà, Michele Mazzarino, Miguel de los Santos de San Pedro, Monarca, Noblesa, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Pedro Manrique, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Portantveus de general governador, Príncep de Girona, Príncep de Viana, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Procurador general, Regne de Navarra, Reial Audiència de Catalunya, Renat I, Salari, Tribunal de Contrafaccions, Urbain de Maillé, marquès de Brézé, Virrei, 1285, 1291, 1336, 1387, 1396, 1410, 1416, 1458, 1462, 1472, 1479, 1516, 1521, 1556, 1598, 1621, 1640, 1652, 1665, 1700, 1714. Ampliar l'índex (128 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Absolutisme · Veure més »
Aguilar de Campoo
Aguilar de Campoo és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Aguilar de Campoo · Veure més »
Alexandre de Bournonville
Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alexandre de Bournonville · Veure més »
Alexandre Farnese (general)
Alexandre Farnese, també anomenat Alexandre de Odoard, príncep de Parma, (Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689) fou un príncep de Parma que va arribar a ser governador dels Països Baixos durant el regnat de Felip II de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alexandre Farnese (general) · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfons el Magnànim · Veure més »
Andrea Cantelmo Pinelli
Andrea de Cantelmo (castell de Pettorano, 2 de juliol de 1598 – Alcubierre, 5 de novembre de 1645) va ser virrei de Catalunya i governador dels Estats de Flandes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Andrea Cantelmo Pinelli · Veure més »
Antonio de Zúñiga y Guzmán
Antonio de Zuñiga en la decoració ceràmica del claustre de la Capitania General de Barcelona Antonio de Zúñiga i Guzmán (Plasencia, c. 1480 - 1533), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, Gran prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta, General de l'Exèrcit Imperial en la lluita contra la rebel·lió dels Comuneros, coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella en temps de l'Emperador del Sacre Imperi Carlos V i Virrei de Catalunya del 1523 al 1525.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antonio de Zúñiga y Guzmán · Veure més »
Armand de Borbó
Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Armand de Borbó · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Bernardino de Cárdenas y Portugal
Bernardino de Cárdenas y Portugal (? - Palerm, 1601) fou un noble i home d'estat espanyol, duc de Maqueda, marquès d'Elx i virrei de Catalunya i de Sicília, fill de Bernardino de Cárdenas y Pacheco, que havia estat Virrei de València.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bernardino de Cárdenas y Portugal · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Braç (concepte social) · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Capità general de Catalunya · Veure més »
Carles d'Aragó i Tagliavia
Carles d'Aragó i Tagliavia (Palerm, 25 de desembre de 1521 - Madrid, 23 de novembre de 1599), conegut com el duc de Terranova, i anomenat " el gran sículo ", va ser un noble sicilià que va exercir diversos càrrecs d'Estat al servei de l'Imperi espanyol durant el regnat Felip II.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles d'Aragó i Tagliavia · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles de Viana · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carlos de Gurrea Aragón y de Borja
Carlos de Gurrea Aragón y de Borja (1634 - 1692), 9è Duc de Vilafermosa.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carlos de Gurrea Aragón y de Borja · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Casal de Barcelona · Veure més »
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castellà d'Amposta · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Català · Veure més »
Charles de Schomberg
Charles de Schomberg (Nanteuil-le-Haudouin, 16 de febrer de 1601 - París, 6 de juny de 1656) va ser duc d'Halluin, líder militar francès sota el cardenal Richelieu i el seu successor, el cardenal Mazarino, i virrei de Catalunya breument durant l'any 1648.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Charles de Schomberg · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Santa Coloma de Queralt
El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Constitució (llei) · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts Catalanes · Veure més »
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda fill de Diego Hurtado de Mendoza y Lemos i Ana de la Cerda i Castro, va ser un noble espanyol que va arribar a ser lloctinent d'Aragó des de 1553 o 1554 fins a 1556, president del Consell d'Itàlia el 1558 i virrei de Catalunya (1564-1571).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda · Veure més »
Diego Mesía Felípez de Guzmán
Diego Mesía Felípez de Guzmán y Dávila (1590-1655), fou un militar i polític espanyol.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diego Mesía Felípez de Guzmán · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Ducat de Feria
El Ducat de Feria és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1567 pel rei Felip II d'Espanya en favor del noble extremeny Gómez Suárez de Figueroa i de Córdoba.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Feria · Veure més »
Ducat de Gandia
El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Gandia · Veure més »
Ducat de Luna
ducs de Villahermosa, '''Ducs de Lluna.''' Avui Museu Thyssen-Bornemisza. Saragossa). El Ducat de Lluna, és un títol nobiliari espanyol creat el 1495, pel rei d'Aragó, Fernando II, a favor del seu nebot, Juan José d'Aragó i Sotomayor, IV comte de Ribargorça, Virrey de Nàpols i de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Luna · Veure més »
Ducat de Medina-Sidonia
El Ducat de Medina-Sidonia és un títol nobiliari hereditari del Regne d'Espanya atorgat pel rei Joan II de Castella a Juan Alonso Pérez de Guzmán, III comte de Niebla, el dia 17 de febrer de 1445, com a premi als serveis realitzats a la Corona.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Medina-Sidonia · Veure més »
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Montblanc · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ducat de Sogorb · Veure més »
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »
Enric d'Aragó i de Pimentel
Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Enric de Lorena-Guisa
Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric IV de Castella · Veure més »
Fadrique de Portugal i de Noronha
Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »
Federico Colonna
Federico Colonna (Nàpols, 1601 - Tarragona, 25 de setembre de 1641), príncep de Colonna i Pietrapersia, fou un polític i militar napolità que va lluitar al servei de les Espanyes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Federico Colonna · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Felip V d'Espanya · Veure més »
Felipe de Silva
Felipe de Silva (Portugal, 1587 – Saragossa, 1645) va ser virrei de Catalunya filipista durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Felipe de Silva · Veure més »
Fernando Afán de Ribera y Enríquez
Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalá de los Gazules, comte de los Molares i marquès de Tarifa, (Sevilla, 1584 - Villach, 1637) fou un noble i militar espanyol, al servei de Felip III i Felip IV de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fernando Afán de Ribera y Enríquez · Veure més »
Fernando de Toledo
Fernando de Toledo (La Aldehuela, 1527 - Madrid, 1591).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fernando de Toledo · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і François Bidal d'Asfeld · Veure més »
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Borja · Veure més »
Francesc de Montcada i de Cardona
Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »
Francisco Antonio de Agurto
Francisco Antonio de Agurto y Salcedo, primer Marquès de Gastanyaga (Vitòria, 1640 - Saragossa, 2 de novembre de 1702) va ser un noble espanyol, virrei de Catalunya i governador dels Països Baixos.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Antonio de Agurto · Veure més »
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »
Francisco de Moura Corte-Real
Francisco de Moura Corte-Real e Melo (13 de desembre de 1621 – 26 de novembre de 1675), tercer marquès de Castel Rodrigo, fou un polític espanyol que va servir com a governador dels Països Baixos entre 1664 i 1668.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco de Moura Corte-Real · Veure més »
Francisco de Orozco y Ribera
Francisco de Orozco Rivera de Porcio (Alessandra della Palla, 1603, Itàlia – Milà, 26 de juliol de 1668) va ser el segon marquès de Mortara, virrei de Catalunya entre 1650-52 i 1656-63.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco de Orozco y Ribera · Veure més »
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (Cuéllar, Castella, 1575 – Madrid, 1637), Setè duc d'Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva · Veure més »
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas (? - Barcelona, 14 d'octubre de 1615).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas · Veure més »
Galceran de Requesens i de Santacoloma
Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »
Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval
Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval (Madrid, 25 de maig de 1625 - 2 de juny de 1694), V duc d'Osuna, V marquès de Peñafiel, IX comte d'Ureña, Gran d'Espanya, Va ser cambrer major i gentilhome de cambra de Felip IV de Castella i Carles II de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval · Veure més »
Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba
El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Greuge
Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).Guillermo Fatás y Guillermo Redondo, http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Greuge · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guido Starhemberg
Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guido Starhemberg · Veure més »
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre (1618 o 1619 - 17 de març de 1670) va ser un noble i militar espanyol, marquès d'Aitona i Gran d'Espanya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre · Veure més »
Hèctor de Pignatelli i Colonna
Hèctor de Pignatelli i Colonna (en italià, Ettore Pignatelli e Colonna) (Nàpols?, 1572 - Madrid, 1622).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Hèctor de Pignatelli i Colonna · Veure més »
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Institut religiós · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin
Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin o (Marsin) comte de Granville (Huy, 1601 – Spa, 1673) fou un militar való dels Països Baixos espanyols.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin · Veure més »
Joan de Beaumont
Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de març de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Beaumont · Veure més »
Joan de Calàbria
Joan de Calàbria (? -1504) Fill natural de Joan d’Anjou, duc de Lorena i de Calàbria.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Calàbria · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan II de Lorena
Joan II de Lorena fou un noble francès (Toul 1427 - Barcelona 1470) duc de Lorena (1453-1470), príncep de Girona (1466-1470) i duc de Calàbria (1434-1470).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan II de Lorena · Veure més »
Joan II de Ribagorça
Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan II de Ribagorça · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »
Joan Terès i Borrull
Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Terès i Borrull · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor
José Antonio de Mendoza Caamaño i Sotomayor, tercer marquès de Vilagarcía de Arousa, cavaller de l'Ordre de Cavallers de Sant Jaume va ser fill de l'ambaixador d'Espanya a Venècia i Virrei de Catalunya (1705).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor · Veure més »
Josep de Margarit i de Biure
Josep de Margarit i de Biure (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer de 1602 – castell de Sant Martí de Toques, 17 de juliol de 1685), marquès d'Aguilar, va ser governador de Catalunya i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Josep de Margarit i de Biure · Veure més »
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba
Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba · Veure més »
Juan de Garay Otañez
Juan de Garay Otañez y Rada, o Otañes, (Madrid 1586 -1650) va ser el Virrei de Catalunya (1648-1650) i Capità General de Catalunya de 1649 a 1650.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan de Garay Otañez · Veure més »
Juan de Zúñiga y Avellaneda
Juan de Zúñiga Avellaneda y Bazán (†1608) va ser un noble espanyol de la Casa de Zúñiga, que va ocupar diversos llocs d'estat al servei de Felipe II i de Felipe III.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan de Zúñiga y Avellaneda · Veure més »
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca
Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca · Veure més »
Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga · Veure més »
Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara
Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara (Lisboa, c.1605 – Tarragona, 17 de juny de 1643) va ser un militar de la Corona Hispànica, virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Ramírez de Arellano y Manrique de Lara · Veure més »
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »
Leo d'Ulfeldt
El comte Leo d'Ulfeldt (Copenhaguen 22 de març de 1651 - Viena 11 d'abril de 1716) fou un mariscal de camp imperial alemany que va ser virrei de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Leo d'Ulfeldt · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de bisbes de Solsona
El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes de Solsona · Veure més »
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes d'Urgell
La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís II de Vendôme
Lluís de Borbó (París, octubre de 1612 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1669) era fill de Cèsar de Borbó i de Francesca de Lorena (1592-1669), net d'Enric IV de França, i titular de la Casa de Borbó-Vendôme.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lluís II de Vendôme · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís, Le Grand Condé
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lluís, Le Grand Condé · Veure més »
Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba
Ampliació del Palau de la Casa de Feria a Zafra en l'època ducal Fill i successor de Gómez III Suárez de Figueroa y Córdoba, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba (1559-1607) va ser II duc de Feria (1571-1606) i I marquès de Villalba (1567-1607), títol concedit per Felip II als hereus de la Casa de Feria.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »
Luís Díez de Aux de Armendáriz
Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Maria de Castella · Veure més »
Marquesat d'Aitona
El marquesat d'Aitona és un títol nobiliari.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Marquesat d'Aitona · Veure més »
Marquesat de Llombai
Corona de '''marquès'''. El Marqués de Llombai, també conegut com a marqués de Lombay o Llombai, és un títol nobiliari espanyol creat pel rei Carles I el 7 de juliol de 1530 per elevació del títol de la baronia de Llombai a marquesat, a favor de Francesc de Borja i Aragó, fill del tercer duc de Gandia, de la casa de Borja. El seu nom es refereix al municipi valencià de Llombai (Ribera Alta del Xúquer). El títol es va convertir en l'ostentat per l'hereu de la casa de Gandia.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Marquesat de Llombai · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Martí l'Humà · Veure més »
Michele Mazzarino
Michele Mazzarino (originalment anomenat Alessandro), (Pescina-L'Aquila, 1 de setembre de 1605 – Roma, 31 d'agost de 1648), va ser un bisbe i cardenal italià.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Michele Mazzarino · Veure més »
Miguel de los Santos de San Pedro
Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miguel de los Santos de San Pedro · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Monarca · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Noblesa · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ? – Nàpols, 2 d'abril de 1571), fou un noble espanyol, II marquès de Tarifa i primer duc d'Alcalá de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Nàpols (12 de juny de - 2 d'abril de 1571).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero · Veure més »
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »
Pedro Manrique
Pedro Manrique (Crotona, - Saragossa, 7 de juny de 1615).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Manrique · Veure més »
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Pere d'Aragó i d'Anjou
Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Pere d'Aragó i de Sicília
Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), fou proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós
Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »
Portantveus de general governador
XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Portantveus de general governador · Veure més »
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Príncep de Girona · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Príncep de Viana · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Procurador general
El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Procurador general · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Regne de Navarra · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Renat I · Veure més »
Salari
El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Salari · Veure més »
Tribunal de Contrafaccions
El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »
Urbain de Maillé, marquès de Brézé
Urbain de Maillé, marquès de Brézé (Brézé, 1597 - 13 de febrer de 1650), fou mariscal de França (28 de novembre de 1632), senyor de Thévalle i virrei de Catalunya (1641-1642).
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Urbain de Maillé, marquès de Brézé · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Virrei · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1291 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1336 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1387 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1396 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1410 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1416 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1458 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1472 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1479 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1516 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1521 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1556 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1598 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1621 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1640 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1652 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1665 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1700 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1714 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llista de virreis de Catalunya, Lloctinent general de Catalunya, Lloctinent reial, Virrei de Catalunya.
