Accés més ràpid que el navegador!
58 les relacions: Absolutisme, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Algutzir, Batlle, Capítol de cort, Capità general de Catalunya, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Cavaller, Ciutat, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Constitució (llei), Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Diputació del General de Catalunya, Edat moderna de Catalunya, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, Ferran el Catòlic, Fiscal, Flandes, Funcionari, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Guerra dels Segadors, Joan Sentís i Sunyer, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jutge, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Monarquia, Monarquia d'Espanya, Mort, Ordre públic, Pactisme, Pau i Treva de Déu, Pena de mort, Presó, Primogenitura, Principat de Catalunya, Regalia, ..., Regne de França, Reial Audiència de Catalunya, Sentència, Sometent, Treballador, Tres Comuns de Catalunya, Treva, Vegueria. Ampliar l'índex (8 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Nou!!: Portantveus de general governador і Absolutisme · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Portantveus de general governador і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Algutzir
Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.
Nou!!: Portantveus de general governador і Algutzir · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Portantveus de general governador і Batlle · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Portantveus de general governador і Capítol de cort · Veure més »
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Portantveus de general governador і Capità general de Catalunya · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Portantveus de general governador і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Portantveus de general governador і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Portantveus de general governador і Català · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Portantveus de general governador і Cavaller · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Portantveus de general governador і Ciutat · Veure més »
Comtats de Rosselló i Cerdanya
Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.
Nou!!: Portantveus de general governador і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Portantveus de general governador і Constitució (llei) · Veure més »
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Nou!!: Portantveus de general governador і Constitució de l'Observança · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Portantveus de general governador і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Portantveus de general governador і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Portantveus de general governador і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Nou!!: Portantveus de general governador і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Portantveus de general governador і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Edat moderna de Catalunya
L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.
Nou!!: Portantveus de general governador і Edat moderna de Catalunya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Portantveus de general governador і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Portantveus de general governador і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Portantveus de general governador і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Portantveus de general governador і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fernando Afán de Ribera y Enríquez
Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalá de los Gazules, comte de los Molares i marquès de Tarifa, (Sevilla, 1584 - Villach, 1637) fou un noble i militar espanyol, al servei de Felip III i Felip IV de Castella.
Nou!!: Portantveus de general governador і Fernando Afán de Ribera y Enríquez · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Portantveus de general governador і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fiscal
El fiscal és el funcionari públic (magistrat en alguns països), integrant del Ministeri Públic, que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública; és a dir, és a qui correspon exercir directament i concreta les funcions i atribucions d'aquest Ministeri, en els casos que coneix.
Nou!!: Portantveus de general governador і Fiscal · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Portantveus de general governador і Flandes · Veure més »
Funcionari
Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).
Nou!!: Portantveus de general governador і Funcionari · Veure més »
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.
Nou!!: Portantveus de general governador і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Portantveus de general governador і Guerra dels Segadors · Veure més »
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Nou!!: Portantveus de general governador і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Portantveus de general governador і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »
Jutge
Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.
Nou!!: Portantveus de general governador і Jutge · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Portantveus de general governador і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Portantveus de general governador і Lluís XIII de França · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Portantveus de general governador і Lluís XIV de França · Veure més »
Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba
Ampliació del Palau de la Casa de Feria a Zafra en l'època ducal Fill i successor de Gómez III Suárez de Figueroa y Córdoba, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba (1559-1607) va ser II duc de Feria (1571-1606) i I marquès de Villalba (1567-1607), títol concedit per Felip II als hereus de la Casa de Feria.
Nou!!: Portantveus de general governador і Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Portantveus de general governador і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Portantveus de general governador і Monarquia · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: Portantveus de general governador і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Nou!!: Portantveus de general governador і Mort · Veure més »
Ordre públic
Ordre públic és la situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Nou!!: Portantveus de general governador і Ordre públic · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Portantveus de general governador і Pactisme · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Portantveus de general governador і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Portantveus de general governador і Pena de mort · Veure més »
Presó
Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).
Nou!!: Portantveus de general governador і Presó · Veure més »
Primogenitura
Primogènit és el nom donat al primer dels fills barons d'una família.
Nou!!: Portantveus de general governador і Primogenitura · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Portantveus de general governador і Principat de Catalunya · Veure més »
Regalia
Una regalia és una prerrogativa reial medieval.
Nou!!: Portantveus de general governador і Regalia · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Portantveus de general governador і Regne de França · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Portantveus de general governador і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Sentència
Dins del món jurídic, una sentència és la resolució dictada per un jutge o tribunal que decideix definitivament un plet.
Nou!!: Portantveus de general governador і Sentència · Veure més »
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Nou!!: Portantveus de general governador і Sometent · Veure més »
Treballador
plaça Catalunya, Barcelona. Treballadores del camp a un magatzem a Alginet, 1947 Un treballador o treballadora és una persona que amb l'edat legal suficient, i de forma voluntària presta els seus serveis retribuïts.
Nou!!: Portantveus de general governador і Treballador · Veure més »
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Nou!!: Portantveus de general governador і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »
Treva
La treva és l'acord entre bàndols en guerra per posar fi temporal a l'enfrontament directe, usualment per negociar una possible pau o per dates assenyalades (com la interrupció dels combats a Nadal durant la Primera Guerra Mundial).
Nou!!: Portantveus de general governador і Treva · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Portantveus de general governador і Vegueria · Veure més »
Redirigeix aquí:
Lloctinent de general governador, Lloctinent del Virrei de Catalunya, Lloctinent del general governador, Portantveu de general governador, Portantveu del General, Portantveus de general, Portantveus de la governació general, Portantveus del General, Portanveus de general governador, Portaveu de general governador, Portaveu del general governador, Vice regia.
