Comunicació

283 les relacions: Acadèmia de Sant Tomàs, Administració forestal a Catalunya, Alexandre de Bournonville, Alexandre Farnese (general), Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alfons de Bragança, Alfonso de Sotomayor, Algutzir, Allotjament, Andrea Cantelmo Pinelli, Anne Jules de Noailles, Antoni Clarassó i Terès, Antoni de Clariana i de Gualbes, Antoni de Saiol i de Quarteroni, Antoni Font (lingüista), Antoni Puig i Sorribes, Antonio de Zúñiga y Guzmán, Armand de Borbó, Arquebisbat de Barcelona, Arsèguel, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Baltasar de Muntaner i de Çacosta, Bartomeu Camps, Batalla d'Alcolea de Cinca, Batalla de Berga (1655), Batalla de Cambrils, Batalla de Constantí, Batalla de Leucata, Batalla de Lleida (1642), Batalla de Martorell (1641), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Sant Llorenç de Montgai, Batalla de Verges, Batalla del coll de Balaguer, Batalla naval de Barcelona (1642), Benet de Tocco, Benet Ignasi de Salazar, Berga, Bernardino de Cárdenas y Portugal, Bernat de Cardona i de Raset, Bernat Guerau de Requesens, Bisbat de Girona, Bisbat de Solsona, Bombers de Barcelona, Capità general de Catalunya, Capitulació de Vilafranca, Carles de Viana, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, ..., Castell de Cabrera (Alt Empordà), Castell de Camprodon, Castell de Cardona, Castell de Palafolls, Castell de Segur, Castellnou del Gos, Catedral de Sigüenza, Charles de Schomberg, Climent de Solanell i de Foix, Combat del Congost, Companyia d'Osona, Companyia de Galceran de Cartellà, Comparacio de Cathalunya ab Troya, Comtat d'Armanyac, Comtat de Santa Coloma de Queralt, Conflicte dels quints, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Corts de Barcelona (1454-1458), Corts de Barcelona (1599), Corts de Barcelona (1626), Corts de Barcelona (1632), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Lleida (1460), Corts de Montsó (1533), Crisóstomo Royo de Castellví, Cristòfol Lledó, Dalmau de Queralt i de Codina, Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala, Diego de Salinas, Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, Diego Mesía Felípez de Guzmán, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Elena de Montemayor y Mejía, Enric d'Aragó i de Pimentel, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Enric de Cardona i d'Erill, Enric de Lorena-Guisa, Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562, Epifani Olives i Terès, Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó, Escut episcopal (Sant Adrià de Besòs), Església dels Josepets de Gràcia, Exèrcit Regular Austriacista, Fadrique de Portugal i de Noronha, Federico Colonna, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, Fernando de Toledo, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran el Catòlic, Francesc d'Erill i de Sentmenat, Francesc de Borja, Francesc de Montcada i de Cardona, Francesc de Sanç i de Miquel, Francesc de Sentjust i de Castre, Francesc de Valls i Freixa, Francesc Giginta, Francesc Jeroni Benet Franc, Francesc Pijoan, Francisco Antonio de Agurto, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco de Moura Corte-Real, Francisco de Orozco y Ribera, Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, Frederic Furió i Ceriol, Gabriel Berard i Gassol, Galceran de Requesens, Galceran de Requesens i de Santacoloma, García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, Gastó de Montcada i de Gralla, Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba, Gros (moneda), Guerra Civil catalana, Guerra Civil navarresa, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guido Starhemberg, Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre, Hala dels Draps, Hèctor de Pignatelli i Colonna, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història dels Països Catalans, Jaume Caçador i Claret, Jaume Cordelles i Oms, Jaume d'Agullana, Jaume de Copons i de Tamarit, Jaume de Cordelles i Ramanyer, Jaume II d'Urgell, Jaume Safont, Jean Armand de Maillé-Brézé, Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin, Jeroni Guerau, Jeroni Navel i de Cardona, Joan Badia Carbó, Joan de Beaumont, Joan de Granollacs i Pons, Joan de Peralta, Joan de Socarrats, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Ribagorça, Joan Jeroni Besora, Joan Josep d'Àustria, Joan Pagès i Vallgornera, Joan Pons (bandoler), Joan Ramon Folc III de Cardona, Joan Sentís i Sunyer, Joan Terès i Borrull, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Jordi de Hessen-Darmstadt, José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor, José Martínez de Salazar, Josep de Camporrells i de Sabater, Josep de Magarola i de Grau, Josep Mas i Torre, Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba, Juan de Garay (desambiguació), Juan de Garay Otañez, Juan de Zúñiga y Avellaneda, Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Juan Payo Coello, Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Juí de prohoms, Leo d'Ulfeldt, Llinatge dels Cardona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de mestres de capella de Santa Maria de Mataró, Lloctinent general, Lluís de Peguera, Lluís II de Vendôme, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Luna (llinatge), Mals usos, Manuel de Montsuar i Mateu, Marquesat de Mortara, Martorell, Michele Mazzarino, Miguel de los Santos de San Pedro, Miquel d'Aimeric i de Codina, Miquel d'Oms i de Sentmenat, Miquel Joan de Mont-rodon, Miquelet, Montserrat Poch, Mostassaf, Nicolau Pujades, Nyerro, Onofre Gomis, Pacte de la Péronne, Pau d'Àger i d'Orcau, Pèire de Marca, Pedrenyal, Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero, Pedro de Zuñiga y Manrique de Lara, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Pedro Manrique, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Pere d'Aragó i de Sicília, Pere de Cardona, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere de Magarola i Fontanet, Pere Joan Sala, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Perot Rocaguinarda, Philippe de La Mothe-Houdancourt, Ponç Andreu de Vilar, Portantveus de general governador, Presa de Gibraltar, Presa de Palamós, President de la Generalitat de Catalunya, Primera batalla naval de Tarragona, Quint (impost), Quints, Rafael de Pinyana i Galvany, Rafael Llobet, Ramon d'Olmera i d'Alemany, Ramon de Guimerà i de Tamarit, Ramon Sala i Saçala, Recinte emmurallat de Camarasa, Renat I, Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi, Revolta del comte d'Urgell, Revolta dels Barretines, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Rec, Sant Francesc de Borja (església de Betlem), Sant Sebastià del Gos, Sebastià Dalmau i Oller, Setge de Balaguer (1413), Setge de Balaguer (1645), Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1697), Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona de 1462, Setge de Lleida (1413), Setge de Lleida (1646), Setge de Montsó (1642), Setge de Montsó (1643), Setge de Roses (1645), Setge de Tarragona (1641), Setge de Tortosa (1642), Simeone Tagliavia d'Aragona, Ter, Tomàs de Banyuls i de Llupià, Torre de Santa Llúcia, Tractat de Barcelona (1455), Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Urbain de Maillé, marquès de Brézé, Virrei, 1 d'octubre, 1341, 1445, 1522, 1603, 1657, 1702, 21 de juny. Ampliar l'índex (233 més) » « Shrink índex

Acadèmia de Sant Tomàs

LAcadèmia de Sant Tomàs (o de Sant Tomàs d'Aquino) fou una acadèmia barcelonina activa en els segles XVII i XVIII.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Acadèmia de Sant Tomàs · Veure més »

Administració forestal a Catalunya

En aquest article es destaca la història de l'administració forestal a Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Administració forestal a Catalunya · Veure més »

Alexandre de Bournonville

Alexander de Bournonville, Alexandre von Bournonville, Alexander II Hyppolite; Príncep de Bournonville i comte de Hennin (1616-1691) fou un militar flamenc.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alexandre de Bournonville · Veure més »

Alexandre Farnese (general)

Alexandre Farnese, també anomenat Alexandre de Odoard, príncep de Parma, (Parma, Ducat de Parma 1635 - Madrid, Regne d'Espanya 1689) fou un príncep de Parma que va arribar a ser governador dels Països Baixos durant el regnat de Felip II de Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alexandre Farnese (general) · Veure més »

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra

Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »

Alfons de Bragança

Alfons de Bragança i Castro, també conegut com a Alfonso de Portugal (Portugal, 1441 – Sevilla, 1483) va ser un noble d'origen portuguès titulat comte de Faro, de Odemira i d'Aveiro.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfons de Bragança · Veure més »

Alfonso de Sotomayor

Alfonso de Sotomayor (1608, Carmona, Regne de Castella - 10 de juny de 1682, Barcelona)Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (Vol.2), pàgs.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Alfonso de Sotomayor · Veure més »

Algutzir

Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Algutzir · Veure més »

Allotjament

Durant l'edat moderna l'allotjament era l'obligació que s'imposava a la població de proporcionar un lloc on hostatjar-se als soldats dels exèrcits reials europeus quan viatjaven o guerrejaven en un lloc determinat.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Allotjament · Veure més »

Andrea Cantelmo Pinelli

Andrea de Cantelmo (castell de Pettorano, 2 de juliol de 1598 – Alcubierre, 5 de novembre de 1645) va ser virrei de Catalunya i governador dels Estats de Flandes.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Andrea Cantelmo Pinelli · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Antoni Clarassó i Terès

Antoni Clarassó i TerèsSe'l pot trobar referenciat com a Antoni Terès i Cabiscol, Antonio Terés o Antonius Teres.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antoni Clarassó i Terès · Veure més »

Antoni de Clariana i de Gualbes

Antoni de Clariana i de Gualbes (?, 1683 - Barcelona, 1756) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antoni de Clariana i de Gualbes · Veure més »

Antoni de Saiol i de Quarteroni

Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antoni de Saiol i de Quarteroni · Veure més »

Antoni Font (lingüista)

Antoni Font (la Seu d'Urgell) fou un lingüista, jesuïta, professor de teologia i d'humanitats i rector del col·legi de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antoni Font (lingüista) · Veure més »

Antoni Puig i Sorribes

Antoni Puig i Sorribes (Perafita, 1666 - Pressburg, vers 1740) va ser un militar i polític català que va lluitar al bàndol austriacista durant la Guerra de Successió.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antoni Puig i Sorribes · Veure més »

Antonio de Zúñiga y Guzmán

Antonio de Zuñiga en la decoració ceràmica del claustre de la Capitania General de Barcelona Antonio de Zúñiga i Guzmán (Plasencia, c. 1480 - 1533), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, Gran prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta, General de l'Exèrcit Imperial en la lluita contra la rebel·lió dels Comuneros, coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella en temps de l'Emperador del Sacre Imperi Carlos V i Virrei de Catalunya del 1523 al 1525.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Antonio de Zúñiga y Guzmán · Veure més »

Armand de Borbó

Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Armand de Borbó · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arsèguel

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Arsèguel · Veure més »

Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona · Veure més »

Baltasar de Muntaner i de Çacosta

Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Baltasar de Muntaner i de Çacosta · Veure més »

Bartomeu Camps

Bartomeu Camps dit “l'Empordanès” (? - Barcelona, 1565) fou un bandoler actiu a la zona de les Gavarres i la Selva.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bartomeu Camps · Veure més »

Batalla d'Alcolea de Cinca

La batalla d'Alcolea de Cinca de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla d'Alcolea de Cinca · Veure més »

Batalla de Berga (1655)

La batalla de Berga va ser una batalla que es va lliurar el 17 d'octubre de 1655 a Berga entre els exèrcits hispànic i francès durant la guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Berga (1655) · Veure més »

Batalla de Cambrils

La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Cambrils · Veure més »

Batalla de Constantí

La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Constantí · Veure més »

Batalla de Leucata

La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Leucata · Veure més »

Batalla de Lleida (1642)

La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »

Batalla de Martorell (1641)

La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Martorell (1641) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1705)

La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Montjuïc (1705) · Veure més »

Batalla de Sant Llorenç de Montgai

La Batalla de Sant Llorenç de Montgai de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Sant Llorenç de Montgai · Veure més »

Batalla de Verges

La batalla de Verges, també coneguda com a batalla del Ter o a batalla de Torroella, fou un combat de la Guerra dels Nou Anys, durant la invasió francesa del Principat de Catalunya, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals del riu Ter, entre els actuals termes municipals de Verges, Torroella de Montgrí i Foixà.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla de Verges · Veure més »

Batalla del coll de Balaguer

La batalla del coll de Balaguer fou un enfrontament que tingué lloc al coll de Balaguer (Baix Camp) el 10 de desembre de 1640, en el marc de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla del coll de Balaguer · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1642)

La batalla naval de Barcelona de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Batalla naval de Barcelona (1642) · Veure més »

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Benet de Tocco · Veure més »

Benet Ignasi de Salazar

Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Benet Ignasi de Salazar · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Berga · Veure més »

Bernardino de Cárdenas y Portugal

Bernardino de Cárdenas y Portugal (? - Palerm, 1601) fou un noble i home d'estat espanyol, duc de Maqueda, marquès d'Elx i virrei de Catalunya i de Sicília, fill de Bernardino de Cárdenas y Pacheco, que havia estat Virrei de València.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bernardino de Cárdenas y Portugal · Veure més »

Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bernat de Cardona i de Raset · Veure més »

Bernat Guerau de Requesens

Bernat Guerau de Requesens (?, – 1517), gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (1501-1517), comanador de Vallfogona (1488-1501), de Granyena (1477-1503), i de Barberà, (1504-1516).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bernat Guerau de Requesens · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bisbat de Solsona · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Bombers de Barcelona · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Capità general de Catalunya · Veure més »

Capitulació de Vilafranca

La Capitulació de Vilafranca o Concòrdia de Vilafranca és l'acord al qual arribaren el rei d'Aragó, Joan II, i la Generalitat de Catalunya el 21 de juny de 1461.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Capitulació de Vilafranca · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles de Viana · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja

Carlos de Gurrea Aragón y de Borja (1634 - 1692), 9è Duc de Vilafermosa.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Carlos de Gurrea Aragón y de Borja · Veure més »

Castell de Cabrera (Alt Empordà)

El castell de Cabrera és una fortificació medieval de l'antic comtat de Besalú, al nord-est del terme municipal de Maçanet de Cabrenys, prop del límit amb el de la Vajol (Alt Empordà), a l'extrem oriental del massís de les Salines.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castell de Cabrera (Alt Empordà) · Veure més »

Castell de Camprodon

El Castell de Camprodon, originalment de Sant Nicolau, és una antiga fortificació al nucli de Camprodon (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castell de Camprodon · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Palafolls

El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castell de Palafolls · Veure més »

Castell de Segur

El Castell de Segur és una antiga fortificació al terme municipal de Veciana (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castell de Segur · Veure més »

Castellnou del Gos

Castellnou del Gos és un petit nucli de població d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Castellnou del Gos · Veure més »

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Catedral de Sigüenza · Veure més »

Charles de Schomberg

Charles de Schomberg (Nanteuil-le-Haudouin, 16 de febrer de 1601 - París, 6 de juny de 1656) va ser duc d'Halluin, líder militar francès sota el cardenal Richelieu i el seu successor, el cardenal Mazarino, i virrei de Catalunya breument durant l'any 1648.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Charles de Schomberg · Veure més »

Climent de Solanell i de Foix

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Climent de Solanell i de Foix · Veure més »

Combat del Congost

El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Combat del Congost · Veure més »

Companyia d'Osona

La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Companyia d'Osona · Veure més »

Companyia de Galceran de Cartellà

La Companyia de Galceran de Cartellà fou una companyia de tropes regulars catalanes que va lluitar en la guerra dels trenta anys.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Companyia de Galceran de Cartellà · Veure més »

Comparacio de Cathalunya ab Troya

La Comparació de Catalunya amb Troia (original i en català modern, Comparacio de Cathalunya ab Troia) és un poema polític d'autoria anònima i escrit l'any 1641 a Barcelona, en ple inici de la Guerra dels Segadors i que compara la situació catalana amb la de la Guerra de Troia.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comparacio de Cathalunya ab Troya · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat de Santa Coloma de Queralt

El Comtat de Santa Coloma de Queralt té la casa comtal a Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Comtat de Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Conflicte dels quints

El conflicte dels quints va ser un enfrontament institucional entre la Diputació i el Consell de Cent amb el suport de bona part de les ciutats catalanes, enfront de la corona i, en el seu nom, el virrei, Fernando Afán de Ribera y Enríquez, arran del cobrament dels quints, un impost reial que estava en desús i que des de 1611 s'havia tornat a cobrar.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Conflicte dels quints · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corpus de Sang · Veure més »

Corts de Barcelona (1454-1458)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan de Navarra com a lloctinent del rei Alfons el Magnànim a Barcelona entre 1454 i 1458.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Barcelona (1454-1458) · Veure més »

Corts de Barcelona (1599)

Publicació de les Constitucions de 1599, impresa el 1603 Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Barcelona (1599) · Veure més »

Corts de Barcelona (1626)

Les Corts de Barcelona de 1626 van ser presidides pel rei Felip III d'Aragó.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Barcelona (1626) · Veure més »

Corts de Barcelona (1632)

Les Corts de Barcelona de 1632 són la continuació de les inconcluses de 1626 i no compten com a tals.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Barcelona (1632) · Veure més »

Corts de Barcelona (1705-1706)

Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »

Corts de Lleida (1460)

Les Corts Catalanes varen ser convocades per Joan II a Lleida el 1460.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Lleida (1460) · Veure més »

Corts de Montsó (1533)

Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Corts de Montsó (1533) · Veure més »

Crisóstomo Royo de Castellví

Crisóstomo Royo de Castellví fou bisbe de Sogorb (1680-1691).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Crisóstomo Royo de Castellví · Veure més »

Cristòfol Lledó

Cristòfol Lledó (Barcelona, 1632 – 1692) fou conseller en cap del Consell de Cent de la Ciutat durant tres mandats: el 1678, el 1683 i el 1687.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Cristòfol Lledó · Veure més »

Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Dalmau de Queralt i de Codina · Veure més »

Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala

El Dictionario castellano...Dictionaire françois...Dictionari catala és un manual de conversació, amb un vocabulari trilingüe, obra del tipògraf aquità establert a Catalunya Pere Lacavalleria.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Dictionario castellano... Dictionaire françois... Dictionari catala · Veure més »

Diego de Salinas

Diego Esteban Gómez de Salinas y Rodríguez de Villarroel (Madrid, 3 agost 1649 - 27 de novembre de 1720) va ser l'últim governador espanyol de Gibraltar.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diego de Salinas · Veure més »

Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda

Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda fill de Diego Hurtado de Mendoza y Lemos i Ana de la Cerda i Castro, va ser un noble espanyol que va arribar a ser lloctinent d'Aragó des de 1553 o 1554 fins a 1556, president del Consell d'Itàlia el 1558 i virrei de Catalunya (1564-1571).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda · Veure més »

Diego Mesía Felípez de Guzmán

Diego Mesía Felípez de Guzmán y Dávila (1590-1655), fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Diego Mesía Felípez de Guzmán · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Elena de Montemayor y Mejía

va ser una dama castellana, esdevinguda religiosa de les carmelites descalces durant la seva viduïtat, adoptant el nom religiós Elena de la Cruz.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Elena de Montemayor y Mejía · Veure més »

Enric d'Aragó i de Pimentel

Enric d'Aragó i Pimentel (Calataiud, 11 de novembre de 1445 - Castelló d'Empúries, 2 de juliol de 1522), també conegut pels sobrenoms «Infant Fortuna» o «Infant Enric»,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric d'Aragó i de Pimentel · Veure més »

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera

Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »

Enric de Cardona i d'Erill

Enric de Cardona i d'Erill (? - 1603).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric de Cardona i d'Erill · Veure més »

Enric de Lorena-Guisa

Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Enric de Lorena-Guisa · Veure més »

Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562

La ciutat de Barcelona el 1563 amb la muntanya de Montjuïc a l'esquerra i la torre de guaita al seu cim. Autor Anton van den Wyngaerde. Barcelona va patir una epidèmia de catarro el 1562.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Epidèmia de catarro de Barcelona de 1562 · Veure més »

Epifani Olives i Terès

Epifani Olives i TerèsTambé referenciat com a Epifanio Terés.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Epifani Olives i Terès · Veure més »

Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó

Lescultura del Renaixement a la Corona d'Aragó va lligada a la cultura humanista procedent de la península Itàlica, encara que la repercussió inicial va ser escassa i, per tant, tardana l'acceptació del nou estil, per la qual cosa encara es van anar fent decoracions gòtiques a la mateixa època, fins ja entrat el, que es va implantar amb fermesa en pujar al tron el rei Carles V. Escultura de Sant Sever per Bartolomé Ordóñez al rerecor de la Catedral de Barcelona. La major part de l'escultura va ser feta per artistes forans italians o bé arribats de la resta de la península.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Escultura del Renaixement a la Corona d'Aragó · Veure més »

Escut episcopal (Sant Adrià de Besòs)

L'Escut episcopal és un escut esculpit en pedra de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Escut episcopal (Sant Adrià de Besòs) · Veure més »

Església dels Josepets de Gràcia

L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, és l'església de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia, situada a la part alta de la moderna plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a Barcelona, on és l'edifici més antic.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Església dels Josepets de Gràcia · Veure més »

Exèrcit Regular Austriacista

LExèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Exèrcit Regular Austriacista · Veure més »

Fadrique de Portugal i de Noronha

Fadrique de Portugal i de Noronha (també anomenat Frederic de Portugal) (Vila Viçosa, 1465 - Barcelona, 15 de gener de 1539) fou un religiós i alt funcionari hispano-portuguès.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fadrique de Portugal i de Noronha · Veure més »

Federico Colonna

Federico Colonna (Nàpols, 1601 - Tarragona, 25 de setembre de 1641), príncep de Colonna i Pietrapersia, fou un polític i militar napolità que va lluitar al servei de les Espanyes.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Federico Colonna · Veure més »

Fernando Afán de Ribera y Enríquez

Fernando Afán de Ribera y Enríquez, duc d'Alcalá de los Gazules, comte de los Molares i marquès de Tarifa, (Sevilla, 1584 - Villach, 1637) fou un noble i militar espanyol, al servei de Felip III i Felip IV de Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fernando Afán de Ribera y Enríquez · Veure més »

Fernando de Toledo

Fernando de Toledo (La Aldehuela, 1527 - Madrid, 1591).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Fernando de Toledo · Veure més »

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria

Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (Àndria, Pulla, 15 de desembre de 1488 - València, 20 d'octubre de 1550) va ser un noble napolità de sang reial que va jugar un important paper en la política mediterrània de la Corona d'Aragó a principis del, arribant a ser virrei de València en companyia de la seua muller Germana de Foix.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran d'Aragó, duc de Calàbria · Veure més »

Ferran d'Àustria (cardenal-infant)

El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran d'Àustria (cardenal-infant) · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ferran el Catòlic · Veure més »

Francesc d'Erill i de Sentmenat

Francesc d'Erill i de Sentmenat (? - Barcelona, 6 de gener del 1640), comte d'Erill i eclesiàstic.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc d'Erill i de Sentmenat · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc de Montcada i de Cardona

Francesc de Montcada i de Cardona (o també Folc de Cardona) (Mequinensa, 9 d'octubre de 1532 - València, 12 de novembre de 1594) fou un noble català, primer marquès d'Aitona, comte d'Osona, vescomte de Cabrera i Bas, que ostentà càrrecs de rellevància: gran senescal del regne d'Aragó, lloctinent general de Catalunya, virrei de València i mestre racional de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Montcada i de Cardona · Veure més »

Francesc de Sanç i de Miquel

Francesc de Sanç i de Miquel (Barcelona, 1667 – Viena, 1757), fou un militar austriacista català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Sanç i de Miquel · Veure més »

Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Sentjust i de Castre · Veure més »

Francesc de Valls i Freixa

Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins al dia de la seva mort el 26 de setembre de 1705.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc de Valls i Freixa · Veure més »

Francesc Giginta

Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc Giginta · Veure més »

Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc Jeroni Benet Franc · Veure més »

Francesc Pijoan

Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francesc Pijoan · Veure més »

Francisco Antonio de Agurto

Francisco Antonio de Agurto y Salcedo, primer Marquès de Gastanyaga (Vitòria, 1640 - Saragossa, 2 de novembre de 1702) va ser un noble espanyol, virrei de Catalunya i governador dels Països Baixos.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Antonio de Agurto · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco de Moura Corte-Real

Francisco de Moura Corte-Real e Melo (13 de desembre de 1621 – 26 de novembre de 1675), tercer marquès de Castel Rodrigo, fou un polític espanyol que va servir com a governador dels Països Baixos entre 1664 i 1668.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco de Moura Corte-Real · Veure més »

Francisco de Orozco y Ribera

Francisco de Orozco Rivera de Porcio (Alessandra della Palla, 1603, Itàlia – Milà, 26 de juliol de 1668) va ser el segon marquès de Mortara, virrei de Catalunya entre 1650-52 i 1656-63.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco de Orozco y Ribera · Veure més »

Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva

Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva (Cuéllar, Castella, 1575 – Madrid, 1637), Setè duc d'Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva · Veure més »

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas

Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas (? - Barcelona, 14 d'octubre de 1615).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas · Veure més »

Frederic Furió i Ceriol

Frederic Furió i Ceriol, traducció catalana de Fridericus Furius Caeriolanus, nom literari adoptat per Miquel-Joan Ceriol i Balle (València, 27 de maig de 1527 — Valladolid, 12 d'agost de 1592),Puerta Garrido 1997: pp.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Frederic Furió i Ceriol · Veure més »

Gabriel Berard i Gassol

Gabriel Berard i Gassol (Barcelona, ? - Barcelona, 1640) fou un prevere i jurista català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gabriel Berard i Gassol · Veure més »

Galceran de Requesens

* Galceran de Requesens i de Santacoloma, lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Galceran de Requesens · Veure més »

Galceran de Requesens i de Santacoloma

Galceran de Requesens i de Santacoloma (? - València 1465) va ser lloctinent de Catalunya en el regnat d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Galceran de Requesens i de Santacoloma · Veure més »

García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio

García Álvarez de Toledo y Pimentel - Osorio (Villafranca del Bierzo, Corona de Castella, 29 d'agost de 1514 - Regne de Nàpols, 31 de maig de 1578) fou militar i polític castellà, quart marquès de Villafranca del Bierzo, duc de Fernandina i Gran d'Espanya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio · Veure més »

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Veure més »

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval

Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval (Madrid, 25 de maig de 1625 - 2 de juny de 1694), V duc d'Osuna, V marquès de Peñafiel, IX comte d'Ureña, Gran d'Espanya, Va ser cambrer major i gentilhome de cambra de Felip IV de Castella i Carles II de Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval · Veure més »

Gastó de Montcada i de Gralla

Gastó de Montcada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626.) va ser un noble català, diplomàtic i home d'estat espanyol, II marquès de Aitona, X comte de Osona, comanador de Fresneda i Ráfales en l'ordre de Calatrava, ambaixador de Felipe III en la cort de Pau V, gran senescal i mestre racional de Catalunya, virrei de Sardenya i d'Aragó i conseller d'estat de Felipe IV.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gastó de Montcada i de Gralla · Veure més »

Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba

El 1633, els terços espanyols comandats per '''Gómez Suárez de Figueroa''' van prendre la ciutat suïssa de Rheinfelden, dins del pla d'obrir un corredor estratègic de comunicació entre els dominis espanyols de Milà i els Països Baixos - segons el quadre de Vicente Carducho per al Saló de Regnes. Gómez Suárez lluu la banda vermella de general i bastó de comandament a la mà esquerra Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba (Guadalajara, 1 de setembre de 1587 - Múnic, 12 de gener de 1634) fou el tercer Duc de Feria (1607-1634) i segon Marquès de Villalba (1604-1634).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gómez Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Gros (moneda) · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil navarresa

La Guerra Civil navarresa fou un conflicte successori per al tron del Regne de Navarra, que enfrontà Carles de Viana i el seu pare Joan el Gran.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra Civil navarresa · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guido Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guido Starhemberg · Veure més »

Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre

Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre (1618 o 1619 - 17 de març de 1670) va ser un noble i militar espanyol, marquès d'Aitona i Gran d'Espanya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre · Veure més »

Hala dels Draps

El Pla de Palau baixmedieval, en una maqueta que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona. El Palau Reial cap al 1850, en una postal antiga. LHala dels Draps, nom original del Palau Reial, en l'actual Pla de Palau de Barcelona, al qual donà nom.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Hala dels Draps · Veure més »

Hèctor de Pignatelli i Colonna

Hèctor de Pignatelli i Colonna (en italià, Ettore Pignatelli e Colonna) (Nàpols?, 1572 - Madrid, 1622).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Hèctor de Pignatelli i Colonna · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Història dels Països Catalans · Veure més »

Jaume Caçador i Claret

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume Caçador i Claret · Veure més »

Jaume Cordelles i Oms

Jaume Cordelles i Oms fou prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume Cordelles i Oms · Veure més »

Jaume d'Agullana

Jaume d'Agullana (? - 1617) fou ardiaca de la Seu de Girona (1572-1617).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume d'Agullana · Veure més »

Jaume de Copons i de Tamarit

Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume de Copons i de Tamarit · Veure més »

Jaume de Cordelles i Ramanyer

Jaume de Cordelles i Ramanyer (Barcelona s.XVII - Barcelona s.XVIII) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume de Cordelles i Ramanyer · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume Safont

''Dietari de la Diputació del General de Catalunya - 1454 a 1472'', edició del 1950. Jaume Safont (Barcelona, 1420-1487) fou un poeta i notari català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jaume Safont · Veure més »

Jean Armand de Maillé-Brézé

Jean Armand de Maillé (Milly, 18 d'octubre de 1619 - Orbetello, 14 de juny de 1646), marquès de Brézé, duc de Fronsac, fou un almirall francès del, que va dirigir la marina francesa de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jean Armand de Maillé-Brézé · Veure més »

Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin

Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin o (Marsin) comte de Granville (Huy, 1601 – Spa, 1673) fou un militar való dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jean-Gaspard-Ferdinand Marchin · Veure més »

Jeroni Guerau

Jeroni Guerau (Tortosa, ? – Barcelona 16 de setembre de 1640) va ser magistrat de la Reial Audiència de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jeroni Guerau · Veure més »

Jeroni Navel i de Cardona

Jeroni Navel i de Cardona (Barcelona, 1585 - Barcelona, 1641), polític i ciutadà honrat que va arribar a conseller en cap (1629 i 1634).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jeroni Navel i de Cardona · Veure més »

Joan Badia Carbó

Joan Badia Carbó, conegut per Tallaferro (Sarral s. XVI - Vilafranca 1616) fou un bandoler del bàndol dels nyerros actiu per les comarques del Penedès des del 1614 juntament amb el seu germà.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Badia Carbó · Veure més »

Joan de Beaumont

Joan de Beaumont (3 d'abril de 1419 - 28 de març de 1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem al Regne de Navarra i canceller d'aquest regne.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Beaumont · Veure més »

Joan de Granollacs i Pons

Joan de Granollacs i Pons (Vic, 1557 - Barcelona, 1609).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Granollacs i Pons · Veure més »

Joan de Peralta

Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Peralta · Veure més »

Joan de Socarrats

Joan de Socarrats o Joan Socarrats (Sant Joan de les Abadesses, c 1426 ? - Barcelona, 1483/1484) fou un jurista català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan de Socarrats · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan II de Ribagorça · Veure més »

Joan Jeroni Besora

Joan Jeroni Besora, canonge de la seu de Lleida.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Jeroni Besora · Veure més »

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Veure més »

Joan Pagès i Vallgornera

Joan Pagès i Vallgornera, Prior claustral, paborde i canonge de la seu de Tortosa, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1668.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Pagès i Vallgornera · Veure més »

Joan Pons (bandoler)

Joan Pons (? – 1573) fou un bandoler del que operà especialment entre els anys 1571 - 1573 per la zona de la Conca de Barberà.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Pons (bandoler) · Veure més »

Joan Ramon Folc III de Cardona

Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Sentís i Sunyer · Veure més »

Joan Terès i Borrull

Joan Terès i BorrullEl seu nom complet és Joan Miquel Terès i Borrull, encara que el seu nom sol aparèixer com a Joan, Juan, Jean, Johan, Joannes o Johannes i el seu primer cognom com a Terès, Terés, Térès o Teres.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joan Terès i Borrull · Veure més »

Joana Enríquez i Fernández de Córdoba

Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »

Jordi de Hessen-Darmstadt

Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Jordi de Hessen-Darmstadt · Veure més »

José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor

José Antonio de Mendoza Caamaño i Sotomayor, tercer marquès de Vilagarcía de Arousa, cavaller de l'Ordre de Cavallers de Sant Jaume va ser fill de l'ambaixador d'Espanya a Venècia i Virrei de Catalunya (1705).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і José Antonio de Mendoza Caamaño y Sotomayor · Veure més »

José Martínez de Salazar

José Martínez de Salazar (Nájera ?, ca. 1620 - Madrid, 1681) era un militar espanyol que va actuar com a maestre de camp al comandament d'un terç en la guerra de Restauració portuguesa de 1640 a 1660 i també en l'any 1644 en la guerra francoespanyola a causa de la revolta catalana al comtat de Barcelona i a la conseqüent invasió del regne de França, totes dues en el context de la guerra dels Trenta Anys, el que li va valer el nomenament com a cavaller de l'Ordre de Sant Jaume i posteriorment l'ascens a la franja de general el 1662.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і José Martínez de Salazar · Veure més »

Josep de Camporrells i de Sabater

Josep de Camporrells i de Sabater fou un eclesiàstic i polític català, que va ser ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell i president de la Generalitat de Catalunya (1671-1674).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Josep de Camporrells i de Sabater · Veure més »

Josep de Magarola i de Grau

Josep de Magarola i de Grau fou abat del monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon (1645–1676) i President de la Generalitat de Catalunya (1665 - 1668).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Josep de Magarola i de Grau · Veure més »

Josep Mas i Torre

Josep Mas i Torre (Roda de Ter, Osona, - Roda de Ter, Osona) fou un polític i guerriller català, ciutadà honrat de Barcelona, conegut amb el nom de Josep Mas de Roda.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Josep Mas i Torre · Veure més »

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba

Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba (?, 19 de març de 1642 - Madrid, 17 de desembre de 1713), noble castellà que va pertànyer a la casa de Medina Sidonia.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Clarós Pérez de Guzmán y Fernández de Córdoba · Veure més »

Juan de Garay (desambiguació)

* Juan de Garay, conqueridor espanyol que fundà les ciutats de Santa Fe i Buenos Aires.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan de Garay (desambiguació) · Veure més »

Juan de Garay Otañez

Juan de Garay Otañez y Rada, o Otañes, (Madrid 1586 -1650) va ser el Virrei de Catalunya (1648-1650) i Capità General de Catalunya de 1649 a 1650.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan de Garay Otañez · Veure més »

Juan de Zúñiga y Avellaneda

Juan de Zúñiga Avellaneda y Bazán (†1608) va ser un noble espanyol de la Casa de Zúñiga, que va ocupar diversos llocs d'estat al servei de Felipe II i de Felipe III.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan de Zúñiga y Avellaneda · Veure més »

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca

Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, by Frederik Bouttats Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca, comte de Monterrey (Madrid, 25 de novembre de 1640 - Madrid, 2 de febrer de 1716) va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Domingo de Zúñiga y Fonseca · Veure més »

Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga

Juan Manuel Fernández Pacheco y Zúñiga, por nacimiento Juan Manuel María de la Aurora Fernández Pacheco Acuña Girón y Portocarrero (Marcilla, Navarra, 7 de setembre de 1650 - Madrid, 29 de juny de 1725)Gran d'espanya, VIII marquès de Villena, VIII duc d'Escalona, VIII comte de Xiquena, XII comte de San Esteban de Gormaz, X marquès de Moya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga · Veure més »

Juan Payo Coello

Juan Payo Coello (Zamora, ? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1505), president de la Generalitat de Catalunya en el període 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II després d'haver suspès el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Payo Coello · Veure més »

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León

Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León, Almirall de Castella i comte de Melgar (Gènova, 21 de desembre de 1646 - Estremoz, 29 de juny de 1705) va ser un noble, militar, diplomàtic i home d'estat espanyol de la Nissaga Enríquez.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juan Tomás Enríquez de Cabrera y Ponce de León · Veure més »

Juí de prohoms

Durant l'edat moderna el juí de prohoms de ventura era un privilegi de què gaudien les ciutats de Barcelona i Lleida que permetia als consellers o paers de la ciutat jutjar les causes criminals pendents en cas que el rei o el seu lloctinent estiguessin absents del municipi.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Juí de prohoms · Veure més »

Leo d'Ulfeldt

El comte Leo d'Ulfeldt (Copenhaguen 22 de març de 1651 - Viena 11 d'abril de 1716) fou un mariscal de camp imperial alemany que va ser virrei de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Leo d'Ulfeldt · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de mestres de capella de Santa Maria de Mataró

Els mestres de capella de Santa Maria de Mataró foren músics que ocuparen la plaça de mestre de capella a l'església parroquial de Mataró.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Llista de mestres de capella de Santa Maria de Mataró · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lloctinent general · Veure més »

Lluís de Peguera

Lluís de Peguera (Manresa, 1540 - El Bruc, 1610) va ser un jurista especialitzat en dret criminal i processal.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lluís de Peguera · Veure més »

Lluís II de Vendôme

Lluís de Borbó (París, octubre de 1612 - Ais de Provença, 12 d'agost de 1669) era fill de Cèsar de Borbó i de Francesca de Lorena (1592-1669), net d'Enric IV de França, i titular de la Casa de Borbó-Vendôme.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lluís II de Vendôme · Veure més »

Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba

Ampliació del Palau de la Casa de Feria a Zafra en l'època ducal Fill i successor de Gómez III Suárez de Figueroa y Córdoba, Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba (1559-1607) va ser II duc de Feria (1571-1606) i I marquès de Villalba (1567-1607), títol concedit per Felip II als hereus de la Casa de Feria.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Lorenzo IV Suárez de Figueroa y Córdoba · Veure més »

Luís Díez de Aux de Armendáriz

Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Veure més »

Luis Manuel Fernández Portocarrero

El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »

Luna (llinatge)

Armes d'una branca dels '''Luna''' El llinatge dels Luna fou un llinatge de rics-homes aragonesos.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Luna (llinatge) · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Mals usos · Veure més »

Manuel de Montsuar i Mateu

IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Manuel de Montsuar i Mateu · Veure més »

Marquesat de Mortara

El Marquesat de Mortara és un títol nobiliari espanyol de caràcter hereditari que va ser concedit el 13 de setembre de 1614 a Itàlia pel rei Felip III d'Espanya a Rodrigo de Orozco Ribera y Castro, Mestre de Camp, general de l'exèrcit i Governador d'Alexandria de la Pulla (Itàlia).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Marquesat de Mortara · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Martorell · Veure més »

Michele Mazzarino

Michele Mazzarino (originalment anomenat Alessandro), (Pescina-L'Aquila, 1 de setembre de 1605 – Roma, 31 d'agost de 1648), va ser un bisbe i cardenal italià.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Michele Mazzarino · Veure més »

Miguel de los Santos de San Pedro

Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miguel de los Santos de San Pedro · Veure més »

Miquel d'Aimeric i de Codina

Miquel d'Aimeric i de Codina era fill de Pere d'Aimeric i de Bellver, natural de Manresa i diputat reial de la Generalitat de Catalunya (1611-1612), i de Catalina de Codina i Rossell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miquel d'Aimeric i de Codina · Veure més »

Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miquel d'Oms i de Sentmenat · Veure més »

Miquel Joan de Mont-rodon

Miquel Joan de Mont-rodon i de Tristany (també escrit: Monrodon, Monredon, Montredon, Montrodon, Monrodó, Monredó) (Barcelona, 1570 – Santa Coloma de Farners, 30 d'abril de 1640) fou Algutzir Ordinari de Cort de la Reial Audiència de Barcelona i Veguer de la Cerdanya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miquel Joan de Mont-rodon · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Miquelet · Veure més »

Montserrat Poch

Montserrat Poch o Montserrat Poc (Vallbona d'Anoia, a.1528 – Barcelona, 28 de desembre del 1578) fou un bandoler.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Montserrat Poch · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Mostassaf · Veure més »

Nicolau Pujades

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Nicolau Pujades · Veure més »

Nyerro

Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Nyerro · Veure més »

Onofre Gomis

fou canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Onofre Gomis · Veure més »

Pacte de la Péronne

El Pacte de la Péronne fou el document d'aliança signat al castell de Péronne pel rei francès Lluís XIII amb les institucions catalanes el 19 de setembre de 1641, on es reconeixia finalment el rei de França com a comte de Barcelona, i aquest respectava les constitucions, el pactisme i els compromisos de França per l'ordenament institucional i legislatiu del Principat i els Comtats, especificant que no es tractava d'una annexió a França, doncs les dues corones restaven ben separades.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pacte de la Péronne · Veure més »

Pau d'Àger i d'Orcau

Pau d'Àger i d'Orcau (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i 102è president de la Generalitat de Catalunya (nomenat el 22 de juliol de 1659).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pau d'Àger i d'Orcau · Veure més »

Pèire de Marca

Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pèire de Marca · Veure més »

Pedrenyal

El pedrenyal és una arma de foc a manera de pistola llarga (d'entre 2,5 i 3,5 pams), emprada els segles  i, que es disparava amb pedrenyera, és a dir, amb pedra foguera.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedrenyal · Veure més »

Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero

Pedro Afán de Ribera y Portocarrero, o Perafan de Ribera (Sevilla, ? – Nàpols, 2 d'abril de 1571), fou un noble espanyol, II marquès de Tarifa i primer duc d'Alcalá de los Gazules i virrei de Catalunya (1554-1558) i de Nàpols (12 de juny de - 2 d'abril de 1571).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero · Veure més »

Pedro de Zuñiga y Manrique de Lara

Pedro de Zúñiga y Manrique de Lara (1430 - 1484), noble espanyol de la Casa de Zúñiga, II comte de Banyesssis, I comte d'Ayamonte, i hereu del ducat de Béjar com a fill primogènit de Álvaro de Zúñiga y Guzmán i de la seva primera esposa Leonor Manrique de Lara.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro de Zuñiga y Manrique de Lara · Veure més »

Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens

Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »

Pedro Manrique

Pedro Manrique (Crotona, - Saragossa, 7 de juny de 1615).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pedro Manrique · Veure més »

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba

Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »

Pere d'Aragó i de Sicília

Pere d'Aragó (vers 1270 - Tordehumos, Valladolid 1296) fou infant d'Aragó i lloctinent de Catalunya (1285-1296).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Pere de Cardona

* Pere de Cardona (arquebisbe), bisbe d'Urgell (1472-1515), president de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere de Cardona · Veure més »

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Veure més »

Pere de Magarola i Fontanet

Pere de Magarola i Fontanet (Barcelona, octubre de 1571 – Lleida, 20 de desembre de 1634), fou canonge i tresorer de Vilabertran i de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere de Magarola i Fontanet · Veure més »

Pere Joan Sala

Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? – Barcelona, 1485) va ser el cabdill dels remences radicals que va encapçalar la segona guerra remença, que comença amb l'Alçament de Mieres el 1484.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Joan Sala · Veure més »

Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós

Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós (també Galçeran, Garçeran o Garceran) (Gandia, 1528 — Barcelona, 1592) fou lloctinent de Catalunya (1590-92), darrer mestre de l'orde de Montesa (1540-87) i primer marquès de Navarrés.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós · Veure més »

Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Veure més »

Perot Rocaguinarda

Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Perot Rocaguinarda · Veure més »

Philippe de La Mothe-Houdancourt

Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Philippe de La Mothe-Houdancourt · Veure més »

Ponç Andreu de Vilar

Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ponç Andreu de Vilar · Veure més »

Portantveus de general governador

XVII. Esquema del sistema constitucional català. El '''portantveus''' era un càrrec supeditat al lloctinent o virrei. El portantveus de general governador era, en el sistema constitucional català de l'edat moderna, un oficial reial superior als veguers, batlles i jutges, però inferior al governador general titular (que des de finals de l'edat mitjana legalment era una funció reservada al primogènit de la monarquia) i també inferior al lloctinent reial.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Portantveus de general governador · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presa de Palamós

La presa de Palamós fou un episodi de la Guerra dels Nou Anys en territori català.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Presa de Palamós · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Primera batalla naval de Tarragona

La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »

Quint (impost)

El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Quint (impost) · Veure més »

Quints

Els quints eren uns impostos que corresponien a la cinquena part dels ingressos de cada poble o ciutat que s'havien de pagar a la corona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Quints · Veure més »

Rafael de Pinyana i Galvany

Rafael de Pinyana i Galvany, va ser paborde i canonge de Tortosa, va ser el cent catorzè president de la Generalitat de Catalunya, essent nomenat el 22 de juliol de 1695.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Rafael de Pinyana i Galvany · Veure més »

Rafael Llobet

Rafael Llobet (Rosselló, segle XVI - Rosselló, segle XVII després del 1638) va ser un religiós rossellonès.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Rafael Llobet · Veure més »

Ramon d'Olmera i d'Alemany

Ramon d'Olmera i d'Alemany (? - Barcelona, 20 d'agost de 1616), fou Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ramon d'Olmera i d'Alemany · Veure més »

Ramon de Guimerà i de Tamarit

Ramon de Guimerà i de Tamarit, senyor de Ciutadilla, esdevingué el 1640 plenipotenciari de la Diputació General per concertar un ajut militar amb el Regne de França per tal de fer front a Castella.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ramon de Guimerà i de Tamarit · Veure més »

Ramon Sala i Saçala

Ramon Sala i Saçala (Vic?, 1665 - 13 d'abril de 1697) fou veguer i batlle de Vic.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ramon Sala i Saçala · Veure més »

Recinte emmurallat de Camarasa

El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Renat I · Veure més »

Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi

El Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi és un retaule d'estil gòtic obra de Jaume Huguet realitzat entre 1462-1475 per a la capella dels Esparters i Vidriers de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Retaule de Sant Bernadí i l'Àngel Custodi · Veure més »

Revolta del comte d'Urgell

La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Revolta del comte d'Urgell · Veure més »

Revolta dels Barretines

Cartell institucional advertint sobre la Revolta La Revolta dels Barretines o Revolta dels Gorretes (1687-1689) va ser una revolta pagesa contra els abusos de les tropes del rei Carles II, que va tenir una especial intensitat a Osona, el Lluçanès, el Bages i el Vallès; però que va arribar també al Baix Llobregat, el Penedès, la Segarra, l'Urgell i fins i tot a la Marina.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Revolta dels Barretines · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Rec

Sant Cugat del Rec o del Forn fou una església parroquial a la confluència dels carrers dels Carders i de Fonollar de Barcelona (on actualment hi ha la plaça de Sant Cugat).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Sant Cugat del Rec · Veure més »

Sant Francesc de Borja (església de Betlem)

L'escultura de Sant Francesc de Borja és una obra atribuïda a l'escultor barroc català Andreu Sala (1627 - 1700) que va ser construïda l'any 1690 i que es troba a la dreta de la porta principal l'església de Betlem a Barcelona. I justament a l'altra banda de la porta hi ha una altra obra del mateix artista, en aquest cas l'escultura de Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Sant Francesc de Borja (església de Betlem) · Veure més »

Sant Sebastià del Gos

Sant Sebastià del Gos és una església romànica al municipi d'Oliola (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Sant Sebastià del Gos · Veure més »

Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »

Setge de Balaguer (1413)

El Setge de Balaguer de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Balaguer (1413) · Veure més »

Setge de Balaguer (1645)

El Setge de Balaguer de 1645 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Balaguer (1645) · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1697)

El Setge de Barcelona de 1697 fou un esdeveniment militar culminant de la Guerra dels Nou Anys.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Barcelona (1697) · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona de 1462

El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Barcelona de 1462 · Veure més »

Setge de Lleida (1413)

El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Lleida (1413) · Veure més »

Setge de Lleida (1646)

El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Lleida (1646) · Veure més »

Setge de Montsó (1642)

El Setge de Montsó de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Montsó (1642) · Veure més »

Setge de Montsó (1643)

El Setge de Montsó de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Montsó (1643) · Veure més »

Setge de Roses (1645)

El setge de Roses fou una operació militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exèrcit de Lluís XIV, rei de França i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empordà), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupació francesa de la plaça forta.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Roses (1645) · Veure més »

Setge de Tarragona (1641)

El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »

Setge de Tortosa (1642)

El setge de Tortosa de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Setge de Tortosa (1642) · Veure més »

Simeone Tagliavia d'Aragona

Simeone Tagliavia d'Aragona (Veziano, 20 de maig de 1550 – Roma, 20 de maig de 1604) va ser un cardenal i arquebisbe catòlic italià.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Simeone Tagliavia d'Aragona · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Ter · Veure més »

Tomàs de Banyuls i de Llupià

Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Tomàs de Banyuls i de Llupià · Veure més »

Torre de Santa Llúcia

La Torre de Santa Llúcia és un edifici del municipi de Martorell (Baix Llobregat) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Torre de Santa Llúcia · Veure més »

Tractat de Barcelona (1455)

El tractat de Barcelona de 1455 va ser un conveni entre el rei Joan el Sense Fe i Gastó IV de Foix, acordant la successió al tron del Regne de Navarra.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Tractat de Barcelona (1455) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Urbain de Maillé, marquès de Brézé

Urbain de Maillé, marquès de Brézé (Brézé, 1597 - 13 de febrer de 1650), fou mariscal de França (28 de novembre de 1632), senyor de Thévalle i virrei de Catalunya (1641-1642).

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Urbain de Maillé, marquès de Brézé · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і Virrei · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1 d'octubre · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1341 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1445 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1522 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1603 · Veure més »

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1657 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 1702 · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Lloctinent de Catalunya і 21 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Llista de virreis de Catalunya, Lloctinent general de Catalunya, Lloctinent reial, Virrei de Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant