Taula de continguts
132 les relacions: Acer, Agricultura de subsistència, Agricultura soviètica, Aleksei Stakhànov, Alemanya, Amèrica Llatina, Andreu Nin i Pérez, Angola, Autarquia, Banc (empresa), Belarús, Belarús (llengua), Blat, Bolxevisme, Capitalisme, Carbó, Cercle polar àrtic, Cereal, Ciutat, Classe social, Clergat, Col·lectivisme, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comerç, Comunisme, Conservadorisme, Cooperativa, Cooperativa de producció agrícola, Corea, Corea del Nord, Cuba, Democràcia directa, Desigualtat social, Dictador, Dissolució de la Unió Soviètica, Diumenge Sagnant (1905), Duma, Economia, Economia de mercat, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit, Exèrcit Roig, Federalisme, Ferro, Feudalisme, Fidel Castro Ruz, Gener, Govern, Granja, ... Ampliar l'índex (82 més) »
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Veure Kolkhoz і Acer
Agricultura de subsistència
Pagès del Camerun, que practica l'agricultura de subsistència. Lagricultura de subsistència és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície serveix només per al consum propi dels pobladors i treballadors de la zona.
Veure Kolkhoz і Agricultura de subsistència
Agricultura soviètica
Cartell propagandístic. La llegenda diu ''Dones, aneu a les cooperatives'' (1918) LAgricultura a la Unió Soviètica estava organitzada en un sistema de granges estatals i col·lectives, conegudes com a sovkhozes i kolkhozes, respectivament.
Veure Kolkhoz і Agricultura soviètica
Aleksei Stakhànov
Aleksei Grigórievitx Stakhànov (en rus Алексей Григорьевич Стаханов, 1905-1977) fou un cèlebre miner soviètic nascut a Lúgovaia, prop d'Oriol.
Veure Kolkhoz і Aleksei Stakhànov
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Kolkhoz і Alemanya
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Kolkhoz і Amèrica Llatina
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Veure Kolkhoz і Andreu Nin i Pérez
Angola
La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.
Veure Kolkhoz і Angola
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Veure Kolkhoz і Autarquia
Banc (empresa)
Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.
Veure Kolkhoz і Banc (empresa)
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Kolkhoz і Belarús
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Kolkhoz і Belarús (llengua)
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Kolkhoz і Blat
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Veure Kolkhoz і Bolxevisme
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Kolkhoz і Capitalisme
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Kolkhoz і Carbó
Cercle polar àrtic
Mapa polític del cercle polar àrtic El cercle polar àrtic és un dels cinc paral·lels principals terrestres.
Veure Kolkhoz і Cercle polar àrtic
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Kolkhoz і Cereal
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Kolkhoz і Ciutat
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Veure Kolkhoz і Classe social
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Kolkhoz і Clergat
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Veure Kolkhoz і Col·lectivisme
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з).
Veure Kolkhoz і Col·lectivització a la Unió Soviètica
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Kolkhoz і Comerç
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Kolkhoz і Comunisme
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Kolkhoz і Conservadorisme
Cooperativa
Cooperativa agrícola d'Alginet, al País Valencià, 1963. Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments.
Veure Kolkhoz і Cooperativa
Cooperativa de producció agrícola
Una Cooperativa de producció agrícola o en alemany Landwirtschaftliche Produktionsgenossenschaft (LPG) era la forma jurídica de les cooperatives de producció agrària col·lectivitzada que congregaven els camperols a la República Democràtica Alemanya sota el règim comunista.
Veure Kolkhoz і Cooperativa de producció agrícola
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Veure Kolkhoz і Corea
Corea del Nord
Corea del Nord, oficialment la República Popular Democràtica de Corea (RPDC), és un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea.
Veure Kolkhoz і Corea del Nord
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Kolkhoz і Cuba
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Veure Kolkhoz і Democràcia directa
Desigualtat social
La desigualtat social és el fenomen social on els membres de la mateixa societat no tenen els mateixos drets, reconeixement públic o oportunitats en la vida.
Veure Kolkhoz і Desigualtat social
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Veure Kolkhoz і Dictador
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Veure Kolkhoz і Dissolució de la Unió Soviètica
Diumenge Sagnant (1905)
Es coneix com a Diumenge Sagnant el conjunt de fets succeïts el 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari julià), quan hi va haver una marxa pacífica de protesta a Sant Petersburg.
Veure Kolkhoz і Diumenge Sagnant (1905)
Duma
El Tsar Mikhaïl Fiódorovitx en una sessió de la ''Duma Boiara'' (Andrei Riàbuixkin, 1893). La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.
Veure Kolkhoz і Duma
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Kolkhoz і Economia
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Veure Kolkhoz і Economia de mercat
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Kolkhoz і Estat sobirà
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Kolkhoz і Estats Units d'Amèrica
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Kolkhoz і Exèrcit
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Kolkhoz і Exèrcit Roig
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Veure Kolkhoz і Federalisme
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Kolkhoz і Ferro
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Kolkhoz і Feudalisme
Fidel Castro Ruz
Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, Mayarí, actual Província d'Holguín, Cuba; 13 d'agost de 1926 - l'Havana, 25 de novembre de 2016) fou un advocat, polític i guerriller marxista cubà.
Veure Kolkhoz і Fidel Castro Ruz
Gener
Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.
Veure Kolkhoz і Gener
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Kolkhoz і Govern
Granja
Terrenys d'una granja a la Xina. Una granja és un terreny rural on s'exerceix l'agricultura i la ramaderia.
Veure Kolkhoz і Granja
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Kolkhoz і Guerra
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Veure Kolkhoz і Guerra Civil russa
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Kolkhoz і Guerra Freda
Holodomor
La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор), va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara).
Veure Kolkhoz і Holodomor
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Kolkhoz і Ióssif Stalin
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Kolkhoz і Imperi Rus
Imperialisme
juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. Limperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a força de dominar altres països i formar una unitat.
Veure Kolkhoz і Imperialisme
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Kolkhoz і Indústria
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Veure Kolkhoz і Josip Broz Tito
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Kolkhoz і Kazakhstan
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Veure Kolkhoz і Khàrkiv
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Veure Kolkhoz і Kulak
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Kolkhoz і Lenin
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Veure Kolkhoz і Lev Trotski
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Kolkhoz і Lluita de classes
Mao Zedong
() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.
Veure Kolkhoz і Mao Zedong
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Kolkhoz і Marxisme
Mercat
accions i altres productes financers En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda.
Veure Kolkhoz і Mercat
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Kolkhoz і Monarquia
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Kolkhoz і Moscou
Nicolau II de Rússia
El tsar Nicolau II al 1898., nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia.
Veure Kolkhoz і Nicolau II de Rússia
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Veure Kolkhoz і Nikita Khrusxov
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Veure Kolkhoz і Nikolai Bukharin
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Kolkhoz і Noblesa
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.
Veure Kolkhoz і Nova Política Econòmica
País
Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).
Veure Kolkhoz і País
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Kolkhoz і Parlament
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Kolkhoz і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Kolkhoz і Pena de mort
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Veure Kolkhoz і Població
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Kolkhoz і Polònia
Politburó
Stalin, 17 de gener de 1940 El politburó (del rus политбюро politbiuró, contracció de политическое бюро politícheskoye biuró 'oficina política') o buró polític es refereix al màxim òrgan executiu de diferents partits polítics, especialment de partits comunistes.
Veure Kolkhoz і Politburó
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Kolkhoz і Producte interior brut
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Kolkhoz і Propietat privada
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Kolkhoz і Rússia
Reforma agrària
Grangers manifestant-se a favor de la '''reforma agrària''' a Indonèsia. Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.
Veure Kolkhoz і Reforma agrària
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Veure Kolkhoz і Regió
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Kolkhoz і República Democràtica Alemanya
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Kolkhoz і República Federal Socialista de Iugoslàvia
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Kolkhoz і Revolució
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Veure Kolkhoz і Revolució Russa
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Kolkhoz і Rus
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Kolkhoz і Sant Petersburg
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Kolkhoz і Senat
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Veure Kolkhoz і Sibèria
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Kolkhoz і Socialisme
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Kolkhoz і Societat
Sovkhoz
Els sovkhoz, que eren granges estatals emprades en sectors no agrícoles, de funcionament semblant als kolkhoz però que empraven mà d'obra assalariada.
Veure Kolkhoz і Sovkhoz
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Kolkhoz і Terra
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Veure Kolkhoz і Territori
Transcripció lingüística
En lingüística, la transcripció és la representació d'un idioma amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant reproduir en l'idioma d'arribada la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).
Veure Kolkhoz і Transcripció lingüística
Txetxènia
Mapa de Txetxènia La República de Txetxènia (en rus: Чеченская Республика, Chechénskaya Respúblika; en txetxè: Нохчийн Республика, Noxçiyn Respublika), o simplement Txetxènia (en rus, Чечня́, Txetxnià; en txetxè: Нохчичьо (Nokhtxitxo)/Noxçiyçö/Nokhchiycho) és una república (subjecte federal) de la Federació russa.
Veure Kolkhoz і Txetxènia
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Kolkhoz і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Kolkhoz і Ucraïnès
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Kolkhoz і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vaga
Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.
Veure Kolkhoz і Vaga
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Veure Kolkhoz і Viatxeslav Mólotov
Vietnam
El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.
Veure Kolkhoz і Vietnam
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Kolkhoz і Xina
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Kolkhoz і 1905
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Kolkhoz і 1914
1917
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Kolkhoz і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Kolkhoz і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Kolkhoz і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1921
1924
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1924
1927
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1927
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1928
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Kolkhoz і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Kolkhoz і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Kolkhoz і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1940
1948
;Països Catalans.
Veure Kolkhoz і 1948
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Kolkhoz і 1950
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Kolkhoz і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Kolkhoz і 1994
També conegut com Koljos, Kolkhos.