Taula de continguts
43 les relacions: Aleksandr Kérenski, Autodeterminació, Brussel·les, Burgesia, Centralisme democràtic, Classe social, Comunisme, Conferència de Zimmerwald, Consell de Comissaris del Poble, Dictadura del proletariat, Estatització, Guerra Civil russa, Ideologia, Iuli Màrtov, Karl Liebknecht, Latifundi, Lenin, Lev Trotski, Londres, Menxevic, Obrer, Pagès, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Constitucional Democràtic Rus, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Partit Socialrevolucionari, Primera Guerra Mundial, Rússia, Rebel·lió, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució de Febrer de 1917, Revolució russa de 1905, Rosa Luxemburg, Rus, Terratinent, The Journal of Modern History, 1903, 1912, 1915, 1917, 1952, 25 de novembre, 6 de novembre.
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Veure Bolxevisme і Aleksandr Kérenski
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Bolxevisme і Autodeterminació
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Bolxevisme і Brussel·les
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Bolxevisme і Burgesia
Centralisme democràtic
El centralisme democràtic és el model d'organització i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes.
Veure Bolxevisme і Centralisme democràtic
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Veure Bolxevisme і Classe social
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Bolxevisme і Comunisme
Conferència de Zimmerwald
L'Hotel Beau Séjour, seu de la Conferència de Zimmerwald, el 1864. La Conferència de Zimmerwald es va celebrar entre el 5 i el 8 de setembre de 1915 a Zimmerwald —poblet proper a Berna—, Suïssa, on es va reunir l'esquerra socialista que s'oposava a la Primera Guerra Mundial.
Veure Bolxevisme і Conferència de Zimmerwald
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Veure Bolxevisme і Consell de Comissaris del Poble
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Veure Bolxevisme і Dictadura del proletariat
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.
Veure Bolxevisme і Estatització
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Veure Bolxevisme і Guerra Civil russa
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Bolxevisme і Ideologia
Iuli Màrtov
Iuli Ossípovitx Zederbaum (en rus: Ю́лий О́сипович Цедерба́ум), més conegut pel pseudònim de Iuli Màrtov, Julius Martov o L. Martov (Ю́лий Ма́ртов) (24 de novembre de 1873 - 4 d'abril de 1923) va néixer a Constantinoble el 1873 fill d'una família jueva de classe mitjana, fou un revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic.
Veure Bolxevisme і Iuli Màrtov
Karl Liebknecht
fou un socialista i antimilitarista alemany, cofundador de la Lliga Espartaquista, del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg.
Veure Bolxevisme і Karl Liebknecht
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Bolxevisme і Latifundi
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Bolxevisme і Lenin
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Veure Bolxevisme і Lev Trotski
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Bolxevisme і Londres
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Veure Bolxevisme і Menxevic
Obrer
Un obrera americana en una fàbrica Consolidated Aircraft a Fort Worth (Texas) l'octubre del 1942. Un obrer és aquella persona que contracta els seus serveis per a treballs industrials o agrícoles a canvi d'un salari.
Veure Bolxevisme і Obrer
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Veure Bolxevisme і Pagès
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Bolxevisme і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Partit Constitucional Democràtic Rus
Partit Constitucional Democràtic Rus (KD) en rus Konstitutsionno-demokratítxeskaia partia, el qual es proposava la transformació de l'imperi en un règim parlamentari constitucional.
Veure Bolxevisme і Partit Constitucional Democràtic Rus
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Veure Bolxevisme і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Partit Socialrevolucionari
Propaganda del Partit Socialrevolucionari. El Partit Socialrevolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o esseristes; Партия социалистов-революционеров (ПСР), эсеры en rus) era un partit polític actiu a començament del.
Veure Bolxevisme і Partit Socialrevolucionari
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Bolxevisme і Primera Guerra Mundial
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Bolxevisme і Rússia
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Veure Bolxevisme і Rebel·lió
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Veure Bolxevisme і Revolució d'Octubre de 1917
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Veure Bolxevisme і Revolució de Febrer de 1917
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Veure Bolxevisme і Revolució russa de 1905
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Veure Bolxevisme і Rosa Luxemburg
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Bolxevisme і Rus
Terratinent
Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.
Veure Bolxevisme і Terratinent
The Journal of Modern History
The Journal of Modern History és una important revista americana per a l'estudi de la història intel·lectual, política i cultural europea.
Veure Bolxevisme і The Journal of Modern History
1903
;Països Catalans.
Veure Bolxevisme і 1903
1912
;Països Catalans.
Veure Bolxevisme і 1912
1915
;Països Catalans.
Veure Bolxevisme і 1915
1917
;Països Catalans.
Veure Bolxevisme і 1917
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Bolxevisme і 1952
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Bolxevisme і 25 de novembre
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Bolxevisme і 6 de novembre
També conegut com Bolxevic, Bolxevics, Partit Bolxevic.