31 les relacions: Aleksandr Kérenski, Autodeterminació, Brusseŀles, Burgesia, Centralisme democràtic, Comunisme, Dictadura del proletariat, Estatització, Ideologia, Iuli Màrtov, Latifundi, Lenin, Londres, Menxevic, Obrer, Pagès, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Primera Guerra Mundial, Rússia, Rebel·lió, Revolució de Febrer de 1917, Revolució russa de 1905, Rus, Societat de classes, Terratinent, 1903, 1912, 1917, 1952, 25 de novembre.
Aleksandr Kérenski
Aleksandr Fiódorovitx Kérenski (en rus Алекса́ндр Фёдорович Ке́ренский) (Simbirsk, 1881 - Ciutat de Nova York, 1970), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que jugà un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia.
Nou!!: Bolxevisme і Aleksandr Kérenski · Veure més »
Autodeterminació
El dret a lautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Bolxevisme і Autodeterminació · Veure més »
Brusseŀles
Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Nou!!: Bolxevisme і Brusseŀles · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Bolxevisme і Burgesia · Veure més »
Centralisme democràtic
El centralisme democràtic és el model d'organització i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes.
Nou!!: Bolxevisme і Centralisme democràtic · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Bolxevisme і Comunisme · Veure més »
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Nou!!: Bolxevisme і Dictadura del proletariat · Veure més »
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars..
Nou!!: Bolxevisme і Estatització · Veure més »
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dóna un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Nou!!: Bolxevisme і Ideologia · Veure més »
Iuli Màrtov
Iuli Ossípovitx Zederbaum (en rus: Ю́лий О́сипович Цедерба́ум), més conegut pel pseudònim de Iuli Màrtov, Julius Martov o L. Martov (Ю́лий Ма́ртов) (24 de novembre de 1873 - 4 d'abril de 1923) va néixer a Constantinoble el 1873 fill d'una família jueva de classe mitjana, fou un revolucionari socialista rus líder de la fracció menxevic.
Nou!!: Bolxevisme і Iuli Màrtov · Veure més »
Latifundi
Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).
Nou!!: Bolxevisme і Latifundi · Veure més »
Lenin
Lenin (en alfabet ciríl·lic: Ленин) (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870 - Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Nou!!: Bolxevisme і Lenin · Veure més »
Londres
Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.
Nou!!: Bolxevisme і Londres · Veure més »
Menxevic
Líders del Partit Menxevic a Norra Bantorget, Estocolm, Suècia, maig de 1917. Pàvel Akselrod, Iuli Màrtov i Aleksandr Martinov Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "membre de la minoria") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic.
Nou!!: Bolxevisme і Menxevic · Veure més »
Obrer
El terme obrer pot referir-se a.
Nou!!: Bolxevisme і Obrer · Veure més »
Pagès
''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès, camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.
Nou!!: Bolxevisme і Pagès · Veure més »
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Nou!!: Bolxevisme і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Veure més »
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (rus Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия.
Nou!!: Bolxevisme і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Bolxevisme і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Rússia
Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Bolxevisme і Rússia · Veure més »
Rebel·lió
Monument als màrtirs de 1714 (Barcelona) Rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Bolxevisme і Rebel·lió · Veure més »
Revolució de Febrer de 1917
Nicolau II en març de 1917, poc després d'haver abdicat. La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917.
Nou!!: Bolxevisme і Revolució de Febrer de 1917 · Veure més »
Revolució russa de 1905
La Revolució russa del 1905 va ser una revolta, antigovernamental i espontània, generalitzada arreu de l'Imperi Rus.
Nou!!: Bolxevisme і Revolució russa de 1905 · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Bolxevisme і Rus · Veure més »
Societat de classes
Les classes socials són una forma d'estratificació social que es poden definir com a grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en un mateix estrat social i/o socioeconòmic.
Nou!!: Bolxevisme і Societat de classes · Veure més »
Terratinent
Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.
Nou!!: Bolxevisme і Terratinent · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Bolxevisme і 1903 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Bolxevisme і 1912 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Bolxevisme і 1917 · Veure més »
1952
;Països Catalans.
Nou!!: Bolxevisme і 1952 · Veure més »
25 de novembre
El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bolxevisme і 25 de novembre · Veure més »