Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Lluita de classes

Índex Lluita de classes

La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.

Taula de continguts

  1. 54 les relacions: Aristocràcia, Ésser humà, Burgesia, Capitalisme, Classe social, Classe treballadora, Comunisme, Concepte, Consciència de classe, Cultura, Dictadura del proletariat, Economia, Educació, Edward Palmer Thompson, Elecció, Empirisme, Esclavitud, Escolàstica, Estat sobirà, Estructuralisme, Experiència, Fàbrica, Feudalisme, Friedrich Engels, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Guerrilla, Heurística, Història, Ideologia, Infraestructura i superestructura, Karl Marx, Manifest Comunista, Marxisme, Materialisme històric, Mecanicisme, Mitjans de producció, Mitjà de comunicació de masses, Oxford University Press, Paradigma, Patrici (classe romana), Plebs, Poder (sociologia), Polític, Política, Policia, Proletariat, Relació social, Relacions de producció, Serf, Societat, ... Ampliar l'índex (4 més) »

  2. Anticapitalisme
  3. Antifeixisme
  4. Ciències polítiques
  5. Classes socials

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Lluita de classes і Aristocràcia

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Lluita de classes і Ésser humà

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Lluita de classes і Burgesia

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Lluita de classes і Capitalisme

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Veure Lluita de classes і Classe social

Classe treballadora

Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.

Veure Lluita de classes і Classe treballadora

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Lluita de classes і Comunisme

Concepte

Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.

Veure Lluita de classes і Concepte

Consciència de classe

La consciència de classe és un concepte propi del socialisme i prové principalment de la teoria marxista, que fa referència a la possibilitat que una classe social tingui consciència de la seva pròpia posició social i de la seva capacitat d'actuar per promoure els seus interessos.

Veure Lluita de classes і Consciència de classe

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Lluita de classes і Cultura

Dictadura del proletariat

La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.

Veure Lluita de classes і Dictadura del proletariat

Economia

L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.

Veure Lluita de classes і Economia

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.

Veure Lluita de classes і Educació

Edward Palmer Thompson

Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista.

Veure Lluita de classes і Edward Palmer Thompson

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Veure Lluita de classes і Elecció

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Veure Lluita de classes і Empirisme

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Lluita de classes і Esclavitud

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Lluita de classes і Escolàstica

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Lluita de classes і Estat sobirà

Estructuralisme

L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.

Veure Lluita de classes і Estructuralisme

Experiència

Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.

Veure Lluita de classes і Experiència

Fàbrica

Fàbrica de Danone a Polònia Una fàbrica o planta és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.

Veure Lluita de classes і Fàbrica

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Lluita de classes і Feudalisme

Friedrich Engels

Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.

Veure Lluita de classes і Friedrich Engels

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Veure Lluita de classes і Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Guerrilla

La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.

Veure Lluita de classes і Guerrilla

Heurística

Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.

Veure Lluita de classes і Heurística

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Veure Lluita de classes і Història

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Veure Lluita de classes і Ideologia

Infraestructura i superestructura

La infraestructura (maquinària o base) i la superestructura són un parell de conceptes filosòfics desenvolupats per Karl Marx i Friedrich Engels i utilitzades pel marxisme, per distingir les bases essencials de diferents ordres socials.

Veure Lluita de classes і Infraestructura i superestructura

Karl Marx

''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.

Veure Lluita de classes і Karl Marx

Manifest Comunista

El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional.

Veure Lluita de classes і Manifest Comunista

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Lluita de classes і Marxisme

Materialisme històric

El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.

Veure Lluita de classes і Materialisme històric

Mecanicisme

El mecanicisme és una doctrina filosòfica que explica la realitat a partir de, tan sols, les lleis mecàniques del moviment.

Veure Lluita de classes і Mecanicisme

Mitjans de producció

Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.

Veure Lluita de classes і Mitjans de producció

Mitjà de comunicació de masses

A través d'un aparell televisor, el programa de televisió ''Today Show'', pioner en el seu format, concebut especialment per a una audiència massiva, el 2002 estava al 17è lloc a la llista de programes amb més audiència al món de tots els temps.

Veure Lluita de classes і Mitjà de comunicació de masses

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Lluita de classes і Oxford University Press

Paradigma

El terme paradigma significa «exemple» o «model».

Veure Lluita de classes і Paradigma

Patrici (classe romana)

Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.

Veure Lluita de classes і Patrici (classe romana)

Plebs

La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.

Veure Lluita de classes і Plebs

Poder (sociologia)

El poder, en el context sociològic, és el domini (potestas) que una persona pot exercir sobre altres persones, entitats o coses; podent incloure la possessió o capacitat per disposar d'algú, o alguna cosa, i l'autoritat.

Veure Lluita de classes і Poder (sociologia)

Polític

El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.

Veure Lluita de classes і Polític

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Lluita de classes і Política

Policia

La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.

Veure Lluita de classes і Policia

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Veure Lluita de classes і Proletariat

Relació social

La relació social és la interacció de l'individu amb els altres seguint una sèrie de normes pactades per la comunitat apreses en el procés de socialització, de manera que s'esdevenen grups socials segons el tipus i la quantitat de relacions establertes.

Veure Lluita de classes і Relació social

Relacions de producció

Les relacions de producció és un concepte utilitzat freqüentment per Karl Marx i Friedrich Engels en el desenvolupament de la seva teoria del materialisme històric i en Das Kapital.

Veure Lluita de classes і Relacions de producció

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Veure Lluita de classes і Serf

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Veure Lluita de classes і Societat

Tancament patronal

El tancament patronal o locaut (també conegut per l'expressió anglesa lockout) és la principal mesura de conflicte que pot fer servir l'empresari i consisteix en la clausura temporal del centre de treball decidida unilateralment per ell mateix, com una mesura de conflicte davant els treballadors, que es veuen impossibilitats per a exercir llur activitat laboral.

Veure Lluita de classes і Tancament patronal

Vaga

Una vaga és una acció empresa de forma individual o per un col·lectiu social que consisteix a deixar de fer una cosa o coses, dintre de les funcions del col·lectiu o individu, per a exercir una pressió social, amb vista a l'obtenció d'un objectiu concret.

Veure Lluita de classes і Vaga

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Lluita de classes і 1852

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Lluita de classes і 5 de març

Vegeu també

Anticapitalisme

Antifeixisme

Ciències polítiques

Classes socials

També conegut com Lluita de classe, Lluita entre classes, Polarització social.

, Tancament patronal, Vaga, 1852, 5 de març.