Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Acròpoli, Alexandre el Gran, Anatòlia, Andros, Arcàdia, Arquíloc, Baiazet II, Batalla d'Artemísion, Batalla de Marató, Calcis, Cíclades, Citera, Colonització grega, Constantinoble, Creta, Dictionary of Greek and Roman Geography, Dinastia ptolemaica, Doris (grup humà), Ducat de Naxos, Emirat de Creta, França, Gran Bretanya, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hvar (illa), Ibrahim (soldà otomà), Imperi Aquemènida, Imperi Romà d'Orient, Institut d'Estudis Catalans, Jaciment arqueològic, Jònia, Josep Nasi, Khair ed-Din Barba-rossa, Lleó de Trípoli, Lliga de Delos, Llista d'illes de Grècia, Marbre de Paros, Maria Sanudo, Mehmet I, Milcíades el Jove, Milet, Mitologia grega, Murat III, Naxos, Nomenclàtor mundial, Oligarquia, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Parràsia, Pàrion, Polis, ..., Prefectures de Grècia, Quarta Croada, República de Venècia, Sommaripa, Stari Grad, Talent, Tasos, Temístocles, Teràmenes d'Atenes, Tessalònica, Tractat de Küčük Kaynardja, Unitats perifèriques de Grècia. Ampliar l'índex (12 més) »
Acròpoli
L'Acròpoli d'Atenes La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del ἀκρόπολις ('akrópolis') (formada per ἄκρος ('akros'), 'situat a dalt de tot', i πόλις ('pólis'), 'ciutat').
Nou!!: Paros і Acròpoli · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Paros і Alexandre el Gran · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Paros і Anatòlia · Veure més »
Andros
Andros (en Άνδρος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més septentrional de totes, situada a 10 km d'Eubea al nord i a uns 3 km de Tenos al sud.
Nou!!: Paros і Andros · Veure més »
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Nou!!: Paros і Arcàdia · Veure més »
Arquíloc
Arquíloc (en grec antic Ἀρχίλοχος Arkhilokhos; en llatí Archilocus, c. 680 – c. 645 aC) va ser un poeta grec natural de l'illa de Paros.
Nou!!: Paros і Arquíloc · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Paros і Baiazet II · Veure més »
Batalla d'Artemísion
La batalla d'Artemísion o Artemisi va ser una sèrie de combats navals de tres dies que van tenir lloc durant la segona invasió persa de Grècia.
Nou!!: Paros і Batalla d'Artemísion · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Paros і Batalla de Marató · Veure més »
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Paros і Calcis · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Paros і Cíclades · Veure més »
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Nou!!: Paros і Citera · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Paros і Colonització grega · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Paros і Constantinoble · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Paros і Creta · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Geography
El Dictionary of Greek and Roman Geography (Diccionari de geografia grega i romana), publicat per primera vegada el 1854, va ser l'últim d'una sèrie de diccionaris clàssics editats per l'erudit anglès William Smith (1813; 1893), que incloïa com a obres germanes un diccionari d'antiguitats gregues i romanes i un de mitologia grega i romana.
Nou!!: Paros і Dictionary of Greek and Roman Geography · Veure més »
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Nou!!: Paros і Dinastia ptolemaica · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Paros і Doris (grup humà) · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Paros і Ducat de Naxos · Veure més »
Emirat de Creta
L'emirat de Creta fou un estat musulmà establert a l'illa de Creta del 828 al 961.
Nou!!: Paros і Emirat de Creta · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Paros і França · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Paros і Gran Bretanya · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Paros і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Paros і Guerres mèdiques · Veure més »
Hvar (illa)
Hvar (en dialecte čakavski: Hvor o bé For, en grec Pharos o bé Φάρος, en llatí Pharia, en italià Lesina) és una illa dàlmata situada al mar Adriàtic i que pertany al Comtat de Split-Dalmàcia de Croàcia.
Nou!!: Paros і Hvar (illa) · Veure més »
Ibrahim (soldà otomà)
Ibrahim I (5 de novembre de 1615 – 18 d'agost de 1648) fou soldà de l'Imperi Otomà des de 1640 fins poc abans de la seva mort.
Nou!!: Paros і Ibrahim (soldà otomà) · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Paros і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Paros і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Paros і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Nou!!: Paros і Jaciment arqueològic · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Paros і Jònia · Veure més »
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Nou!!: Paros і Josep Nasi · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Paros і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Lleó de Trípoli
Lleó de Trípoli (grec: Λέων ὸ Τριπολίτης, Léon ho Tripolitis), conegut com a Raixiq al-Wardamí (الوردامي رشيق.) i Ghulam Zurafa (زرافة غلام.) en àrab, fou un renegat grec que serví el Califat Abbàssida com a comandant d'una flota a principis del.
Nou!!: Paros і Lleó de Trípoli · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Paros і Lliga de Delos · Veure més »
Llista d'illes de Grècia
Vet aquí una llista d'algunes de les 3.000 illes de Grècia.
Nou!!: Paros і Llista d'illes de Grècia · Veure més »
Marbre de Paros
''Victòria de Samotràcia'', feta amb marbre de Paros. El marbre de Paros és un marbre de color blanc, pur i completament impecable, semitranslúcid i de gra fi, extret durant l'època clàssica a l'illa grega de Paros, al Mar Egeu.
Nou!!: Paros і Marbre de Paros · Veure més »
Maria Sanudo
Maria Sanudo (morta el 1426) fou Senyora de l'illa d'Andros al Ducat de Naxos entre 1372 i 1383, i Senyora de l'illa de Paros i d'un terç de Negrepont entre 1383 i 1426 en co-regència amb el seu espos, Gaspar Sommaripa.
Nou!!: Paros і Maria Sanudo · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Paros і Mehmet I · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Paros і Milcíades el Jove · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Paros і Milet · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Paros і Mitologia grega · Veure més »
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Nou!!: Paros і Murat III · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Paros і Naxos · Veure més »
Nomenclàtor mundial
El Nomenclàtor mundial és un recull de noms i topònims d'arreu del món, en català, editat l'any 2022 per la Generalitat en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans.
Nou!!: Paros і Nomenclàtor mundial · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Paros і Oligarquia · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Paros і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Parràsia
Parràsia (Παρρασία, etnònim Παρράσιος) era una contrada situada al sud de l'antiga Arcàdia que ocupava la part esquerra de la plana del riu Alfeu.
Nou!!: Paros і Parràsia · Veure més »
Pàrion
Pàrion (Parium) fou una ciutat de Mísia, a la costa de l'Hel·lespont, situada a l'oest de Príapos, a la contrada d'Adrastea.
Nou!!: Paros і Pàrion · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Paros і Polis · Veure més »
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Nou!!: Paros і Prefectures de Grècia · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Paros і Quarta Croada · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Paros і República de Venècia · Veure més »
Sommaripa
La família o casa Sommaripa és una nissaga veneciana d'origen francès, que governà les illes gregues de Paros i Andros durant el període de la Llatinocràcia a les Cíclades.
Nou!!: Paros і Sommaripa · Veure més »
Stari Grad
Stari Grad o Cittavecchia és una ciutat petita al costat nord de l'illa de Hvar, a Dalmàcia (Croàcia).
Nou!!: Paros і Stari Grad · Veure més »
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Nou!!: Paros і Talent · Veure més »
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Nou!!: Paros і Tasos · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Paros і Temístocles · Veure més »
Teràmenes d'Atenes
Teràmenes (Theramenes) fou un home d'estat grec ateneès, fill d'Hagnó i nadiu del dem d'Estira i de la tribu Pandionis, encara que hi ha autors com Plutarc que el fan nascut a l'illa de Cos i adoptat per Hagnó, que no se sap si era el mateix personatge que el fundador d'Amfípolis, però en tot cas era algú amb molt de prestigi, car segons Xenofont, la primera menció de Teràmenes és en relació amb el seu pare.
Nou!!: Paros і Teràmenes d'Atenes · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Paros і Tessalònica · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Paros і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Nou!!: Paros і Unitats perifèriques de Grècia · Veure més »
