Obrir a Google MapsTaula de continguts
78 les relacions: Abdera, Alcibíades (general atenenc), Amorgos, Atenes, Batalla de Salamina, Carilau de Samos, Cària, Cípsela, Celesíria, Cilícia, Cos (Grècia), Delos, Dodecanès, Eaces, Edremit, Efes, Egeu Septentrional, Egipte, Esmirna, Espòrades, Fanariotes, Giustiniani, Grècia, Grec, Guerra del Peloponnès, Icària, Illa de Rodes, Imperi Romà d'Orient, Imperi Selèucida, Itàlia, Jònia, Lade, Lèbedos, Lícia, Lesbos, Lisandre, Lliga de Delos, Mar Egea, Meandri de Samos, Milet, Mitridates VI Eupàtor, Pamfília, Pau d'Antàlcides, Pèricles, Plini el Vell, Plistocè, Polícrates de Samos, Prefectures de Grècia, Priene, Principat de Samos, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Abdera
Localització d'Abdera i les seves dues successives metròpolis, Clazòmenes i Teos. Abdera (en llatí Abdera, en grec antic Ἄβδηρα o Ἄβδηρον) era una ciutat de la costa sud de Tràcia a l'est del riu Nestos (Νέστος).
Veure Samos і Abdera
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure Samos і Alcibíades (general atenenc)
Amorgos
Amorgos (Αμοργóς, Amorgós) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades; és la més oriental de l'arxipèlag, i la més pròxima a al Dodecanès.
Veure Samos і Amorgos
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Samos і Atenes
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.
Veure Samos і Batalla de Salamina
Carilau de Samos
Carilau de Samos (en llatí Charilaus, en grec antic Χαρίλαος) fou un polític de Samos, germà del tirà Meandri de Samos.
Veure Samos і Carilau de Samos
Cària
Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.
Veure Samos і Cària
Cípsela
* Cípsela (Arcàdia), ciutat del districte de Parrhàsia, a Arcàdia (Grècia).
Veure Samos і Cípsela
Celesíria
Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.
Veure Samos і Celesíria
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Samos і Cilícia
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Veure Samos і Cos (Grècia)
Delos
Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.
Veure Samos і Delos
Dodecanès
El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.
Veure Samos і Dodecanès
Eaces
Eaces (en llatí Aeaces, en grec antic Αἰάκης "Aiákes") fou fill de Silosó (Syloson) i net d'Eaces (el pare de Silosó i de Polícrates).
Veure Samos і Eaces
Edremit
Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.
Veure Samos і Edremit
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Samos і Efes
Egeu Septentrional
L'Egeu Septentrional (en grec ΒορείουΑιγαίου, Borio Egeo) és una de les 13 perifèries o regions de Grècia.
Veure Samos і Egeu Septentrional
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Samos і Egipte
Esmirna
Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.
Veure Samos і Esmirna
Espòrades
Alguns Arxipèlags grecs, mostrant les Espòrades al nord-oest de la mar Egea Les Espòrades (en grec antic Σποράδες) és un grup d'illes de la mar Egea i la mar de Creta.
Veure Samos і Espòrades
Fanariotes
Vista del barri de Fener, el centre històric dels grecs otomans de Constantinoble a l'Imperi Otomà, ca. 1900 Una altra vista del barri de Fener, ca. 1900. En primer pla: l'Església de Sant Esteve dels Búlgars; dalt del turó: el Patriarcat de Constantinoble.
Veure Samos і Fanariotes
Giustiniani
Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.
Veure Samos і Giustiniani
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Samos і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Samos і Grec
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Samos і Guerra del Peloponnès
Icària
Icària (en grec Ικαρία) és una illa de Grècia a la mar Egea, a l'oest de Samos.
Veure Samos і Icària
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Samos і Illa de Rodes
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Samos і Imperi Romà d'Orient
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Samos і Imperi Selèucida
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Samos і Itàlia
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Samos і Jònia
Lade
Lade (en grec antic Λάδη) és el nom de la més gran d'un grup d'illes al golf Làtmic (Sinus Latmicus), prop de Milet, enfront de la desembocadura del riu Meandre.
Veure Samos і Lade
Lèbedos
Lèbedos (Λέβεδος) fou una ciutat de l'antiga Grècia de la costa occidental de l'Àsia Menor, situada entre Colofó i Teos, a 90 estadis a l'est del Cap Mionnès.
Veure Samos і Lèbedos
Lícia
Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.
Veure Samos і Lícia
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Samos і Lesbos
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Samos і Lisandre
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Samos і Lliga de Delos
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Samos і Mar Egea
Meandri de Samos
Meandri (en llatí Maeandrius, en grec antic Μαιάνδριος) fou un lloctinent de Polícrates, tirà de Samos, i després ell mateix tirà.
Veure Samos і Meandri de Samos
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Samos і Milet
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Samos і Mitridates VI Eupàtor
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Samos і Pamfília
Pau d'Antàlcides
La pau d'Antàlcides va ser un acord general de pau imposat per Pèrsia el 387 aC, però sota influència de les conveniències d'Esparta.
Veure Samos і Pau d'Antàlcides
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Samos і Pèricles
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Samos і Plini el Vell
Plistocè
El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.
Veure Samos і Plistocè
Polícrates de Samos
Polícrates de Samos (en llatí Polycrates, en grec antic) fou tirà de Samos.
Veure Samos і Polícrates de Samos
Prefectures de Grècia
Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.
Veure Samos і Prefectures de Grècia
Priene
Santuari d'Atena Priene (Priḗnē) fou una ciutat de la Jònia a prop de la costa de Cària, als contraforts sud-est de les muntanyes de Mícale, a la vora d'un riu anomenat Gesó o Gesos.
Veure Samos і Priene
Principat de Samos
El principat de Samos fou un estat autònom sota sobirania otomana establert a l'illa de Samos el 1835 i que va existir fins al 1913.
Veure Samos і Principat de Samos
Quersonès (desambiguació)
Quersonès o Querronès (Χερσόνησος, Chersónēsos; en àtic Χερρόνησος) és la transcripció al català del mot grec χερσόνησος, que vol significa 'península'.
Veure Samos і Quersonès (desambiguació)
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Samos і Quios
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Veure Samos і Regne de Pèrgam
Samos (tema)
El tema de Samos (en grec medieval θέμα Σάμου, thema Samou) va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'est del mar Egeu, creat a finals del.
Veure Samos і Samos (tema)
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Veure Samos і Samotràcia
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Samos і Sòfocles
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Veure Samos і Sestos
Silosó
Silosó (en llatí Syloson, en grec antic Συλοσῶν), fill d'Eaces, fou germà de Polícrates, tirà de Samos.
Veure Samos і Silosó
Teomèstor
Teomèstor (en llatí Theomestor, en grec antic Θεομήστωρ) fou un militar de Samos, fill d'Andròdames, que va arribar a tirà de l'illa.
Veure Samos і Teomèstor
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Samos і Tràcia
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Veure Samos і Turc
Uluj Ali
Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí, de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà.
Veure Samos і Uluj Ali
Unitats perifèriques de Grècia
lang.
Veure Samos і Unitats perifèriques de Grècia
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Samos і Vespasià
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Samos і 10 d'agost
1349
;Països Catalans.
Veure Samos і 1349
1462
; Països Catalans.
Veure Samos і 1462
1481
; Països Catalans.
Veure Samos і 1481
17 d'agost
El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure Samos і 17 d'agost
1821
;Països Catalans.
Veure Samos і 1821
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Samos і 1824
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Samos і 1829
1830
;Països Catalans.
Veure Samos і 1830
1833
;Països Catalans.
Veure Samos і 1833
1912
;Països Catalans.
Veure Samos і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Samos і 1913
294
El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Samos і 294
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Samos і 8 de juny
També conegut com Illa de Samos, Prefectura de Samos, Sisam.