Taula de continguts
21 les relacions: August, Comitium, Cursus honorum, Dionisi d'Halicarnàs, Flamen, Fugàlia, Júpiter (mitologia), Juno, Laci (antic), Lanuvium, Macrobi, Patrici (classe romana), Pontífex Màxim, Regne Romà, República Romana, Túsculum, Titus Livi, Toga (vestit), Velitres, Via Sacra, 112.
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Rex sacrorum і August
Comitium
Dibuix del s.XIX, basat en l'aspecte que devia tenir l'any 44 aC. El ''Comitium'' és l'estructura circular que hi ha al fons a l'esquerra. El Comitium era el nom d'un espai a l'aire obert on els antics romans es trobaven per a fer reunions públiques, però que també tenia importància religiosa.
Veure Rex sacrorum і Comitium
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Rex sacrorum і Cursus honorum
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Rex sacrorum і Dionisi d'Halicarnàs
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Veure Rex sacrorum і Flamen
Fugàlia
Fugàlia o Regifugium (en llatí Fugalia, 'la festa de la fugida' o Regifugium 'la fugida del rei') era una festa celebrada cada any a l'antiga Roma el dia 24 de febrer, en commemoració, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb.
Veure Rex sacrorum і Fugàlia
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Rex sacrorum і Júpiter (mitologia)
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Veure Rex sacrorum і Juno
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Rex sacrorum і Laci (antic)
Lanuvium
Lanuvium (en Lanuvium en Λανούϊον o Λανούβιον) va ser una antiga ciutat del Latium situada en un turó a la part sud del Mont Albà a uns 30 km de Roma, a la dreta de la via Àpia amb la que estava unida per un petit branc.
Veure Rex sacrorum і Lanuvium
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Rex sacrorum і Macrobi
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Rex sacrorum і Patrici (classe romana)
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Veure Rex sacrorum і Pontífex Màxim
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Rex sacrorum і Regne Romà
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Rex sacrorum і República Romana
Túsculum
Restes del teatre de Túsculum Túsculum fou una ciutat del Latium prop del Puig Albanus.
Veure Rex sacrorum і Túsculum
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Rex sacrorum і Titus Livi
Toga (vestit)
Home vestint una toga. La toga (en grec antic τήβεννα 'tébenna', paraula usada pels autors grecs) era una vestimenta distintiva de l'antiga Roma i Grècia, consistia en una llarga tela d'uns 6 metres de longitud.
Veure Rex sacrorum і Toga (vestit)
Velitres
Velitres (en Velitrae) va ser una ciutat del Latium, a la part sud de les colines Albanes, mirant a les maresmes Pomptines, a l'esquerra de la via Àpia.
Veure Rex sacrorum і Velitres
Via Sacra
Un tram de la '''Via Sacra''' al Fòrum Romà La Via Sacra era un antic carrer de Roma que comunicava el Palatí amb el Capitoli, damunt el qual es trobava l'edifici de culte més important de la ciutat, el temple de Júpiter Òptim Màxim.
Veure Rex sacrorum і Via Sacra
112
El 112 (CXII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Rex sacrorum і 112
També conegut com Rex sacrificulus, Rex sacrificus.