Taula de continguts
99 les relacions: Afganistan, Ahlat, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alta Mesopotàmia, Amudarià, An-Nàssir (abbàssida), Araxes, Arran (regió), As-Sàlih Ayyub, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Azerbaidjan, Bagdad, Balkh, Bamian, Batalla de Garni, Bukharà, Burak Hadjib, Califa, Caucas, Clifford Edmund Bosworth, Damasc, Damghan, Delhi, Dinastia aiúbida, Dinastia Anuixtigínida, Diyarbakır, Encyclopædia Iranica, Erzincan, Febrer, Gazni, Geòrgia, Gran Khorasan, Hamadan, Harun ar-Raixid, Herat, Hindu Kush, Indus, Iraq ajamita, Isfahan, Jalàyir, Jotxi, Kabul, Kaykubad I, Köneürgenç, Khiva, Khivà, Khuzestan, Khwarizm, Kirguís, ... Ampliar l'índex (49 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Afganistan
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Ahlat
Al-Àixraf ibn al-Àdil
Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Al-Àixraf ibn al-Àdil
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Alta Mesopotàmia
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Amudarià
An-Nàssir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad an-Nàssir li-din-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a an-Nàssir (1158-1225), califa abbàssida de Bagdad (1180-1225).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і An-Nàssir (abbàssida)
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Araxes
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Arran (regió)
As-Sàlih Ayyub
Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і As-Sàlih Ayyub
As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)
Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil ——, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Azerbaidjan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Bagdad
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Balkh
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Bamian
Batalla de Garni
La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Khwarezm del 1225.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Batalla de Garni
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Bukharà
Burak Hadjib
Buraq (o Bàrak) Hàjib fou el primer sultà kutlughkhànida de Kirman, d'origen kara khitay.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Burak Hadjib
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Califa
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Caucas
Clifford Edmund Bosworth
Clifford Edmund Bosworth (Sheffield, Regne Unit, 29 de desembre de 1928, Yeovil, 28 de febrer de 2015) fou un historiador i orientalista britànic, especialitzat en estudis de l'islam.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Clifford Edmund Bosworth
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Damasc
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Damghan
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Delhi
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Dinastia aiúbida
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Dinastia Anuixtigínida
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Diyarbakır
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Encyclopædia Iranica
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Erzincan
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Febrer
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Gazni
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Geòrgia
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Gran Khorasan
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Hamadan
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Harun ar-Raixid
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Herat
Hindu Kush
L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una serralada alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Hindu Kush
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Indus
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Isfahan
Jalàyir
Jalàyir o jalàïr fou una tribu que existia al, classificada entre els mongols.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Jalàyir
Jotxi
Jotxi (en mongol Зүчи, Züĉi, també transcrit Joci, Jöči, Jöchi, Juchi, Jotchi i altres variacions) (vers 1185-1227) fou el fill gran de Genguis Khan amb la seva dona principal Borte.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Jotxi
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Kabul
Kaykubad I
Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Kaykubad I
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Köneürgenç
Khiva
* Khivà, ciutat de l'Uzbekistan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Khiva
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Khivà
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Khuzestan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Khwarizm
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Kirguís
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Kirman
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Konya
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Mar Càspia
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Merv
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Mugan
Multan
Multan (urdú ملتان) és una ciutat del Panjab (Pakistan) capital del districte de Multan i del tehsil de Multan i fins al 2000 de la divisió de Multan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Multan
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Niš
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Nixapur
Noyan
Noyan (plural noyad) era el segon nivell de la noblesa aristocràtica entre els mongols del.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Noyan
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Oghuz
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Ogodei
Otrar
Otrar és una antiga ciutat de l'Àsia Central a la que fou la ruta de la seda, propera a la moderna ciutat de Karatau al Kazakhstan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Otrar
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Persa
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Província de Fars
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Qazvín
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Rayy
René Grousset
René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і René Grousset
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Riu Kura
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Samarcanda
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Síria
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Semnan
Setge de Jerusalem (637)
El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Setge de Jerusalem (637)
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Silvan
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Sind
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Sirdarià
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Soldanat de Rum
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Tabriz
Talukan
Moneda encunyada a Taloqan sota Ala al-Din Muhammad II de Khwarizm (1200-1220) Talukan o Tāloqān (enpersa تالقان, també transcrit com Tāleqān o Tāluqān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Takhar i del districte del mateix nom el qual tenia uns 196.000 habitants el 2006.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Talukan
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Tbilissi
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Tolui
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Transoxiana
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Txormaghan
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і Xa
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 10 d'abril
1224
Països Catalans.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 1224
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 1225
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 1226
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 1230
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 1231
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 14 de juny
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 15 d'agost
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 16 de febrer
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 2 d'abril
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 24 de novembre
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 25 de juliol
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 7 d'agost
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 7 de novembre
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Jalal-ad-Din Mangubertí і 9 de març
També conegut com Djalal al-Din Manguberti, Mangubirti.