Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Història d'Aràbia

Índex Història d'Aràbia

Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.

Taula de continguts

  1. 284 les relacions: Abbas I el Gran, Abd-al-Aziz ibn Saüd, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-al-Qays, Abd-Al·lah ibn az-Zubayr, Abraha, Abu Dhabi, Abu Fudayk, Abu-Bakr as-Siddiq, Abu-Saïd al-Jannabí, Abu-Tàhir al-Jannabí, Aden, Afonso de Albuquerque, Afrasiyab, Aga Khan, Al Khalifa, Al Raixid, Al Saüd, Al-Batina, Al-Bu Said, Al-Diriyya, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Hassà, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Ikhwan, Al-Mamun (abbàssida), Al-Manama, Al-Massud Yússuf, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad, Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí, Al-Mutawàkkil I, Al-Ula, Al-Wàthiq (abbàssida), Al-Xihr, Al-Yamama, Alamut, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandre el Gran, Alides, Antíoc III, Apostasia en l'islam, Arabaya, Arameu, Aràbia, Aràbia Pètria, Aràbia Saudita, Ardaixir I, ... Ampliar l'índex (234 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Veure Història d'Aràbia і Abbas I el Gran

Abd-al-Aziz ibn Saüd

Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Fàysal Al Saüd, també conegut, abreujadament, com Abd-al-Aziz ibn Saüd o, senzillament, Ibn Saüd (Riad, 26 de novembre de 1880 (?)-Taif, 9 de novembre de 1953) fou el primer rei de l'Aràbia Saudita des del 22 de setembre de 1932 fins a la seva mort i és considerat el fundador del modern estat saudita.

Veure Història d'Aràbia і Abd-al-Aziz ibn Saüd

Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.

Veure Història d'Aràbia і Abd-al-Màlik ibn Marwan

Abd-al-Qays

Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays (literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’) és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental.

Veure Història d'Aràbia і Abd-al-Qays

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (Medina, maig del 624 - la Meca, 3 de novembre del 692) fou califa en oposició al califa omeia.

Veure Història d'Aràbia і Abd-Al·lah ibn az-Zubayr

Abraha

Abraha (mort després del 553 potser vers 570) fou un rei cristià del sud-oest d'Aràbia (vers 525—570) conegut també com a Abraha al-Ashram (en àrab أبرهة الأشرم) o Abraha ben as-Saba'h.

Veure Història d'Aràbia і Abraha

Abu Dhabi

Abu Dhabi és el més gran dels set emirats que formen els Emirats Àrabs Units, amb 73.548 km² de superfície.

Veure Història d'Aràbia і Abu Dhabi

Abu Fudayk

Abd-Al·lah ibn Thawr, més conegut com a Abu-Fudayk (mort en 693) fou un revolucionari kharigita, membre del clan àrab dels Banu Qays ibn Thalaba.

Veure Història d'Aràbia і Abu Fudayk

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Veure Història d'Aràbia і Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram al-Jannabí al-Hajarí, més conegut simplement com a Abu-Saïd al-Jannabí (nascut entre 845 i 855-mort en 913 o 914) fou un daï ismaïlita, fundador de l'estat càrmata a Bahrayn; era persa i nadiu de Ganaveh (en àrab, Jannaba), a la costa del Fars, i deia ser de descendència sassànida.

Veure Història d'Aràbia і Abu-Saïd al-Jannabí

Abu-Tàhir al-Jannabí

Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata.

Veure Història d'Aràbia і Abu-Tàhir al-Jannabí

Aden

Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.

Veure Història d'Aràbia і Aden

Afonso de Albuquerque

Retrat d'Alfonso de Albuquerque. Afonso de Albuquerque (Alhandra, Portugal, 1453 – Goa, Índia, 16 de desembre de 1515), anomenat El Gran, César d'Orient, Lleó dels mars, El Terrible o el Mart Portuguès, va ser un cèlebre almirall i conqueridor portuguès.

Veure Història d'Aràbia і Afonso de Albuquerque

Afrasiyab

Afrasiyab fou un rei llegendari dels turànics o turcs, que hauria mort combatent al rei iranià Kai Khusraw.

Veure Història d'Aràbia і Afrasiyab

Aga Khan

Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.

Veure Història d'Aràbia і Aga Khan

Al Khalifa

Escut d'armes de Bahrein Al Khalifa és el nom de la dinastia que governa a Bahrein.

Veure Història d'Aràbia і Al Khalifa

Al Raixid

Bandera de l'Emirat d'Hail, 1835 a 1920 Els Al Raixid, Banu Raixid o raixídites foren una dinastia àrab que va governar a Jabal Xammar amb capital a Hail.

Veure Història d'Aràbia і Al Raixid

Al Saüd

Salman, actual rei de l'Aràbia Saudita i cap de la casa dels Saüd La família Al Saüd, la casa dels Saüd o la dinastia saudita és la dinastia a la qual pertany la família reial de l'Aràbia Saudita.

Veure Història d'Aràbia і Al Saüd

Al-Batina

Al-Batina o al-Batinah (‘la Interior’) és una regió (míntaqa) d'Oman entre el golf d'Oman i la serralada del Hàjar, situada entre el cap de Khatmat Milaha i la vila d'Hayl Al Umayr (al sud-est de Sib i a l'oest de Mascat).

Veure Història d'Aràbia і Al-Batina

Al-Bu Said

Al Bu-Saïd o Al Saïd és la dinastia governant del sultanat d'Oman i de l'antic sultanat de Zanzíbar.

Veure Història d'Aràbia і Al-Bu Said

Al-Diriyya

Ad-Diriyya, al-Diriyya, al-Dariyya, al-Diriyah, ad-Dir'iyah, ad-Dar'iyah o Dir'aiyah és un oasi de l'Aràbia Saudita, al Najd, que va ser la primera capital dels saudites, del 1744 fins a la seva destrucció pels egipcis el 1818.

Veure Història d'Aràbia і Al-Diriyya

Al-Hajjaj ibn Yússuf

Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.

Veure Història d'Aràbia і Al-Hajjaj ibn Yússuf

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (pronunciat localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental de l'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Veure Història d'Aràbia і Al-Hassà

Al-Hàssan ibn Alí

(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 625 - c. 670) fou un net del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.

Veure Història d'Aràbia і Al-Hàssan ibn Alí

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Veure Història d'Aràbia і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Ikhwan

Etapes d'expansió de l'Estat saudita Al-Ikhwan (‘els Germans’, ‘els Confrares’), coneguts també com Ikhwan man ataa Al·lah (‘Germans que obeeixen Déu’), fou un moviment polític i religiós desenvolupat al Najd sota el govern del saudita Abd-al-Aziz ibn Saüd i sota la influència ideològica del wahhabisme, entre 1912 i 1930, que va tenir un paper important a l'hora d'establir els Al Saüd com a governants de la major part de la península Aràbiga i construir el regne de l'Aràbia Saudita.

Veure Història d'Aràbia і Al-Ikhwan

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Veure Història d'Aràbia і Al-Mamun (abbàssida)

Al-Manama

Bahrain WTC a la dreta. Al-Manama, també coneguda simplement com a Manama, és la capital de Bahrain i de la governació homònima.

Veure Història d'Aràbia і Al-Manama

Al-Massud Yússuf

Al-Màlik al-Massud Salah-ad-Din Yússuf ibn al-Kàmil ibn Àdil ibn Ayyub fou un príncep aiúbida que fou el darrer emir del Iemen d'aquesta dinastia del 1215 al 1229.

Veure Història d'Aràbia і Al-Massud Yússuf

Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.

Veure Història d'Aràbia і Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad

* Al-Muayyad bi-llah Muhammad ibn al-Mansur bi-llah al-Kasim (1572-1644), imam zaidita del Iemen (1620-1644).

Veure Història d'Aràbia і Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí (en àrab al-Muẖtār b. Abī ʿUbayd aṯ-Ṯaqafī) (622-687) fou un revolucionari proàlida que durant la Segona fitna va dominar Kufa del 685 al 687 nominalment en nom de Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Veure Història d'Aràbia і Al-Mukhtar ibn Abi-Ubayd ath-Thaqafí

Al-Mutawàkkil I

Xàraf-ad-Din Yahya ibn Xams-ad-Din ibn al-Imam al-Mahdí Àhmad al-Mutawàkkil ala-L·lah, conegut com a al-Mutawàkkil I o al-Mutawwákkil ala-L·lah ibn Xams-ad-Din (25 de febrer de 1473 - 27 de març de 1555) fou un imam zaidita del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Al-Mutawàkkil I

Al-Ula

Al-Ula o al-Ola, antiga Dedan, és un oasi i una ciutat de l'Aràbia Saudita, situada 110 km al sud-oest de Tayma (380 km al nord de Medina), a l'antiga ruta de l'encens.

Veure Història d'Aràbia і Al-Ula

Al-Wàthiq (abbàssida)

Abu-Jàfar Harun al-Wàthiq bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Wàthiq (812-847), fou califa abbàssida de Bagdad (842-847) fill i successor d'al-Mútassim.

Veure Història d'Aràbia і Al-Wàthiq (abbàssida)

Al-Xihr

al-Xihr (a vegades erròniament apareix com a al-Xir; alternativament al-Xehr i al-Xahr) és una ciutat del sud del Iemen, a la costa de la governació i regió de l'Hadramaut, on és un dels ports principals (al era el principal però fou suplantat per Mukalla); el port fou conegut tradicional pel comerç de l'encens; tota la regió fou coneguda com a Bilad al-Kundur (País de l'Encens).

Veure Història d'Aràbia і Al-Xihr

Al-Yamama

Al-Yamama és una ciutat i antic districte del centre d'Aràbia.

Veure Història d'Aràbia і Al-Yamama

Alamut

Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.

Veure Història d'Aràbia і Alamut

Alí ar-Ridà

Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà o simplement Alí ar-Ridà (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.

Veure Història d'Aràbia і Alí ar-Ridà

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).

Veure Història d'Aràbia і Alí ibn Abi-Tàlib

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Història d'Aràbia і Alexandre el Gran

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Veure Història d'Aràbia і Alides

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Veure Història d'Aràbia і Antíoc III

Apostasia en l'islam

Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).

Veure Història d'Aràbia і Apostasia en l'islam

Arabaya

Arabaya fou el nom d'un territori durant el període dels aquemènides de Pèrsia.

Veure Història d'Aràbia і Arabaya

Arameu

Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).

Veure Història d'Aràbia і Arameu

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Veure Història d'Aràbia і Aràbia

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Veure Història d'Aràbia і Aràbia Pètria

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Veure Història d'Aràbia і Aràbia Saudita

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Veure Història d'Aràbia і Ardaixir I

Aribi

Aribi fou un antic regne del nord-oest d'Aràbia, origen del poble aribi, després àrabs.

Veure Història d'Aràbia і Aribi

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Veure Història d'Aràbia і Úmar ibn al-Khattab

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Veure Història d'Aràbia і Aurelià

Awlaqi

Awlaqi (plural Awalik) és una confederació tribal del Iemen a la governació de Shabwa.

Veure Història d'Aràbia і Awlaqi

Axum

Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.

Veure Història d'Aràbia і Axum

Azd

Azd o Asd són dues confederacions tribals d'Aràbia a l'antiguitat, a l'Asir (Azd Sarat) i a l'Oman (Azd Uman) que es van fusionar a l'època islàmica a Bàssora i el Khorasan.

Veure Història d'Aràbia і Azd

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Història d'Aràbia і Índia

Àïxa bint Abi-Bakr

Àïxa bint Abi-Bakr (613/14 - 678) fou una de les esposes del profeta Muhàmmad.

Veure Història d'Aràbia і Àïxa bint Abi-Bakr

Àhmad ibn Màjid

Àhmad ibn Màjid ibn Muhàmmad as-Sadí al-Jaddí an-Najdí, més conegut simplement com a Àhmad ibn Màjid —en àrab أحمد بن ماجد, Aḥmad ibn Mājid—, fou un geògraf i navegant àrab nascut a Julfar, prop de la moderna Ras al-Khaymah, el 1421.

Veure Història d'Aràbia і Àhmad ibn Màjid

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Veure Història d'Aràbia і Babilònia

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Història d'Aràbia і Bagdad

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Veure Història d'Aràbia і Bahrain

Banu Hamdan

Els hamdan són una de les més gran tribus àrabs del grup iemenita.

Veure Història d'Aràbia і Banu Hamdan

Banu Hanifa

Els Banu Hanifa o Hanifa ibn Lujaym fou una antiga tribu àrab del grup dels Baqr ibn Wail.

Veure Història d'Aràbia і Banu Hanifa

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Veure Història d'Aràbia і Banu Kalb

Banu Khalid

Els Banu Khàlid foren una tribu beduïna de l'Aràbia oriental i nissaga que va dominar la regió d'al-Hasa (i l'oasi d'al-Ahsa) amb capital a al-Mubarraz, a 2 km al nord d'al-Hufuf.

Veure Història d'Aràbia і Banu Khalid

Banu l-Muntafik

Els al-Múntafiq o Banu l-Múntafiq són una fracció de la tribu àrab dels Banu Uqayl, al seu torn divisió del gran grup dels Àmir ibn Sassaa.

Veure Història d'Aràbia і Banu l-Muntafik

Banu Sulaym

Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.

Veure Història d'Aràbia і Banu Sulaym

Batalla d'al-Harra

La batalla d'al-Harra formà part de la segona fitna, i es va lliurar en un desert prop de Medina el 683.

Veure Història d'Aràbia і Batalla d'al-Harra

Batalla del Camell

La batalla del Camell fou un combat lliurat el 4 de desembre del 656 prop de Bàssora entre, d'un costat, el califa Alí ibn Abi-Tàlib i, de l'altre, la vídua del profeta, Àïxa bint Abi-Bakr, i alguns "companys del Profeta" (sahaba) com Talha ibn Ubayd-Al·lah at-Taymí i az-Zubayr ibn al-Awwam, aquests darrers considerats com els musulmans més influents després del mateix califa.

Veure Història d'Aràbia і Batalla del Camell

Bàssora

Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.

Veure Història d'Aràbia і Bàssora

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Veure Història d'Aràbia і Bàybars I

Beihan

Beihan al-Qasab o simplement al-Qasab (també Bi al-Qasab) és una ciutat del Iemen, governació de Shabwa, la principal de la vall del riu Beihan (Bayhan), que forma una comarca fèrtil anomenada també Beihan al-Qasab (de fet la ciutat, inicialment al-Qasab, va prendre el nom de la comarca).

Veure Història d'Aràbia і Beihan

Bogha al-Khabir

Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.

Veure Història d'Aràbia і Bogha al-Khabir

Bosrà

Bosrà (en àrab: بصرى, Buṣrà; en llatí: Bostra) fou una ciutat oasi al desert de Síria, al sud de Damasc, al districte de l'Auranitis o Auranítide (l'actual Hauran), a 30 km al nord de la frontera amb Jordània.

Veure Història d'Aràbia і Bosrà

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Veure Història d'Aràbia і Buwàyhides

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Veure Història d'Aràbia і Cafè

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Història d'Aràbia і Califat Abbàssida

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Veure Història d'Aràbia і Califat Fatimita

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Veure Història d'Aràbia і Canal de Suez

Cap de Bona Esperança

Cap de Bona Esperança El cap de Bona Esperança (en anglès Cape of Good Hope, en afrikaans Kaap die Goeie Hoop) és un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica situat al sud-oest del país.

Veure Història d'Aràbia і Cap de Bona Esperança

Caracene

Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.

Veure Història d'Aràbia і Caracene

Catha edulis

El cat (Catha edulis) és una planta arbustiva de la família Celastraceae que es troba als països africans com Etiòpia, Kenya, Tanzània, Uganda, Zaire, Angola, Malawi, Moçambic, Zàmbia, Zimbàbue i Sud-àfrica i sobretot a Iemen (Àsia).

Veure Història d'Aràbia і Catha edulis

Càrmates

Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Veure Història d'Aràbia і Càrmates

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Veure Història d'Aràbia і Claudi Ptolemeu

Colònia d'Aden

La colònia d'Aden fou una colònia britànica a l'actual Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Colònia d'Aden

Companyia Britànica de les Índies Orientals

La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia.

Veure Història d'Aràbia і Companyia Britànica de les Índies Orientals

Crac de Moab

Plànol Vista a la mar Morta El Crac de Moab o Crac dels Moabites fou un important castell croat a la vora de la moderna població d'al-Karak, a un turó d'uns 1000 metres.

Veure Història d'Aràbia і Crac de Moab

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Història d'Aràbia і Damasc

Darios el Gran

Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Veure Història d'Aràbia і Darios el Gran

Dhu Nuwas

Dhu-Nuwàs (450-527) va ser un rei jueu d'Himyar entre el 517 i el 525-527, que va arribar a ser conegut a causa de la persecució a la qual va sotmetre pobles d'altres religions, sobretot cristians, que vivien en el seu regne.

Veure Història d'Aràbia і Dhu Nuwas

Dilmun

Dilmun fou el nom que donaren els accadis a la regió d'al-Hassà, costa aràbiga entre Kuwait i Bahrain.

Veure Història d'Aràbia і Dilmun

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Història d'Aràbia і Dinastia ptolemaica

Djada

Djada és una tribu d'Aràbia, principalment del Iemen, amb diverses clans entre els amir ben sasaa i els amiri.

Veure Història d'Aràbia і Djada

Djawf Ibn Nasir

Djawf Ibn Nasir és una plana al nord-oest de Marib al Iemen que fou el centre de la cultura minea amb nombrosos kharib (singular khariba) o centres arqueològics com Ma'in (Qarnaw), al-Hazm, Barakish (antiga Yathill), Kamna o Kumna (Kaminahu), al-Sawda (Nashan o Nashshan) i al-Bayda (Nashq).

Veure Història d'Aràbia і Djawf Ibn Nasir

Doha

Doha (pronunciat localment ad-Dōḥa) és la capital de Qatar, a la costa oriental.

Veure Història d'Aràbia і Doha

Dubai

L'emirat de Dubai és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).

Veure Història d'Aràbia і Dubai

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Història d'Aràbia і Egipte

Elat

Elat és la ciutat més meridional del districte del Sud d'Israel.

Veure Història d'Aràbia і Elat

Eli Gal (prefecte)

Eli Gal (en Caius Aelius Gallus) va ser un magistrat romà amic d'Estrabó el geògraf, i se l'ha identificat amb l'Eli Gal que cita amb freqüència Galè, perquè els seus remeis s'haurien utilitzat amb èxit durant la seva expedició aràbiga.

Veure Història d'Aràbia і Eli Gal (prefecte)

Emirat d'Asir

Lemirat d'Asir fou un estat que va existir entre 1863 i 1872 a l'Asir.

Veure Història d'Aràbia і Emirat d'Asir

Emirat d'Hail

Bandera de l'emirat del Jabal Xammar o Hail. Lemirat de Hail (del nom de la seva capital) o de Xàmmar o '''Jabal Xàmmar''' (del nom de la regió central) fou un estat del nord de la península Aràbiga governat per la dinastia Al Raixid (Banu Raixid).

Veure Història d'Aràbia і Emirat d'Hail

Emirat de Sabya

bandera en ús 1909-1927 bandera 1927-1930, usada a la revolta de 1933-1934 Lemirat de Sabya fou un petit estat teocràtic-militar sorgit amb centre a Sabya a partir del 1830 i governat per la dinastia idríssida del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Emirat de Sabya

Emirats Àrabs Units

Els Emirats Àrabs Units (EAU) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.

Veure Història d'Aràbia і Emirats Àrabs Units

Escílax de Carianda

Escílax de Carianda (Scylax) fou un viatger de Carianda a Cària, a qui Darios I el Gran va enviar en viatge de descobriment a l'Indus.

Veure Història d'Aràbia і Escílax de Carianda

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Història d'Aràbia і Etiòpia

Fakhkh

Fakkh fou una vila propera a la Meca, actualment anomenada al-Shuhada, a l'Aràbia Saudita.

Veure Història d'Aràbia і Fakhkh

Fenícia

Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.

Veure Història d'Aràbia і Fenícia

Ferrocarril del Hijaz

El ferrocarril del Hijaz fou una comunicació ferroviària creada per facilitar la peregrinació a la Meca unint les ciutats santes amb Damasc. Fou decidit pel sultà otomà el 1900 per un firman i finançat amb les aportacions de musulmans d'arreu del món.

Veure Història d'Aràbia і Ferrocarril del Hijaz

Gassànides

Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Veure Història d'Aràbia і Gassànides

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Veure Història d'Aràbia і Gènesi

Gerrha

Gerrha i els seus voltants en el primer segle dC. Gerrha fou una ciutat de lArabia Felix al golf pèrsic.

Veure Història d'Aràbia і Gerrha

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Veure Història d'Aràbia і Golf Pèrsic

Governació de Dhofar

La governació de Dhofar (style) és la més gran de les onze governacions del Sultanat d'Oman en termes de superfície.

Veure Història d'Aràbia і Governació de Dhofar

Governació de Sa'dah

La governació de Sa'dah és un dels estats del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Governació de Sa'dah

Guerra del Golf

La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.

Veure Història d'Aràbia і Guerra del Golf

Hadramaut

Mapa del regne d'Hadramut i els seus veïns al segle III El Hadramaut és una regió del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Hadramaut

Hadrami

Hadrami o Hadhrami és una tribu del Iemen que viu al nord-est de l'Alt Yafa prop de la zona de l'antiga frontera entre els dos Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Hadrami

Hail

Hail, també Ha'il, Ha'yel o Hayil és una ciutat i oasi de la regió de Jabal Xammar a l'Aràbia Saudita.

Veure Història d'Aràbia і Hail

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Veure Història d'Aràbia і Haiximita

Haly

Haly, Haly Yakub o Haly Farun és un oasi de l'Aràbia Saudita que abraça uns 200 km², format per uns 35 poblets prop de la costa de la mar Roja, al sud de Hijaz a la vora de l'extrem nord de la regió d'Asir.

Veure Història d'Aràbia і Haly

Hassànides

Els hassànides foren els xerifs alides descendents d'al-Hàssan ibn Alí, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima az-Zahrà.

Veure Història d'Aràbia і Hassànides

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Veure Història d'Aràbia і Hijaz

Himiarita

El himiarita fou una llengua semítica parlada al Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Himiarita

Himiarites

Els himiarites eren un clan de l'Aràbia Feliç (Iemen) al Regne de Sabà.

Veure Història d'Aràbia і Himiarites

Història d'Oman

Fort Nakhal, una de les fortificacions més ben conservades d'Oman Aquest article tracta sobre la història d'Oman.

Veure Història d'Aràbia і Història d'Oman

Història de Kuwait

Pous petrolífers cremats per l'Iraq durant la Guerra del Golf- 2 de març de 1991. La història de Kuwait va començar al.

Veure Història d'Aràbia і Història de Kuwait

Història de l'Aràbia Saudita

Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.

Veure Història d'Aràbia і Història de l'Aràbia Saudita

Història de Qatar

La història de Qatar s'inicia vers el 4000 aC; d'aquesta època són els objectes més antics que s'han trobat a les excavacions entre 1956 i 1964, unes destrals.

Veure Història d'Aràbia і Història de Qatar

Història del Iemen

El Iemen és un dels més antics centres de civilització a l'Orient Pròxim.

Veure Història d'Aràbia і Història del Iemen

Història del Pròxim Orient

La història del Pròxim Orient cobreix els esdeveniments trasncorreguts a la zona anomenada Pròxim Orient o Orient Mitjà, de límits ambigus.

Veure Història d'Aràbia і Història del Pròxim Orient

Història dels Emirats Àrabs Units

Adi Bitar en una trobada amb els xeics dirigents de Dubai l'any 1968. La història dels Emirats Àrabs Units és molt recent.

Veure Història d'Aràbia і Història dels Emirats Àrabs Units

Iarubita

Els Al Yàrub o dinastia dels iarúbides foren una nissaga que va governar Oman amb capital a Rustak, a Djabrin o a al-Hazm, entre vers el 1615/1724 i el 1748/1749.

Veure Història d'Aràbia і Iarubita

Ibadisme

Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.

Veure Història d'Aràbia і Ibadisme

Ibn Abd-al-Wahhab

Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Sulayman at-Tamimí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.

Veure Història d'Aràbia і Ibn Abd-al-Wahhab

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Veure Història d'Aràbia і Iemen

Iemen del Sud

El Iemen del Sud fou un estat del sud-oest de la península Aràbiga existent entre 1967 i 1990, que es va unir amb la República Àrab del Iemen per formar l'estat actual del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Iemen del Sud

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Veure Història d'Aràbia і Ifríqiya

Ikhxídides

La dinastia ikhxídida o els ikhxídides fou una nissaga que va governar Egipte del 935 al 969, quan els fatimites van assolir el poder.

Veure Història d'Aràbia і Ikhxídides

Imamat d'Oman

Limamat d'Oman (en àrab إمامة عُمان, imāmat ʿUmān) fou un estat que va existir al modern Oman (llavors sultanat de Masqat), que va adoptar als anys cinquanta el nom d'estat d'Oman.

Veure Història d'Aràbia і Imamat d'Oman

Imamisme

Limamisme (o, senzillament) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Veure Història d'Aràbia і Imamisme

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història d'Aràbia і Imperi Romà

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Història d'Aràbia і Imperi Sassànida

Imperi Selèucida

LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Veure Història d'Aràbia і Imperi Selèucida

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Veure Història d'Aràbia і Imperi Seljúcida

Imru-l-Qays ibn Amr

Imru-l-Qays ibn Amr ibn Adí —— fou rei dels làkhmides del 288 al 328.

Veure Història d'Aràbia і Imru-l-Qays ibn Amr

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Història d'Aràbia і Iraq

Ismaïlisme

Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Veure Història d'Aràbia і Ismaïlisme

Istanbul

Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.

Veure Història d'Aràbia і Istanbul

Jàfar as-Sàdiq

Jàfar as-Sàdiq (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.

Veure Història d'Aràbia і Jàfar as-Sàdiq

Jiddah

Situació de Jiddah Jiddah o Gidda, és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga, a l'Aràbia Saudita a la costa de la mar Roja, província de la Meca, segona ciutat del país després de la capital Riad.

Veure Història d'Aràbia і Jiddah

Jordània

Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.

Veure Història d'Aràbia і Jordània

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Història d'Aràbia і Judaisme

Kaba

La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.

Veure Història d'Aràbia і Kaba

Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

Veure Història d'Aràbia і Karbala

Kays

L'illa de Kish (en persa کیش, històricament Kays) és un territori insular de l'Iran, dependent de la província d'Hormozgan, declarada zona de lliure comerç (free trade zone) el que l'ha convertit en un paradís del consumidor amb gran nombre de malls, centres comercials, atraccions turístiques i hotels.

Veure Història d'Aràbia і Kays

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Veure Història d'Aràbia і Kharigisme

Khàybar

Khàybar és un oasi i una localitat de l'Aràbia Saudita, situat a uns 150 km de Medina.

Veure Història d'Aràbia і Khàybar

Kilwa Kisiwani

Kilwa Kisiwani, també Kilwa Kisawani, és una illa de Tanzània a la costa del districte de Kilwa.

Veure Història d'Aràbia і Kilwa Kisiwani

Kinda

Els kinda són una tribu àrab d'origen suposat sud-aràbic.

Veure Història d'Aràbia і Kinda

Kirman

Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Veure Història d'Aràbia і Kirman

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Veure Història d'Aràbia і Kufa

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Veure Història d'Aràbia і Kuwait

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Història d'Aràbia і La Meca

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Veure Història d'Aràbia і Làkhmides

Limites romani

Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.

Veure Història d'Aràbia і Limites romani

Llista de soldans de Zanzíbar

Bandera del Sultanat de Zanzíbar El càrrec de soldà de Zanzíbar fou creat 19 d'octubre de 1856 després de la mort de Saïd ibn Sultan, que havia governat Oman i Zanzíbar com a soldà d'Oman des del 1804.

Veure Història d'Aràbia і Llista de soldans de Zanzíbar

Ma'in

Ma'in fou un regne del Iemen, els habitants del qual són esmentats generalment com a mineus (del grec minaioi, nom que els va donar Erastòtenes al el qual els esmenta junt amb els himiarites, els sabeus i els qatabans).

Veure Història d'Aràbia і Ma'in

Madàïn Sàlih

Madàïn Sàlih (literalment ‘les ciutats de Sàlih’—, antigament anomenada al-Hijr, és un lloc en ruïnes al nord-oest de l'Aràbia Saudita, que correspon a l'Egra de Ptolemeu i l'Hegra de Plini el Vell. La travessa el ferrocarril del Hijaz.

Veure Història d'Aràbia і Madàïn Sàlih

Magan

Magan, Majan o Makkan va ser una regió de l'edat antiga, mencionada en escrits cuneïformes sumeris datant dels volts del 2300 aC en tant que zona de producció de coure i diorita destinats a Mesopotàmia.

Veure Història d'Aràbia і Magan

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure Història d'Aràbia і Mahoma

Main

El Main és un riu d'Alemanya.

Veure Història d'Aràbia і Main

Makràmides

Els makràmides foren una dinastia de dais ismaïlites del Iemen a Nadjran.

Veure Història d'Aràbia і Makràmides

Malàisia

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.

Veure Història d'Aràbia і Malàisia

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Veure Història d'Aràbia і Mamelucs

Mar Roja

La mar Roja o el mar Roig (‘el mar Roig’, o, ‘mar d'al-Qúlzum (l'actual ciutat de Suez)’, o, ‘mar d'Etiòpia’) és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Veure Història d'Aràbia і Mar Roja

Marib

Antiga Marib Marib —en àrab مأرب, Maʾrib—, l'antiga Mariaba —en grec Μαρίαβα—, és una ciutat del Iemen, capital de la governació de Marib.

Veure Història d'Aràbia і Marib

Masqat

La ciutat vella Palau del sultà Districte de Negocis al centre de la ciutat Masqat és la ciutat més gran i la capital d'Oman, situada a la costa del golf d'Oman.

Veure Història d'Aràbia і Masqat

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Veure Història d'Aràbia і Medina

Melukhkha

Melukhkha fou una regió sovint assenyalada com la regió de Makran, a la costa del Pakistan.

Veure Història d'Aràbia і Melukhkha

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Història d'Aràbia і Mesopotàmia

Mokha

Mokha és una ciutat del Iemen a la costa de la mar Roja, governació de Taiz a la vora del uadi Mawza.

Veure Història d'Aràbia і Mokha

Mombasa

Mombasa és la segona ciutat més gran de Kenya.

Veure Història d'Aràbia і Mombasa

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Veure Història d'Aràbia і Monofisisme

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Veure Història d'Aràbia і Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.

Veure Història d'Aràbia і Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya

Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.

Veure Història d'Aràbia і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya

Muhàmmad ibn Saüd

Muhàmmad ibn Saüd —en àrab محمد بن سعود, Muḥammad ibn Saʿūd (o Suʿūd)— (1710-1765) és considerat el primer cap de la Casa dels Saüd o dinastia saudita, nom que tècnicament prové del seu pare, Saüd ibn Muhàmmad ibn Muqrin.

Veure Història d'Aràbia і Muhàmmad ibn Saüd

Mukalla

Mukalla Mukalla o Al-Mukalla és una ciutat del Iemen a l'Hadramaut, a la costa del golf d'Aden a uns 480 km a l'est d'Aden.

Veure Història d'Aràbia і Mukalla

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Veure Història d'Aràbia і Nabateus

Nabònides

Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.

Veure Història d'Aràbia і Nabònides

Nahrawan

Nahrawan o an-Nahrawan fou una ciutat i un sistema de canals a la regió del baix Diyala o Tamarra, a l'est del riu Tigris, Iraq.

Veure Història d'Aràbia і Nahrawan

Najd

La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita El Najd és una regió de la part central de la Península Aràbiga.

Veure Història d'Aràbia і Najd

Najran

Najran o Nadjran és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.

Veure Història d'Aràbia і Najran

Nearc (almirall)

Nearc (Nearchus) fou un oficial d'Alexandre el Gran, un dels més distingits oficials i amics.

Veure Història d'Aràbia і Nearc (almirall)

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Veure Història d'Aràbia і Nestorianisme

Nizarisme

La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.

Veure Història d'Aràbia і Nizarisme

Ofir

Per l'Ofir del gènesi vegeu: Ofir, fill de Joctan Ofir (llatí Ophir, hebreu אוֹפִיר) fou un port o regió esmentat a la Bíblia, principalment al llibre Primer dels Reis, famós per la seva riquesa.

Veure Història d'Aràbia і Ofir

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Veure Història d'Aràbia і Oman

País de Punt

El País de Punt (també: Terra de Punt o Regne de Punt) va ser un antic regne conegut pels registres comercials de l'Antic Egipte.

Veure Història d'Aràbia і País de Punt

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Història d'Aràbia і Palestina

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Veure Història d'Aràbia і Palmira

Pedra Negra

La ''Pedra Negra'' La Pedra Negra (en àrab الحجر الأسود, al-ḥajar al-aswad) és una relíquia molt important dins del món musulmà.

Veure Història d'Aràbia і Pedra Negra

Pemba (illa)

Pemba és una illa de l'oceà Índic que forma part de Zanzíbar i, per tant, de Tanzània des de 1964.

Veure Història d'Aràbia і Pemba (illa)

Petra d'Aràbia

Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.

Veure Història d'Aràbia і Petra d'Aràbia

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Història d'Aràbia і Primera Guerra Mundial

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Veure Història d'Aràbia і Protectorat

Protectorat d'Aden

El Protectorat d'Aden fou la zona sota protectorat britànic a l'Aràbia del Sud.

Veure Història d'Aràbia і Protectorat d'Aden

Qataban

Qataban (blau cel) al segle II aC Qataban fou un antic poble i regne al Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Qataban

Qatif

Qatif o al-Qatif és un dels principals oasis de l'Aràbia Saudita, a la Província Oriental (Aràbia Saudita), a la costa del golf Pèrsic, a la badia de Turut, que pren el nom de l'illa de Turut o al-Aixa, capital Tarut, unida a la costa per un camí artificial; té un port d'aigües poc profundes que només permet l'acostament de vaixells petits, per la qual cosa el trànsit important va a Ras Tannura, a la costa nord de la badia, o a Dammam, al sud.

Veure Història d'Aràbia і Qatif

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).

Veure Història d'Aràbia і Qàït-bay

Qishn i Socotra

Mapa El Sultanat de Qishn i Socotra fou un sultanat del Iemen conegut també com a Sultanat de Mahra o Sultanat dels Banu Afrar o encara com l'Estat de Mahra de la Terra Ferma i Socotra.

Veure Història d'Aràbia і Qishn i Socotra

Quaiti

Els quaiti o quayti foren una dinastia que va governar part de l'Hadramaut (Shihr i Mukalla).

Veure Història d'Aràbia і Quaiti

Rassúlida

La dinastia rassúlida o dels rassúlides fou una nissaga del Iemen, de suposat origen ghassànida, que va governar el país del 1229 al 1454.

Veure Història d'Aràbia і Rassúlida

Rassites

Rassites (també ràssides o Banu l-Rassi) és el nom donat per Ibn Khaldun als imams zaidites del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Rassites

Rebel·lió Àrab

Bandera de la Rebel·lió Àrab, que representa la unió dels àrabs d'Orient mitjançant els colors dels tres grans califats: el verd, color de l'islam, fou l'estendard emprat a l'època dels califes ben guiats; el blanc és el del califat omeia i el negre el del Califat Abbàssida; el vermell del triangle representa els haiximites, inspiradors i guies de la revolta.

Veure Història d'Aràbia і Rebel·lió Àrab

Regne d'Ormuz

El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.

Veure Història d'Aràbia і Regne d'Ormuz

Regne de Sabà

L'Orient Mitjà vist pels ulls dels antics israelites a partir de diverses hipòtesis documentals Trobada de la reina de Sabà amb el rei Salomó, representada al baptisteri de Sant Geovanni de Florència El Regne de Sabà és un regne mencionat a l'Antic Testament i a l'Alcorà com un regne molt ric, conegut per la seva reina Makeda, la cèlebre reina de Sabà, que hauria visitat el rei Salomó.

Veure Història d'Aràbia і Regne de Sabà

Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon i el suplici d'Aimerico de Llemotges Reinald de Châtillon (c.1125 - 4 de juliol de 1187) va ser un cavaller francès que va participar en la Segona Croada i va romandre en Terra Santa després del fracàs d'aquesta.

Veure Història d'Aràbia і Reinald de Châtillon

Riad

Riad riát (/ar.riˈjaːdˤ/, ‘els Jardins’) és la capital i la ciutat més gran de l'Aràbia Saudita, situada en un extens altiplà al centre de la península d'Aràbia, a la regió de Najd i a la província de Riad.

Veure Història d'Aràbia і Riad

Saïd ibn Sultan

El sàyyid Saïd ibn Sultan (Masqat, 1791 - en alta mar, 19 d'octubre de 1856) fou sobirà d'Oman i de Zanzíbar.

Veure Història d'Aràbia і Saïd ibn Sultan

Sabya

Sabya (en àrab صبياء, Ṣabyāʾ) és un districte (o governació) i ciutat de l'Aràbia Saudita a la província de Jizan.

Veure Història d'Aràbia і Sabya

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Història d'Aràbia і Saladí

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Veure Història d'Aràbia і Salghúrida

Salomó d'Israel

El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.

Veure Història d'Aràbia і Salomó d'Israel

Sanà

Sanà (de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.

Veure Història d'Aràbia і Sanà

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Veure Història d'Aràbia і Sapor II

Sàyyid

Sàyyid (en plural) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’.

Veure Història d'Aràbia і Sàyyid

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Història d'Aràbia і Síria

Seiyun

Segell de correus de 1942, amb la capital i el sultà Seiyun, Sayun o Saywun és una població del Iemen, a l'Hadramaut, a la vall del uadi Hadramaut, a uns 16 km a l'est de Xibam i 24 km a l'oest de Tarim i 480 km al nord de Mukalla.

Veure Història d'Aràbia і Seiyun

Siraf

Siraf (en persa: سیراف; romanitzat com Sīraf; avui Taheri, en àrab: سیراف, Tahiri, en persa: طاهری Ţāherī) coneguda també com a Bandar-e Sīraf, Bandar-e Ţāherī i Bandar-i Ţāhirī - ("Bandar" vol dir "Port" en persa) és una ciutat del districte central del comtat de Kangan, a la província de Bushehr, a l'Iran.

Veure Història d'Aràbia і Siraf

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Veure Història d'Aràbia і Solimà I el Magnífic

Somàlia

Somàlia, oficialment República Federal de Somàlia, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un Estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.

Veure Història d'Aràbia і Somàlia

Sulàyhides

Els sulàyhides foren una dinastia ismaïlita del Iemen que va governar la regió muntanyosa i la Tihama entre vers 1047 i 1138 en dues fases: la de Sanaa del 1047 al 1087 i la de Dhu Djibla (Djubla) del 1087 al 1138.

Veure Història d'Aràbia і Sulàyhides

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Veure Història d'Aràbia і Sunnisme

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Veure Història d'Aràbia і Tabac

Tahírides del Iemen

Els Banu Tàhir o tahírides del Iemen foren una dinastia que va governar part del Iemen del 1451 al 1517 i va resistir als otomans fins al 1538.

Veure Història d'Aràbia і Tahírides del Iemen

Tayma

Taymà, conegut antigament com a Teman, és un gran oasi amb una llarga història de poblament, situat al nord-oest de l'Aràbia Saudita, a la ruta comercial entre Medina i Dúmat al-Jàndal.

Veure Història d'Aràbia і Tayma

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Veure Història d'Aràbia і Teofrast

Thamud

Els Thamud o thamudins van ser una antiga tribu àrab o confederació tribal que va ocupar el nord-oest de la península Aràbiga entre finals del, quan es testimonien en fonts assíries, i el segle V dC, quan servien com a auxiliars romans.

Veure Història d'Aràbia і Thamud

Timna

Timna Timna (תִּמְנָע, pronunciació hebrea) és una vall amb riques mines de coure situada al sud d'Israel a 30 quilòmetres al nord del golf d'Aqaba i la ciutat d'Elat.

Veure Història d'Aràbia і Timna

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Història d'Aràbia і Trajà

Trucial Oman

Trucial Oman (Oman de la Treva) és el nom donat pels britànics al territori anteriorment anomenat Costa dels Pirates i que va esdevenir el 1971/1972 els Emirats Àrabs Units.

Veure Història d'Aràbia і Trucial Oman

Uadi Hadramaut

El uadi Hadramaut (Wadi Hadramaut) és un riu del Iemen, que porta aigua després de cada pluja, situat a la regió d'Hadramaut, la qual agafa el nom del riu i la vall que forma aquest, al Iemen oriental.

Veure Història d'Aràbia і Uadi Hadramaut

Ukhaydírida

La dinastia ukhaydírida o dels ukhaydírides o dels Banu l-Ukhàydir fou una nissaga alida que va regnar a la Yamama del 867 al.

Veure Història d'Aràbia і Ukhaydírida

Usfúrida

La dinastia usfúrida o dels usfúrides fou una nissaga d'importància menor que va governar a l'Aràbia Oriental o Bahrayn, amb centre a al-Ahsa.

Veure Història d'Aràbia і Usfúrida

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.

Veure Història d'Aràbia і Uthman ibn Affan

Uyúnides

Els uyúnides foren una dinastia menor que va governar a l'Aràbia Oriental.

Veure Història d'Aràbia і Uyúnides

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Veure Història d'Aràbia і Vasco da Gama

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Veure Història d'Aràbia і Wahhabisme

Xabwa

Xabwa fou l'antiga capital de l'Hadramaut, situada al wadi Irma (wadi Armah), i són actualment unes ruïnes properes al desert de Ramlat as-Sabatayn.

Veure Història d'Aràbia і Xabwa

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Veure Història d'Aràbia і Xiisme

Yafúrida

Els yafúrides o Banu Yàfur, o yufírides o Banu Yúfir —en àrab بنو يعفر, Banū Yaʿfur o Banū Yuʿfir—, també anomenats hiwàlides, foren una dinastia que va governar al Iemen entre 847 i 998, contemporanis del primer principat zaydita a Zabid.

Veure Història d'Aràbia і Yafúrida

Yafi

Els yafi són una gran tribu del Iemen que ocupen la regió muntanyosa de Yafa, dividida en Yafa Superior o Alt Yafa i Yafa Inferior o Baix Yafa.

Veure Història d'Aràbia і Yafi

Yanbo

Yanbo, Yambo, Yanbu (antigament Yanbu al-Bahr, ‘font de la mar’ i Sharm Yanbu, ‘badia de Yanbu’, amb una vila interior coneguda com a Yanbu al-Nakhl, ‘Yanbu de les Palmeres’), és un port de la mar Roja, a l'Aràbia Saudita, província de Medina a uns 350 km al nord de Jeddah.

Veure Història d'Aràbia і Yanbo

Yazid I

Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).

Veure Història d'Aràbia і Yazid I

Zabid

Zabid és una ciutat de l'oest del Iemen amb uns 23.000 habitants.

Veure Història d'Aràbia і Zabid

Zafar

Zafar (a vegades Zufar) és un petit poble del Iemen que antigament fou la capital del regne himiarita.

Veure Història d'Aràbia і Zafar

Zaidisme

El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.

Veure Història d'Aràbia і Zaidisme

Zaidites del Iemen

Els zaidites del Iemen (o Zaydites del Iemen) foren una dinastia d'imams fundada per al-Hadi al-Hakk Yahya al final del o principis del X i que va durar fins al 1962/1970.

Veure Història d'Aràbia і Zaidites del Iemen

Zanj

Zanj (o, ‘negres’, nom d'unitat:, pl.) fou el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Veure Història d'Aràbia і Zanj

Zenòbia

Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.

Veure Història d'Aràbia і Zenòbia

Ziyad ibn Abihi

Abu-l-Mughira Ziyad ibn Abihi (mort a al-Thuwayya o al-Thawiyya, prop de Kufa, el 673) fou un governador de l'Iraq i les províncies orientals per compte del califa omeia, del 670 al 673.

Veure Història d'Aràbia і Ziyad ibn Abihi

Ziyàdida

La dinastia ziyàdida (o dels ziyàdides) fou una nissaga que va governar a la Tihama entre 818 i 1018 aproximadament, que va controlar també les muntanyes del nord del Iemen i temporalment la costa de l'oceà Índic.

Veure Història d'Aràbia і Ziyàdida

1202

El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Història d'Aràbia і 1202

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història d'Aràbia і 1498

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història d'Aràbia і 1783

1792

;Països catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1792

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Història d'Aràbia і 1803

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història d'Aràbia і 1818

1839

;Països Catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1839

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Veure Història d'Aràbia і 1861

1871

;Països Catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1871

1902

;Països Catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1902

1916

;Països Catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1916

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Història d'Aràbia і 1953

1962

;Països Catalans.

Veure Història d'Aràbia і 1962

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Història d'Aràbia і 1970

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Història d'Aràbia і 1990

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Història d'Aràbia і 1991

656

El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Història d'Aràbia і 656

752

El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Història d'Aràbia і 752

765

El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Història d'Aràbia і 765

909

El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Història d'Aràbia і 909

, Aribi, Úmar ibn al-Khattab, Aurelià, Awlaqi, Axum, Azd, Índia, Àïxa bint Abi-Bakr, Àhmad ibn Màjid, Babilònia, Bagdad, Bahrain, Banu Hamdan, Banu Hanifa, Banu Kalb, Banu Khalid, Banu l-Muntafik, Banu Sulaym, Batalla d'al-Harra, Batalla del Camell, Bàssora, Bàybars I, Beihan, Bogha al-Khabir, Bosrà, Buwàyhides, Cafè, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Canal de Suez, Cap de Bona Esperança, Caracene, Catha edulis, Càrmates, Claudi Ptolemeu, Colònia d'Aden, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Crac de Moab, Damasc, Darios el Gran, Dhu Nuwas, Dilmun, Dinastia ptolemaica, Djada, Djawf Ibn Nasir, Doha, Dubai, Egipte, Elat, Eli Gal (prefecte), Emirat d'Asir, Emirat d'Hail, Emirat de Sabya, Emirats Àrabs Units, Escílax de Carianda, Etiòpia, Fakhkh, Fenícia, Ferrocarril del Hijaz, Gassànides, Gènesi, Gerrha, Golf Pèrsic, Governació de Dhofar, Governació de Sa'dah, Guerra del Golf, Hadramaut, Hadrami, Hail, Haiximita, Haly, Hassànides, Hijaz, Himiarita, Himiarites, Història d'Oman, Història de Kuwait, Història de l'Aràbia Saudita, Història de Qatar, Història del Iemen, Història del Pròxim Orient, Història dels Emirats Àrabs Units, Iarubita, Ibadisme, Ibn Abd-al-Wahhab, Iemen, Iemen del Sud, Ifríqiya, Ikhxídides, Imamat d'Oman, Imamisme, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Imru-l-Qays ibn Amr, Iraq, Ismaïlisme, Istanbul, Jàfar as-Sàdiq, Jiddah, Jordània, Judaisme, Kaba, Karbala, Kays, Kharigisme, Khàybar, Kilwa Kisiwani, Kinda, Kirman, Kufa, Kuwait, La Meca, Làkhmides, Limites romani, Llista de soldans de Zanzíbar, Ma'in, Madàïn Sàlih, Magan, Mahoma, Main, Makràmides, Malàisia, Mamelucs, Mar Roja, Marib, Masqat, Medina, Melukhkha, Mesopotàmia, Mokha, Mombasa, Monofisisme, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Muhàmmad ibn Saüd, Mukalla, Nabateus, Nabònides, Nahrawan, Najd, Najran, Nearc (almirall), Nestorianisme, Nizarisme, Ofir, Oman, País de Punt, Palestina, Palmira, Pedra Negra, Pemba (illa), Petra d'Aràbia, Primera Guerra Mundial, Protectorat, Protectorat d'Aden, Qataban, Qatif, Qàït-bay, Qishn i Socotra, Quaiti, Rassúlida, Rassites, Rebel·lió Àrab, Regne d'Ormuz, Regne de Sabà, Reinald de Châtillon, Riad, Saïd ibn Sultan, Sabya, Saladí, Salghúrida, Salomó d'Israel, Sanà, Sapor II, Sàyyid, Síria, Seiyun, Siraf, Solimà I el Magnífic, Somàlia, Sulàyhides, Sunnisme, Tabac, Tahírides del Iemen, Tayma, Teofrast, Thamud, Timna, Trajà, Trucial Oman, Uadi Hadramaut, Ukhaydírida, Usfúrida, Uthman ibn Affan, Uyúnides, Vasco da Gama, Wahhabisme, Xabwa, Xiisme, Yafúrida, Yafi, Yanbo, Yazid I, Zabid, Zafar, Zaidisme, Zaidites del Iemen, Zanj, Zenòbia, Ziyad ibn Abihi, Ziyàdida, 1202, 1498, 1783, 1792, 1803, 1818, 1839, 1861, 1871, 1902, 1916, 1953, 1962, 1970, 1990, 1991, 656, 752, 765, 909.