Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Karbala

Índex Karbala

El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.

53 les relacions: Abbas I el Gran, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Nukhayla, Al-Taff, Amasya, Ayn al-Tamr, Àdud-ad-Dawla, Bagdad, Batalla de Karbala, Ibn Battuta, Il-kanat, Iraq, Ismaïl I, Jerusalem, La Meca, Mahmud Ghazan, Medina, Musulmà, Najaf, Nàdir-Xah Afxar, Saddam Hussein, Solimà I el Magnífic, Sulayman ibn Súrad, Wahhabisme, Xiisme, 1016, 1303, 1326, 1327, 1514, 1534, 1535, 1623, 1743, 1800, 1801, 1843, 1871, 1965, 1970, 1991, 2 de març, 2004, 21 d'abril, 680, 684, 685, 850, ..., 851, 977, 980. Ampliar l'índex (3 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Karbala і Abbas I el Gran · Veure més »

Agha Muhàmmad Khan Qajar

Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.

Nou!!: Karbala і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »

Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Karbala і Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Al-Mutawàkkil (abbàssida)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).

Nou!!: Karbala і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »

Al-Nukhayla

Al-Nukhayla fou una antiga població de l'Iraq propera a Kufa.

Nou!!: Karbala і Al-Nukhayla · Veure més »

Al-Taff

Al-Taff és una regió semidesèrtica a l'oest de Kufa a la plana al·luvial de l'Eufrates.

Nou!!: Karbala і Al-Taff · Veure més »

Amasya

Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.

Nou!!: Karbala і Amasya · Veure més »

Ayn al-Tamr

Ayn al-Tamr (‘Font dels dàtils’) és una població d'Iraq propera al desert, entre Anbar i Kufa, uns 130 km a l'oest de Karbala.

Nou!!: Karbala і Ayn al-Tamr · Veure més »

Àdud-ad-Dawla

Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).

Nou!!: Karbala і Àdud-ad-Dawla · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Karbala і Bagdad · Veure més »

Batalla de Karbala

La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Nou!!: Karbala і Batalla de Karbala · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Karbala і Ibn Battuta · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Karbala і Il-kanat · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Karbala і Iraq · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Karbala і Ismaïl I · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Karbala і Jerusalem · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Karbala і La Meca · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Karbala і Mahmud Ghazan · Veure més »

Medina

Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Karbala і Medina · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Karbala і Musulmà · Veure més »

Najaf

Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.

Nou!!: Karbala і Najaf · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Karbala і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Saddam Hussein

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.

Nou!!: Karbala і Saddam Hussein · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Karbala і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sulayman ibn Súrad

Abu-l-Mutàrrif Sulayman ibn Súrad ibn al-Jawn al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Súrad fou el cap del moviment revolucionari alida dels Tawwabun.

Nou!!: Karbala і Sulayman ibn Súrad · Veure més »

Wahhabisme

El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.

Nou!!: Karbala і Wahhabisme · Veure més »

Xiisme

El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Karbala і Xiisme · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Karbala і 1016 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Karbala і 1303 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Karbala і 1326 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Karbala і 1327 · Veure més »

1514

;Països Catalans.

Nou!!: Karbala і 1514 · Veure més »

1534

;Món: Enric VIII d'Anglaterra.

Nou!!: Karbala і 1534 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Karbala і 1535 · Veure més »

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Karbala і 1623 · Veure més »

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Karbala і 1743 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Karbala і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Karbala і 1801 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Karbala і 1843 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Karbala і 1871 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Karbala і 1965 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Karbala і 1970 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Karbala і 1991 · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Karbala і 2 de març · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Karbala і 2004 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Karbala і 21 d'abril · Veure més »

680

Sense descripció.

Nou!!: Karbala і 680 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Karbala і 684 · Veure més »

685

El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Karbala і 685 · Veure més »

850

El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Karbala і 850 · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Karbala і 851 · Veure més »

977

El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Karbala і 977 · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Karbala і 980 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kerbala.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »