Taula de continguts
34 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Annals, Armand de Fluvià i Escorsa, Ènnec Aritza, Chronicon Barcinonenses IV, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cronicó, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó Dertusense II, Cronicó Rivipullense I, De captione Almerie et Tortuose, Edat moderna, Genealogies de Roda, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré el Pilós, Història, Liber Maiolichinus, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Sanç Ramires, Senyera reial, 1312, 1405, 1452, 980.
Alberto Montaner Frutos
Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Alberto Montaner Frutos
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Alfons el Bataller
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Alfons el Cast
Annals
Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Annals
Armand de Fluvià i Escorsa
, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Armand de Fluvià i Escorsa
Ènnec Aritza
Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ènnec Aritza
Chronicon Barcinonenses IV
El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Chronicon Barcinonenses IV
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Cronicó
Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó
Cronicó de Sant Cugat
El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó de Sant Cugat
Cronicó de Sant Feliu de Guíxols
El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó de Sant Feliu de Guíxols
Cronicó Dertusense II
El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó Dertusense II
Cronicó Rivipullense I
El Cronicó Rivipullense I és el primer de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó Rivipullense I
De captione Almerie et Tortuose
De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і De captione Almerie et Tortuose
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Edat moderna
Genealogies de Roda
Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Genealogies de Roda
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Gesta Comitum Barchinonensium
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Guifré el Pilós
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Història
Liber Maiolichinus
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Liber Maiolichinus
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Pere el d'Osca
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Peronella d'Aragó
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramir I d'Aragó
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramir II d'Aragó
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer IV
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Sanç Ramires
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і 1312
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і 1405
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і 1452
980
L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.
Veure Historiografia de la Senyera Reial і 980
També conegut com Doctrina heràldica de Pere el Cerimoniós, Historia de la senyera, Historiografia del senyal dels Quatre Pals.