Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Historiografia de la Senyera Reial

Índex Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

40 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Annals, Armand de Fluvià i Escorsa, Ènnec Aritza, Chronicon Barcinonenses IV, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cronicó, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó Dertusense II, Cronicó Rivipullense I, De captione Almerie et Tortuose, Edat moderna, Genealogies de Roda, Gesta Comitum Barchinonensium, Guifré el Pilós, Història, Liber Maiolichinus, Pere el d'Osca, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Sanç Ramires, Senyera reial, 1097, 1191, 1210, 1312, 1405, 1452, 714, 980, 985, 990.

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Alfons el Cast · Veure més »

Annals

Annals (Annales) era el recull cronològic organitzat per anys que feia el Pontífex Màxim de Roma, dels esdeveniments organitzats en el que s'anomenava àlbum, que incloïa els noms dels magistrats i tota mena d'esdeveniments com guerres, pestes, prodigis, etc.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Annals · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ènnec Aritza · Veure més »

Chronicon Barcinonenses IV

El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Chronicon Barcinonenses IV · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Cronicó

Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó · Veure més »

Cronicó de Sant Cugat

El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó de Sant Cugat · Veure més »

Cronicó de Sant Feliu de Guíxols

El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Cronicó Dertusense II

El Cronicó Dertusense II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó Dertusense II · Veure més »

Cronicó Rivipullense I

El Cronicó Rivipullense I és el primer de la sèrie de Cronicons Rivipullensis redactats en llatí i que tingueren origen en el Monestir de Ripoll.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Cronicó Rivipullense I · Veure més »

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Edat moderna · Veure més »

Genealogies de Roda

Les Genealogies de Roda són un text historiogràfic en llatí redactat a Nájera vers el 980-990 per iniciativa de la cort del Regne de Pamplona i que recullen les genealogies dels Reis de Pamplona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Genealogies de Roda · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Guifré el Pilós · Veure més »

Història

La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Història · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Liber Maiolichinus · Veure més »

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Pere el d'Osca · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Peronella d'Aragó · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Sanç Ramires · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і Senyera reial · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1097 · Veure més »

1191

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1191 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1210 · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1312 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1405 · Veure més »

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 1452 · Veure més »

714

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 714 · Veure més »

980

L'any 980 (CMLXXX) va ser un any de traspàs que va començar dijous del calendari julià.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 980 · Veure més »

985

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 985 · Veure més »

990

Sense descripció.

Nou!!: Historiografia de la Senyera Reial і 990 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Doctrina heràldica de Pere el Cerimoniós, Historia de la senyera, Historiografia del senyal dels Quatre Pals.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »