Taula de continguts
39 les relacions: Alfons el Cast, Alou, Auctoritas, Brevis historia monasterii Rivipullensis, Casal d'Aragó, Català, Codi de Recesvint, Convenientia, Corona d'Aragó, Crònica, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cronicons Rivipul·lenses, De rebus Hispaniae, Ermessenda de Carcassona, Feudalisme a Catalunya, Jaume el Conqueridor, Liber feudorum maior, Llatí, Llegenda de Guifré el Pilós, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Potestas, Ramon Berenguer IV, Rodrigo Jiménez de Rada, Sàpiens, Stefano Maria Cingolani, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Usatges de Barcelona, Vassallatge, 1162, 1170, 1184, 1195, 1208, 1268, 1270, 1299.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Alfons el Cast
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Alou
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Auctoritas
Brevis historia monasterii Rivipullensis
La Brevis historia monasterii Rivipullensis és una crònica que narra la història del monestir de Santa Maria de Ripoll i que fou redactada el 1147; l'arquebisbe i historiador occità Pèire de Marca l'estudià i l'anomenà d'aquesta manera.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Brevis historia monasterii Rivipullensis
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Casal d'Aragó
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Català
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Codi de Recesvint
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Convenientia
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Corona d'Aragó
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Crònica
Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona
Cronicons Rivipul·lenses
Els Cronicons Rivipul·lenses (en llatí Chronicones Rivipullenses) són un conjunt de cronicons redactats en llatí i que tingueren origen al Monestir de Ripoll.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Cronicons Rivipul·lenses
De rebus Hispaniae
De rebus Hispaniae o Historia Gothica és una història d'Espanya (geografia) escrita en llatí per l'arquebisbe de Toledo, el navarrès Rodrigo Jiménez de Rada, a la primera meitat del (v 1243) per encàrrec del rei Ferran III de Castella.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і De rebus Hispaniae
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Ermessenda de Carcassona
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Feudalisme a Catalunya
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Jaume el Conqueridor
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Liber feudorum maior
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Llatí
Llegenda de Guifré el Pilós
La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Llegenda de Guifré el Pilós
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Pau i Treva de Déu
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Pere el Catòlic
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Pere el Cerimoniós
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Potestas
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Ramon Berenguer IV
Rodrigo Jiménez de Rada
Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Rodrigo Jiménez de Rada
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Sàpiens
Stefano Maria Cingolani
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Stefano Maria Cingolani
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Usatges de Barcelona
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і Vassallatge
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1162
1170
Països Catalans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1170
1184
Països Catalans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1184
1195
Països Catalans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1195
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1208
1268
;Països catalans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1268
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1270
1299
; Països Catalans.
Veure Gesta Comitum Barchinonensium і 1299
També conegut com Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum, Gesta comitum Barcinonensium, Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum.