Obrir a Google MapsTaula de continguts
140 les relacions: Adiabene, Agàtocles de Tràcia, Alexandre el Gran, Amasra, Amastris d'Heracleia, Amàsia, Amfípolis, Ankara, Antígon II Gònatas, Antígon Monoftalm, Antínous, Antíoc I Soter, Antíoc III, Antípatre, Antípatre II Etèsies, Antiga Atenes, Apamea, Ariobarzanes III del Pont, Armènia, Arquelau (general), Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Aspendos, Àstacos de Bitínia, Babilònia, Bastarnes, Bòsfor, Beòcia, Bitínia, Bizanci, Bozcaada, Cabira, Calcedònia, Calcis, Capadòcia, Caucas, Cízic, Còlquida, Cios, Cleòcares, Colonització grega, Commagena, Cràter d'Orèstia, Creta, Dardanels, Dardània (Anatòlia), Darios III de Pèrsia, Demetri Poliorceta, Dionisi d'Heraclea (filòsof), Dionisi el Vell, ... Ampliar l'índex (90 més) »
- Ciutats de Bitínia
- Colònies megarees
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Heraclea Pòntica і Adiabene
Agàtocles de Tràcia
Agàtocles (en llatí Agathocles, en grec) fou fill de Lisímac de Tràcia, nascut d'una dona del poble traci dels odrisis de nom Maoris, o bé, i sembla més segur, de Nicea, filla d'Antípater.
Veure Heraclea Pòntica і Agàtocles de Tràcia
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Heraclea Pòntica і Alexandre el Gran
Amasra
Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.
Veure Heraclea Pòntica і Amasra
Amastris d'Heracleia
Amastris o Amestris (en grec antic Ἄμαστρις o Ἄμηστρις) o també Amastrina (Ἀμαστρινή) era filla d'Oxatres, el germà gran de Darios III de Pèrsia.
Veure Heraclea Pòntica і Amastris d'Heracleia
Amàsia
Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.
Veure Heraclea Pòntica і Amàsia
Amfípolis
Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.
Veure Heraclea Pòntica і Amfípolis
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Heraclea Pòntica і Ankara
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Veure Heraclea Pòntica і Antígon II Gònatas
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Heraclea Pòntica і Antígon Monoftalm
Antínous
Antínous o Antinoös (del grec Ἀντίνους) (Bitinium-Claudòpolis, Bitínia, 27 de novembre entre el 110 i el 115 - riu Nil, prop de Besa, 30 d'octubre del 130) va ser un jove d'origen humil, favorit, amant i estimat per l'emperador romà Adrià.
Veure Heraclea Pòntica і Antínous
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Veure Heraclea Pòntica і Antíoc I Soter
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Antíoc III
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió.
Veure Heraclea Pòntica і Antípatre
Antípatre II Etèsies
Antípatre II Etèsies (Ἀντίπατρος Ἐτησίας 'Antípatre dels vents etesis') va ser rei de Macedònia l'any 279 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Antípatre II Etèsies
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Heraclea Pòntica і Antiga Atenes
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Veure Heraclea Pòntica і Apamea
Ariobarzanes III del Pont
Ariobarzanes del Pont o Ariobarzanes III del Pont (en grec antic Ἀριoβαρζάνης) era rei del Pont.
Veure Heraclea Pòntica і Ariobarzanes III del Pont
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Heraclea Pòntica і Armènia
Arquelau (general)
Arquelau (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος "Arkhélaos") fou un general de Mitridates VI Eupator, rei del Pont que el 88 aC va dirigir les campanyes contra els romans a l'Àsia Menor.
Veure Heraclea Pòntica і Arquelau (general)
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Artaxerxes III de Pèrsia
Aspendos
Aspendos (en llatí Aspendus, en grec antic Ἄσπενδος) era una ciutat de Pamfília a la riba del riu Eurimedon a uns 60 estadis de la seva desembocadura.
Veure Heraclea Pòntica і Aspendos
Àstacos de Bitínia
Àstacos (Astacus) era una ciutat de Bitínia situada al golf homònim.
Veure Heraclea Pòntica і Àstacos de Bitínia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Heraclea Pòntica і Babilònia
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Veure Heraclea Pòntica і Bastarnes
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Heraclea Pòntica і Bòsfor
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Veure Heraclea Pòntica і Beòcia
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Heraclea Pòntica і Bitínia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Heraclea Pòntica і Bizanci
Bozcaada
El castell venecià de '''Bozcaada''' Bozcaada (turc), o Ténedos (Τένεδος en grec), és una illa a prop de l'entrada a l'estret dels Dardanels, al nord-est de la mar Egea.
Veure Heraclea Pòntica і Bozcaada
Cabira
Cabira (en llatí Cabira en grec antic Κάβειρα) era una ciutat del Pont, a uns 150 estadis al sud de Magnòpolis i a la base de les muntanyes del Pariadres al lloc on s'ajuntaven els rius Iris i Licos.
Veure Heraclea Pòntica і Cabira
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Veure Heraclea Pòntica і Calcedònia
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Veure Heraclea Pòntica і Calcis
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Heraclea Pòntica і Capadòcia
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Heraclea Pòntica і Caucas
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Heraclea Pòntica і Cízic
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Heraclea Pòntica і Còlquida
Cios
Moneda de Cius Cios (en Cius, Kίος) era una ciutat de Bitínia, a la Propòntida, en un golf anomenat de Cios (Cianos Sinus).
Veure Heraclea Pòntica і Cios
Cleòcares
Cleòcares (Cleochares, Κλεοχάρης) fou un orador grec de Mirleia de Bitínia, contemporani de Demòcares i del filòsof Arcesilau, cap al final del.
Veure Heraclea Pòntica і Cleòcares
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Heraclea Pòntica і Colonització grega
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Veure Heraclea Pòntica і Commagena
Cràter d'Orèstia
Cràter (Craterus, Kraterós Κρατερός), fou un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Heraclea Pòntica і Cràter d'Orèstia
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Veure Heraclea Pòntica і Creta
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Veure Heraclea Pòntica і Dardanels
Dardània (Anatòlia)
La Dardània (en Δαρδανία) és el nom d'un territori de la Tròada amb capital a la ciutat de Dàrdan, esmentada particularment en la mitologia i poblada pels dàrdans.
Veure Heraclea Pòntica і Dardània (Anatòlia)
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Darios III de Pèrsia
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Heraclea Pòntica і Demetri Poliorceta
Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Dionisi d'Heraclea (Dionysius), fill de Teofant, fou un filòsof grec, deixeble d'Heraclides, Alexí i Menedem, i més tard també de Zenó l'estoic, que sembla que el va induir a acceptar l'estoïcisme.
Veure Heraclea Pòntica і Dionisi d'Heraclea (filòsof)
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Heraclea Pòntica і Dionisi el Vell
Dorilau (general)
Dorilau o Dorilaos (Dorylaus, Dorýlaos Δορύλαος) fou un general de Mitridates VI Eupator.
Veure Heraclea Pòntica і Dorilau (general)
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Heraclea Pòntica і Egipte
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Veure Heraclea Pòntica і Erètria
Estret de Kertx
L'estret de Kertx, antigament anomenat Bòsfor Cimmeri, connecta la mar Negre amb la mar d'Azov i separa les penínsules de Crimea (Ucraïna, ocupada per Rússia) a l'oest, i de Taman (Rússia) a l'est.
Veure Heraclea Pòntica і Estret de Kertx
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Heraclea Pòntica і Eubea
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Heraclea Pòntica і Eufrates
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Veure Heraclea Pòntica і Fòcida
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Veure Heraclea Pòntica і Feodòssia
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Veure Heraclea Pòntica і Foci I de Constantinoble
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Fraates III de Pàrtia
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Heraclea Pòntica і Gai Mari
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Heraclea Pòntica і Galàcia
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Veure Heraclea Pòntica і Getes
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Heraclea Pòntica і Guerra Romano-Síria
Guerres Mitridàtiques
Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Guerres Mitridàtiques
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Heraclea Pòntica і Hadrià
Heraclea Pòntica
Heraclea Pòntica (llatí Heracleia Pontica) fou una ciutat de la costa del Euxí o mar Negra, al Pont, prop de Bitínia (com que el seu territori va incorporar part de Bitínia fou també esmentada com a Heraclea de Bitínia).
Veure Heraclea Pòntica і Heraclea Pòntica
Heraclides Pòntic
Heraclides (Heracleides Ponticus; -), fill d'Eutífron, fou un filòsof de l'antiga Grècia nascut a Heraclea del Pont (actualment Karadeniz Ereğli, Turquia).
Veure Heraclea Pòntica і Heraclides Pòntic
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Heraclea Pòntica і Hispània
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Heraclea Pòntica і Imperi Part
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Heraclea Pòntica і Imperi Romà
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Veure Heraclea Pòntica і Isòcrates
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Heraclea Pòntica і Júpiter (mitologia)
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Heraclea Pòntica і Judea
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Heraclea Pòntica і Juli Cèsar
Kalawdhiya
Qalàwdhiya fou una antiga ciutat i fortalesa de Turquia, possiblement la Claudiòpolis de Plini, de situació desconeguda però al sud de Melitene i les gorges de l'Eufrates, entre les muntanyes orientals del Taure i el Khanzit.
Veure Heraclea Pòntica і Kalawdhiya
Karadeniz Ereğli
Karadeniz Ereğli (o simplement Ereğli, anteriorment Ereghli, també Erekli) és una ciutat de Turquia a la província de Zonguldak, a la costa de la Mar Negra a la desembocadura del riu Kılıçsu.
Veure Heraclea Pòntica і Karadeniz Ereğli
Laz
El laz (ლაზური ნენა, lazuri nena; georgià ლაზური ენა, lazuri ena, o ჭანური ენა, č'anuri ena, també chanuri ena) és una llengua caucàsica que es parla al voltant de la mar Negra.
Veure Heraclea Pòntica і Laz
Leònides d'Heraclea
Leònides d'Heraclea o Lleó d'Heraclea (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un jove noble de Heraclea del Pont que va ser un dels que va donar mort al tirà Clearc el 353 aC, juntament amb altres conspiradors, encapçalats per Quió fill de Matris (que era parent del tirà).
Veure Heraclea Pòntica і Leònides d'Heraclea
Licos de Bitínia
Licos de Bitínia (en llatí Lycus, en grec antic Λύκος) era un riu de Bitínia que naixia a l'est del país i corria cap a l'oest per desaiguar a la mar Negra al sud d'Heraclea Pòntica, a uns 20 estadis de la ciutat, en un lloc anomenat Campus Lycaeus.
Veure Heraclea Pòntica і Licos de Bitínia
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Heraclea Pòntica і Lisímac de Tràcia
Lisimaquea
Lisimaquea o Lisimaquia (en Lysimachia) fou una ciutat de Tràcia situada davant el Quersonès.
Veure Heraclea Pòntica і Lisimaquea
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Heraclea Pòntica і Luci Corneli Sul·la
Luci Licini Murena (pretor)
Luci Licini Murena (en llatí Lucius Licinius Murena) era germà de l'erudit ''Publius Licinius Murena'' i fill de ''Publius Licinius Murena'', el primer que va portar el cognomen Murena.
Veure Heraclea Pòntica і Luci Licini Murena (pretor)
Macares
Macares (en llatí Machares, en grec antic Μαχάρης) va ser un príncep del Pont i rei del Bòsfor Cimmeri.
Veure Heraclea Pòntica і Macares
Magnòpolis
Magnòpolis (en llatí Magnopolis, en grec antic Μαγνόπολις) era una ciutat del Pont a la confluència entre els rius Licos i Iris.
Veure Heraclea Pòntica і Magnòpolis
Mangalia
Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.
Veure Heraclea Pòntica і Mangalia
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Veure Heraclea Pòntica і Mar de Màrmara
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Heraclea Pòntica і Mar Negra
Marc Aureli Cota (cònsol)
Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.
Veure Heraclea Pòntica і Marc Aureli Cota (cònsol)
Marmara Ereğlisi
Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.
Veure Heraclea Pòntica і Marmara Ereğlisi
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Heraclea Pòntica і Mègara
Melèagre de Macedònia
Melèagre (Meleager) fou rei de Macedònia.
Veure Heraclea Pòntica і Melèagre de Macedònia
Memnó d'Heraclea
Memnó (en grec), possiblement va viure al.
Veure Heraclea Pòntica і Memnó d'Heraclea
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Heraclea Pòntica і Mesopotàmia
Mitridates I del Pont
Mitridates I del Pont o també Mitridates III, (Mitridates el Fundador) va ser rei del Pont, el primer que no era sàtrapa sinó rei.
Veure Heraclea Pòntica і Mitridates I del Pont
Mitridates II del Pont
Mitridates II del Pont, conegut també per Mitridates IV (en grec antic Mιθριδάτης) era rei del Pont circa el 250 o el 240 aC al 220 o 210 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Mitridates II del Pont
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Heraclea Pòntica і Mitridates VI Eupàtor
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Heraclea Pòntica і Muntanyes del Taure
Necessitat bàsica
L'enfocament en les necessitats bàsiques és un dels principals sistemes de mesura de la pobresa absoluta als països en desenvolupament.
Veure Heraclea Pòntica і Necessitat bàsica
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Heraclea Pòntica і Nicea
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Heraclea Pòntica і Nicomèdia
Oncle
Relació oncle-nebot. Loncle, tio o tiet, o la tia o tieta, és el germà o germana del pare o la mare.
Veure Heraclea Pòntica і Oncle
Paflagònia
XV Paflagònia (en llatí Paphlagonia, en grec antic Παφλαγονία) va ser una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.
Veure Heraclea Pòntica і Paflagònia
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Veure Heraclea Pòntica і Pausànias (geògraf)
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Heraclea Pòntica і Pèrgam
Perdicas d'Orèstia
Perdicas (en Περδίκκας, Perdiccas) fill d'Orontes, va ser un macedoni nadiu d'Orèstia o Orestis, un dels més destacats generals d'Alexandre el Gran, i descendent de la casa reial d'Orèstia.
Veure Heraclea Pòntica і Perdicas d'Orèstia
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Heraclea Pòntica і Plató
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Veure Heraclea Pòntica і Port
Prusa
Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.
Veure Heraclea Pòntica і Prusa
Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu Ceraune (en grec antic Πτολεμαῖος Κεραυνός, circa 320-278 aC) fou rei de Macedònia probablement de l'any 280 aC al 278 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Ptolemeu Ceraune
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Veure Heraclea Pòntica і Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Heraclea Pòntica і Ptolemeu III Evèrgetes I
Quió
Quió (en llatí Chion, en grec antic Χίων), fill de Matris, era d'una noble família d'Heraclea Pòntica, i deixeble de Plató.
Veure Heraclea Pòntica і Quió
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Heraclea Pòntica і Quios
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Heraclea Pòntica і Regió de Frígia
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Heraclea Pòntica і Regió del Pont
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Regne de Macedònia
Riu Fasis
Fasis (Phasis) fou un riu navegable de la Còlquida.
Veure Heraclea Pòntica і Riu Fasis
Riu Sangari
Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.
Veure Heraclea Pòntica і Riu Sangari
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure Heraclea Pòntica і Rodes (ciutat)
Samsun
Samsun (Σαμψούντα, Sampsunda; en italià medieval, Simisso; en Ἀμισός, Àmisos) és una ciutat de Turquia i el centre-vila de la província del mateix nom Samsun és la major ciutat i la capital econòmica de la Regió de la Mar Negra i està situada a Anatòlia a la vora d'aquest mar.
Veure Heraclea Pòntica і Samsun
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Veure Heraclea Pòntica і Sardes
Sòstenes de Macedònia
Sòstenes (en llatí Sosthenes, en grec antic Σωσθένης) fou un general macedoni de naixement noble però sense relació directa amb la família reial que va obtnir la direcció del país en el període confús que va seguir a la invasió dels gals.
Veure Heraclea Pòntica і Sòstenes de Macedònia
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Heraclea Pòntica і Seleuc I Nicàtor
Sinope
Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.
Veure Heraclea Pòntica і Sinope
Tànagra
Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.
Veure Heraclea Pòntica і Tànagra
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Veure Heraclea Pòntica і Tàurica
Tàxiles (general)
Tàxiles (en grec antic Ταξίλης) va ser un general de Mitridates VI Eupator, un dels que gaudia de la màxima confiança del rei.
Veure Heraclea Pòntica і Tàxiles (general)
Tínia
Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.
Veure Heraclea Pòntica і Tínia
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Veure Heraclea Pòntica і Tectòsages
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Heraclea Pòntica і Teodosi II el Jove
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Heraclea Pòntica і Tigranes II d'Armènia
Tigranocerta
Tigranocerta (en armeni Տիգրանակերտ, en grec antic Τιγρανόκερτα) va ser una ciutat d'Armènia, capital del regne, construïda per Tigranes II d'Armènia el gran cap a l'any 78 aC, al centre dels seus dominis, i a la que va donar el seu nom.
Veure Heraclea Pòntica і Tigranocerta
Timonitis
Timonitis (en llatí Timonitis, en grec antic Τιμωνῖτις) va ser un districte de l'interior de Paflagònia, proper a les fronteres de Bitínia, segons diu Estrabó.
Veure Heraclea Pòntica і Timonitis
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Veure Heraclea Pòntica і Tomis
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Heraclea Pòntica і Tràcia
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Heraclea Pòntica і Xipre
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Heraclea Pòntica і Zeus
Zipetes
Zipetes, Zibetes, Ziboetes o Zipoetes (en grec antic Ζιβοίτης o Ζιποίτης) fou rei de Bitínia.
Veure Heraclea Pòntica і Zipetes
Vegeu també
Ciutats de Bitínia
- Àstacos de Bitínia
- Apamea de Bitínia
- Calcedònia
- Cios
- Dascilèon
- Germanicòpolis de Bitínia
- Hel·lenòpolis
- Heraclea Pòntica
- Modra
- Nicea
- Nicomèdia
- Prusa
- Tíon
Colònies megarees
- Astipalea
- Calcedònia
- Heraclea Pòntica
- Mègara Hiblea
- Nicomèdia
- Quersonès
- Salamina
- Selinunt
També conegut com Bitinium, Claudiòpolis, Heraclea de Bitínia, Heraclea del Pont, Heracleia Pòntica, Heracleia del Pont, Honorias.