Accés més ràpid que el navegador!
271 les relacions: Acó (gal), Administració provincial romana, Aisne, Aisne (riu), Alèsia, Al·lòbroges, Alier (Loira), Alps, Ambians, Ambiòrix, Ambivarets, Ambleteuse, Andecaus, Aquileia, Aquitans, Aquitània, Ariovist, Armòrica, Arverns, Atrèbats, Atuàtucs, Aulercs, Avaricum, Òlbia Pòntica, Bard, Batalla d'Aduatuca (54 aC), Batalla d'Alèsia, Batalla d'Octodurus, Batalla de Bibracte, Batalla de Burdigala, Batalla de l'Arar, Batalla de l'Axona, Batalla de Magetobriga, Batalla del Golf de Morbihan, Batalla del Sabis (54 aC), Batalla del Sabis (57 aC), Batalla dels Vosges, Bèlgica, Bel·lòvacs, Besançon, Bibracte, Bitúrigs, Blat, Boduognatus, Bois, Bois (poble celta), Bratuspantium, Britans, Britànnia, Burebista, ..., Cadurcs, Calets, Camulogen, Carnuts, Carro de guerra, Carudes, Cassi Dió, Cassivelaune, Catuvolc, Cavaller, Cavalleria, Celtes, Celtil·le, Cenabum, Cevenes, Ciceró, Cimbris, Cingetòrix, Cohort (unitat militar), Commi, Condruses, Conquesta romana d'Hispània, Conquesta romana de Britànnia, Coriosolites, Dacis, Dalmàcia (província romana), Danubi, Dàcia, Dècim Juni Brut Albí, Denari, Dijon, Divicó, Diviciac, Dover (Anglaterra), Druida, Dumnòrix, Durocortorum, Eburons, Eporedòrix, Escalda, Estrabó, Esuvis, Flandes, França, Gai Antisti Regí, Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC), Gai Treboni, Gai Volusè Quadrat, Gals, Gàbals, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gergòvia, Germània (regió), Germànics, Ginebra, Gneu Pompeu Magne, Guerra címbria, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra romanogal·la, Hedus, Helvecis, Helvis, Hispània Tarraconense, Ibers, Il·líria, Induciòmar (trèver), Infanteria, Itàlia, Jeker, Juli Cèsar, Laon, Latobriges, Lígurs, Língons, Legió IX Hispana, Legió romana, Legió V Alaudae, Legió VI Ferrata, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió X Gemina, Legió XI Claudia, Legió XII Fulminata, Legió XIII Gèmina, Legió XIV Gemina, Legió XV Primigenia, Lemovices, Lexovis, Llac de Constança, Llac Léman, Llista de celtes històrics de l'edat antiga, Loira, Luci Aurunculeu Cota, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC), Luci Minuci Basili, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Rosci Fabat, Lucteri, Lutècia, Main, Mar del Nord, Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marcomans, Marina romana, Martigny (Suïssa), Massís de les Ardenes, Mâcon, Mòrins, Mediomàtrics, Menapis, Metal·lúrgia, Monarquia, Mosa, Namur, Nantuates, Narbona, Nèmetes, Neckar, Nervis, Niciòbroges, Normandia, Noviodunum Biturigum, Oppidum, Orgètorix, Osismes, Pannònia, Parisis, Passa, Píctons, Península Ibèrica, Petrocoris, Pleumoxis, Plutarc de Queronea, Portus Itius, Procònsol, Publi Licini Cras Dives (llegat), Quint Atri, Quint Cecili Metel Cèler, Quint Pedi (cònsol), Quint Tituri Sabí, Quint Tul·li Ciceró, Ràuracs, Rèdons, Rètics, Rems, República Romana, Rin, Roine, Roma, Rutens, Sal·luvis, Samarobriva, Saona, Sàntons, Sènons, Sèquans, Seduns, Sedusis, Segnes, Segusiaves, Senat Romà, Sens, Serralada del Jura, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Setge de Namur, Sicambres, St. Albans, Suessions, Sueus, Tasgeci, Tàcit, Tèncters, Túrons, Tectòsages, Teutons, Tigurins, Tisza, Tit Labiè (tribú), Tit Sexti, Tolosates, Tongeren, Transsilvània, Trèvers, Tribocs, Trinovants, Tropes auxiliars romanes, Tulinges, Ubis, Unel·les, Usípetes, Vangíons, Vatinia de colonis, Vènets (gals), Veliocasses, Veragres, Vercassivel·laune, Vercingetòrix, Vides paral·leles, Viena del Delfinat, Viridòvix, Viridomar, Viromandus, Volques arecomicis, 107 aC, 13 d'abril, 15 de març, 2 d'abril, 28 de març, 49 aC, 54 aC, 55 aC, 56 aC, 58 aC, 59 aC, 61 aC, 72 aC. Ampliar l'índex (221 més) »
Acó (gal)
Acó (en llatí Acco) va ser un cap dels gals sènons de la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Acó (gal) · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Administració provincial romana · Veure més »
Aisne
L'Aisne (02) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aisne · Veure més »
Aisne (riu)
L'Aisne és un riu del nord de França de la conca del Sena.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aisne (riu) · Veure més »
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Alèsia · Veure més »
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Al·lòbroges · Veure més »
Alier (Loira)
L'Alier (Alèir en occità, Allier en francès) és un riu francès del centre de França, un afluent major del Loira.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Alier (Loira) · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Alps · Veure més »
Ambians
Els ambians (llatí: Ambiani) foren un poble gal de la Bèlgica esmentat per Cèsar el 57 aC, any en què es van sotmetre.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ambians · Veure més »
Ambiòrix
Ambiòrix (en llatí Ambiorix) era el cap dels eburons, un poble gal entre el Mosa i el Rin, que havien estat tributaris dels atuàtucs però als qui Juli Cèsar va lliurar del tribut abans de l'any 54 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ambiòrix · Veure més »
Ambivarets
Els ambivarets (llatí Ambivareti) eren un petit poble gal de la Gàl·lia, client dels puixants hedus, que els van agrupar dins de la coalició contra els romans l'any 52 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ambivarets · Veure més »
Ambleteuse
Ambleteuse és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ambleteuse · Veure més »
Andecaus
Els andecaus o andes (llatí: Andecavi o Andes) foren una tribu de gals que vivia a Armòrica i es va unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC, i anys més tard, a la rebel·lió de Julius Sacrovir el 21 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Andecaus · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aquileia · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aquitans · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aquitània · Veure més »
Ariovist
Ariovist fou un cap germànic que va fer la guerra a Juli Cèsar el 58 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ariovist · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Armòrica · Veure més »
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Arverns · Veure més »
Atrèbats
Els atrèbats (llatí Atrebates) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Atrèbats · Veure més »
Atuàtucs
Els atuàtucs o aduàtucs (llati Atuatuci o Aduatuci) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga, veïns del eburons i dels nervis, originats en els sis mil cimbres i teutons que van deixar la resta del grup durant la marxa a Itàlia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Atuàtucs · Veure més »
Aulercs
Els aulercs (en llatí: Aulerci) van ser, sembla, un nom genèric que incloïa un conjunt de tribus de gals.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Aulercs · Veure més »
Avaricum
Avaricum fou l'antic nom de Bourges, que va ser la capital del poble gal dels bitúrigs, a la vall del riu Evre (antic Avara).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Avaricum · Veure més »
Òlbia Pòntica
Òlbia Pòntica (Olbia Pontica) o, simplement, Òlbia (Olbia; Ольвія) fou una colònia grega de la regió d'Escítia situada a la costa del Pont Euxí.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Òlbia Pòntica · Veure més »
Bard
Els bards, en la història antiga d'Europa, eren les persones encarregades de transmetre les històries, les llegendes i els poemes de forma oral a més de cantar la història dels seus pobles en llargs poemes.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bard · Veure més »
Batalla d'Aduatuca (54 aC)
La batalla d'Aduatuca, anomenada també batalla del Jeker i lluitada el 54 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla d'Aduatuca (54 aC) · Veure més »
Batalla d'Alèsia
La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla d'Alèsia · Veure més »
Batalla d'Octodurus
La batalla d'Octodurus, l'hivern del 57-56 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla d'Octodurus · Veure més »
Batalla de Bibracte
La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla de Bibracte · Veure més »
Batalla de Burdigala
La Batalla de Burdigala va ser un dels enfrontaments entre la República Romana i els invasors bàrbars durant la guerra címbria, l'any 107 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla de Burdigala · Veure més »
Batalla de l'Arar
La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla de l'Arar · Veure més »
Batalla de l'Axona
La batalla de l'Axona, coneguda també com a batalla de l'Aisne i lluitada el 57 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla de l'Axona · Veure més »
Batalla de Magetobriga
La batalla de Magetobriga és un episodi de l'enfrontament entre celtes i germànics durant el primer segle abans de Crist.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla de Magetobriga · Veure més »
Batalla del Golf de Morbihan
La batalla del Golf de Morbihan o, simplement, batalla de Morbihan, lluitada el juny del 56 aC a la costa de l'actual departament bretó de Morbihan (Ar Mor-Bihan), va ser la primera batalla naval combatuda a l'Atlàntic Nord.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla del Golf de Morbihan · Veure més »
Batalla del Sabis (54 aC)
La batalla del Sabis del 54 aC, coneguda també com a segona batalla del Sabis (o del Sambre), va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla del Sabis (54 aC) · Veure més »
Batalla del Sabis (57 aC)
La Batalla del Sabis, també coneguda erròniament com a la batalla del Sambre o la batalla contra el Nervians (o Nervis), es va lliurar en el 57 aC a la zona coneguda actualment com a Valònia, entre les legions de la República Romana i una agrupació de les tribus belgues, principalment Nervis.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla del Sabis (57 aC) · Veure més »
Batalla dels Vosges
La batalla dels Vosges, coneguda també com a batalla a Alsàcia o batalla de l'Ochsenfeld i lluitada l'estiu de 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Batalla dels Vosges · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bèlgica · Veure més »
Bel·lòvacs
Els bel·lòvacs (llatí Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bel·lòvacs · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Besançon · Veure més »
Bibracte
Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bibracte · Veure més »
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bitúrigs · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Blat · Veure més »
Boduognatus
Boduognatus (en català Boduognat) va ser el cabdill del poble celta dels nervis durant la guerra contra Juli Cèsar l'any 57 aC, sent rebutjats amb dificultat per Cèsar a la Batalla del Sabis on l'enemic va ser derrotat i massacrat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Boduognatus · Veure més »
Bois
* Bois (poble celta), poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bois · Veure més »
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bois (poble celta) · Veure més »
Bratuspantium
Bratuspantium va ser una ciutat dels Bel·lòvacs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Bratuspantium · Veure més »
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Britans · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Britànnia · Veure més »
Burebista
Burebista fou rei de la Dàcia (70 aC – 44 aC), actual Romania.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Burebista · Veure més »
Cadurcs
Els cadurcs (en llatí: Cadurci) van ser un poble gal que va viure a la regió de l'Òlt, entre els niciòbroges, els rutens i els arverns.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cadurcs · Veure més »
Calets
Els calets (llatí: Caleti, grec καλετοι) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que vivia al nord del Sena.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Calets · Veure més »
Camulogen
Camulogen (en llatí Camulogenus) era un ancià del poble dels aulercs que segons Juli Cèsar va ser el cabdill de la coalició formada contra ell de tots els pobles que vivien prop del riu Sequana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Camulogen · Veure més »
Carnuts
Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Carnuts · Veure més »
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Carro de guerra · Veure més »
Carudes
Els carudes (en llatí charudes, en grec antic Χαροῦδες) són una tribu germànica esmentada per Claudi Ptolemeu entre les que habitaven el Quersonès Címbric (Jutlàndia), i que són probablement el mateix poble que Suetoni menciona amb el nom de Carides.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Carudes · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cassi Dió · Veure més »
Cassivelaune
Cassivelaune (llatí Cassivellaunus) fou un cabdill britó que va lluitar contra Juli Cèsar a la seva campanya a Britània el 54 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cassivelaune · Veure més »
Catuvolc
Catuvolc (llatí Catuvolcus) fou un rei dels eburons, poble que vivia entre el Mosa i el Rin, unit a Ambiòrix, l'altre rei, en una rebel·lió contra els romans el 54 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Catuvolc · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cavaller · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cavalleria · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Celtes · Veure més »
Celtil·le
Celtil·le (en llatí, Celtillus) va ser un noble gal, esmentat per Juli Cèsar en els seus Comentaris a la Guerra de les Gàl·lies dient que «havia posseït la primacia entre els arverns».
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Celtil·le · Veure més »
Cenabum
Cenabum o Genabum (en llatí Cenabum o Genabum, en grec antic Κἡναβον) era una ciutat del poble celta dels carnuts.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cenabum · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cevenes · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ciceró · Veure més »
Cimbris
Situació dels cimbris Els cimbris (alemany Zimbern) són una minoria lingüística d'Itàlia que parlen el cimbri, una varietat del bavarès.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cimbris · Veure més »
Cingetòrix
Cingetòrix (en llatí Cingetorix) va ser un cabdill gal, un dels caps dels trèvers.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cingetòrix · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Commi
Commi (en llatí Commius) va ser rei dels atrèbats, nomenat per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Commi · Veure més »
Condruses
Els condruses (Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència").
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Condruses · Veure més »
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Coriosolites
Els coriosolites (llatí Coriosolitae o Curiosolitae) foren un poble celta esmentat per Juli Cèsar junt amb els vènets, unel·les, osismes i altres.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Coriosolites · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dacis · Veure més »
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dalmàcia (província romana) · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dàcia · Veure més »
Dècim Juni Brut Albí
Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Denari · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dijon · Veure més »
Divicó
Divicó (en llatí Divico) va ser un cap dels helvecis.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Divicó · Veure més »
Diviciac
Diviciac (llatí Diviciacus o Divitiacus) va ser un noble gal que va viure al segle I aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Diviciac · Veure més »
Dover (Anglaterra)
Dover (pronunciat /ˈdoʊvər/; en català antic Dobla) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a l'extrem sud-est de l'illa de Gran Bretanya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dover (Anglaterra) · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Druida · Veure més »
Dumnòrix
Dumnòrix (en llatí Dumnorix) va ser un cabdill dels hedus.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Dumnòrix · Veure més »
Durocortorum
Durocortorum era una ciutat de l'antiga Gàl·lia Belga esmentada per Juli Cèsar com capital dels rems (remi), el primer poble belga al nord del Marne.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Durocortorum · Veure més »
Eburons
Els eburons (llatí: Eburones) foren un poble dels belgae establert entre el Mosa i el Rin.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Eburons · Veure més »
Eporedòrix
Eporedòrix (en llatí Eporedorix) va ser un cap dels hedus.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Eporedòrix · Veure més »
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Escalda · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Estrabó · Veure més »
Esuvis
Els esuvis (en llatí Esuvii o Esubii), foren un poble de la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Esuvis · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Flandes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і França · Veure més »
Gai Antisti Regí
Gai Antisti Regí (en Caius Antistius Reginus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gai Antisti Regí · Veure més »
Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC)
Gai Canini Rèbil (en llatí Caius Caninius Rebilus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC) · Veure més »
Gai Treboni
Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gai Treboni · Veure més »
Gai Volusè Quadrat
Gai Volusè Quadrat (en llatí Caius Volusenus Quadratus) era un militar romà del.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gai Volusè Quadrat · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gals · Veure més »
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàbals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Cèltica
a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàl·lia Cèltica · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gergòvia
Gergòvia (en llatí Gergovia) era una ciutat dels arverns, esmentada principalment per Juli Cèsar que la va ocupar i la va incorporar als dominis dels seus aliats hedus després de la guerra helvètica.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gergòvia · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Germània (regió) · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Germànics · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ginebra · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guerra címbria
La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Guerra címbria · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »
Guerra romanogal·la
Al voltant del 390 aC, diverses tribus gal·les havien començat a envair Itàlia des del nord expandint la seva cultura per tot Europa, cosa pràcticament desconeguda per als romans, amb tenien interessos purament locals, però que es van alertar quan els sènons, una tribu especialment guerrera,Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, 1.13 va envair la província etrusca de Siena des del nord i va atacar la ciutat de Clusium, no molt allunyada de l'esfera d'influència de Roma.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Guerra romanogal·la · Veure més »
Hedus
Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Hedus · Veure més »
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Helvecis · Veure més »
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Helvis · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Hispània Tarraconense · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ibers · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Il·líria · Veure més »
Induciòmar (trèver)
Induciòmar (en llatí Induciomarus o Indutiomarus) va ser un cap dels trèvers i dirigent del sector resistent a la invasió romana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Induciòmar (trèver) · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Infanteria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Itàlia · Veure més »
Jeker
El Jeker (en való Djèr o Jaer, en francès Geer) és un riu de 54 km que neix a Lens-Saint-Servais una entitat del municipi de Geer, travessa Waremme, Remicourt, Oreye, Tongeren, Bassenge, creua la frontera belgo-neerlandesa a Kanne, un nucli de Riemst abans de desembocar-se al Mosa a Maastricht.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Jeker · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Juli Cèsar · Veure més »
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Laon · Veure més »
Latobriges
Els latobriges (en llatí: Latobrigi) van ser un poble que alguns fan celta i altres germànic (però més probablement eren celtes).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Latobriges · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Lígurs · Veure més »
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Língons · Veure més »
Legió IX Hispana
La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió IX Hispana · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió romana · Veure més »
Legió V Alaudae
La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió V Alaudae · Veure més »
Legió VI Ferrata
La Legió VI Ferrata o Ferrata Fidelis va ser una legió romana formada per Gneu Pompeu Magne amb reclutes d'Hispània cap al 52 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió VI Ferrata · Veure més »
Legió VII Claudia Pia Fidelis
La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »
Legió VIII Augusta
La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió VIII Augusta · Veure més »
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió X Gemina · Veure més »
Legió XI Claudia
La Legió XI Claudia juntament amb la Legió XII van ser dues legions romanes formades per Juli Cèsar l'any 58 aC per lluitar a la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió XI Claudia · Veure més »
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió XII Fulminata · Veure més »
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió XIII Gèmina · Veure més »
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió XIV Gemina · Veure més »
Legió XV Primigenia
La Legió XV Primigenia va ser una legió romana creada per Calígula l'any 39 quan necessitava homes per lluitar a la Germània Superior i a la Germània Inferior.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Legió XV Primigenia · Veure més »
Lemovices
Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Lemovices · Veure més »
Lexovis
Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Lexovis · Veure més »
Llac de Constança
El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Llac de Constança · Veure més »
Llac Léman
Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Llac Léman · Veure més »
Llista de celtes històrics de l'edat antiga
Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Llista de celtes històrics de l'edat antiga · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Loira · Veure més »
Luci Aurunculeu Cota
Luci Aurunculeu Cotta (en llatí Lucius Aurunculeus Cotta) va ser un militar romà que va servir com a legat a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia i es va distingir tant pel seu valor com per la seva prudència.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Luci Aurunculeu Cota · Veure més »
Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)
Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus) era un magistrat romà suposat fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC) · Veure més »
Luci Minuci Basili
Luci Minuci Basili (en llatí Lucius Minucius Basilius) va ser un dels assassins de Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Luci Minuci Basili · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »
Luci Rosci Fabat
Luci Rosci Fabat (en llatí Lucius Roscius Fabatus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Luci Rosci Fabat · Veure més »
Lucteri
miniatura Lucteri (en llatí Lucterius) va ser un cap dels gals cadurcs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Lucteri · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Lutècia · Veure més »
Main
El Main és un riu d'Alemanya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Main · Veure més »
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Mar del Nord · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius Crassus Dives) va ser el fil gran del triumvir Marc Licini Cras Dives i de Tertúl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir) · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Marcomans · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Marina romana · Veure més »
Martigny (Suïssa)
Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó del Valais, situat al districte de Martigny.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Martigny (Suïssa) · Veure més »
Massís de les Ardenes
El massís de les Ardenes (situat entre Bèlgica i França, i bona part de Luxemburg) és un antic bloc varisc format per gresos, roques calcàries i esquists paleozoics.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Massís de les Ardenes · Veure més »
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Mâcon · Veure més »
Mòrins
Els mòrins (llatí Morini, del gal Morinos, "mariners") foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Mòrins · Veure més »
Mediomàtrics
Els mediomàtrics (llatí: Mediomatrici, grec Μεδιομάτρικες) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga prop del Rin, al nord dels sèquans i al sud dels trèvers.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Mediomàtrics · Veure més »
Menapis
Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Menapis · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Metal·lúrgia · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Monarquia · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Mosa · Veure més »
Namur
Namur (Nameur en való, Namen en neerlandès) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Namur · Veure més »
Nantuates
Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Nantuates · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Narbona · Veure més »
Nèmetes
Els nèmetes o nemets (en llatí Nemetes o Nemetae) eren un poble celta aliat dels germànics que va lluitar al costat d'Ariovist.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Nèmetes · Veure més »
Neckar
El Neckar és un riu d'Alemanya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Neckar · Veure més »
Nervis
Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Nervis · Veure més »
Niciòbroges
Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Niciòbroges · Veure més »
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Normandia · Veure més »
Noviodunum Biturigum
Noviodunum Biturigum era una ciutat dels gals bitúrigs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Noviodunum Biturigum · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Oppidum · Veure més »
Orgètorix
Orgetòrix (llatí Orgetorix) fou un dels màxims dirigents del poble dels helvecis.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Orgètorix · Veure més »
Osismes
Els osismes (en llatí Osismii o Osismi, en grec antic Ὀσίσμιοι) van ser un poble gal que es va aliar als vènets en la guerra contra Juli Cèsar l'any 56 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Osismes · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Pannònia · Veure més »
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Parisis · Veure més »
Passa
La passa és una unitat de mesura de longitud emprada per gairebé tots els pobles.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Passa · Veure més »
Píctons
Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Píctons · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Península Ibèrica · Veure més »
Petrocoris
Els petrocoris (llatí Petrocorii) foren un poble gal que Claudi Ptolemeu situa a Aquitània.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Petrocoris · Veure més »
Pleumoxis
Els pleumoxis (en llatí: Pleumoxii) van ser un poble celta que estava sota domini dels nervis (Nervii) esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Pleumoxis · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Plutarc de Queronea · Veure més »
Portus Itius
Portus Itius o Itius Portus va ser el lloc des del que Juli Cèsar va sortir en la seva segona expedició a Britània l'any 54 aC.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Portus Itius · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Procònsol · Veure més »
Publi Licini Cras Dives (llegat)
Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »
Quint Atri
Quint Atri (en llatí Quinctus Atrius) va ser el comandant de la marina romana durant la segona campanya de Britània.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Quint Atri · Veure més »
Quint Cecili Metel Cèler
Quint Cecili Metel Cèler (Quintus Caecilius Q. f. Q. n. Metellus Celer) va ser un magistrat romà fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Quint Cecili Metel Cèler · Veure més »
Quint Pedi (cònsol)
Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »
Quint Tituri Sabí
Quint Tituri Sabí (en llatí Quintus Titurius Sabinus) va ser un legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Quint Tituri Sabí · Veure més »
Quint Tul·li Ciceró
Quint Tul·li Ciceró (en llatí Quintus Tullius Cicero) era fill de Marc Tul·li Ciceró II i germà de Marc Tul·li Ciceró l'orador.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Quint Tul·li Ciceró · Veure més »
Ràuracs
Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ràuracs · Veure més »
Rèdons
Els rèdons (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Rèdons · Veure més »
Rètics
Els rètics (en llatí Rhaeti o Raeti) eren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Rètics · Veure més »
Rems
Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Rems · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і República Romana · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Rin · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Roine · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Roma · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Rutens · Veure més »
Sal·luvis
Els sal·luvis, sàlies, salis o sàl·lies (Salluvii, Salyes, Salyi, Sallyes o Sallies; Σάλυες segons Esteve de Bizanci) eren un poble gal.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sal·luvis · Veure més »
Samarobriva
Samarobriva va ser una ciutat del poble dels ambians (ambiani) de la Gàl·lia a la vora del Samara (Somme).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Samarobriva · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Saona · Veure més »
Sàntons
Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sàntons · Veure més »
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sènons · Veure més »
Sèquans
Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sèquans · Veure més »
Seduns
Els seduns (llatí: Seduni) foren un poble gal alpí de la vall alta del Roine, veïns dels nantuates.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Seduns · Veure més »
Sedusis
Els sedusis (Sedusii) foren una tribu germànica esmentada per Juli Cèsar entre les tribus sotmeses a Ariovist.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sedusis · Veure més »
Segnes
Els segnes (llatí Segni) foren un poble dels belgae d'origen germànic, esmentat per Cèsar com a part dels Germani Cisrhenani juntament amb els condruses i altres.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Segnes · Veure més »
Segusiaves
Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Segusiaves · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Senat Romà · Veure més »
Sens
Sens és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sens · Veure més »
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Serralada del Jura · Veure més »
Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC) · Veure més »
Setge de Namur
El setge de Namur del 54 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Setge de Namur · Veure més »
Sicambres
Els sicambres o sigambres (Sicambri o sigambri, Σύγαμβροι, Σούγαμβροι, o Σούκαμβροι) foren un poderós poble germànic que en temps de Cèsar vivia a l'est del Rin entre el Sieg i el Lippe.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sicambres · Veure més »
St. Albans
St Albans és un municipi del Regne Unit, al sud de la comarca de Hertfordshire (Anglaterra), situat a uns 35,5 km al nord del centre de Londres.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і St. Albans · Veure més »
Suessions
Els suessions o suessons (llatí: Suessiones o Suessones, grec Οὐέσσονες) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga, entre l'Oise i el Marne, aliats als rems amb els quals formaven un únic cos polític amb les mateixes constitucions i lleis, i un cap únic.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Suessions · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Sueus · Veure més »
Tasgeci
Tasgeci (en llatí Tasgetius) era de família noble entre els carnuts i va rebre la condició de rei del seu poble de mans de Juli Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tasgeci · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tàcit · Veure més »
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tèncters · Veure més »
Túrons
Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Túrons · Veure més »
Tectòsages
Els tectòsages o volques tectòsages (en llatí: Volcae Tectosages, en grec antic Οὐόλκαι Τεκτοσάγες) van ser una de les tribus de gals volques que es van establir a l'Àsia Menor.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tectòsages · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Teutons · Veure més »
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tigurins · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tisza · Veure més »
Tit Labiè (tribú)
Tit Labiè - Titus Labienus - (després del 100 aC – Munda, 17 de març del 45 aC) va ser un militar romà que va viure a l'època final de la República Romana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tit Labiè (tribú) · Veure més »
Tit Sexti
Tit Sexti (en Titus Sextius) va ser un militar romà que va viure en el.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tit Sexti · Veure més »
Tolosates
Els tolosates (en llatí Tolosates) van ser un poble celta.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tolosates · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tongeren · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Transsilvània · Veure més »
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Trèvers · Veure més »
Tribocs
Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tribocs · Veure més »
Trinovants
Els trinovants o trinobants (llatí Trinovantes o Trinobantes) foren un poble celta de la costa est de Britània, esmentat per Claudi Ptolemeu, a l'actual Essex i part de Suffolk (nord de Londres i del Tàmesi).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Trinovants · Veure més »
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tropes auxiliars romanes · Veure més »
Tulinges
Els tulinges (en llatí Tulingi) van ser un poble gal que l'any 58 aC, quan els helvecis van decidir abandonar el seu país, van convèncer als latobriges juntament amb als ràuracs (rauraci) i els tulinges (tulingi), que eren els seus veïns, que emigressin amb ells cap a la Gàl·lia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Tulinges · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Ubis · Veure més »
Unel·les
Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Unel·les · Veure més »
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del. Abans s'havien enfrontat a Germànic Cèsar quan tornava del país dels marsignes. Estrabó els anomena usips, i Claudi Ptolemeu uisps o visps, que alguns creuen que era el mateix poble que els vispi, i si els relats de Ptolemeu fossin certs, semblaria que els usípetes van emigrar cap al sud, a la zona de l'alt Rin. L'any 70 van participar al setge de Magúncia, diu Tàcit, i l'any 83 un contingent d'aquest poble prestava servei en l'exèrcit romà a Britània. A partir del ja no tornen a ser esmentats.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Usípetes · Veure més »
Vangíons
Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vangíons · Veure més »
Vatinia de colonis
Vatinia de coloniis va ser una antiga llei romana, proposada pel tribú de la plebs Publi Vatini, l'any 59 aC quan eren cònsols Gai Juli Cèsar i Marc Calpurni Bíbul.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vatinia de colonis · Veure més »
Vènets (gals)
Els vènets (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vènets (gals) · Veure més »
Veliocasses
Els veliocasses (en llatí: Veliocasses o Vellocasses) van ser un poble de la Gàl·lia Belga, al nord del Sena, esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Veliocasses · Veure més »
Veragres
Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Veragres · Veure més »
Vercassivel·laune
Vercassivel·laune (en llatí Vercassivellaunus) va ser un cap dels arverns gals, parent de Vercingetòrix i un dels generals d'aquest en la Guerra de les Gàl·lies contra Juli Cèsar (52 a 51 aC).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vercassivel·laune · Veure més »
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vercingetòrix · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Vides paral·leles · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Viena del Delfinat · Veure més »
Viridòvix
Viridòvix (en llatí Viridovix) va ser un cap gal de la tribu dels unel·les (unelli).
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Viridòvix · Veure més »
Viridomar
Viridomar (en llatí Viridomarus) va ser un cap dels hedus gals a qui Juli Cèsar va elevar d'un rang baix fins a cap tribal.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Viridomar · Veure més »
Viromandus
Els viromandus o veromandus (en llatí el nom apareix en diverses formes, les més emprades de les quals són Viromandui o Veromandui) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Viromandus · Veure més »
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і Volques arecomicis · Veure més »
107 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 107 aC · Veure més »
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 13 d'abril · Veure més »
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 15 de març · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 2 d'abril · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 28 de març · Veure més »
49 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 49 aC · Veure més »
54 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 54 aC · Veure més »
55 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 55 aC · Veure més »
56 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 56 aC · Veure més »
58 aC
El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 58 aC · Veure més »
59 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 59 aC · Veure més »
61 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 61 aC · Veure més »
72 aC
Sense descripció.
Nou!!: Guerra de les Gàl·lies і 72 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
De bello Galli, Guerra de les gàl·lies, Guerra dels Gals, La Guerra de les Gàl·lies.
