Taula de continguts
41 les relacions: Alèsia, Alps Càrnics, Arverns, Àustria, Bitúrigs, Caríntia, Carniola (regió eslovena), Carns, Càrnia (regió), Cenabum, Cernunnos, Chartres, Cornualla, Cornualla (Bretanya), Cornus (gènere), Dreux, Druida, Eslovènia, Etnònim, Friül, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gàl·lia, Guerra de les Gàl·lies, Lemovices, Llatí, Llengües cèltiques, Loira, Megàlit, Orleans, Plini el Vell, Rems, Sanguinyol, Sènons, Sena, Tarquini Prisc, Tasgeci, Titus Livi, Tribu (antropologia), Vèneto, Vercingetòrix.
- Chartres
- Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies
Alèsia
Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.
Veure Carnuts і Alèsia
Alps Càrnics
Els Alps Càrnics (en italià: Alpi Carniche) són una subsecció dels Alps Càrnics i del Gail, que queda en els límits del Tirol Oriental, entre Caríntia (Àustria) i Friül (Itàlia).
Veure Carnuts і Alps Càrnics
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Veure Carnuts і Arverns
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Carnuts і Àustria
Bitúrigs
Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.
Veure Carnuts і Bitúrigs
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Carnuts і Caríntia
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Veure Carnuts і Carniola (regió eslovena)
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Veure Carnuts і Carns
Càrnia (regió)
Collina, Forni Avoltri, Càrnia Càrnia (friülà Cjargne o Cjargna/Cjargno en altres varietats, alemany Karnien) és una regió històrica del Friül, dins la regió de Friül-Venècia Júlia.
Veure Carnuts і Càrnia (regió)
Cenabum
Cenabum o Genabum (en llatí Cenabum o Genabum, en grec antic Κἡναβον) era una ciutat del poble celta dels carnuts.
Veure Carnuts і Cenabum
Cernunnos
Cernunnos és una divinitat de la mitologia celta.
Veure Carnuts і Cernunnos
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Veure Carnuts і Chartres
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Veure Carnuts і Cornualla
Cornualla (Bretanya)
Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya.
Veure Carnuts і Cornualla (Bretanya)
Cornus (gènere)
Cornus és un gènere abasta a un grup d'entre 30 a 50 espècies de plantes de fulles caduques i poden ser arbres o arbustos en la família Cornaceae, dividides en un a nou gèneres o subgènere (depenent de la interpretació botànica).
Veure Carnuts і Cornus (gènere)
Dreux
Dreux és un municipi francès, situat al departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Veure Carnuts і Dreux
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Veure Carnuts і Druida
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Carnuts і Eslovènia
Etnònim
Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.
Veure Carnuts і Etnònim
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Carnuts і Friül
Gaèlic escocès
El gaèlic escocès o gaèlic, també anomenat gaèlic o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les Illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.
Veure Carnuts і Gaèlic escocès
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Veure Carnuts і Gaèlic irlandès
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Carnuts і Gàl·lia
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Veure Carnuts і Guerra de les Gàl·lies
Lemovices
Els lemovices (en llatí Lemovici o Lemovices, en grec antic Λεμόβικες o Λεμουίκοι) van ser un poble gal veí dels arverns, que vivien a l'est, dels bitúrigs cubs i dels pictons que vivien al nord, i dels santons que vivien a l'oest.
Veure Carnuts і Lemovices
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Carnuts і Llatí
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Carnuts і Llengües cèltiques
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Carnuts і Loira
Megàlit
Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.
Veure Carnuts і Megàlit
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Carnuts і Orleans
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Carnuts і Plini el Vell
Rems
Els rems (llatí: Remi) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga que vivia a la vora del Sequana (riu Sena) i tenia per capital a Durocortorum (Reims).
Veure Carnuts і Rems
Sanguinyol
Flors Il·lustració El sanguinyol o cir(er)er salvatge (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus.
Veure Carnuts і Sanguinyol
Sènons
Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Carnuts і Sènons
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Carnuts і Sena
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Veure Carnuts і Tarquini Prisc
Tasgeci
Tasgeci (en llatí Tasgetius) era de família noble entre els carnuts i va rebre la condició de rei del seu poble de mans de Juli Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies.
Veure Carnuts і Tasgeci
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Carnuts і Titus Livi
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Veure Carnuts і Tribu (antropologia)
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Carnuts і Vèneto
Vercingetòrix
Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.
Veure Carnuts і Vercingetòrix
Vegeu també
Chartres
- Bisbat de Chartres
- Cantó de Chartres-Sud-Est
- Carnuts
- Catedral de Chartres
- Charles Péguy
- Chartres
- Puig (empresa)
- Riu Eure
Tribus involucrades en la Guerra de les Gàl·lies
- Al·lòbroges
- Ambarres
- Ambians
- Andecaus
- Aquitans
- Arverns
- Atrèbats
- Atuàtucs
- Aulercs
- Bel·lòvacs
- Bitúrigs
- Brannovices
- Carnuts
- Cenòmans
- Ceresos
- Ceutrons
- Condruses
- Eburons
- Elusates
- Hedus
- Helvecis
- Helvis
- Latobriges
- Lexovis
- Mòrins
- Menapis
- Namnetes
- Nervis
- Osismes
- Píctons
- Parisis
- Pemans
- Ràuracs
- Rèdons
- Rems
- Rutens
- Sàntons
- Sèquans
- Seduns
- Segnes
- Segusiaves
- Suessions
- Tulinges
- Unel·les
- Vènets (gals)
- Vangíons
- Veliocasses
- Veragres
- Viromandus
També conegut com Carnutes.