Accés més ràpid que el navegador!
278 les relacions: Agència Catalana de l'Aigua, Agricultura de secà, Aigua potable, Aiguamolls de la Deu i la Moixina, Alt Camp, Alt Empordà, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Alzinar, Andorra, Animals, Anoia, Aragó, Argila, Àrea Metropolitana de Barcelona, Bages, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baixa Cerdanya, Barcelona, Barcelonès, Barranc, Berguedà, Besòs, Bioclimatologia, Biodiversitat, Blanes, Boira, Bosc, Caducifoli, Camp de Tarragona, Canal d'Aragó i Catalunya, Canal d'Urgell, Canal Segarra-Garrigues, Cap de Creus, Cap de Salou, Capital, Cardona, Carst, Castellfollit de la Roca, Catalunya, Cenozoic, Centre d'Estudis Demogràfics, Cerdanya, Circ glacial, Clima de muntanya, Clima mediterrani, Comerç, Comunitat autònoma, Conca de Barberà, ..., Conca del Mediterrani, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Conglomerat, Conreu, Costa, Costa Brava, Costa Daurada, Costa de Barcelona, Costa del Garraf, Costa del Maresme, Creixement de la població, Daró, Delta del Llobregat, Demografia, Densitat de població, Depressió Central, Depressió de la Selva, Depressió Litoral, Depressió Prelitoral Catalana, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Divisió territorial de Catalunya de 1936, Ebre, Ecosistema, Efecte foehn, Embassament, Embat, Empordà, Endemisme, Erosió, Esclerofil·le, Espanya, Esperança de vida, Esquist, Estany d'Ivars i Vila-sana, Estany de Banyoles, Estany de Sant Maurici, Estany de Sils, Estany Gento, Extinció, Fageda d'en Jordà, Faig, Fluvià, França, Francesc Macià i Llussà, Francolí, Fruita, Gaià, Garona, Garrigues, Garrotxa, Gelada, Generalitat de Catalunya, Geografia, Gironès, Gneis, Golf de Roses, Golf de Sant Jordi, Govern de Catalunya, Gres, Hemisferi nord, Herbassar, Humitat relativa, Igualada, Illes Medes, Insolació, Institut d'Estadística de Catalunya, Inundació, La Pobla de Segur, Llac, Lleida, Llicorella, Llobregat, Llop, Lluçanès, Mar Mediterrània, Maresme, Massís de Garraf, Mesozoic, Mestral, Metre, Miravet, Moianès, Montblanc, Montserrat, Montserratí, Montsià, Muga, Municipi, Muntanyes de Prades, Noguera, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Oceà Atlàntic, Olot, Orogènesi, Orogènesi alpina, Orogènesi varisca, Orografia, Os bru, Osona, País Valencià, Paleozoic, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pantà, Pantà de Camarasa, Pantà de Canelles, Pantà de Rialb, Pantà de Santa Anna, Pantà de Sau, Pantà de Susqueda, Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc nacional, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc natural, Parc Natural de Collserola, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Natural de la Serra de Montsant, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural de Montserrat, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Parc Natural del Montseny, Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Parc Natural dels Ports, Parcs naturals de Catalunya, Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Pedra calcària, Pedraforca, Península Ibèrica, Penedès, Petjada ecològica, Pica d'Estats, Pirineus, Pirineus Orientals, Pla d'Urgell, Pla de Barcelona, Pla de l'Estany, Placa africana, Placa eurasiàtica, Placa tectònica, Plana de Vic, Ponent (vent), Port de Barcelona, Portbou, Ports de Tortosa-Beseit, Prepirineus, Principat de Catalunya, Priorat, Província, Província de Barcelona, Província de Girona, Província de Lleida, Província de Tarragona, Quaternari, Regadiu, Relleu (geografia), Ribera d'Ebre, Ripollès, Riu, Riu de Foix, Riu de la Sénia, Rosselló, Roureda, Sant Llorenç del Munt, Súria, Segarra, Segre, Segrià, Selva, Senterada, Serra del Cadí, Serralada Litoral Catalana, Serralada Prelitoral Catalana, Serralada Transversal, Sistema Mediterrani Català, Sitges, Solsonès, Sorra, Subpirineu, Talarn, Tarragona, Taxa de mortalitat, Taxa de natalitat, Tec, Temperatura de xafogor, Temperatura mitjana, Ter, Terra Alta, Terres de l'Ebre, Tordera, Tramuntana, Transport, Transport a Catalunya, Unió Europea, Urgell, Vall d'Aran, Vall Fosca, Vallès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vegueria, Viella, Vinya, Volcà de la Garrinada, Volcà de les Bisaroques, Volcà de Montolivet, Volcà de Pujalós, Volcà de Santa Margarida, Volcà del Croscat, Volcà del Montsacopa, Zona Volcànica de la Garrotxa, 1900, 1920, 1932, 1950, 1955, 1956, 1960, 1970, 1980, 1982, 1994, 2002, 2006, 2007. Ampliar l'índex (228 més) »
Agència Catalana de l'Aigua
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) és l'ens públic adscrit al de la Generalitat amb competències plenes en el cicle integral de l'aigua a les Conques Internes de Catalunya al marc de la directiva europea de l'aigua.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Agència Catalana de l'Aigua · Veure més »
Agricultura de secà
Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Agricultura de secà · Veure més »
Aigua potable
una fontaneria interior per a ús domèstic a molts països. Entre 1.000 i 2.000 milions de persones no tenen aigua potable segura. La imatge és de Mwamongu, Àfrica. Aigua potable (del llatí: potabilis, derivatiu del verb potare.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Aigua potable · Veure més »
Aiguamolls de la Deu i la Moixina
Els aiguamolls de la Deu i la Moixina es troben en el terme municipal d'Olot i formen part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Aiguamolls de la Deu i la Moixina · Veure més »
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Alt Camp · Veure més »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Alt Empordà · Veure més »
Alt Urgell
L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Alt Urgell · Veure més »
Alta Ribagorça
L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Alta Ribagorça · Veure més »
Alzinar
Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Alzinar · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Andorra · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Animals · Veure més »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Anoia · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Aragó · Veure més »
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Argila · Veure més »
Àrea Metropolitana de Barcelona
LÀrea Metropolitana de Barcelona és una entitat administrativa pública metropolitana nascuda el 2010, formada per Barcelona i un total de 36 municipis que acullen més de 3,2 milions de persones.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Àrea Metropolitana de Barcelona · Veure més »
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Bages · Veure més »
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Baix Ebre · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Baix Llobregat · Veure més »
Baixa Cerdanya
Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Baixa Cerdanya · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Barcelona · Veure més »
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Barcelonès · Veure més »
Barranc
Imatge des de l'interior d'un barranc Barranc del Castellet (Tous, País Valencià) En geomorfologia un barranc és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sòl, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondària i amplada.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Barranc · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Berguedà · Veure més »
Besòs
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Besòs · Veure més »
Bioclimatologia
Taukliman a Bulgària a la costa del Mar Negre presenta un bioclima que permet un bosc baix La bioclimatologia, també anomenada fitoclimatologia en el que respecta només a les plantes, és la ciència ecològica que estudia la reciprocitat entre el clima i la distribució dels éssers vius a la Terra.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Bioclimatologia · Veure més »
Biodiversitat
editor.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Biodiversitat · Veure més »
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Blanes · Veure més »
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Boira · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Bosc · Veure més »
Caducifoli
Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Caducifoli · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Camp de Tarragona · Veure més »
Canal d'Aragó i Catalunya
El Canal d'Aragó i Catalunya (antigament conegut com a Canal de Tamarit)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Canal d'Aragó i Catalunya · Veure més »
Canal d'Urgell
240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Canal d'Urgell · Veure més »
Canal Segarra-Garrigues
A l'altura de Tàrrega (28 de juliol de 2011) El canal Segarra-Garrigues és una infraestructura hidràulica dissenyada per crear 70.150 noves hectàrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segrià i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Canal Segarra-Garrigues · Veure més »
Cap de Creus
Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Cap de Creus · Veure més »
Cap de Salou
El cap de Salou és un conjunt rocós que s'endinsa cap al mar Mediterrani i que està situat al municipi de Salou, al Tarragonès, a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Cap de Salou · Veure més »
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Capital · Veure més »
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Cardona · Veure més »
Carst
Costes del Garraf: exemple de paisatge càrstic Paisatge de la regió de Kras Estalagmita Rascler Estalactites El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua mitjançant processos d'erosió per meteorització química; és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Carst · Veure més »
Castellfollit de la Roca
Castellfollit de la Roca és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Castellfollit de la Roca · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Catalunya · Veure més »
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Cenozoic · Veure més »
Centre d'Estudis Demogràfics
El Centre d'Estudis Demogràfics (CED) és una institució que va ser creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona el 10 de febrer de 1984.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Centre d'Estudis Demogràfics · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Cerdanya · Veure més »
Circ glacial
Washington. S'hi pot observar les parets que l'envolten pel darrere i amb un llac ocupant el fons de la depressió. Un circ glacial (glacialisme, periglacialisme) és una forma de relleu i modelat glacial, constituïda per una depressió muntanyosa semicircular, amb forma d'amfiteatre, encaixada en un vessant, relativament plana i dominada per parets abruptes (les muralles de circ).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Circ glacial · Veure més »
Clima de muntanya
Mapa de climes mundials, en marró el clima de muntanya El clima de muntanya, clima d'alta muntanya o clima alpí és un tipus de clima de caràcter azonal, és a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud notablement superior al territori que l'envolta.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Clima de muntanya · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Clima mediterrani · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Comerç · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Comunitat autònoma · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Conca de Barberà · Veure més »
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Conca del Mediterrani · Veure més »
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és un organisme depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya que administra i regula les aigües i les infraestructures hidràuliques de la conca de l'Ebre i dels seus afluents.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Confederació Hidrogràfica de l'Ebre · Veure més »
Conglomerat
Conglomerat amb bauxita En geologia, el conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Conglomerat · Veure més »
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Conreu · Veure més »
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa · Veure més »
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa Brava · Veure més »
Costa Daurada
Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa Daurada · Veure més »
Costa de Barcelona
La platja de Sant Sebastià a la Barceloneta Costa de Barcelona és el litoral de la ciutat de Barcelona el nom que rep per extensió i que abasta el seu terme municipal i el de Sant Adrià del Besòs.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa de Barcelona · Veure més »
Costa del Garraf
Garraf, terme de Sitges, al peu mateix del Massís del Garraf La costa del Garraf és la denominació turística de la costa catalana que correspon al litoral de les comarques del Baix Llobregat, del Garraf.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa del Garraf · Veure més »
Costa del Maresme
La costa del Maresme és el tram de la costa catalana que coincideix amb el litoral de la comarca del Maresme i que abraça un total de setze municipis des de Montgat fins a la desembocadura de la Tordera.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Costa del Maresme · Veure més »
Creixement de la població
El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Creixement de la població · Veure més »
Daró
El Daró és un riu de Catalunya de règim pluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, a prop de Can Sitges i del coll del Matxo Mort, al vessant occidental del puig d'Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Daró · Veure més »
Delta del Llobregat
Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Delta del Llobregat · Veure més »
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Demografia · Veure més »
Densitat de població
Densitat de població (persones per km²) per estat, 2015 Densitat de població (persones per km²) per estat, 2006 Densitat de població (persones per km²) del món el 1994. En relació a l'equador, es pot veure que la gran majoria de la població humana viu a l'hemisferi nord La densitat de població és un mesurament de població per unitat d'àrea o de volum; és una quantitat del tipus densitat numèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Densitat de població · Veure més »
Depressió Central
El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Depressió Central · Veure més »
Depressió de la Selva
La depressió de la Selva és una plana situada entre 100 i 150 m sobre el nivell del mar a la comarca de la Selva i al Gironès d'una extensió aproximada d'uns 600 km².
Nou!!: Geografia de Catalunya і Depressió de la Selva · Veure més »
Depressió Litoral
La Depressió Litoral és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Depressió Litoral · Veure més »
Depressió Prelitoral Catalana
Vista d'un tram fortament urbanitzat de la Depressió Prelitoral al nord del Baix Llobregat, des de la serra de l'Ataix, part del massís de l'Ordal, a la Serralada Litoral. Al fons de la fotografia s'hi veu Montserrat i Sant Salvador de les Espases, de la Serralada Prelitoral. La Depressió Prelitoral Catalana és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Depressió Prelitoral Catalana · Veure més »
Divisió territorial d'Espanya de 1833
Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »
Divisió territorial de Catalunya de 1936
Regions i comarques de 1936 La divisió territorial de Catalunya de 1936 va definir per primer cop les comarques administratives i les regions o vegueries modernes de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Divisió territorial de Catalunya de 1936 · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ebre · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ecosistema · Veure més »
Efecte foehn
'''Efecte Föhn'''. L'orografia obliga la massa d'aire a ascendir, condensant el vapor d'aigua i donant lloc a pluges. A sotavent l'aire, ja sec, descendeix ràpidament augmentant la pressió atmosfèrica i la temperatura. L'efecte foehn (de vegades Föhn) és el terme internacional amb què és conegut el traganeu o fogony, un vent càlid i sec que bufa a sotavent d'una serralada i fa augmentar la temperatura i disminuir la humitat relativa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Efecte foehn · Veure més »
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Embassament · Veure més »
Embat
Les brises marines: A) Brisa marina diürna B) Brisa terrestre nocturna. L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Embat · Veure més »
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Empordà · Veure més »
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Endemisme · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Erosió · Veure més »
Esclerofil·le
Fulla d'una planta esclerofil·la (alzina). Esclerofil·le, paraula derivada del grec σκληρός ('dur') i φύλλον ('fulla'), és la denominació que rep un tipus de vegetació que té les fulles dures i els entrenusos (la distància entre les fulles en el brot) curts.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Esclerofil·le · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Espanya · Veure més »
Esperança de vida
L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Esperança de vida · Veure més »
Esquist
Els esquists són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Esquist · Veure més »
Estany d'Ivars i Vila-sana
L'estany d'Ivars i Vila-sana és un estany situat entre els termes municipals d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d'Urgell.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Estany d'Ivars i Vila-sana · Veure més »
Estany de Banyoles
LEstany de Banyoles és l'estany no litoral més gran de Catalunya en què neix aigua de forma natural.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Estany de Banyoles · Veure més »
Estany de Sant Maurici
Lestany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Estany de Sant Maurici · Veure més »
Estany de Sils
L'estany de Sils o llac de Sils és una zona humida que correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Estany de Sils · Veure més »
Estany Gento
L'Estany Gento és un estany d'origen glacial que es troba a 2.141 m d'altitud, a la capçalera del riu Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), en el terme municipal de la Torre de Cabdella.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Estany Gento · Veure més »
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Extinció · Veure més »
Fageda d'en Jordà
Croscat es va assentar sobre extensions d'aigua de la zona. L'aigua escalfada va emetre "bombes" calentes de vapor d'aigua. Aquests van pujar a la superfície ràpidament i van trencar la lava solidificada. Això va deixar els monticles de fragments de lava coneguts com "tossols". La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de ''tossols''. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Fageda d'en Jordà · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Faig · Veure més »
Fluvià
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Fluvià · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Geografia de Catalunya і França · Veure més »
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Francesc Macià i Llussà · Veure més »
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Francolí · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Fruita · Veure més »
Gaià
Gaià és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Gaià · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Garona · Veure més »
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Garrigues · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Garrotxa · Veure més »
Gelada
Cristalls de gel al vidre d'un cotxe Una gelada o glaçada és un fenomen superficial meteorològic de reducció de la visibilitat i que consisteix en cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden, per sota dels 0 °C.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Gelada · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Geografia · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Gironès · Veure més »
Gneis
El gneis és una roca metamòrfica formada per metamorfisme regional.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Gneis · Veure més »
Golf de Roses
Localització del Golf de Roses. El golf de Roses és un golf situat a la costa de l'Alt Empordà, al nord de la Costa Brava, que s'obre a la mar Mediterrània entre el sud de la península del cap de Creus i el massís del Montgrí.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Golf de Roses · Veure més »
Golf de Sant Jordi
Port de l'Ametlla 2013 El golf de Sant Jordi o mar de la Frau és l'entrant principal del litoral meridional català, a la Costa Daurada, i tradicionalment es considera que té l'inici al coll de Balaguer, al sud del Baix Camp, i s'estén fins al cap de Tortosa, a l'illa de Buda.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Golf de Sant Jordi · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Govern de Catalunya · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Gres · Veure més »
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Hemisferi nord · Veure més »
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Herbassar · Veure més »
Humitat relativa
Falgueres arbories en un bosc ennuvolat al mont Kinabalu, Borneo La humitat relativa (en anglès relative humidity o RH) és la relació de la pressió parcial de vapor d'aigua a l'equilibri de la pressió del vapor d'aigua a una temperatura determinada.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Humitat relativa · Veure més »
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Igualada · Veure més »
Illes Medes
Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a no gaire més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Illes Medes · Veure més »
Insolació
Insolació a Espanya La insolació en meteorologia és el mesurament de l'energia de radiació solar rebuda en una superfície i en un període donats.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Insolació · Veure més »
Institut d'Estadística de Catalunya
L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Institut d'Estadística de Catalunya · Veure més »
Inundació
Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Inundació · Veure més »
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і La Pobla de Segur · Veure més »
Llac
Llac Titicaca. Puno. Perú Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Llac · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Lleida · Veure més »
Llicorella
La llicorella o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Llicorella · Veure més »
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Llobregat · Veure més »
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Llop · Veure més »
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Lluçanès · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Mar Mediterrània · Veure més »
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Maresme · Veure més »
Massís de Garraf
El massís de Garraf o massís del Garraf, està situat a la Serralada Litoral Catalana.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Massís de Garraf · Veure més »
Mesozoic
El Mesozoic és la segona de les tres eres que formen l'eó Fanerozoic.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Mesozoic · Veure més »
Mestral
L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Mestral · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Metre · Veure més »
Miravet
Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Miravet · Veure més »
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Moianès · Veure més »
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Montblanc · Veure més »
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Montserrat · Veure més »
Montserratí
El Montserratí (també anomenat Pla de Montserrat, Comarca de Montserrat, Baix Llobregat Nord o Penedès Montserratí) és una comarca natural situada a la falda sud-est de la muntanya de Montserrat, de la qual pren el nom.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Montserratí · Veure més »
Montsià
El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Montsià · Veure més »
Muga
La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) i de règim pluvial, que desemboca a la Mediterrània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Muga · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Municipi · Veure més »
Muntanyes de Prades
Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Muntanyes de Prades · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Noguera · Veure més »
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Noguera Pallaresa · Veure més »
Noguera Ribagorçana
pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Noguera Ribagorçana · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Oceà Atlàntic · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Olot · Veure més »
Orogènesi
L'orogènesi és la formació de muntanyes i serralades que es produeix per la deformació compressiva dels sediments dipositats en una conca sedimentària o geosinclinal.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Orogènesi · Veure més »
Orogènesi alpina
La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari on a partir de la compressió de sediments que han ascendits degut a la coalició de dues plaques tectòniques en forma convergent, que formà i segueix formant serralades muntanyoses d´alçada variada, en forma horitzontal situades en una latitud nord.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Orogènesi alpina · Veure més »
Orogènesi varisca
doi.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Orogènesi varisca · Veure més »
Orografia
Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 Lorografia (dels mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Orografia · Veure més »
Os bru
Los bru (Ursus arctos), onso o ossa (al Pallars) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Os bru · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Osona · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Geografia de Catalunya і País Valencià · Veure més »
Paleozoic
El Paleozoic és l'era geològica que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Paleozoic · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pallars Jussà · Veure més »
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pallars Sobirà · Veure més »
Pantà
Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional. Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica, Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà · Veure més »
Pantà de Camarasa
El pantà de Camarasa és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa, creat per una presa situada al municipi de Camarasa, que s'estén pels termes de Camarasa, les Avellanes i Santa Linya i Àger, a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Camarasa · Veure més »
Pantà de Canelles
El pantà de Canelles és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis d'Os de Balaguer (vora el poble de Blancafort de l'antic terme de Tragó de Noguera) i Estopanyà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Canelles · Veure més »
Pantà de Rialb
El pantà de Rialb és un embassament que pertany als rius Segre, Rialb i Ribera Salada, al Prepirineu català occidental.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Rialb · Veure més »
Pantà de Santa Anna
El pantà de Santa Anna és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada al municipi de Castellonroi, que s'estén pels termes de Castellonroi i Valldellou, a la comarca de la Llitera (Aragó), i Os de Balaguer i Ivars de Noguera, a la de la Noguera.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Santa Anna · Veure més »
Pantà de Sau
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Sau · Veure més »
Pantà de Susqueda
Sala de les columnes de la presa de Susqueda. 1963-1967. Arturo Rebollo, enginyer El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pantà de Susqueda · Veure més »
Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera · Veure més »
Parc del Montnegre i el Corredor
El Parc del Montnegre i el Corredor és un Espai d'interès natural que forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc del Montnegre i el Corredor · Veure més »
Parc nacional
Parc Nacional Los Cardones, Argentina La vall de Colieto, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Un parc nacional és un espai natural protegit per llei de la contaminació i desenvolupament humà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc nacional · Veure més »
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »
Parc natural
El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc natural · Veure més »
Parc Natural de Collserola
Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de Collserola · Veure més »
Parc Natural de l'Alt Pirineu
El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de l'Alt Pirineu · Veure més »
Parc Natural de la Serra de Montsant
El Parc Natural de la Serra de Montsant és un parc natural que protegeix gran part de la Serra de Montsant, concretament 11.755,82 ha.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de la Serra de Montsant · Veure més »
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa i protegeix gran part de la zona volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa · Veure més »
Parc Natural de Montserrat
El Parc Natural de Montserrat protegeix part de la Muntanya de Montserrat.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de Montserrat · Veure més »
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac · Veure més »
Parc Natural del Cadí-Moixeró
left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural del Cadí-Moixeró · Veure més »
Parc Natural del Delta de l'Ebre
305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural del Delta de l'Ebre · Veure més »
Parc Natural del Montseny
El Parc Natural del Montseny és un parc natural que protegeix part del Massís del Montseny.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural del Montseny · Veure més »
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà té una superfície aproximada de 4.722,7 ha, de les quals unes 824 són reserva natural integral estrictament protegida.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà · Veure més »
Parc Natural dels Ports
El Parc Natural dels Ports és un espai natural declarat l'any 2001 mitjançant el Decret 160/2001, de 12 de juny, que declarava al mateix temps la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parc Natural dels Ports · Veure més »
Parcs naturals de Catalunya
Els parcs naturals són espais naturals marítims o terrestres que gaudeixen d'una especial protecció legal davant l'acció humana.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parcs naturals de Catalunya · Veure més »
Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, gestionada per l'Àrea d'Espais Naturals, està formada per 12 espais naturals situats a la franja litoral i prelitoral de la província de Barcelona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pedra calcària · Veure més »
Pedraforca
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pedraforca · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Península Ibèrica · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Penedès · Veure més »
Petjada ecològica
La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d'aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tota mena de productes, etc.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Petjada ecològica · Veure més »
Pica d'Estats
La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pica d'Estats · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pirineus · Veure més »
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pirineus Orientals · Veure més »
Pla d'Urgell
El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pla d'Urgell · Veure més »
Pla de Barcelona
Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pla de Barcelona · Veure més »
Pla de l'Estany
El Pla de l'Estany és una comarca situada al nord est de Catalunya, a la plana de l'estany de Banyoles, que limita amb les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Pla de l'Estany · Veure més »
Placa africana
Mapa de la placa africana La placa africana (designada de vegades com la placa de Núbia) és una placa tectònica continental que cobreix el continent de l'Àfrica i que s'estén cap a l'oest fins a la dorsal mesoatlàntica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Placa africana · Veure més »
Placa eurasiàtica
La placa eurasiàtica és una placa tectònica continental que inclou tota Euràsia, amb l'excepció del subcontinent indi, la península Aràbiga, i la part de Sibèria a l'est de la serralada Verkhoiansk.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Placa eurasiàtica · Veure més »
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Placa tectònica · Veure més »
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Plana de Vic · Veure més »
Ponent (vent)
El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ponent (vent) · Veure més »
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Port de Barcelona · Veure més »
Portbou
Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Portbou · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Prepirineus
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Prepirineus · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Principat de Catalunya · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Priorat · Veure més »
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Província · Veure més »
Província de Barcelona
La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Província de Barcelona · Veure més »
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Província de Girona · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Província de Lleida · Veure més »
Província de Tarragona
La província o demarcació de Tarragona és una divisió administrativa espanyola amb capital a Tarragona que aglutina 181 municipis del sud de Catalunya, amb una població total de 804.664 habitants (2019).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Província de Tarragona · Veure més »
Quaternari
El Quaternari és el període geològic que començà fa milions d'anys i encara dura.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Quaternari · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Regadiu · Veure més »
Relleu (geografia)
Altimetria i batimetria de la Terra actualmentEl relleu (geografia, geomorfologia, ciències de la Terra) és la conformació de la superfície sòlida terrestre, com a resultat de l'erosió, l'acumulació sedimentària, les deformacions estructurals, l'activitat volcànica i altres.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Relleu (geografia) · Veure més »
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ribera d'Ebre · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ripollès · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Riu · Veure més »
Riu de Foix
El riu de Foix és un riu de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Riu de Foix · Veure més »
Riu de la Sénia
El riu de la Sénia o riu Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona, és un riu que discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Riu de la Sénia · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Rosselló · Veure més »
Roureda
Roure blanc (''Quercus alba'') a Nova Jersey. La roureda o rovira és un bosc on dominen els roures de diferents espècies (Quercus spp.). Pel que fa al tancament de la coberta, els boscos d'alzines contenen el dosser més tancat, en comparació amb les sabanes de roures.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Roureda · Veure més »
Sant Llorenç del Munt
Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Sant Llorenç del Munt · Veure més »
Súria
Súria és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Súria · Veure més »
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Segarra · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Segre · Veure més »
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Segrià · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Selva · Veure més »
Senterada
Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Senterada · Veure més »
Serra del Cadí
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Serra del Cadí · Veure més »
Serralada Litoral Catalana
La serra de Collserola, vista des del Puig Madrona cap al Tibidabo La Serralada Litoral Catalana és una unitat de relleu de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Serralada Litoral Catalana · Veure més »
Serralada Prelitoral Catalana
La Serralada Prelitoral és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Serralada Prelitoral Catalana · Veure més »
Serralada Transversal
La Serralada Transversal és una unitat de relleu a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Serralada Transversal · Veure més »
Sistema Mediterrani Català
El Sistema Mediterrani Català, també conegut com les Serralades Costaneres, és un sistema dual d'alineacions muntanyoses més o menys paral·leles, la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Sistema Mediterrani Català · Veure més »
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Sitges · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Solsonès · Veure més »
Sorra
Sorra Sorra La sorra o arena és un exemple de matèria granular.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Sorra · Veure més »
Subpirineu
Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Subpirineu · Veure més »
Talarn
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Talarn · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Tarragona · Veure més »
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Taxa de mortalitat · Veure més »
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Taxa de natalitat · Veure més »
Tec
Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Tec · Veure més »
Temperatura de xafogor
La Temperatura de xafogor, TH és una temperatura que combina la temperatura de l'aire i la humitat relativa per a determinar una temperatura que el cos humà percep.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Temperatura de xafogor · Veure més »
Temperatura mitjana
La temperatura mitjana és un terme de la climatologia referit a la mitjana aritmètica de la temperatura en un període, generalment d'un dia o d'un mes.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Temperatura mitjana · Veure més »
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Ter · Veure més »
Terra Alta
La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Terra Alta · Veure més »
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Terres de l'Ebre · Veure més »
Tordera
Masia Can Casellas de Tordera Prats de Tordera esquerra Teatre Clavé esquerra Campanar Església de TorderaTordera és un municipi de la comarca del Maresme, situada en la subcomarca de l'Alt Maresme, històricament reclamada pels habitants d'aquest municipi.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Tordera · Veure més »
Tramuntana
Caractarístic núvol de tramuntana sobre Requesens i el puig Neulós a la serralada de l'Albera. La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Tramuntana · Veure més »
Transport
El port de Barcelona representa un dels majors eixos de transport del Mediterrani. El transport és el moviment de gent i béns d'un lloc a un altre.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Transport · Veure més »
Transport a Catalunya
El transport a Catalunya està caracteritzat per tenir una extensa xarxa de carreteres, autovies, autopistes, línies de ferrocarrils, aeroports, aeròdroms i ports marítims.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Transport a Catalunya · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Unió Europea · Veure més »
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Urgell · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vall d'Aran · Veure més »
Vall Fosca
La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vall Fosca · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vallès · Veure més »
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vallès Occidental · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vallès Oriental · Veure més »
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vegueria · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Viella · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Vinya · Veure més »
Volcà de la Garrinada
El volcà de la Garrinada és dins la ciutat d'Olot (La Garrotxa).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà de la Garrinada · Veure més »
Volcà de les Bisaroques
Les Bisaroques és un volcà que es troba a l'est de la ciutat d'Olot, a la falda de Batet de la Serra, Enciclopèdia.cat El seu nom prové segurament de l'ocell bisaroca, o gamarús, (Strix aluco).
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà de les Bisaroques · Veure més »
Volcà de Montolivet
El Montolivet és un volcà situat a la ciutat d'Olot (la Garrotxa), a 250 metres del riu Fluvià, recolzat en la serra de la Pinya i a poca distància del volcà del Montsacopa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà de Montolivet · Veure més »
Volcà de Pujalós
El Volcà de Pujalós és un volcà extint de la Serralada Transversal situat al municipi d'Olot, a la comarca catalana de la Garrotxa.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà de Pujalós · Veure més »
Volcà de Santa Margarida
El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà de Santa Margarida · Veure més »
Volcà del Croscat
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot (Garrotxa), és el volcà de major altitud de la regió volcànica de la comarca d'Olot, (786 msnm) i el con abasta 800 m. de diàmetre a la seva base, amb 160 m d'alçada (prominència), és el més gran de la península Ibèrica.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà del Croscat · Veure més »
Volcà del Montsacopa
El Montsacopa (de mont-sa-copa, a causa de la seva forma) és un volcà que actualment és envoltat per la ciutat d'Olot, entre els barris de Sant Francesc, del Morrot i del Pla de Baix.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Volcà del Montsacopa · Veure més »
Zona Volcànica de la Garrotxa
La Zona Volcànica de la Garrotxa, situada entre les ciutats d'Olot i Girona, al nord-est de la península Ibèrica, forma part del camp volcànic català.
Nou!!: Geografia de Catalunya і Zona Volcànica de la Garrotxa · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1900 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1920 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1932 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1950 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1955 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1956 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1960 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1970 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1980 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1982 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 1994 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 2002 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Geografia de Catalunya і 2007 · Veure més »
