Obrir a Google MapsTaula de continguts
174 les relacions: Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Alt Àneu, Aranès, Àger, Baix Pallars, Barb roig, Barcelona, Barranc, Barranc de Gerber, Barranc de l'Infern (Collegats), Barranc de Pamano, Bavosa de riu, Bernat pescaire, Camarasa, Canal de Dalt, Canal de Gavet, Canal de Sossís, Canigó (poema), Castell de Mur, Castell de Portaran, Cellers, Central d'Esterri d'Àneu, Central de Camarasa, Central Hidràulica de la Pobla de Segur, Central hidràulica de Sossís, Central hidroelèctrica d'Espot, Central hidroelèctrica d'Esterri de Cardós, Central hidroelèctrica de Cabdella, Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros, Central hidroelèctrica de Lladres, Central hidroelèctrica de Llavorsí, Central hidroelèctrica de Mal Pas, Central hidroelèctrica de Molinos, Central hidroelèctrica de Montenartró, Central hidroelèctrica de Reculada, Central hidroelèctrica de Sant Maurici, Central hidroelèctrica de Talarn, Central hidroelèctrica de Terradets, Central hidroelèctrica del Congost, Central Vella de Sort, Ciprínids, Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós, Conca de Dalt, Conca de Dalt (conca), Conca de Tremp, Congost (hidrografia), Congost d'Arboló, Congost d'Erinyà, Congost de Collegats, Corb marí gros, ... Ampliar l'índex (124 més) »
- Pallars
- Rius de Catalunya
- Rius de la conca de l'Ebre
Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
LAiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa és un espai conformat per l'aiguabarreig dels rius Noguera Pallaresa i Segre, encaixonats entre els penya-segats de les serres de Mont-roig i Carbonera, i els embassaments de Camarasa, Sant Llorenç de Montgai i el Partidor de Balaguer.
Veure Noguera Pallaresa і Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa
Alt Àneu
Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Alt Àneu
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Aranès
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Àger
Baix Pallars
Baix Pallars és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Baix Pallars
Barb roig
Exemplars d'Escòcia El barb roig o panxana (a la Catalunya del Nord) (Phoxinus phoxinus) és un peixet gregari de talla molt petita.
Veure Noguera Pallaresa і Barb roig
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Noguera Pallaresa і Barcelona
Barranc
Imatge des de l'interior d'un barranc Barranc del Castellet (Tous, País Valencià) En geomorfologia un barranc és una forma de relleu de vessants abruptes i en forma lineal creada per l'aigua corrent en erosionar profundament el sòl, són similars a grans rases o petites valls amb unes dimensions que van de metres a desenes de metres en fondària i amplada.
Veure Noguera Pallaresa і Barranc
Barranc de Gerber
El barranc de Gerber és un riu de muntanya de la vall de Gerber.
Veure Noguera Pallaresa і Barranc de Gerber
Barranc de l'Infern (Collegats)
El barranc de l'Infern és un barranc afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Barranc de l'Infern (Collegats)
Barranc de Pamano
El Barranc de Pamano o de Bernui és un corrent fluvial del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al Pirineu català.
Veure Noguera Pallaresa і Barranc de Pamano
Bavosa de riu
La bavosa de riu (Salaria fluviatilis) és una espècie de peix de la família dels Blenniidae.
Veure Noguera Pallaresa і Bavosa de riu
Bernat pescaire
El bernat pescaire, agró gris, agró d'hivern, bernat de s'alga a les Balears, bernat pescador a les Terres de l'Ebre, aïró a l'Alguer i garsa reial o agró blau al País Valencià i auró blau, auró gris i agró reial a les Balears,DCVB http://www.gasconha.com/spip.php?page.
Veure Noguera Pallaresa і Bernat pescaire
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Noguera Pallaresa і Camarasa
Canal de Dalt
El Canal de Dalt és un canal que serveix el Regadiu de Tremp, a la zona de regadius de l'Alt Pirineu i Aran.
Veure Noguera Pallaresa і Canal de Dalt
Canal de Gavet
El Canal de Gavet és un canal hidràulic i de reg que té el seu inici en el municipi de Talarn i que ressegueix el marge esquerra del riu Noguera Pallaresa en direcció sud, passant per l'antic terme de Vilamitjana (actualment una entitat municipal descentralitzada de Tremp) i Gavet de la Conca fins a la central hidroelèctrica de Reculada.
Veure Noguera Pallaresa і Canal de Gavet
Canal de Sossís
El Canal de Sossís és un canal hidràulic de doble utilització: centrat en l'aprofitament hidroelèctric, per a alimentar les turbines de producció d'electricitat de la Central hidràulica de Sossís, té també una segona utilitat de reg agrícola en l'àrea que travessa.
Veure Noguera Pallaresa і Canal de Sossís
Canigó (poema)
Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana.
Veure Noguera Pallaresa і Canigó (poema)
Castell de Mur
Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp.
Veure Noguera Pallaresa і Castell de Mur
Castell de Portaran
El Castell de Portaran era un castell medieval a l'actual terme municipal d'Alt Àneu, de la comarca del Pallars Sobirà, dins l'antic terme de Sorpe, Era al nord-est de València d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, prop del lloc on l'antic camí de la Vall d'Aran travessava aquest riu, dalt d'un turó que dominava el pas del camí.
Veure Noguera Pallaresa і Castell de Portaran
Cellers
Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur.
Veure Noguera Pallaresa і Cellers
Central d'Esterri d'Àneu
La Central d'Esterri d'Àneu està situada a la localitat d'Esterri d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, i posada en funcionament el 1958.
Veure Noguera Pallaresa і Central d'Esterri d'Àneu
Central de Camarasa
La Central de Camarasa és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Camarasa, a la comarca de la Noguera.
Veure Noguera Pallaresa і Central de Camarasa
Central Hidràulica de la Pobla de Segur
La Central Hidràulica de la Pobla de Segur està situada a la localitat de la Pobla de Segur, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Central Hidràulica de la Pobla de Segur
Central hidràulica de Sossís
La Central hidràulica de Sossís és una central hidroelèctrica construïda per Riegos y Fuerza del Ebro.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidràulica de Sossís
Central hidroelèctrica d'Espot
La central hidroelèctrica d'Espot, o de la Torrassa, està situada a la localitat d'Espot, a la comarca de la Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica d'Espot
Central hidroelèctrica d'Esterri de Cardós
La Central hidroelèctrica d'Esterri de Cardós fou una petita central hidroelèctrica situada al poble d'Esterri de Cardós, a la vall de Cardós, comarca del Pallars Sobirà, que va abastir de corrent elèctric al poble.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica d'Esterri de Cardós
Central hidroelèctrica de Cabdella
La Central hidroelèctrica de Cabdella és una central hidroelèctrica situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, concretament al poble de Central de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Cabdella
Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
La Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el mes d'abril de 1937.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
Central hidroelèctrica de Lladres
La Central hidroelèctrica de Lladres és una central hidroelèctrica de muntanya del terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Lladres
Central hidroelèctrica de Llavorsí
La central hidroelèctrica de Llavorsí, situada a Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, aprofita les aigües del pantà de Tavascan, ubicat al poble de Tavascan, Noguera de Cardós, afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Llavorsí
Central hidroelèctrica de Mal Pas
La Central hidroelèctrica de Mal Pas és una central minihidràulica d'aigua fluent ubicada al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, que aprofita el cabal del riu de Santa Magdalena.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Mal Pas
Central hidroelèctrica de Molinos
La Central hidroelèctrica de Molinos és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el 4 de maig de 1919.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Molinos
Central hidroelèctrica de Montenartró
La Central hidroelèctrica de Montenartró és una central minihidràulica d'aigua fluent ubicada al poble de Romadriu, al terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà, que aprofita el cabal del riu de Santa Magdalena.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Montenartró
Central hidroelèctrica de Reculada
La central hidroelèctrica de Reculada, també coneguda com a central de Gavet, és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Reculada
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
La central hidroelèctrica de Sant Maurici està situada a la localitat d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Central hidroelèctrica de Talarn
La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Talarn
Central hidroelèctrica de Terradets
La central hidroelèctrica de Terradets és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, les obres de la qual van començar el 1931 i van finalitzar l'any 1935.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica de Terradets
Central hidroelèctrica del Congost
La Central hidroelèctrica del Congost fou una central productora d'energia hidroelèctrica que va estar activa entre 1923 i 1929.
Veure Noguera Pallaresa і Central hidroelèctrica del Congost
Central Vella de Sort
La Central Vella de Sort és una obra de Sort (Pallars Sobirà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Noguera Pallaresa і Central Vella de Sort
Ciprínids
Els ciprínids (Cyprinidae) són una família de peixos teleostis de l'ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces i són criats amb fins alimentaris o com a peixos d'aquari.
Veure Noguera Pallaresa і Ciprínids
Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós
El complex hidroelèctric de la Noguera de Cardós està format per un conjunt de tres centrals hidroelèctriques ubicades a la vall de Cardós, al nord del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Complex hidroelèctric de l'alta vall de Cardós
Conca de Dalt
Conca de Dalt o el Pont de Claverol és el municipi a l'extrem nord-est de la comarca del Pallars Jussà, al límit amb el Pallars Sobirà, amb l'Alt Urgell i també amb l'Alta Ribagorça.
Veure Noguera Pallaresa і Conca de Dalt
Conca de Dalt (conca)
La Conca de Dalt és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la Vall Fosca.
Veure Noguera Pallaresa і Conca de Dalt (conca)
Conca de Tremp
Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.
Veure Noguera Pallaresa і Conca de Tremp
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Veure Noguera Pallaresa і Congost (hidrografia)
Congost d'Arboló
El Congost d'Arboló és un congost situat en el límit dels termes municipals de Baix Pallars (antic terme de Gerri de la Sal) i de Soriguera (antic terme d'Estac), tots dos a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Congost d'Arboló
Congost d'Erinyà
El Congost d'Erinyà és una vall estreta entre penya-segats situada al límit dels termes municipals de Conca de Dalt (antic terme de Toralla i Serradell), en l'àmbit del poble d'Erinyà -costat meridional- i Senterada, en territori del poble de Reguard -costat septentrional-, tot al Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Congost d'Erinyà
Congost de Collegats
El congost de Collegats, o estret de Collegats o, simplement, Collegats, és un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa en passar entre les serres de Peracalç, a ponent, i del Boumort, a llevant.
Veure Noguera Pallaresa і Congost de Collegats
Corb marí gros
El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és una au de la família dels corbs marins que s'observa amb relativa freqüència a les zones humides i a la costa dels Països Catalans, sovint mentre s'eixuga les ales en una postura característica.
Veure Noguera Pallaresa і Corb marí gros
Corrent altern
Llums de ciutat. La pulsació del ''corrent altern'' fa que les línies siguin de punts en lloc de contínues. El corrent altern (CA o AC, de l'anglès Alternating current) és un tipus de corrent elèctric que es caracteritza per canviar al llarg del temps, ja sigui en intensitat o en sentit, a intervals regulars.
Veure Noguera Pallaresa і Corrent altern
Cua del Pantà de Terradets
La cua del pantà de Terradets és una zona humida situada a la cua de l'embassament de Terradets, que represa les aigües de la Noguera Pallaresa, aigües avall de Tremp.
Veure Noguera Pallaresa і Cua del Pantà de Terradets
Cuereta torrentera
La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.
Veure Noguera Pallaresa і Cuereta torrentera
El Flamisell
El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.
Veure Noguera Pallaresa і El Flamisell
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Veure Noguera Pallaresa і Embassament
Emili Riu i Periquet
Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobirà, 1871 - Madrid, 10 de maig de 1928) fou un periodista, home de negocis i polític català, i és considerat un dels impulsors de l'electrificació de Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Emili Riu i Periquet
Enclusa
Enclusa i farga. Taller de Sergi Cadenas, a Girona. Enclusa L'enclusa, a Mallorca encruia, és una de les eines fonamentals de la forja.
Veure Noguera Pallaresa і Enclusa
Energia Elèctrica de Catalunya
Energia Elèctrica de Catalunya, S.A. fou una companyia fundada a Barcelona l'any 1911 dedicada a la producció i comercialització d'energia elèctrica que va tenir un paper de gran importància en l'electrificació de Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Energia Elèctrica de Catalunya
Escrita
* escrita o rajada, peixos del superordre dels batoids.
Veure Noguera Pallaresa і Escrita
Estany de Montcortès
Lestany de Montcortès és una formació d'origen càrstic prop de Montcortès de Pallars, a ponent d'aquest poble, a 1.030 m d'altitud.
Veure Noguera Pallaresa і Estany de Montcortès
Esterri d'Àneu
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Veure Noguera Pallaresa і Esterri d'Àneu
Farga catalana
Esquema d'una farga catalana. A la dreta el sistema de trompa d'aigua i a l'esquerra el forn. XVIII a la Missió de San Juan Capistrano (Califòrnia, Estats Units) La farga catalana era un tipus de forja, l'establiment on es produïa ferro pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».
Veure Noguera Pallaresa і Farga catalana
Forces Elèctriques de Catalunya
Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la ''Barcelona Traction''. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Edifici de Fecsa a l'Avinguda Vilanova, al costat de l'Estació del Nord. Any construcció 1897.
Veure Noguera Pallaresa і Forces Elèctriques de Catalunya
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Veure Noguera Pallaresa і Garona
Gavet de la Conca
Gavet de la Conca és un municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Gavet de la Conca
Gerri de la Sal
Gerri de la Sal és la vila que fa de cap del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Gerri de la Sal
Guàrdia de Noguera
Guàrdia de Noguera, o Guàrdia de Tremp, és la vila que fa de cap del municipi de Castell de Mur, del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Guàrdia de Noguera
Isona i Conca Dellà
Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona.
Veure Noguera Pallaresa і Isona i Conca Dellà
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Noguera Pallaresa і Jacint Verdaguer i Santaló
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure Noguera Pallaresa і Joan Coromines i Vigneaux
Jordi Bolòs i Masclans
Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.
Veure Noguera Pallaresa і Jordi Bolòs i Masclans
La Guingueta d'Àneu
La Guingueta d'Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà, anomenat fins al 1989 Guingueta i Jou.
Veure Noguera Pallaresa і La Guingueta d'Àneu
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і La Pobla de Segur
La Ribalera
La Ribalera és una vall que configura una de les principals unitats geogràfiques de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і La Ribalera
Llau de Rodelló
La llau de Rodelló és un curs d'aigua afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, en el pantà dels Terradets.
Veure Noguera Pallaresa і Llau de Rodelló
Llavorsí
Llavorsí és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Llavorsí
Llimiana
La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.
Veure Noguera Pallaresa і Llimiana
Llista de topònims de Gavet de la Conca
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Gavet de la Conca, al Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Llista de topònims de Gavet de la Conca
Llista de zones humides de les conques intercomunitàries de Catalunya
Llista de zones humides de Catalunya corresponents a les conques de gestió intercomunitària o internacional.
Veure Noguera Pallaresa і Llista de zones humides de les conques intercomunitàries de Catalunya
Lo Canal
Lo Canal, també conegut com a Canal 520 ME, és un canal de reg que té el seu inici en el municipi de Talarn a la cota de 480 metres d'altitud, passa per l'antic terme de Vilamitjana (actualment una entitat municipal descentralitzada de Tremp) fins el riu d'Abella.
Veure Noguera Pallaresa і Lo Canal
Maça (eina)
Maça de fuster. Un mall de ferro. Un mall portuguès. Una maça és una eina manual formada per un mànec i un element de percussió (de forma cilíndrica, prismàtica, troncocònica o altres) fixat al mateix.
Veure Noguera Pallaresa і Maça (eina)
Merla d'aigua
La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.
Veure Noguera Pallaresa і Merla d'aigua
Mollera d'Escalarre
La Mollera d'Escalarre, o cua del Pantà de la Torrassa, és una zona humida situada a la cua de l'actual pantà de la Torrassa, aigües amunt de la Guingueta d'Àneu, a la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Mollera d'Escalarre
Montgarri
Santuari de MontgarriMontgarri, antigament un municipi, és una entitat de població del terme municipal de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Noguera Pallaresa і Montgarri
Natura 2000
Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals l'objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, i és la iniciativa política europea més important de conservació de la natura.
Veure Noguera Pallaresa і Natura 2000
Naut Aran
Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.
Veure Noguera Pallaresa і Naut Aran
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Noguera Pallaresa і Noguera
Noguera de Cardós
La Noguera de Cardós (Riu de Lladorre o Noguera de Lladorre en la seva capçalera) és un riu pirinenc del Pallars Sobirà afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, a Llavorsí.
Veure Noguera Pallaresa і Noguera de Cardós
Noguera de Vallferrera
La Noguera de Vallferrera és un riu pirinenc que neix al circ de Baiau, al nord-est del Pallars Sobirà (a tocar de la frontera occidental d'Andorra) i s'uneix a la Noguera de Cardós per l'esquerra.
Veure Noguera Pallaresa і Noguera de Vallferrera
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Noguera Pallaresa і Occitània
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Noguera Pallaresa і Oceà Atlàntic
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Veure Noguera Pallaresa і Onomasticon Cataloniae
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Veure Noguera Pallaresa і Pallars
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure Noguera Pallaresa і Pallars Jussà
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Noguera Pallaresa і Pallars Sobirà
Pantà de Borén
El pantà de Borén és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa, creat per una presa situada al sud de la població de Borén dins el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Pantà de Borén
Pantà de Camarasa
El pantà de Camarasa és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa, creat per una presa situada al municipi de Camarasa, que s'estén pels termes de Camarasa, les Avellanes i Santa Linya i Àger, a la comarca de la Noguera.
Veure Noguera Pallaresa і Pantà de Camarasa
Pantà de la Torrassa
El pantà de la Torrassa és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa, creat per una presa situada entre els municipis de la Guingueta d'Àneu i Espot, que s'estén pels seus termes municipals, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Pantà de la Torrassa
Pantà de Sant Antoni
L'embassament de Sant Antoni –també anomenat pantà de Sant Antoni o de Talarn–, és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Pantà de Sant Antoni
Pantà dels Terradets
El Pantà dels Terradets és una de les preses que configuren el sistema d'obtenció d'energia elèctrica i de reserves d'aigua de la part alta de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Pantà dels Terradets
Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Parc Natural de l'Alt Pirineu
El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell.
Veure Noguera Pallaresa і Parc Natural de l'Alt Pirineu
Pas de Terradets
El pas de Terradets, dels Terradets o del congost de Terradets, està format pel riu Noguera Pallaresa en travessar la serra del Montsec, al límit entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Pas de Terradets
Pic de Peguera
El Pic de Peguera és una muntanya de 2.982,7 metres enclavada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici entre les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Pic de Peguera
Pica d'Estats
La Pica d'Estats o Pui de Sotllo (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és una muntanya de 3.143 metres, situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès d'Arieja, i que és el cim més alt de Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Pica d'Estats
Piragüisme
Una família en una canoa El piragüisme és l'activitat esportiva de navegar amb una piragua, per aigües planes o per aigües braves.
Veure Noguera Pallaresa і Piragüisme
Pla d'Espais d'Interès Natural
El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals cal assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials.
Veure Noguera Pallaresa і Pla d'Espais d'Interès Natural
Pla de Beret
El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Pla de Beret
Polla d'aigua comuna
La polla d'aigua, polla garau, gallin(et)a d'aigua o titeta de riu (Gallinula chloropus) és una espècie oportunista que es pot trobar en tota mena d'ambients aquàtics.
Veure Noguera Pallaresa і Polla d'aigua comuna
Pont de Claverol
El Pont de Claverol és un pont que uneix els termes municipals de Conca de Dalt, dins de l'antic terme de Claverol i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Pont de Claverol
Port de la Bonaigua
La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.
Veure Noguera Pallaresa і Port de la Bonaigua
Raboseta
La raboseta o llopet ibèric (Cobitis calderoni) és una espècie de peix de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes.
Veure Noguera Pallaresa і Raboseta
Raier
''Rais'' d'Alexey Savrasov, 1873 L'ofici de raier consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigua avall.
Veure Noguera Pallaresa і Raier
Ràfting
El ràfting o davallada de barrancs o en aigües vives és un esport consistent en davallar per aigües braves en una llanxa pneumàtica, amb l'ajuda de pales, esquivant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda dels embarcats a l'aigua.
Veure Noguera Pallaresa і Ràfting
Rialb
Rialb, oficialment i impròpia Rialp, és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Rialb
Riegos y Fuerza del Ebro
Riegos y Fuerza del Ebro, S.A., (en anglès Ebro Irrigation and Power Company Limited i alguns cops traduït al català com "Regs i Força de l'Ebre") fou una empresa hidroelèctrica filial de la Barcelona Traction, Light and Power.
Veure Noguera Pallaresa і Riegos y Fuerza del Ebro
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Noguera Pallaresa і Riu
Riu Bòssia
El riu Bòssia, també anomenat Riu de Sarroca o Riu de Bellera, és un riu de Catalunya, afluent del riu Flamisell, tributari de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Riu Bòssia
Riu d'Abella
El riu d'Abella, de vegades anomenat simplement l'Abella, és un riu de Catalunya, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu d'Abella
Riu d'Àrreu
El riu d'Àrreu és un corrent fluvial que neix a l'estany de Rosari d'Àrreu, a una alçada de 1.996 metres d'altitud i desaigua per la dreta al riu Noguera Pallaresa a una altitud de 1.114 metres.
Veure Noguera Pallaresa і Riu d'Àrreu
Riu d'Escós
El riu d’Escós és un corrent d'aigua permanent situat a la vall del mateix nom, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu d'Escós
Riu d'Estaon
El riu o noguera d'Estaon és un afluent per la dreta de la Noguera de Cardós, del terme municipal Vall Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu d'Estaon
Riu d'Unarre
LUnarre és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Noguera Pallaresa per l'esquerra.
Veure Noguera Pallaresa і Riu d'Unarre
Riu de Berasti
El riu de Berasti és un riu d'alta muntanya que discorre de nord a sud de la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Berasti
Riu de Cabanes
El riu de Cabanes és un riu de muntanya que transcorre íntegrament a la vall de Cabanes, sent tributari per la dreta del riu de la Bonaigua.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Cabanes
Riu de Caregue
El riu de Caregue és un riu d'alta muntanya de la vall d'Àssua, al Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Caregue
Riu de Carreu
El riu de Carreu és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Carreu
Riu de Conques
Riu de Conques El riu de Conques, també anomenat en el seu tram final riu de Gavet, és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Conques
Riu de la Bonaigua
El riu de la Bonaigua és un corrent d'aigua del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de la Bonaigua
Riu de Peguera
El riu de Peguera és un riu de muntanya que transcorre íntegrament a la vall de Peguera, sent tributari per la dreta del riu Escrita.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Peguera
Riu de Riqüerna
El riu de Riqüerna o el Riqüerna és un riu del municipi de la Torre de Cabdella, dins de l'antic terme primigeni d'aquest municipi, de la comarca del Pallars Jussà, a la vall Fosca.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Riqüerna
Riu de Romedo
El riu de Romedo és un riu d'alta muntanya que neix a l'estany de Romedo de Baix a una altitud de 2.008 metres.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Romedo
Riu de Santa Magdalena
El riu de Santa Magdalena o Romadriu és un riu pirinenc perenne, afluent per l'esquerra de la Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Santa Magdalena
Riu de Tavascan
El riu de Tavascan és un riu d'alta muntanya que neix de la confluència dels emissaris dels estanys de capçalera de la vall de Tavascan, situats entre els 2.000 i els 2.500 metres d'altitud.
Veure Noguera Pallaresa і Riu de Tavascan
Riu Escrita
El riu Escrita és un afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, del terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu Escrita
Riu Fred (Alt Àneu)
El Riu Fred, en occità Arriu Hered, és un barranc que discorre pràcticament sempre a cavall del terme municipal de Naut Aran (Vall d'Aran, Occitània, dins de l'antic terme de Tredòs) i d'Alt Àneu, (Pallars Sobirà), dins de l'antic terme d'Isil.
Veure Noguera Pallaresa і Riu Fred (Alt Àneu)
Riu Major (Baén)
El Riu Major és un riu de cabal perenne afluent per l'esquerra del Noguera Pallaresa, ubicat en els antics termes municipals de Baén i Gerri de la Sal, des del 1969 tots dos integrats en el nou municipi de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Riu Major (Baén)
Salàs de Pallars
Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.
Veure Noguera Pallaresa і Salàs de Pallars
Salmònids
''Salmo marmoratus'' ''Coregonus albula'' ''Hucho hucho'' ''Oncorhynchus masou'' ''Salmo salar'' ''Oncorhynchus clarki'' ''Salmo trutta'' ''Salvelinus alpinus'' ''Oncorhynchus tshawytscha'' ''Thymallus thymallus'' Els salmònids (Salmonidae) són una família de peixos d'aletes radiades que constitueix l'única família actualment existent de l'ordre dels salmoniformes.
Veure Noguera Pallaresa і Salmònids
Santuari de Montgarri
El Santuari de Montgarri és un santuari a Montgarri al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Noguera Pallaresa і Santuari de Montgarri
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Veure Noguera Pallaresa і Segre
Serra de Boumort
La serra de Boumort és una muntanya calcària que emergeix al nord-est de la Conca de Dalt i de la mateixa comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Serra de Boumort
Serra de Carreu
La Serra de Carreu, respecte del terme d'Abella de la Conca La serra de Carreu és una serra del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, però amb una petita part -l'occidental- en el terme de Conca de Dalt, en el seu antic terme d'Hortoneda de la Conca, també del Pallars Jussà, i una altra petita part -l'oriental- que entra a l'antic terme de Montanissell, actualment de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell.
Veure Noguera Pallaresa і Serra de Carreu
Serra de Comiols
La Serra de Comiols és una serra bàsicament del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, però que és fronterer i s'estén uns metres cap a dins del Pallars Jussà, en els termes d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent del Tremp) i de Gavet de la Conca (antic terme de Sant Salvador de Toló.
Veure Noguera Pallaresa і Serra de Comiols
Serra de Montllobar
La Serra de Montllobar és una serra del terme municipal de Tremp, del Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Noguera Pallaresa і Serra de Montllobar
Serra de Sant Gervàs
La Serra de Sant Gervàs, o de Sant Girvàs, és la gran serra de l'Alta Ribagorça que fa de termenal entre els termes municipals del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça i de Tremp, municipi del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Serra de Sant Gervàs
Serra del Castellet
La Serra del Castellet és una serra del terme municipal de Tremp, antigament termenal entre Gurp de la Conca i Espluga de Serra, tot i que en un punt el terme de Salàs de Pallars arriba des de llevant fins a la mateixa carena.
Veure Noguera Pallaresa і Serra del Castellet
Serra del Montsec
El Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça.
Veure Noguera Pallaresa і Serra del Montsec
Serradora d'Àreu
La Serradora d'ÀreuFernández, M. (coord) i alt.
Veure Noguera Pallaresa і Serradora d'Àreu
Sociedad Productora de Fuerzas Motrices
L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, (també coneguda familiarment a les zones on operava com “la Productora” en català o “era Productora” en aranès) fou una societat creada el 1917 dedicada a la construcció i operació de centrals hidroelèctriques i al subministrament de l'energia produïda.
Veure Noguera Pallaresa і Sociedad Productora de Fuerzas Motrices
Soriguera
Soriguera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Soriguera
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Veure Noguera Pallaresa і Sort
Talarn
Talarn és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Talarn
Torrent de Sant Antoni
El torrent de Sant Antoni és un curs d'aigua permanent de la vall d'Àssua, a la comarca del Pallars Sobirà, que neix de la confluència de tres rius de muntanya que drenen la vall: el barranc de Pamano, el riu de Berasti i el riu de Caregue.
Veure Noguera Pallaresa і Torrent de Sant Antoni
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Noguera Pallaresa і Tremp
Tremp (ciutat)
La ciutat de Tremp és el cap i casal tant del municipi del mateix nom com de la comarca del Pallars Jussà, del partit judicial de Tremp i de l'arxiprestat homònim, pertanyent al bisbat d'Urgell.
Veure Noguera Pallaresa і Tremp (ciutat)
Truita comuna
La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides.
Veure Noguera Pallaresa і Truita comuna
Truita de rierol
La truita de rierol o truita de font (Salvelinus fontinalis) és un peix de la família dels salmònids i una espècie forastera dins el context de la fauna dels Països Catalans.
Veure Noguera Pallaresa і Truita de rierol
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Noguera Pallaresa і Vall d'Aran
Vall d'Àneu
La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, és una subcomarca natural situada al nord-oest del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Vall d'Àneu
Vall d'Àrreu
La vall d'Àrreu és una vall d'origen glacial dels Pirineus, situada dintre del massís de Beret, que desemboca a la dreta de la vall del Noguera Pallaresa.
Veure Noguera Pallaresa і Vall d'Àrreu
Vall d'Àssua
La vall d'Àssua és una vall de la comarca del Pallars Sobirà, al Pirineu català, en els termes municipals de Rialp i de Sort.
Veure Noguera Pallaresa і Vall d'Àssua
Vall d'Unarre
La Vall d'Unarre és una vall pirinenca d'origen glacial, amb orientació nord-sud i al final oberta cap al sud oest, ubicada al municipi de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Vall d'Unarre
Vall de Barcedana
La Vall de Barcedana és una antiga entitat política, jurídica i administrativa menor, però que arribà, des de l'edat mitjana i fins al final de la moderna, a tenir entitat pròpia (universitat, a l'edat moderna, aproximadament equivalent als actuals municipis).
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Barcedana
Vall de Bellera
La Vall de Bellera és una vall dels termes municipals de Sarroca de Bellera i Senterada, al Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Bellera
Vall de Cabanes
La vall de Cabanes és una vall d'origen glacial dels Pirineus que desguassa al vessant meridional de la vall de la Bonaigua.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Cabanes
Vall de Cardós (vall)
La vall de Cardós és una de les tres valls que formen la subcomarca natural de les Valls de Tírvia, situada al nord del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Cardós (vall)
Vall de Gerber
La vall de Gerber és una vall d'origen glacial situada al vessant sud de la serralada pirinenca.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Gerber
Vall de la Bonaigua
La vall de la Bonaigua és una de les valls amb més renom del Pirineu català, per ésser durant molt temps la via de comunicació principal entre la vall d'Aran i la resta del país.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de la Bonaigua
Vall de Peguera
La vall de Peguera és una coma d'origen glacial situada al sud del Pirineu amb una orientació sud-oest nord-est.
Veure Noguera Pallaresa і Vall de Peguera
Vall Ferrera
La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una subcomarca situada en el sector septentrional del Pallars Sobirà (Catalunya).
Veure Noguera Pallaresa і Vall Ferrera
Vall Fosca
La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.
Veure Noguera Pallaresa і Vall Fosca
Vallat d'Estaon
El Vallat d'Estaon és una vall del terme municipal de Vall Cardós, a la comarca del Pallars Sobirà.
Veure Noguera Pallaresa і Vallat d'Estaon
Voltor comú
Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids. És una de les majors rapinyaires que es pot trobar a la península Ibèrica que supera en envergadura (fins a 260 cm) fins i tot a l'àguila imperial ibèrica.
Veure Noguera Pallaresa і Voltor comú
Vegeu també
Pallars
- Comtat de Pallars
- Comtat de Pallars Jussà
- Comtat de Pallars Sobirà
- Noguera Pallaresa
- Pallars
Rius de Catalunya
- Besòs
- Cardener
- Ebre
- El Flamisell
- Fluvià
- Francolí
- Güell (riu)
- Garona
- La Tordera
- Llista de rius de Catalunya
- Llobregat
- Manol
- Muga
- Noguera Pallaresa
- Onyar
- Riera de Carme
- Riera de Merlès
- Rissec
- Riu Anoia
- Riu Congost
- Riu Corb
- Riu Gaià
- Riu Ripoll
- Riu de Foix
- Riu de Set
- Riu de la Cana
- Riu de la Sénia
- Segre
- Ter
- Valira
Rius de la conca de l'Ebre
- Éssera
- Aiguabarreig (Mequinensa)
- Arga
- Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
- Ebre
- Guadalop
- Huerva
- Jalón
- Noguera Pallaresa
- Riu Aragó
- Riu Bergantes
- Riu Corb
- Riu Ega
- Riu Jiloca
- Riu Piedra
- Segre
- Urederra
- Zadorra
També conegut com La Noguera Pallaresa, Riu Noguera Pallaresa.