Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Alt Empordà, Analgèsic, Antidiarreic, Antipirètic, Antisèptic, Antitussigen, Arbre, Berguedà, Boira, Bosc, Bosc de la Baga de Gresolet, Bràctea, Bronquitis, Caducifoli, Carbó, Catalunya, Cicatrització, Clima, Clima atlàntic, Creosota, Diarrea, Diürètic, Ebenisteria, Ecologia, Endemisme, Estatge montà, Europa, Expectorant, Fagàcies, Fageda d'en Jordà, Fageda de Castellet, Fageda de la Grevolosa, Fageda del Retaule, Fagina, Fagus, Faig, Família (biologia), Faringitis, Fenol, Flavonoide, Fogars de Montclús, Forma vital de Raunkjaer, Fuster, Garrotxa, Gènere (biologia), Grècia, Gréixer (Guardiola de Berguedà), Grip, Humitat, Inflorescència, ..., Intoxicació, La Vall d'en Bas, Mar Negra, Massís del Montseny, Montseny, Montsià, Núvol, Noruega, Novembre, Odontàlgia, Oli, Ornament, Osona, Països Catalans, Pallars, Pallars Jussà, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural del Montseny, Pecíol, Pedraforca, Península Ibèrica, Pirineus, Ports de Tortosa-Beseit, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Refredat, Ribagorça, Ripollès, Roure martinenc, Rusticitat, Saldes, Santa Pau, Selva, Serra de l'Albera, Serra de Moixeró, Serra del Cadí, Serra del Castellet, Serra dels Llancers, Sicília, Solsonès, Taní, Tremp, Vaca de l'Albera, Vall d'Aran, Vall de Conangles, Vallès Oriental, Vòmit, Vielha e Mijaran, 1980. Ampliar l'índex (49 més) »
Alt Empordà
LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Faig і Alt Empordà · Veure més »
Analgèsic
Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.
Nou!!: Faig і Analgèsic · Veure més »
Antidiarreic
Antidiarreic és aquella substància que mitiga o atura la diarrea i millora els seus efectes.
Nou!!: Faig і Antidiarreic · Veure més »
Antipirètic
Un antipirètic (dels mots grecs anti-, contra, i pyr, foc), antifebril, antitèrmic o febrífug és una substància que fa disminuir la febre sense afectar la temperatura d'un cos normal sense febre.
Nou!!: Faig і Antipirètic · Veure més »
Antisèptic
Antisèptic (del grec αντί, contra, i σηπτικός, putrefacte) és aquella substància que inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.
Nou!!: Faig і Antisèptic · Veure més »
Antitussigen
Un antitussigen o bèquic és aquell medicament o substància que calma la tos.
Nou!!: Faig і Antitussigen · Veure més »
Arbre
data.
Nou!!: Faig і Arbre · Veure més »
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Faig і Berguedà · Veure més »
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Nou!!: Faig і Boira · Veure més »
Bosc
La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.
Nou!!: Faig і Bosc · Veure més »
Bosc de la Baga de Gresolet
El Bosc de la Baga de Gresolet o Bosc de Gresolet està inclòs en una de les subconques del riu de Saldes dins d'una vall orientada d'est a oest i batejada amb el mateix nom.
Nou!!: Faig і Bosc de la Baga de Gresolet · Veure més »
Bràctea
Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.
Nou!!: Faig і Bràctea · Veure més »
Bronquitis
La bronquitis és una inflamació dels bronquis (vies respiratòries de grandària mitjana) en els pulmons.
Nou!!: Faig і Bronquitis · Veure més »
Caducifoli
Fulles de ''Fagus grandifolia'' a la tardor Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any.
Nou!!: Faig і Caducifoli · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Faig і Carbó · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Faig і Catalunya · Veure més »
Cicatrització
La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida.
Nou!!: Faig і Cicatrització · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Faig і Clima · Veure més »
Clima atlàntic
Cwc div col end El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.
Nou!!: Faig і Clima atlàntic · Veure més »
Creosota
La creosota és una substància química derivada del destil·lat de quitrans procedents de la combustió de carbons grassos (hulla) preferentment a temperatures compreses entre 900 i 1200 °C.
Nou!!: Faig і Creosota · Veure més »
Diarrea
La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.
Nou!!: Faig і Diarrea · Veure més »
Diürètic
Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.
Nou!!: Faig і Diürètic · Veure més »
Ebenisteria
Arqueta ''La sardana'' de Gaspar Homar i Mezquida. L'ebenisteria és una especialitat del treball de la fusta en la qual, per mitjà de diverses operacions es construeixen mobles de luxe.
Nou!!: Faig і Ebenisteria · Veure més »
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Nou!!: Faig і Ecologia · Veure més »
Endemisme
En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.
Nou!!: Faig і Endemisme · Veure més »
Estatge montà
Vegetació característica de l'estatge montà de la Vall d'Ordesa, Osca, Aragó. L'estatge montà és una zona altitudinal de vegetació de muntanya mitjana a les zones de clima temperat.
Nou!!: Faig і Estatge montà · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Faig і Europa · Veure més »
Expectorant
Un expectorant (del llatí: expectorāre que significa ex, fora de, i pectus-ŏris que significa: pit).
Nou!!: Faig і Expectorant · Veure més »
Fagàcies
Les fagàcies (Fagaceae) són una família de plantes amb flors que inclou faigs, castanyers i roures, i el 2016 comprenia vuit gèneres amb unes 927 espècies.
Nou!!: Faig і Fagàcies · Veure més »
Fageda d'en Jordà
Croscat es va assentar sobre extensions d'aigua de la zona. L'aigua escalfada va emetre "bombes" calentes de vapor d'aigua. Aquests van pujar a la superfície ràpidament i van trencar la lava solidificada. Això va deixar els monticles de fragments de lava coneguts com "tossols". La fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de ''tossols''. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Nou!!: Faig і Fageda d'en Jordà · Veure més »
Fageda de Castellet
La Fageda de Castellet, o Bosc de Castellet, és un bosc de faigs del terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme d'Espluga de Serra.
Nou!!: Faig і Fageda de Castellet · Veure més »
Fageda de la Grevolosa
Camí de pas de la Fageda de la Grevolosa La Fageda de la Grevolosa és un bosc de faigs situat dins la vall de la finca de la Grevolosa, dins el terme municipal de Sant Pere de Torelló.
Nou!!: Faig і Fageda de la Grevolosa · Veure més »
Fageda del Retaule
La Fageda del Retaule és un bosc de faigs situat dins el Parc Natural dels Ports.
Nou!!: Faig і Fageda del Retaule · Veure més »
Fagina
La fagina o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.
Nou!!: Faig і Fagina · Veure més »
Fagus
Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).
Nou!!: Faig і Fagus · Veure més »
Faig
La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae.
Nou!!: Faig і Faig · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Faig і Família (biologia) · Veure més »
Faringitis
La faringitis és la inflamació difusa de la mucosa de la faringe, causada per la infecció o els efectes nocius de factors irritants.
Nou!!: Faig і Faringitis · Veure més »
Fenol
El fenol és un compost orgànic aromàtic amb la molècula formada per un anell de benzè en què un hidroxil ocupa el lloc d'un hidrogen.
Nou!!: Faig і Fenol · Veure més »
Flavonoide
Els flavonoides són una varietat de compostos fenòlics sintetitzats per les plantes superiors durant el seu creixement i desenvolupament.
Nou!!: Faig і Flavonoide · Veure més »
Fogars de Montclús
Fogars de Montclús és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Faig і Fogars de Montclús · Veure més »
Forma vital de Raunkjaer
Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca).
Nou!!: Faig і Forma vital de Raunkjaer · Veure més »
Fuster
Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
Nou!!: Faig і Fuster · Veure més »
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Nou!!: Faig і Garrotxa · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Faig і Gènere (biologia) · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Faig і Grècia · Veure més »
Gréixer (Guardiola de Berguedà)
Gréixer és un poble que pertany al municipi de Guardiola de Berguedà.
Nou!!: Faig і Gréixer (Guardiola de Berguedà) · Veure més »
Grip
La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers provocada pel virus ARN, de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip).
Nou!!: Faig і Grip · Veure més »
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Nou!!: Faig і Humitat · Veure més »
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Nou!!: Faig і Inflorescència · Veure més »
Intoxicació
La intoxicació o enverinament és un tipus de malaltia deguda a l'exposició a una substància tòxica, sigui sintètica o bé creada per un ésser viu (bacteri, fong…), normalment per ingestió o inhalació.
Nou!!: Faig і Intoxicació · Veure més »
La Vall d'en Bas
La Vall d'en Bas és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Faig і La Vall d'en Bas · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Faig і Mar Negra · Veure més »
Massís del Montseny
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral.
Nou!!: Faig і Massís del Montseny · Veure més »
Montseny
Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Faig і Montseny · Veure més »
Montsià
El Montsià, amb capital a la ciutat d'Amposta, és la comarca més meridional del principat de Catalunya.
Nou!!: Faig і Montsià · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Faig і Núvol · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Faig і Noruega · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Faig і Novembre · Veure més »
Odontàlgia
L'odontàlgia popularment coneguda com a mal de queixal, és un dolor, sovint neuràlgic, provocat per qualsevol afecció en una peces dentals o al seu voltant.
Nou!!: Faig і Odontàlgia · Veure més »
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Nou!!: Faig і Oli · Veure més »
Ornament
''l'Ornament'' de Meyer Un ornament o adorn és un element o composició que serveix per embellir persones o coses.
Nou!!: Faig і Ornament · Veure més »
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Nou!!: Faig і Osona · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Faig і Països Catalans · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Faig і Pallars · Veure més »
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Nou!!: Faig і Pallars Jussà · Veure més »
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un parc natural que es troba a la comarca de la Garrotxa i protegeix gran part de la zona volcànica de la Garrotxa, el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica.
Nou!!: Faig і Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa · Veure més »
Parc Natural del Cadí-Moixeró
left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.
Nou!!: Faig і Parc Natural del Cadí-Moixeró · Veure més »
Parc Natural del Montseny
El Parc Natural del Montseny és un parc natural que protegeix part del Massís del Montseny.
Nou!!: Faig і Parc Natural del Montseny · Veure més »
Pecíol
1. Pecíol2.Tija El pecíol, dit popularment capoll, galet o polzim en botànica és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la tija.
Nou!!: Faig і Pecíol · Veure més »
Pedraforca
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
Nou!!: Faig і Pedraforca · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Faig і Península Ibèrica · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Faig і Pirineus · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: Faig і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Nou!!: Faig і Publicacions de l'Abadia de Montserrat · Veure més »
Refredat
El refredat, o constipat, és una afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
Nou!!: Faig і Refredat · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Faig і Ribagorça · Veure més »
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Nou!!: Faig і Ripollès · Veure més »
Roure martinenc
El roure martinenc (Quercus pubescens) és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres.
Nou!!: Faig і Roure martinenc · Veure més »
Rusticitat
La rusticitat de les plantes és un terme botànic utilitzat per descriure la seva habilitat de sobreviure a condicions adverses de creixement.
Nou!!: Faig і Rusticitat · Veure més »
Saldes
Saldes és un municipi del nord de la comarca del Berguedà, situat al peu del Pedraforca, a la banda est de la muntanya, enmig de les Serres del Cadí i d'Ensija.
Nou!!: Faig і Saldes · Veure més »
Santa Pau
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Nou!!: Faig і Santa Pau · Veure més »
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Nou!!: Faig і Selva · Veure més »
Serra de l'Albera
La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.
Nou!!: Faig і Serra de l'Albera · Veure més »
Serra de Moixeró
La Serra de Moixeró és una serra del nord de Catalunya, als Pirineus Orientals, que s'estén en direcció oest-est, des del Coll de Pendís fins al Coll de Jou.
Nou!!: Faig і Serra de Moixeró · Veure més »
Serra del Cadí
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Nou!!: Faig і Serra del Cadí · Veure més »
Serra del Castellet
La Serra del Castellet és una serra del terme municipal de Tremp, antigament termenal entre Gurp de la Conca i Espluga de Serra, tot i que en un punt el terme de Salàs de Pallars arriba des de llevant fins a la mateixa carena.
Nou!!: Faig і Serra del Castellet · Veure més »
Serra dels Llancers
La Serra dels Llancers és una serra situada al municipis de la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa i el de Sant Pere de Torelló a la comarca d'Osona, amb una elevació màxima de 1.281 metres.
Nou!!: Faig і Serra dels Llancers · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Faig і Sicília · Veure més »
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Nou!!: Faig і Solsonès · Veure més »
Taní
Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.
Nou!!: Faig і Taní · Veure més »
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Nou!!: Faig і Tremp · Veure més »
Vaca de l'Albera
Dues vaques de l'Albera La vaca de l'Albera o vaca alberesa (també dita vaca fagina i massanesa a la Catalunya del Nord) és una raça de vaques pròpia de l'Albera que ha sobreviscut en temps de semillibertat durant molt de temps.
Nou!!: Faig і Vaca de l'Albera · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Faig і Vall d'Aran · Veure més »
Vall de Conangles
La vall de Conangles, també coneguda com a vall de Sant Nicolau, és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest.
Nou!!: Faig і Vall de Conangles · Veure més »
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Faig і Vallès Oriental · Veure més »
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Nou!!: Faig і Vòmit · Veure més »
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Nou!!: Faig і Vielha e Mijaran · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Faig і 1980 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fageda, Fagedes, Fagion-Sylvaticae, Fagus sylvatica, Faig europeu, Faigs.
