Obrir a Google MapsTaula de continguts
165 les relacions: Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials, Alfons el Magnànim, Alguaire, Anna Maria Janer i Anglarill, Antoni Pladevall i Font, Areny de Noguera, Art romànic, Artau I de Pallars Sobirà, Barcelona, Baronia d'Eroles, Barranc de l'Espona, Barranc de les Bruixes, Barranc de Palau, Barranc de Ricós, Barranc de Seròs, Barranc del Juncar (Talarn), Benavent de la Conca, Biscarri, C-13, C-1311, C-1412b, Castell de Mur, Castell de Mur (castell), Castell i vila de Talarn, Castella, Castelló d'Encús, Catalunya romànica, Ceferí Rocafort i Sansó, Celtes, Central FECSA-Nerets, Central hidroelèctrica de Talarn, Claret (Tremp), Colònia romana, Comanda de Susterris, Comarca, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Conca de Tremp, Conques (Conca Dellà), Corregiment, Daimiel, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Edat mitjana, Edat moderna, Editorial Albert Martín, El Pont de Montanyana, El Pont de Suert, Església (arquitectura), Estació de Tremp, Esterri d'Àneu, ... Ampliar l'índex (115 més) »
- Municipis del Pallars Jussà
Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials
L'Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials de l'exèrcit espanyol, coneguda popularment com «el Campament», és una acadèmia militar permanent del Campament Militar General Martín Alonso, situat a cavall dels termes municipals de Tremp (antic terme de Gurp de la Conca) i Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Acadèmia General Bàsica de Sotsoficials
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Talarn і Alfons el Magnànim
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Veure Talarn і Alguaire
Anna Maria Janer i Anglarill
Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885), coneguda com la Mare Janer, va ser una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
Veure Talarn і Anna Maria Janer i Anglarill
Antoni Pladevall i Font
Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) sacerdot i historiador català.
Veure Talarn і Antoni Pladevall i Font
Areny de Noguera
Areny de Noguera és una vila i municipi de la Ribagorça (Osca), a l'Aragó, que es troba a la comarca de Baixa Ribagorça.
Veure Talarn і Areny de Noguera
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Talarn і Art romànic
Artau I de Pallars Sobirà
Artau I de Pallars Sobirà (? - 1081) fou comte de Pallars Sobirà (1049-1081).
Veure Talarn і Artau I de Pallars Sobirà
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Talarn і Barcelona
Baronia d'Eroles
Escut dels barons d'Eroles La Baronia d'Eroles és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, si bé no de les més antigues.
Veure Talarn і Baronia d'Eroles
Barranc de l'Espona
El barranc de l'Espona és un curs d'aigua del terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fígols de Tremp.
Veure Talarn і Barranc de l'Espona
Barranc de les Bruixes
El barranc de les Bruixes és un barranc que discorre pels termes municipals de Tremp i Salàs de Pallars que s'origina dins de l'antic terme de Gurp de la Conca, entra en el de Salàs i va a abocar-se en el barranc de Fontfreda davant de l'extrem meridional de la vila de Salàs.
Veure Talarn і Barranc de les Bruixes
Barranc de Palau
El barranc de Palau és un barranc dels termes municipals de Tremp i Talarn que s'origina dins de l'antic terme de Fígols de Tremp i va a abocar-se en la Noguera Pallaresa al sud-est de Palau de Noguera, a l'antic terme de Palau de Noguera.
Veure Talarn і Barranc de Palau
Barranc de Ricós
El barranc de Ricós és un barranc del terme municipal de Tremp que s'origina dins de l'antic terme de Fígols de Tremp i va a abocar-se en la Noguera Pallaresa al costat mateix de la depuradora de Tremp.
Veure Talarn і Barranc de Ricós
Barranc de Seròs
El barranc de Seròs és un barranc dels termes municipals de Tremp (antic municipi de Gurp de la Conca) i Talarn.
Veure Talarn і Barranc de Seròs
Barranc del Juncar (Talarn)
El barranc del Juncar és un barranc dels termes municipals de Tremp i Talarn que durant un bon tros del seu recorregut és termenal entre aquests dos termes, concretament entre el de Talarn i la part del de Tremp que fou el municipi independent de Gurp de la Conca.
Veure Talarn і Barranc del Juncar (Talarn)
Benavent de la Conca
El poble de Benavent de Tremp, que canvià el seu nom oficial pel de Benavent de la Conca en el mateix moment de la seva annexió al nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà, és el poble més oriental del seu municipi actual i de tota la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Benavent de la Conca
Biscarri
Biscarri és un poble de l'antic terme de Benavent de Tremp, actualment pertanyent al d'Isona i Conca Dellà, tots dos a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Biscarri
C-13
La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Veure Talarn і C-13
C-1311
La C-1311, al seu pas per Montllobar La C-1311 és una carretera comarcal que comença a l'N-230, en terme del Pont de Montanyana, a la comarca de la Ribagorça, i mena a la C-13, en terme de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і C-1311
C-1412b
La C-1412b és una carretera comarcal que comença a la C-14, dins el terme municipal de Ponts, a la comarca de la Noguera, i mena a Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і C-1412b
Castell de Mur
Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp.
Veure Talarn і Castell de Mur
Castell de Mur (castell)
El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Castell de Mur (castell)
Castell i vila de Talarn
El castell i vila de Talarn és un conjunt fortificat medieval que inclou l'actual vila de Talarn, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Castell i vila de Talarn
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Talarn і Castella
Castelló d'Encús
Castelló d'Encús, o Castilló d'Encús, és un llogaret, actualment quasi del tot despoblat i, fins fa poc, amb les cases ruïnoses.
Veure Talarn і Castelló d'Encús
Catalunya romànica
Catalunya romànica és una obra enciclopèdica sobre l'art romànic a Catalunya editada pel Grup Enciclopèdia Catalana.
Veure Talarn і Catalunya romànica
Ceferí Rocafort i Sansó
Fotografia del poble de Claverol feta per Ceferí Rocafort i Samsó. Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) fou un geògraf, arqueòleg, fotògraf i historiador pallarès.
Veure Talarn і Ceferí Rocafort i Sansó
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Talarn і Celtes
Central FECSA-Nerets
Central FECSA-Nerets o Central Hidroelèctrica de Talarn és una barriada del terme de Talarn.
Veure Talarn і Central FECSA-Nerets
Central hidroelèctrica de Talarn
La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Central hidroelèctrica de Talarn
Claret (Tremp)
Claret és un poble del terme de Tremp, al qual pertany des de febrer del 1847.
Veure Talarn і Claret (Tremp)
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Talarn і Colònia romana
Comanda de Susterris
Escut de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem La Comanda de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en què s'organitzà l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers.
Veure Talarn і Comanda de Susterris
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Talarn і Comarca
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Veure Talarn і Comtat de Pallars Jussà
Comtat de Pallars Sobirà
El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).
Veure Talarn і Comtat de Pallars Sobirà
Conca de Tremp
Talarn (en primer terme) i Tremp (al fons) La conca de Tremp és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà, a més de la vall Fosca.
Veure Talarn і Conca de Tremp
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure Talarn і Conques (Conca Dellà)
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Veure Talarn і Corregiment
Daimiel
Daimiel és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Talarn і Daimiel
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Veure Talarn і Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Talarn і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Talarn і Edat moderna
Editorial Albert Martín
La Editorial Albert Martín fou una editorial barcelonina fundada per Albert Martín, el qual la va dirigir fins al 1917, any de la seva mort.
Veure Talarn і Editorial Albert Martín
El Pont de Montanyana
El Pont de Montanyana és un municipi catalanoparlant de la Baixa Ribagorça, a la ribera de la Noguera Ribagorçana.
Veure Talarn і El Pont de Montanyana
El Pont de Suert
El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Veure Talarn і El Pont de Suert
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Talarn і Església (arquitectura)
Estació de Tremp
Tremp és una estació de ferrocarril de FGC situada a l'oest del nucli urbà de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Estació de Tremp
Esterri d'Àneu
Esterri d'Àneu és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, situada al costat dret del riu Noguera Pallaresa, en el centre de la Vall d'Àneu.
Veure Talarn і Esterri d'Àneu
Figuerola d'Orcau
Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Figuerola d'Orcau
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Veure Talarn і Fil·loxera de la vinya
Font de Caps
Font de Caps és una obra de Talarn (Pallars Jussà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Talarn і Font de Caps
Font dels Terrissos
La Font dels Terrissos és una font de la vila de Talarn, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Font dels Terrissos
Forques
Forques (estàndard, en francès Fourques) és un poble i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Talarn і Forques
Francesc Carreras i Candi
va ser un historiador, geògraf i polític català, a més de conrear moltes altres disciplines com la filatèlia o l'excursionisme científic.
Veure Talarn і Francesc Carreras i Candi
Gavet de la Conca
Gavet de la Conca és un municipi de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Gavet de la Conca
Geografia General de Catalunya
Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi que consta de sis volums, publicats entre els anys 1908 i 1918.
Veure Talarn і Geografia General de Catalunya
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Talarn і Girona
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Talarn і Gran Enciclopèdia Catalana
Guàrdia de Tremp (antic municipi)
L'antic terme de Guàrdia de Tremp és un dels dos municipis que formaren el 1972 el nou terme de Castell de Mur.
Veure Talarn і Guàrdia de Tremp (antic municipi)
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Talarn і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Talarn і Guerra del Francès
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Talarn і Guerra dels Segadors
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Talarn і Guerres Carlines
Gurp
Gurp és un poble del Pallars que fou cap del terme de l'antic municipi de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Gurp
Gurp de la Conca
Gurp de la Conca o Sant Andreu de Gurp és un antic municipi del Pallars Jussà agregat l'any 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Gurp de la Conca
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Veure Talarn і Isona
Isona i Conca Dellà
Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona.
Veure Talarn і Isona i Conca Dellà
Joan Bellmunt i Figueras
Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues 1950) és un etnògraf català.
Veure Talarn і Joan Bellmunt i Figueras
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català.
Veure Talarn і Joan Coromines i Vigneaux
Josep Maria Gavín i Barceló
Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.
Veure Talarn і Josep Maria Gavín i Barceló
La Pobla de Segur
Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і La Pobla de Segur
Llau del Tapó
La Llau del Tapó, oficialment anomenada barranc de les Gesseres, és una llau o barranc que neix dins de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment inclòs en el terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà, i entra després en el terme de Talarn.
Veure Talarn і Llau del Tapó
Llau dels Sabarissos
La llau dels Sabarissos és una llau del terme municipal de Talarn.
Veure Talarn і Llau dels Sabarissos
Llimiana
La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.
Veure Talarn і Llimiana
Llista de masies i bordes del Pallars Jussà - sud
Llista de masies i altres construccions relacionades del sud del Pallars Jussà (municipis d'Abella de la Conca, Castell de Mur, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Llimiana i Sant Esteve de la Sarga) ordenades per municipi.
Veure Talarn і Llista de masies i bordes del Pallars Jussà - sud
Llista de topònims de Canejan
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Canejan, a la Val d'Aran.
Veure Talarn і Llista de topònims de Canejan
Llista de topònims de Talarn
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Talarn, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Llista de topònims de Talarn
Llorenç Sànchez i Vilanova
Llorenç Sànchez i Vilanova (Barcelona, Barcelonès, 4 de juliol de 1930 - Pobla de Segur, 7 de juny del 2019) va ser un escriptor i activista català.
Veure Talarn і Llorenç Sànchez i Vilanova
Los Bacs (Rivert)
Los Bacs, és una obaga del terme municipal de Conca de Dalt, al Pallars Jussà, a l'antic terme de Toralla i Serradell, en el territori del poble de Rivert.
Veure Talarn і Los Bacs (Rivert)
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Talarn і Municipi
Mur (antic municipi)
Mur és el nom d'un antic municipi del Pallars Jussà que fou afegit el 1972 al nou terme de Castell de Mur, juntament amb Guàrdia de Tremp.
Veure Talarn і Mur (antic municipi)
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Talarn і Noguera Pallaresa
Onomasticon Cataloniae
LOnomasticon Cataloniae és una obra etimològica publicada per Curial Edicions Catalanes que recull l'origen i explica els topònims antics i moderns dels diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent.
Veure Talarn і Onomasticon Cataloniae
Orcau (antic municipi)
L'antic municipi d'Orcau és un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Romà d'Abella).
Veure Talarn і Orcau (antic municipi)
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Talarn і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Pagès Editors
Pagès Editors és una editorial catalana fundada per Lluís Pagès l'any 1990 a Lleida. Va néixer amb l'objectiu de publicar llibres en llengua catalana i disposa d'un catàleg que compta amb col·leccions i línies editorials diverses que han evolucionat amb el pas del temps.
Veure Talarn і Pagès Editors
Palau de Noguera
La vila de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent des de la promulgació de la Constitució de Cadis (1812) fins al 1972.
Veure Talarn і Palau de Noguera
Palau de Noguera (antic municipi)
Palau de Noguera és un antic municipi del Pallars Jussà creat el 1812 a partir del desplegament de la Constitució de Cadis i agregat l'any 1972 al terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Palau de Noguera (antic municipi)
Pallars Jussà
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca de la Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.
Veure Talarn і Pallars Jussà
Pantà de Sant Antoni
L'embassament de Sant Antoni –també anomenat pantà de Sant Antoni o de Talarn–, és un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa.
Veure Talarn і Pantà de Sant Antoni
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Talarn і Partit judicial
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure Talarn і Pascual Madoz Ibáñez
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Talarn і Pere el Cerimoniós
Ponts
Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.
Veure Talarn і Ponts
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Talarn і Primera Guerra Carlina
Puigcercós (Tremp)
Restes antic poble Puigcercós és un nucli de població actualment del municipi de Tremp, al Pallars Jussà, pertanyent a l'antic terme de Palau de Noguera.
Veure Talarn і Puigcercós (Tremp)
Puigmaçana
Puigmaçana és un antic poble, actualment en curs de repoblament, de l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur.
Veure Talarn і Puigmaçana
Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).
Veure Talarn і Ramon VI de Pallars Jussà
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Veure Talarn і Regència d'Urgell
Riu de Conques
Riu de Conques El riu de Conques, també anomenat en el seu tram final riu de Gavet, és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Talarn і Riu de Conques
Rivert
Rivert és un poble actualment del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Rivert
Roques Pelades
Roques Pelades és una serra o serrat que separa els termes municipals de Salàs de Pallars (nord) i Talarn (sud), tots dos del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Roques Pelades
Sagrada Família d'Urgell
La Sagrada Família d'Urgell, o la Punxa, és una església i convent de la Seu d'Urgell.
Veure Talarn і Sagrada Família d'Urgell
Salàs de Pallars
Salàs de Pallars és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà, a la part nord del centre de la comarca.
Veure Talarn і Salàs de Pallars
Sant Adrià de Tendrui
El poble de Sant Adrià de Tendrui, Sant Adrià de la Conca, o simplement Sant Adrià és un dels pobles de l'antic terme municipal de Gurp de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, agregat el 1970 al terme de Tremp.
Veure Talarn і Sant Adrià de Tendrui
Sant Antoni de Susterris
Sant Antoni de Susterris era l'església romànica de la Comanda de Susterris, de l'orde de Sant Joan de l'Hospital, situada en terme de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Sant Antoni de Susterris
Sant Martí de Talarn
Sant Martí de Talarn és l'església parroquial de la vila de Talarn, situada dins i a la part est de la vila closa.
Veure Talarn і Sant Martí de Talarn
Sant Serni (antic municipi)
Sant Serni fou un municipi del Pallars Jussà, fou agrupat el 1970 amb els també aleshores municipis d'Aransís i Sant Salvador de Toló per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Veure Talarn і Sant Serni (antic municipi)
Santa Engràcia (poble de Tremp)
El poble de Santa Engràcia és un dels pobles de l'antic terme de Gurp de la Conca, actualment del terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Santa Engràcia (poble de Tremp)
Santa Maria de Castelló d'Encús
Santa Maria de Castelló d'Encús (o Sant Martí de Castelló d'Encús), fou l'església parroquial del poble de Castelló d'Encús del terme de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Santa Maria de Castelló d'Encús
Santa Maria de Valldeflors
Santa Maria de Valldeflors és una església d'origen romànic al municipi de Tremp, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Santa Maria de Valldeflors
Serra de Costa Ampla
La Serra de Costa Ampla és una serra situada als municipis de Talarn i Tremp al Pallars Jussà (dins de l'antic terme de Gurp de la Conca), dels quals fa de termenal.
Veure Talarn і Serra de Costa Ampla
Serra de Santa Engràcia
La Serra de Santa Engràcia és una serra del terme municipal de Tremp, antigament del de Gurp de la Conca.
Veure Talarn і Serra de Santa Engràcia
Serrat dels Anganets
El Serrat dels Anganets és una serra on es troben els termes municipals de Salàs de Pallars (nord), Talarn (sud i Tremp (nord-oest), aquest darrer en l'antic terme de Gurp de la Conca, tots tres del Pallars Jussà. Està situat a quasi 2 quilòmetres a ponent del nucli de població de Salàs de Pallars, i uns 650 metres al sud-oest de l'ermita de Sant Pere Màrtir, davant per davant d'aquesta capella, a l'altra banda del barranc de les Bruixes.
Veure Talarn і Serrat dels Anganets
Sort
Sort és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.
Veure Talarn і Sort
Susterris
Susterris és un indret del terme municipal de Talarn, al Pallars Jussà, on, a principis del, fou construïda la presa del Pantà de Sant Antoni.
Veure Talarn і Susterris
Tendrui
El poble de Tendrui és un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Tendrui
Tossal de Farga
El Tossal de Farga és una muntanya de 800,6 metres al límit dels termes de Talarn i de Tremp (antic municipi de Gurp de la Conca), a la comarca del Pallars Jussà.
Veure Talarn і Tossal de Farga
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Talarn і Tremp
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Talarn і Vall d'Aran
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Veure Talarn і Viella
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Veure Talarn і Vila
Vila closa
La vila closa de Figuerola d'Orcau Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs.
Veure Talarn і Vila closa
Vilamitjana
Vilamitjana, o Vilamitjana de la Conca, és una vila constituïda en entitat municipal descentralitzada (EMD) pertanyent actualment al terme municipal de Tremp, al Pallars Jussà.
Veure Talarn і Vilamitjana
Vilamitjana (antic municipi)
Vilamitjana, de vegades anomenat Vilamitjana de la Conca, és un antic municipi del Pallars Jussà agregat l'any 1972 al terme municipal de Tremp.
Veure Talarn і Vilamitjana (antic municipi)
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Talarn і 1055
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Talarn і 1064
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Talarn і 1192
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Talarn і 1423
1424
;Països catalans.
Veure Talarn і 1424
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Talarn і 1455
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1475
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Talarn і 1476
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Talarn і 1510
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Talarn і 1552
1562
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1562
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Talarn і 1585
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Talarn і 1599
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Talarn і 1631
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Talarn і 1639
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1645
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Talarn і 1701
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1703
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Talarn і 1718
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1748
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Talarn і 1778
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1784
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Talarn і 1787
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1791
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Talarn і 1808
1810
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1810
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Talarn і 1825
1834
;Països catalans.
Veure Talarn і 1834
1887
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1887
1888
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1888
1900
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1900
1913
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1913
1930
;Països Catalans.
Veure Talarn і 1930
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Talarn і 1950
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Talarn і 1959
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Talarn і 1970
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Talarn і 1979
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Talarn і 1981
Vegeu també
Municipis del Pallars Jussà
- Abella de la Conca
- Castell de Mur
- Conca de Dalt
- Gavet de la Conca
- Isona i Conca Dellà
- La Pobla de Segur
- La Torre de Cabdella
- Llimiana
- Salàs de Pallars
- Sant Esteve de la Sarga
- Sarroca de Bellera
- Senterada
- Talarn
- Tremp