Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dinastia aiúbida

Índex Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Taula de continguts

  1. 112 les relacions: Abu-l-Fidà, Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din, Ahlat, Al-Amdjad Bahramxah, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din, Al-Àdil I, Al-Àdil II, Al-Àfdal ibn Abi-l-Fidà, Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din, Al-Àixraf ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din, Al-Mansur ibn al-Mujàhid, Al-Massud Yússuf, Al-Muàddham ibn al-Àdil, Al-Muàddham Turan-Xah, Al-Mudhàffar Sulayman, Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar, Alep, Alta Mesopotàmia, An-Nàssir Ayyub, An-Nàssir Dawud, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Anatòlia, Anglaterra, Antioquia de l'Orontes, Aq Qoyunlu, As-Sàlih Ayyub, As-Sàlih Ismaïl (aiúbida), Ascaló, Atabeg, Àrab, Àybak Izz-ad-Din, Bagdad, Batalla d'Ayn Jalut, Batalla de Hattin, Betlem, Califat Fatimita, Cirenaica, Croades, Croat (guerrer), Damasc, Damiata, Dinastia, Dinastia bahrita, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Egipte, ... Ampliar l'índex (62 més) »

Abu-l-Fidà

Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.

Veure Dinastia aiúbida і Abu-l-Fidà

Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik adh-Dhàhir Ghiyath-ad-Din Ghazi ibn Salah-ad-Din ——, més conegut com adh-Dhàhir Ghazi (abril de 1173 - 4 d'octubre de 1216) fou sobirà aiúbida d'Alep, tercer fill de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din

Ahlat

Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.

Veure Dinastia aiúbida і Ahlat

Al-Amdjad Bahramxah

Al-Màlik al-Àmjad Bahram-xah ibn Farrukh-xah ibn Xahanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com al-Màlik al-Àmjad Bahram-xah o Bahram-xah, fou un emir aiúbida fill de Farrukh-xah ibn Xahanxah ibn Ayyub i nebot de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Amdjad Bahramxah

Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Fath Uthman Imad-ad-Din ibn Salah-ad-Din —— (ca. 1171 - 29 de novembre de 1198) fou sultà aiúbida d'Egipte (1193-1198).

Veure Dinastia aiúbida і Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Àdil I

Al-Àdil II

Al-Màlik al-Àdil Abu-Bakr Sayf-ad-Din ibn ibn Nàssir-ad-Din Muhàmmad al-Kàmil ——, més conegut com a al-Àdil ibn al-Kàmil o al-Àdil (II) (c. 1221 - el Caire, 9 de febrer de 1248) fou fill d'al-Kàmil (sultà d'Egipte 1218-1238) i net d'Al-Adil I.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Àdil II

Al-Àfdal ibn Abi-l-Fidà

Al-Màlik al-Àfdal Muhàmmad ibn Abi-l-Fidà Imad-ad-Din Ismaïl ——, més conegut simplement com a al-Àfdal ibn Abi-l-Fidà o al-Àfdal, fou el darrer emir aiúbida de Hamat, a Síria, del 1332 al 1341.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Àfdal ibn Abi-l-Fidà

Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din

Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din ——, conegut com a al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o al-Àfdal (el Caire, 1169/1170 - Samòsata, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din

Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Àixraf Abu-l-Fat·h Mudhàffar-ad-Din Xaraf-ad-Din Mussa ibn al-Àdil ——, també conegut com a Al-Àixraf I o Al-Àixraf Mudhàffar-ad-Din o Al-Àixraf ibn al-Àdil (mort 27 d'agost de 1237), fou emir aiúbida de Damasc.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Àixraf ibn al-Àdil

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Veure Dinastia aiúbida і Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din

Al-Kàmil Muhàmmad ibn Xihab-ad-Din Ghazi —— fou un emir aiúbida de Mayyafarikin.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Kàmil ibn Xihab-ad-Din

Al-Mansur ibn al-Mujàhid

Al-Màlik al-Mansur Nàssir-ad-Din Ibrahim ibn al-Màlik al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh ——, més conegut simplement com a Ibrahim ibn Xírkuh o al-Mansur ibn al-Mujàhid (mort el 28 de juny de 1246) fou emir aiúbida de Homs del gener/febrer del 1240, quan va succeir al seu pare al-Mujàhid Àssad-ad-Din Xírkuh, al 1246, sota dependència inicialment d'as-Sàlih Ismaïl, de Damasc (1239-1245).

Veure Dinastia aiúbida і Al-Mansur ibn al-Mujàhid

Al-Massud Yússuf

Al-Màlik al-Massud Salah-ad-Din Yússuf ibn al-Kàmil ibn Àdil ibn Ayyub fou un príncep aiúbida que fou el darrer emir del Iemen d'aquesta dinastia del 1215 al 1229.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Massud Yússuf

Al-Muàddham ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Muàddham Xàraf-ad-Din Issa ibn al-Àdil, més conegut com al-Muàddham ibn al-Àdil, fou emir aiúbida de Damasc oficialment del 1218 al 1227, però de facto des del 1198 fins al 1227.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Muàddham ibn al-Àdil

Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Màlik al-Muàddham Xams-ad-Din Turan-Xah ibn Najm-ad-Din Ayyub, més conegut simplement com al-Muàddham Turan-Xah, Turan-Xah ibn Ayyub o Turan-Xah —— (mort vers 1180) fou emir aiúbida del Iemen i governador de Damasc.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Muàddham Turan-Xah

Al-Mudhàffar Sulayman

Al-Màlik al-Mudhàffar Sulayman ibn Taqí-d-Din ibn Xahanxah ibn Ayyub as-Sufí (mort el 1191) fou un príncep aiúbida, fill d'al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar, emir del Iemen del 1214 al 1215 i d'Hama del 1229 al 1244.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Mudhàffar Sulayman

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar

Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar ibn Xahanxah ibn Ayyub —— (? - 1191) fou un príncep aiúbida de Hamat (1178-1191) i general de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Veure Dinastia aiúbida і Alep

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Veure Dinastia aiúbida і Alta Mesopotàmia

An-Nàssir Ayyub

Al-Màlik an-Nàssir Ayyub ibn Tughtaguín ibn Ayyub ——, conegut simplement com a an-Nàssir Ayyub fou un príncep aiúbida del Iemen, que va ser emir del 1202 al 1214.

Veure Dinastia aiúbida і An-Nàssir Ayyub

An-Nàssir Dawud

Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Dàwud ibn Issa (Damasc, 1206 - al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiúbida de Damasc, fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil, a qui va succeir a la seva mort (1227) com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz-ad-Din Àybak com a regent.

Veure Dinastia aiúbida і An-Nàssir Dawud

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.

Veure Dinastia aiúbida і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Dinastia aiúbida і Anatòlia

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Dinastia aiúbida і Anglaterra

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Dinastia aiúbida і Antioquia de l'Orontes

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Veure Dinastia aiúbida і Aq Qoyunlu

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Veure Dinastia aiúbida і As-Sàlih Ayyub

As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)

Al-Màlik as-Sàlih Imad-ad-Din Ismaïl ibn al-Màlik al-Àdil ——, conegut com a as-Sàlih Ismaïl o as-Sàlih Imad-ad-Din, (c. 1203-1251) va ser el soldà aiúbida de Damasc l'any 1237 i més tard del 1239 al 1245.

Veure Dinastia aiúbida і As-Sàlih Ismaïl (aiúbida)

Ascaló

Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Veure Dinastia aiúbida і Ascaló

Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Veure Dinastia aiúbida і Atabeg

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Veure Dinastia aiúbida і Àrab

Àybak Izz-ad-Din

Izz-ad-Din Abu-l-Mansur Àybak al-Muaddhamí Xàraf-ad-Din Issa, més conegut senzillament com a Àybak o, per distingir-lo d'altres personatges homònims, com Àybak Izz-ad-Din, fou un mameluc d'Al-Muàddham ibn al-Àdil (governador de Damasc entre 1200 i 1218, per esdevenir després sultà de Damasc a la mort del seu pare Al-Màlik al-Àdil I el 1218).

Veure Dinastia aiúbida і Àybak Izz-ad-Din

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Dinastia aiúbida і Bagdad

Batalla d'Ayn Jalut

La batalla d'Ayn Jalut va tenir lloc el 3 de setembre de 1260 i enfrontà el Soldanat Mameluc amb els mongols establerts a Palestina.

Veure Dinastia aiúbida і Batalla d'Ayn Jalut

Batalla de Hattin

La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.

Veure Dinastia aiúbida і Batalla de Hattin

Betlem

interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.

Veure Dinastia aiúbida і Betlem

Califat Fatimita

El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.

Veure Dinastia aiúbida і Califat Fatimita

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Veure Dinastia aiúbida і Cirenaica

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Dinastia aiúbida і Croades

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Veure Dinastia aiúbida і Croat (guerrer)

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Dinastia aiúbida і Damasc

Damiata

Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.

Veure Dinastia aiúbida і Damiata

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Veure Dinastia aiúbida і Dinastia

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Veure Dinastia aiúbida і Dinastia bahrita

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Veure Dinastia aiúbida і Diyar Múdar

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Veure Dinastia aiúbida і Diyar Rabia

Diyarbakır

Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.

Veure Dinastia aiúbida і Diyarbakır

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Dinastia aiúbida і Egipte

El Caire

La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.

Veure Dinastia aiúbida і El Caire

El Faium

El Faium (literalment ‘la Mar’ o ‘llac’) és la capital de la governació d'el Faium, que antigament fou la regió coneguda com a Oasi de Faium.

Veure Dinastia aiúbida і El Faium

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Veure Dinastia aiúbida і El Periódico

Erzincan

Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.

Veure Dinastia aiúbida і Erzincan

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Veure Dinastia aiúbida і Estats croats

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Veure Dinastia aiúbida і Hama

Heskîf

Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.

Veure Dinastia aiúbida і Heskîf

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Veure Dinastia aiúbida і Hijaz

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Veure Dinastia aiúbida і Iemen

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Veure Dinastia aiúbida і Imad-ad-Din Zengi I

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Veure Dinastia aiúbida і Iraq

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Veure Dinastia aiúbida і Jalal-ad-Din Mangubertí

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Dinastia aiúbida і Jerusalem

Kerak (principat)

Kerak, Karak o al-Karak fou un principat aiúbida, establert sobre l'antiga senyoria de Transjordània o Senyoria del Crac de Moab conquerida per Saladí el 1188-1189.

Veure Dinastia aiúbida і Kerak (principat)

Kharpurt

Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.

Veure Dinastia aiúbida і Kharpurt

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Veure Dinastia aiúbida і Khwarizm

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Veure Dinastia aiúbida і Konya

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Dinastia aiúbida і Kurd

Kurds

Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.

Veure Dinastia aiúbida і Kurds

Llevant (Orient Pròxim)

El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.

Veure Dinastia aiúbida і Llevant (Orient Pròxim)

Llista de governants aiúbides

La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles  i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.

Veure Dinastia aiúbida і Llista de governants aiúbides

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Veure Dinastia aiúbida і Mossul

Muïzz-ad-Din Ismaïl

Al-Màlik Muïzz-ad-Din Ismaïl ibn Tughtaguín fou un príncep aiubita fill de Tughtaguín i nebot de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Muïzz-ad-Din Ismaïl

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Dinastia aiúbida і Musulmà

Naib

El nàïb o naib (en àrab نائب nāʾib, pl. نواب nuwwāb, literalment 'substitut' o 'delegat') fou un càrrec que va existir en diverses administracions islàmiques.

Veure Dinastia aiúbida і Naib

Najm-ad-Din Ayyub

Al-Màlik al-Àfdal Najm-ad-Din Ayyub ibn Xadhi ibn Marwan, més conegut simplement com a Najm-ad-Din Ayyub (mort el 9 d'agost de 1173), fou un cap kurd, militar i polític, i pare de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Najm-ad-Din Ayyub

Natzaret

Vista del centre Natzaret segons la tradició cristiana fou una ciutat de Galilea avui a Israel, al sud-oest del llac Tiberíades.

Veure Dinastia aiúbida і Natzaret

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Veure Dinastia aiúbida і Núbia

Nil

Mapa de la conca del Nil El riu Nil (del grec antic, literalment ‘vall de riu’) és el riu més gran d'Àfrica.

Veure Dinastia aiúbida і Nil

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Veure Dinastia aiúbida і Nur-ad-Din Mahmud

Ortúkides

Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.

Veure Dinastia aiúbida і Ortúkides

Rassúlida

La dinastia rassúlida o dels rassúlides fou una nissaga del Iemen, de suposat origen ghassànida, que va governar el país del 1229 al 1454.

Veure Dinastia aiúbida і Rassúlida

Regió de Síria

La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.

Veure Dinastia aiúbida і Regió de Síria

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Veure Dinastia aiúbida і Ricard Cor de Lleó

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure Dinastia aiúbida і Saladí

Setge de Jerusalem (1187)

El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.

Veure Dinastia aiúbida і Setge de Jerusalem (1187)

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Veure Dinastia aiúbida і Soldanat de Rum

Sultanat

Un soldanat (o sultanat) és el domini d'un soldà, el territori governat per un soldà.

Veure Dinastia aiúbida і Sultanat

Sunnisme

El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.

Veure Dinastia aiúbida і Sunnisme

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Veure Dinastia aiúbida і Tabriz

Tripolitana

Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.

Veure Dinastia aiúbida і Tripolitana

Tughtaguín

Al-Màlik al-Aziz Dhahir-ad-Din Sayf-al-Islam Tughtaguín b. Ayyub b. Xadhi ——, més conegut simplement com a Dhahir-ad-Din Tughtaguín o Tughtaguín fou un príncep aiúbida, germà de Saladí.

Veure Dinastia aiúbida і Tughtaguín

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub ——, fou soldà del soldanat aiúbida de Damasc i del Soldanat aiúbida d'Egipte (1249-1250) Després d'haver passat la seva vida a Mesopotàmia, on havia estudiat jurisprudència, lògica i teologia, però el seu avi al-Kàmil ibn al-Àdil s'havia adonat ràpidament que els seus estudis no corregirien la seva malaptesa i manca d'informació.

Veure Dinastia aiúbida і Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Veure Dinastia aiúbida і Visir

Xirkuh

Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.

Veure Dinastia aiúbida і Xirkuh

1169

El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1169

1196

Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1196

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Veure Dinastia aiúbida і 1225

1229

;Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1229

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1230

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Veure Dinastia aiúbida і 1231

1232

Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1232

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1233

1237

El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1237

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Dinastia aiúbida і 1238

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1241

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1248

1249

;Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1249

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Dinastia aiúbida і 1259

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Dinastia aiúbida і 1262

1264

;Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1264

1299

; Països Catalans.

Veure Dinastia aiúbida і 1299

També conegut com Aiubita, Aiubites, Aiúbida, Aiúbides, Ayyubís, Soldanat aiúbida, Soldanat aiúbida d'Egipte.

, El Caire, El Faium, El Periódico, Erzincan, Estats croats, Hama, Heskîf, Hijaz, Iemen, Imad-ad-Din Zengi I, Iraq, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jerusalem, Kerak (principat), Kharpurt, Khwarizm, Konya, Kurd, Kurds, Llevant (Orient Pròxim), Llista de governants aiúbides, Mossul, Muïzz-ad-Din Ismaïl, Musulmà, Naib, Najm-ad-Din Ayyub, Natzaret, Núbia, Nil, Nur-ad-Din Mahmud, Ortúkides, Rassúlida, Regió de Síria, Ricard Cor de Lleó, Saladí, Setge de Jerusalem (1187), Soldanat de Rum, Sultanat, Sunnisme, Tabriz, Tripolitana, Tughtaguín, Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub, Visir, Xirkuh, 1169, 1196, 1225, 1229, 1230, 1231, 1232, 1233, 1237, 1238, 1241, 1248, 1249, 1259, 1262, 1264, 1299.