Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Abadia de Montecassino, Agilfrid, Aistulf, Alboí de Spoleto, Ancona, Basílica de Sant Pere, Benet de Núrsia, Benevent, Bisbat de Lieja, Brescia, Carlemany, Carloman I, Comacchio, Constantinoble, Ducat de la Pentàpolis, Ducat de Roma, Ducat de Spoleto, Ducat del Friül, Ducat i Principat de Benevent, Emília (regió), Església Catòlica Romana, Esteve II (papa), Exarcat de Ravenna, Faenza, Fermo, Ferrara, Francès, Francs, Ginebra, Gubbio, Imperi Romà d'Orient, Italià, Itàlia, Jesi, Lieja, Llatí, Llista de ducs de Baviera, Llombardia, Lobbes, Longobards, Marca d'Ístria, Moncenisio, Orde de Sant Benet, Osimo, Papa Esteve III, Papa Pau I, Pau el Diaca, Pavia, Pipí I el Breu, Plana Padana, ..., Ratquis de Friül, Ravenna, Regne de Lotaríngia, Regne Longobard, Rei d'Itàlia, Roma, Saxons, Senigallia, Susa (Torí), Tassiló III, Toscana, Vall d'Aosta, Verona, 2002, 2003, 2005, 31 de juliol, 529, 753, 757, 758, 759, 763, 767, 768, 771, 772, 773, 774. Ampliar l'índex (29 més) »
Abadia de Montecassino
puig homònim L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Abadia de Montecassino · Veure més »
Agilfrid
Agilfrid (nascut a l'inici del, mort el 787) era un monjo benedictí de l'abadia de Saint-Amand-les-Eaux, abat de l'Abadia de Bavó de Gant i bisbe de Lieja de 769 fins a la seva mort.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Agilfrid · Veure més »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Aistulf · Veure més »
Alboí de Spoleto
Alboí de Spoleto fou duc de Spoleto a la mort de Ratquis de Friül el 757, per elecció de la noblesa local.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Alboí de Spoleto · Veure més »
Ancona
Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ancona · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Benet de Núrsia · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Benevent · Veure més »
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Bisbat de Lieja · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Brescia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Desideri d'Ístria і Carlemany · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Carloman I · Veure més »
Comacchio
Comacchio és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Ferrara.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Comacchio · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Constantinoble · Veure més »
Ducat de la Pentàpolis
El Ducat de la Pentàpolis foren cinc ciutats d'Itàlia sota domini romà d'Orient formant un districte de l'Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ducat de la Pentàpolis · Veure més »
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ducat de Roma · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ducat de Spoleto · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ducat del Friül · Veure més »
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »
Emília (regió)
L'Emilia (Emeja en emilià) és una regió històrica italiana estructurada a l'entorn de la via romana que li va donar nom (la via Emília) i que juntament amb la regió històrica de la Romanya constitueix avui dia la regió administrativa d'Emília-Romanya.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Emília (regió) · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Església Catòlica Romana · Veure més »
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Esteve II (papa) · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Faenza · Veure més »
Fermo
Fermo és un municipi italià de la regió Marques.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Fermo · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ferrara · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Francès · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Francs · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ginebra · Veure més »
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Gubbio · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Itàlia · Veure més »
Jesi
Jesi és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Jesi · Veure més »
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Lieja · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Llatí · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Llombardia · Veure més »
Lobbes
Lobbes (en való Lôbes) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Lobbes · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Longobards · Veure més »
Marca d'Ístria
El marcgraviat, marca o marquesat d'Ístria va ser originalment una marca fronterera carolíngia que abastava la península d'Ístria i el territori circumdant conquistat pel fill de Carlemany, Pipí d'Itàlia el 789.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Marca d'Ístria · Veure més »
Moncenisio
Moncenisio (arpità Moueini) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Moncenisio · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Orde de Sant Benet · Veure més »
Osimo
Osimo és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Osimo · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Papa Esteve III · Veure més »
Papa Pau I
Pau I (Roma, 700 – 28 de juny de 767) fou Papa de l'Església catòlica a mitjans del.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Papa Pau I · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Pau el Diaca · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Pavia · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Pipí I el Breu · Veure més »
Plana Padana
La Plana Padana (en italià: Pianura Padana i també Val Padana), és una regió geogràfica del nord de l'Europa mediterrània que s'estén per la Itàlia septentrional i està compresa principalment en la conca del riu Po.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Plana Padana · Veure més »
Ratquis de Friül
Ratquis de Friül (+ després del 757) fou duc de Friül (739-744) com a successor del seu pare Pemmó.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ratquis de Friül · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Ravenna · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Regne Longobard · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Rei d'Itàlia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Roma · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Saxons · Veure més »
Senigallia
Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb 44.357 habitants l'any 2008.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Senigallia · Veure més »
Susa (Torí)
Susa (arpità Susa) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Susa (Torí) · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Tassiló III · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Toscana · Veure més »
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Vall d'Aosta · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Desideri d'Ístria і Verona · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 2005 · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 31 de juliol · Veure més »
529
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 529 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 753 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 757 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 758 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 759 · Veure més »
763
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 763 · Veure més »
767
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 767 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 768 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 772 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 773 · Veure més »
774
Sense descripció.
Nou!!: Desideri d'Ístria і 774 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Desideri de Llombardia, Desideri de Toscana, Desideri de Túscia.
