Accés més ràpid que el navegador!
205 les relacions: Agustí Duran i Sanpere, Agustí Eura i Martró, Ajuntament de Barcelona, Albert Rossich i Estragó, Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Alta Cerdanya, Andreu Martí Pineda, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni Febrer i Cardona, Antoni Puig i Blanch, Aragó, Arminda (Joan Ramis), Ascensi Sales Moreno, Atheneo de grandesa, Ausiàs March, Baix Ebre, Baltasar Gracián y Morales, Barcelona, Barroc, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Calaix de sastre, Calixt III, Carles Duarte i Montserrat, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellanització, Castellà, Català, Catalunya, Comediògraf, Comtat d'Aiamans, Comtat de Barcelona, Conca de Barberà, Conceptisme, Conflent, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Cristòfor Despuig, Cronologia de la repressió del català, Culteranisme, Dante Alighieri, Decrets de Nova Planta, Descobriment d'Amèrica, Diario de Barcelona, Diglòssia, Dinastia borbònica, ..., Dinastia Trastàmara, Edat moderna, Emblema, Erotisme, Escriptor, Espanya (geografia), Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Flor d'enamorats, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Mulet, Francesc Tagell, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesco Petrarca, Francisco de Quevedo, Frederic Soler i Hubert, Galeria de Catalans Il·lustres, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guillem Roca i Seguí, Homer, Horaci, Humanisme, Il·lustració, Inquisició, Isabel I de Castella, Italià, Itàlia, Jean Racine, Joan Binimelis i Garcia, Joan Boscà i Almogàver, Joan Ferrandis d'Herèdia, Joan Pujol, Joan Ramis i Ramis, Joan Timoneda, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joana I de Castella, Joaquim Rubió i Ors, Josep Blanch (1620-1672), Josep de Togores i Sanglada, Josep Romaguera, Literatura catalana, Literatura espanyola, Llatí, Llengua oficial, Lluís Pons d'Icart, Lo Temple de la Glòria, Lucrècia (Joan Ramis), Luis de Góngora y Argote, Madrid, Menorca, Miquel Comalada, Neoclassicisme, Nicolas Boileau-Despréaux, Orde de la Mercè, Ovidi, Països Catalans, Paco Muñoz, Pau Milà i Fontanals, Pau Puig, Pedro Calderón de la Barca, Península Ibèrica, Pere Alberc i Ferrament, Pere Antoni Beuter, Pere Jacint Morlà, Pere Mata i Fontanet, Pere Miquel Carbonell i Soler, Pere Serafí, Perpinyà, Poesia, Poeta, Pornografia, Principat de Catalunya, Prosa, Rafael d'Amat i de Cortada, Raimon, Ramon Llull, Recreo i jardí del Parnàs, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Reis Catòlics, Renaixement, Renaixença, Revolta de les Germanies, Rococó, Romanticisme, Rosselló, Sàpiens, Sàtira, Sèneca, Segle d'or espanyol, Sermó, Sonet, Teatre, Terenci, Toponímia, Tortosa, Tractat dels Pirineus, Universitat de Barcelona, València, Valeri Fuster, Vallespir, Vallfogona de Riucorb, Víctor Balaguer i Cirera, Venceslau Ayguals d'Izco, Virgili, Voltaire, William Shakespeare, 1479, 1492, 1515, 1516, 1518, 1520, 1550, 1553, 1557, 1558, 1560, 1563, 1573, 1575, 1578, 1579, 1583, 1622, 1623, 1631, 1633, 1640, 1642, 1652, 1659, 1661, 1682, 1683, 1700, 1703, 1712, 1714, 1723, 1770, 1782, 1836, 1839, 1844, 1870, 6 de setembre. Ampliar l'índex (155 més) »
Agustí Duran i Sanpere
Agustí Duran i Sanpere (Cervera, 5 de juny de 1887 - Barcelona, 29 d'abril de 1975) va ser un historiador, arqueòleg, arxiver i museòleg català.
Nou!!: Decadència і Agustí Duran i Sanpere · Veure més »
Agustí Eura i Martró
Agustí Eura i Martró (Barcelona, juliol del 1684 - Ourense, 11 de desembre del 1763) va ser un eclesiàstic, prelat, escriptor i traductor català.
Nou!!: Decadència і Agustí Eura i Martró · Veure més »
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Albert Rossich i Estragó
Albert Rossich i Estragó (Girona, 13 de juliol de 1952) és un escriptor i filòleg català, catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Girona.
Nou!!: Decadència і Albert Rossich i Estragó · Veure més »
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Nou!!: Decadència і Alexandre VI · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alta Cerdanya
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Decadència і Alta Cerdanya · Veure més »
Andreu Martí Pineda
Andreu Martí Pineda (Xàtiva, ? – València, c. 1566) fou un poeta valencià del Renaixement.
Nou!!: Decadència і Andreu Martí Pineda · Veure més »
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Nou!!: Decadència і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »
Antoni Febrer i Cardona
Antoni Febrer i Cardona (Maó, Menorca 22 de novembre 1761–16 de febrer de 1841), fou un gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta menorquí que va viure a cavall dels segles i. Va ser un dels principals membres del que va anomenar-se Grup Il·lustrat Menorquí, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent amb qui formà part de la Societat Maonesa de Cultura, que a partir de finals del va remoure culturalment l'illa.
Nou!!: Decadència і Antoni Febrer i Cardona · Veure més »
Antoni Puig i Blanch
Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Somers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.
Nou!!: Decadència і Antoni Puig i Blanch · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Decadència і Aragó · Veure més »
Arminda (Joan Ramis)
Arminda és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, ambientada a la Catalunya medieval, i escrita l'any 1771 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis.
Nou!!: Decadència і Arminda (Joan Ramis) · Veure més »
Ascensi Sales Moreno
Ascensi Sales Moreno, de vegades conegut com a Ascensi Sales, Asensio Sales o Asensio Sales y Moreno (València, 17 de maig de 1699 - Barcelona, 17 de gener de 1766) fou un teòleg, catedràtic, eclesiàstic i bisbe de Barcelona d'origen valencià.
Nou!!: Decadència і Ascensi Sales Moreno · Veure més »
Atheneo de grandesa
LAtheneo de grandesa és un llibre d'emblemes per Josep Romaguera publicat a Barcelona l'any 1681.
Nou!!: Decadència і Atheneo de grandesa · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Decadència і Ausiàs March · Veure més »
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Decadència і Baix Ebre · Veure més »
Baltasar Gracián y Morales
Baltasar Gracián y Morales (Belmonte de Gracián, Regne d'Aragó, 8 de gener de 1601 — Tarassona, 6 de desembre de 1658) fou un escriptor en castellà del Segle d'or espanyol que cultivà la prosa didàctica i filosòfica.
Nou!!: Decadència і Baltasar Gracián y Morales · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Decadència і Barcelona · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Decadència і Barroc · Veure més »
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.
Nou!!: Decadència і Bartomeu Rosselló-Pòrcel · Veure més »
Calaix de sastre
El Calaix de sastre (títol complet: Calaix de sastre, en què s'explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres) a la pàgina de l'AELC.
Nou!!: Decadència і Calaix de sastre · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Decadència і Calixt III · Veure més »
Carles Duarte i Montserrat
Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 16 de setembre de 1959) és un poeta, lingüista i polític català, germà de l'historiador Àngel Duarte Montserrat.
Nou!!: Decadència і Carles Duarte i Montserrat · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Decadència і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Decadència і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Decadència і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Decadència і Castella · Veure més »
Castellanització
Castellanització és un terme usat per descriure el canvi cultural que es dona quan una cosa o algú que no és castellà (internacionalment conegut com a espanyol) esdevé (voluntàriament o per força) espanyol.
Nou!!: Decadència і Castellanització · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Decadència і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Decadència і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Decadència і Catalunya · Veure més »
Comediògraf
Un comediògraf és un escriptor de comèdies.
Nou!!: Decadència і Comediògraf · Veure més »
Comtat d'Aiamans
El Comtat d'Aiamans és un títol nobiliari concedit l'11 de novembre de 1634 pel rei Felip IV a Miquel Lluís Ballester de Togores i Sales sobre les seves cavalleries d'Aiamans, Lloseta i Biniali, en reconeixement a la campanya a Provença durant la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Decadència і Comtat d'Aiamans · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Decadència і Comtat de Barcelona · Veure més »
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Nou!!: Decadència і Conca de Barberà · Veure més »
Conceptisme
El conceptisme és un corrent del barroc literari (especialment l'espanyol) caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i neologismes que busquen impactar el lector per l'associació de termes en un principi allunyats.
Nou!!: Decadència і Conceptisme · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Decadència і Conflent · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Decadència і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Decadència і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Corts Catalanes · Veure més »
Cristòfor Despuig
Cristòfor o Cristòfol Despuig (Tortosa, 1510-1574) reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Nou!!: Decadència і Cristòfor Despuig · Veure més »
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Nou!!: Decadència і Cronologia de la repressió del català · Veure més »
Culteranisme
El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.
Nou!!: Decadència і Culteranisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Decadència і Dante Alighieri · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Decadència і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Nou!!: Decadència і Descobriment d'Amèrica · Veure més »
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Nou!!: Decadència і Diario de Barcelona · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Decadència і Diglòssia · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Decadència і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Decadència і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Decadència і Edat moderna · Veure més »
Emblema
Cosa inusual, aquests àngels porten l'emblema del rei Ricard II d'Anglaterra, que va encarregar aquesta obra, el díptic de Wilton, al voltant del 1400 Un emblema és una imatge pictòrica, sigui abstracta o figurativa, que representa un concepte --una veritat o una al·legoria--, una persona, com un rei o un sant, o una entitat (pública o privada: un parlament, un partit polític, un institut de recerca...). En el darrer cas, quan l'entitat és una empresa comercial hom acostuma d'anemenar l'emblema logotip, terme que també s'usa a voltes, abusivament, per a designar tota mena d'emblemes.
Nou!!: Decadència і Emblema · Veure més »
Erotisme
Fotografia eròtica del segle XIX Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb l'acte físic sinó també amb totes les seves projeccions.
Nou!!: Decadència і Erotisme · Veure més »
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Nou!!: Decadència і Escriptor · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Decadència і Espanya (geografia) · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Decadència і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Decadència і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Decadència і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Decadència і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Decadència і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Decadència і Ferran el Catòlic · Veure més »
Flor d'enamorats
Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement.
Nou!!: Decadència і Flor d'enamorats · Veure més »
Francesc Fontanella i Garraver
''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.
Nou!!: Decadència і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »
Francesc Mulet
Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675) va ser un escriptor satíric valencià.
Nou!!: Decadència і Francesc Mulet · Veure més »
Francesc Tagell
Francesc Tagell o Francesc Tegell (mitjans del segle XVIII) fou un erudit, poeta i canonge de la catedral de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Francesc Tagell · Veure més »
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.
Nou!!: Decadència і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Decadència і Francesco Petrarca · Veure més »
Francisco de Quevedo
Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.
Nou!!: Decadència і Francisco de Quevedo · Veure més »
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Nou!!: Decadència і Frederic Soler i Hubert · Veure més »
Galeria de Catalans Il·lustres
La galeria de Catalans Il·lustres és una galeria de retrats de personalitats catalanes creada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1871, gràcies a l'impuls de Francesc de Paula Rius i Taulet.
Nou!!: Decadència і Galeria de Catalans Il·lustres · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Decadència і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Decadència і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guillem Roca i Seguí
Guillem Roca i Seguí (1742-1813) fou un poeta satíric mallorquí de la Il·lustració, cèlebre pels seus versos costumistes, on alternava diversos registres lingüístics per donar més versemblança als retrats literaris de tipus socials.
Nou!!: Decadència і Guillem Roca i Seguí · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Decadència і Homer · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Decadència і Horaci · Veure més »
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.
Nou!!: Decadència і Humanisme · Veure més »
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Nou!!: Decadència і Il·lustració · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Decadència і Inquisició · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Decadència і Isabel I de Castella · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Decadència і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Decadència і Itàlia · Veure més »
Jean Racine
Jean Racine (La Ferté-Milon, avui dia al departament de l'Aisne, 21 de desembre de 1639 - París, 21 d'abril de 1699) va ser un dramaturg francès.
Nou!!: Decadència і Jean Racine · Veure més »
Joan Binimelis i Garcia
Joan Binimelis i Garcia (Manacor, 1538/39 - Palma, 12 gener 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.
Nou!!: Decadència і Joan Binimelis i Garcia · Veure més »
Joan Boscà i Almogàver
Portada de ''Las obras de Boscán y algunas de Garcilaso de la Vega repartidas en cuatro libros'', Barcelona, Carles Amorós, 1543. Joan Boscà i Almogàver o Juan Boscán Almogáver (Barcelona, 1490? - Perpinyà, 21 de setembre de 1542) fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement.
Nou!!: Decadència і Joan Boscà i Almogàver · Veure més »
Joan Ferrandis d'Herèdia
Joan Ferrandis d'Herèdia i Dies de Calataiud (València, 1480/85 - València, 1549) fou un cavaller i literat valencià.
Nou!!: Decadència і Joan Ferrandis d'Herèdia · Veure més »
Joan Pujol
Joan Pujol, poeta, va naixer a Mataró el 1532 i morí després del 1603, probablement a Plegamans.
Nou!!: Decadència і Joan Pujol · Veure més »
Joan Ramis i Ramis
Joan Ramis i Ramis (Maó, Menorca, 27 d'abril de 1746 – Maó, Menorca, 12 de febrer de 1819) fou un advocat, escriptor i historiador.
Nou!!: Decadència і Joan Ramis i Ramis · Veure més »
Joan Timoneda
Joan Timoneda (València, 1518/1520 – València, 1583) fon un escriptor i editor valencià.
Nou!!: Decadència і Joan Timoneda · Veure més »
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 2 d'abril de 1703 - Roma, 16 de desembre de 1780) fou un frare dominic català, que arribà a Mestre General de l'Orde dels Predicadors i Cardenal del títol de San Sisto.
Nou!!: Decadència і Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Decadència і Joana I de Castella · Veure més »
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »
Josep Blanch (1620-1672)
Josep Blanch (1620-1672) fou un canonge i arxiver de Tarragona.
Nou!!: Decadència і Josep Blanch (1620-1672) · Veure més »
Josep de Togores i Sanglada
, fill d'Antoni de Togores i Nét (1740-1805) i Joana Sanglada i Rossinyol (1739-1775), novè comte d'Aiamans i baró de Lloseta, fou un escriptor, polític i militar mallorquí, adscrit al Despotisme Il·lustrat i al liberalisme moderat.
Nou!!: Decadència і Josep de Togores i Sanglada · Veure més »
Josep Romaguera
Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.
Nou!!: Decadència і Josep Romaguera · Veure més »
Literatura catalana
La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.
Nou!!: Decadència і Literatura catalana · Veure més »
Literatura espanyola
La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, independentment del lloc d'origen, tot i que normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.
Nou!!: Decadència і Literatura espanyola · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Decadència і Llatí · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Decadència і Llengua oficial · Veure més »
Lluís Pons d'Icart
Lluís Pons d'Icart (nascut a Tarragona entre els anys 1518 i 1520 i mort el 23 de juny del 1578) va ser un jurista, epigrafista i arqueòleg.
Nou!!: Decadència і Lluís Pons d'Icart · Veure més »
Lo Temple de la Glòria
Lo Temple de la Glòria és un llarg poema inacabat d'autor desconegut.
Nou!!: Decadència і Lo Temple de la Glòria · Veure més »
Lucrècia (Joan Ramis)
Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis quan tenia vint-i-tres anys.
Nou!!: Decadència і Lucrècia (Joan Ramis) · Veure més »
Luis de Góngora y Argote
Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.
Nou!!: Decadència і Luis de Góngora y Argote · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Decadència і Madrid · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Decadència і Menorca · Veure més »
Miquel Comalada
Miquel Comalada (–) va ser un escriptor i religiós català.
Nou!!: Decadència і Miquel Comalada · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Decadència і Neoclassicisme · Veure més »
Nicolas Boileau-Despréaux
Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) va ser un crític literari i poeta francès.
Nou!!: Decadència і Nicolas Boileau-Despréaux · Veure més »
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Nou!!: Decadència і Orde de la Mercè · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Decadència і Ovidi · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Decadència і Països Catalans · Veure més »
Paco Muñoz
és un cantant i escriptor valencià: de vocació tardana, com Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l'opinió de Joan Fuster.
Nou!!: Decadència і Paco Muñoz · Veure més »
Pau Milà i Fontanals
Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.
Nou!!: Decadència і Pau Milà i Fontanals · Veure més »
Pau Puig
Pau Puig (Catalunya, 1722- Barcelona, 1798) fou un escriptor i clergue regular menor del convent de Sant Sebastià, de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Pau Puig · Veure més »
Pedro Calderón de la Barca
Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.
Nou!!: Decadència і Pedro Calderón de la Barca · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Decadència і Península Ibèrica · Veure més »
Pere Alberc i Ferrament
Pere Alberch i Ferrament, també conegut com a Pere Alberch i Vila (Vic, 1517 - Barcelona, 1582) fou un organista, orguener i compositor del Renaixement català.
Nou!!: Decadència і Pere Alberc i Ferrament · Veure més »
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Nou!!: Decadència і Pere Antoni Beuter · Veure més »
Pere Jacint Morlà
El Portal de Serrans en un quadre de Jeroni Jacint Espinosa, pintor coetani de Morlà. El poeta estigué empresonat en aquestes torres. Pere Jacint Morlà (València, ? - València, c. 1656) va ser un eclesiàstic i poeta valencià del Barroc que escriví en valencià i castellà.
Nou!!: Decadència і Pere Jacint Morlà · Veure més »
Pere Mata i Fontanet
Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.
Nou!!: Decadència і Pere Mata i Fontanet · Veure més »
Pere Miquel Carbonell i Soler
fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).
Nou!!: Decadència і Pere Miquel Carbonell i Soler · Veure més »
Pere Serafí
''La flagelació de Crist'', al MNAC. Pere Serafí (1505/10 - Barcelona, 1567) fou un poeta i pintor català del Renaixement.
Nou!!: Decadència і Pere Serafí · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Decadència і Perpinyà · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Decadència і Poesia · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Decadència і Poeta · Veure més »
Pornografia
El terme pornografia, o porno en la seva forma abreujada, fa referència a tot aquell material que representa actes sexuals o actes eròtics que tenen la finalitat de provocar l'excitació sexual del receptor.
Nou!!: Decadència і Pornografia · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Decadència і Principat de Catalunya · Veure més »
Prosa
La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.
Nou!!: Decadència і Prosa · Veure més »
Rafael d'Amat i de Cortada
conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.
Nou!!: Decadència і Rafael d'Amat i de Cortada · Veure més »
Raimon
Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.
Nou!!: Decadència і Raimon · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Decadència і Ramon Llull · Veure més »
Recreo i jardí del Parnàs
Recreo i jardí del Parnàs és un manuscrit anònim del que recull poesies d'autors catalans, principalment de Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella i una d'Agustí Eura.
Nou!!: Decadència і Recreo i jardí del Parnàs · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Decadència і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Decadència і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Decadència і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Decadència і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Decadència і Regne de València · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Decadència і Reis Catòlics · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Decadència і Renaixement · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Decadència і Renaixença · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Decadència і Revolta de les Germanies · Veure més »
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Nou!!: Decadència і Rococó · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Decadència і Romanticisme · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Decadència і Rosselló · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Decadència і Sàpiens · Veure més »
Sàtira
La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.
Nou!!: Decadència і Sàtira · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Decadència і Sèneca · Veure més »
Segle d'or espanyol
L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.
Nou!!: Decadència і Segle d'or espanyol · Veure més »
Sermó
El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.
Nou!!: Decadència і Sermó · Veure més »
Sonet
El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).
Nou!!: Decadència і Sonet · Veure més »
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Nou!!: Decadència і Teatre · Veure més »
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Nou!!: Decadència і Terenci · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Decadència і Toponímia · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Decadència і Tortosa · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Decadència і Tractat dels Pirineus · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Decadència і Universitat de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Decadència і València · Veure més »
Valeri Fuster
Valeri Fuster (València, – València) fou un poeta valencià.
Nou!!: Decadència і Valeri Fuster · Veure més »
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Nou!!: Decadència і Vallespir · Veure més »
Vallfogona de Riucorb
Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell.
Nou!!: Decadència і Vallfogona de Riucorb · Veure més »
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Nou!!: Decadència і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »
Venceslau Ayguals d'Izco
Venceslau Ayguals d'Izco (Vinaròs, 1801 - Madrid, 17 de gener de 1873) va ser un escriptor en castellà i editor valencià.
Nou!!: Decadència і Venceslau Ayguals d'Izco · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Decadència і Virgili · Veure més »
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Nou!!: Decadència і Voltaire · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Decadència і William Shakespeare · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1479 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1492 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1515 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1516 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1518 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1520 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1550 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1553 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1557 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1558 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1560 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1563 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1573 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1575 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Decadència і 1578 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1579 · Veure més »
1583
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1583 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1622 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1623 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Decadència і 1631 · Veure més »
1633
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1633 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1640 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Decadència і 1642 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Decadència і 1652 · Veure més »
1659
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1659 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1661 · Veure més »
1682
Pere I de Rússia.
Nou!!: Decadència і 1682 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Decadència і 1683 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1700 · Veure més »
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1703 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1712 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Decadència і 1714 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1723 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Decadència і 1770 · Veure més »
1782
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1782 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1839 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1844 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Decadència і 1870 · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Decadència і 6 de setembre · Veure més »
