Accés més ràpid que el navegador!
51 les relacions: Alemanya, Anglaterra, Anglicanisme, Antoni Vicenç Domènec, Barcelona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Eduard VI d'Anglaterra, Estats Pontificis, Greenwich, Grions, Historiador, Imperi Habsburg, Joan de Tormo, Juli III, Londres, Lucas Cranach el Vell, Margarida de Valois (reina de França), Maria I d'Anglaterra, Martin de Rada, Mateu Fletxa el Vell, Miquel Servet, Mort a la foguera, Navarra, Orde dels Predicadors, Pamplona, Papa, Papa Marcel II, Papa Pau IV, París, Pintor, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Talmud, Vieil-Hesdin, Weimar, 1 de maig, 13 de gener, 14 de maig, 1516, 1537, 1578, 16 d'octubre, 17 de novembre, 23 de març, 27 d'octubre, 30 de juny, ..., 6 de juliol. Ampliar l'índex (1 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: 1553 і Alemanya · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: 1553 і Anglaterra · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: 1553 і Anglicanisme · Veure més »
Antoni Vicenç Domènec
Antoni Vicenç Domènec (parròquia de Sant Gabriel de Grions, Principat de Catalunya, 1553 - Girona, 30 d'octubre del 1607) fou un historiador i dominic.
Nou!!: 1553 і Antoni Vicenç Domènec · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1553 і Barcelona · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: 1553 і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Eduard VI d'Anglaterra
Eduard Tudor i Seymour de Witshire (1537-1553) va néixer al palau de Hampton Court el 12 d'octubre de 1537.
Nou!!: 1553 і Eduard VI d'Anglaterra · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: 1553 і Estats Pontificis · Veure més »
Greenwich
Greenwich és un barri del districte de Greenwich de Londres, Anglaterra (Regne Unit).
Nou!!: 1553 і Greenwich · Veure més »
Grions
Grions és una entitat de població del municipi de Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca catalana de la Selva.
Nou!!: 1553 і Grions · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: 1553 і Historiador · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: 1553 і Imperi Habsburg · Veure més »
Joan de Tormo
Joan de Tormo (Albaida, 1490 - Barcelona, 1553) fou bisbe de Vic (1510-1553) nomenat per papa Juli II.
Nou!!: 1553 і Joan de Tormo · Veure més »
Juli III
Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).
Nou!!: 1553 і Juli III · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: 1553 і Londres · Veure més »
Lucas Cranach el Vell
Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der Ältere) (Kronach, Alta Francònia, 1472 – Weimar, 1553) va ser un pintor, gravador, empresari i polític del renaixement alemany.
Nou!!: 1553 і Lucas Cranach el Vell · Veure més »
Margarida de Valois (reina de França)
Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).
Nou!!: 1553 і Margarida de Valois (reina de França) · Veure més »
Maria I d'Anglaterra
Maria I d'Anglaterra, més coneguda com a Maria Tudor (Greenwich, Anglaterra, 18 de febrer del 1516 - Londres, 17 de novembre del 1558), fou reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 1553 i reina consort de les corones de Castella i d'Aragó com esposa de Felip II de Castella des del 1556 fins a la seva mort.
Nou!!: 1553 і Maria I d'Anglaterra · Veure més »
Martin de Rada
Martín de Rada (Pamplona 1533- Mar de Borneo 1578) frare navarrès de l'Ordre dels Agustins, amb activitat com a missioner a les Filipines i a la Xina, durant la Dinastia Ming.
Nou!!: 1553 і Martin de Rada · Veure més »
Mateu Fletxa el Vell
fou un compositor català del Renaixement.
Nou!!: 1553 і Mateu Fletxa el Vell · Veure més »
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Nou!!: 1553 і Miquel Servet · Veure més »
Mort a la foguera
Joana d'Arc a la foguera abans de la seva execució La mort a la foguera o cremació a la foguera és un tipus de mort provocada per la combustió.
Nou!!: 1553 і Mort a la foguera · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: 1553 і Navarra · Veure més »
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Nou!!: 1553 і Orde dels Predicadors · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: 1553 і Pamplona · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: 1553 і Papa · Veure més »
Papa Marcel II
Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.
Nou!!: 1553 і Papa Marcel II · Veure més »
Papa Pau IV
Pau IV (Carpiglia Irpina, 28 de juny de 1476 – † Roma, 18 d'agost de 1559) va ser Papa de l'Església Catòlica Romana des de 1555 al 1559.
Nou!!: 1553 і Papa Pau IV · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 1553 і París · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: 1553 і Pintor · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: 1553 і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: 1553 і Principat de Catalunya · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: 1553 і Regne de França · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: 1553 і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 1553 і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: 1553 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: 1553 і Talmud · Veure més »
Vieil-Hesdin
Vieil-Hesdin —antigament Hesdin a seques— és un municipi al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França, França).
Nou!!: 1553 і Vieil-Hesdin · Veure més »
Weimar
Weimar és una ciutat del land de Turíngia a la República Federal d'Alemanya amb 64.631 habitants.
Nou!!: 1553 і Weimar · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 1 de maig · Veure més »
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1553 і 13 de gener · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 14 de maig · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: 1553 і 1516 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: 1553 і 1537 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: 1553 і 1578 · Veure més »
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 16 d'octubre · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 17 de novembre · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 23 de març · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 27 d'octubre · Veure més »
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 30 de juny · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1553 і 6 de juliol · Veure més »
