Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Pere Miquel Carbonell i Soler

Índex Pere Miquel Carbonell i Soler

fou un historiador, humanista, notari i poeta, arxiver reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Taula de continguts

  1. 141 les relacions: Agustí Alcoberro i Pericay, Agustí d'Hipona, Alà de Lilla, Albert el Gran, Alcuí de York, Alexandre Geraldini, Alfons el Magnànim, Antonio Beccadelli, Antonio Geraldini, Ardiaca, Aristòtil, Arxiu de la Corona d'Aragó, Aulus Gel·li, Barcelona, Bartolomeo Fàcio, Bernat de Septimània, Bernat Fenollar, Biscaia, Cancelleria Reial, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cebrià de Cartago, Ciceró, Ciril de Jerusalem, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, De viris illustribus catalanis, Diògenes Laerci, Diodor de Sicília, Dresden, Estrabó, Eulàlia Duran i Grau, Eusebi de Cesarea, Faust de Mileve, Fèlix Torres i Amat de Palou, Ferran el Catòlic, Flavi Josep, Flavi Renat Vegeci, Francesc Bacó, Francesc Carbonell, Francesc de Casa-saja, Gabriel Canyelles, Gai Juli Solí, Gai Sal·lusti Crisp, Gasparinus de Bèrgam, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Giovanni Boccaccio, Giovanni Tortelli, Giuniano Maio, ... Ampliar l'índex (91 més) »

  2. Escriptors medievals en català
  3. Morts el 1517
  4. Naixements del 1434

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Agustí d'Hipona

Alà de Lilla

Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Alà de Lilla

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Albert el Gran

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Alcuí de York

Alexandre Geraldini

Alexandre Geraldini o Alessandro Geraldini (illa de Sicília, Regne de Sicília, 1455 - 1524) fou un humanista i religiós i segon Bisbe de Santo Domingo.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Alexandre Geraldini

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Alfons el Magnànim

Antonio Beccadelli

Antonio Beccadelli (Palerm 1394 — Nàpols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista italià, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnànim.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Antonio Beccadelli

Antonio Geraldini

Antonio Geraldini (Amèlia, província de Terni, Itàlia, ? - post 1525).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Antonio Geraldini

Ardiaca

Lardiaca era el diaca principal d'una església.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ardiaca

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Aristòtil

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Arxiu de la Corona d'Aragó

Aulus Gel·li

Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Aulus Gel·li

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Barcelona

Bartolomeo Fàcio

Bartolomeo Facio (La Spezia, vers 1400 – Nàpols, 1457) fou un escriptor, historiador i humanista italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Bartolomeo Fàcio

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Bernat de Septimània

Bernat Fenollar

Bernat Fenollar (Penàguila, c. 1438 – València, 1516) va ser un eclesiàstic, poeta, professor i escaquista valencià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Bernat Fenollar

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Biscaia

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Cancelleria Reial

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Carlemany

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Cebrià de Cartago

Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Cebrià de Cartago

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ciceró

Ciril de Jerusalem

Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ciril de Jerusalem

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Comtat de Cerdanya

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Comtat del Rosselló

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Corona d'Aragó

De viris illustribus catalanis

De viris illustribus catalanis és un opuscle de l'any 1476, obra del barceloní Pere Miquel Carbonell, notari i arxiver reial del, que recull unes breus ressenyes biogràfiques de quinze homes il·lustres del seu temps, circumscrits a l'àmbit de les terres de parla catalana.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і De viris illustribus catalanis

Diògenes Laerci

Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Diògenes Laerci

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Diodor de Sicília

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Dresden

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Estrabó

Eulàlia Duran i Grau

Eulàlia Duran i Grau (Barcelona, 2 d'abril de 1934) és una historiadora catalana.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Eulàlia Duran i Grau

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Eusebi de Cesarea

Faust de Mileve

Faust de Mileve fou un bisbe maniqueu del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Faust de Mileve

Fèlix Torres i Amat de Palou

Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Fèlix Torres i Amat de Palou

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ferran el Catòlic

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Flavi Josep

Flavi Renat Vegeci

XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Flavi Renat Vegeci

Francesc Bacó

Francesc Bacó, o Franciscus de Bachone o també Francis de Bachone (Girona, ? - Camprodon, 8 d'agost de 1372), fou un religiós carmelita català, professor de teologia a París.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Francesc Bacó

Francesc Carbonell

* Francesc Carbonell i Bravo, químic català (1768-1836).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Francesc Carbonell

Francesc de Casa-saja

Francesc de Casa-saja (Barcelona) fou un jurista català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Francesc de Casa-saja

Gabriel Canyelles

Gabriel Canyelles (Barcelona ? - ? 15 de maig de 1449), fou un notari i escrivà barceloní.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Gabriel Canyelles

Gai Juli Solí

Gai Juli Solí (en llatí Gaius Julius Solinus) va ser un gramàtic i compilador llatí, probablement de mitjans del, tot i que Theodor Mommsen, que n'edità les seves obres, el situà en la primera meitat del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Gai Juli Solí

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Gai Sal·lusti Crisp

Gasparinus de Bèrgam

Gasparinus de Bèrgam (en italià, Gasparino (da) Barizizza o Gasparino (da) Barzizza; en francès, Gasparin de Pergame; en llatí, Gasparinus Barzizius Pergamensis) (vers 1360 – vers 1431) fou un gramàtic i educador italià, reconegut per haver introduït un nou estil epistolari en llatí, inspirat en les obres de Ciceró Influí, igual que Pier Paolo Vergerio (el Vell), en el desenvolupament de l'humanisme a Pàdua.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Gasparinus de Bèrgam

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Giovanni Boccaccio

Giovanni Tortelli

Giovanni Tortelli (o Giovanni Tortellio, o bé, en llatí, Johannes Tortellius) (Arezzo, vers 1400 - 1466), fou un gramàtic i humanista italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Giovanni Tortelli

Giuniano Maio

Giuniano Maio (Iunianus Maius) (Nàpols, vers 1430 - ?, 1493) fou un humanista, filòleg i gramàtic italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Giuniano Maio

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Gregori de Tours

Guarino de Verona

'''Guarino de Verona''', presentant la traducció de la ''Geografia'' d'Estrabó Guarino de Verona o Veronese (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Guarino de Verona

Guido delle Colonne

Guido delle Colonne (Guido de Columna, o Guidonis de Columna) (Roma o Messina, vers 1210 - ?, després de 1287) fou un jurista i poeta de l'escola siciliana.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Guido delle Colonne

Guillem Durand

Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Guillem Durand

Guillem Fuster

Guillem Fuster (Barcelona? - ?) fou un bibliòfil, poeta en llengua llatina i erudit català del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Guillem Fuster

Herodià (historiador)

Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Herodià (historiador)

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Impremta

Innocenci V

Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Innocenci V

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Inquisició

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Itàlia

Jaume Conesa

Jaume Conesa (Montblanc, Conca de Barberà, 1320 - Barcelona, 1390) fou un escrivent i traductor membre de la Cancelleria Reial i un dels membres culturalment més actius d'aquesta institució en temps del rei Pere III el Cerimoniós.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Jaume Conesa

Jean Gerson

Jean Gerson o Jean Charlier Gerson (Rethel, 14 de desembre de 1363 -Lió, 12 de juliol de 1429), va ser un teòleg i filòsof francès.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Jean Gerson

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Jeroni d'Estridó

Jeroni Pau

Jeroni Pau (Barcelona, entorn de 1458 - Barcelona, 1497) fou un destacat humanista català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Jeroni Pau

Joan Crisòstom

Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan Crisòstom

Joan Damascè

Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan Damascè

Joan el Cartoixà

Joan el Cartoixà (Ioannes Carthusienis), també conegut com a Giovanni di Dio Certosino o Jean de Mantoue (c. 1415 - c.1473),Ressenya a fou un erudit d'origen belga, italizanitzat, prior de la cartoixa de Sant'Andrea, de Venècia.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan el Cartoixà

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan el Sense Fe

Joan Ramon Ferrer

Joan Ramon Ferrer (Barcelona, primer quart del - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Horta, Barcelona, 18 de juny de 1490), fou un jurista i humanista català, i escriptor en llatí i en català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan Ramon Ferrer

Joan Vilar (jurista)

Joan Vilar (Barcelona, principis del - Barcelona post. 1475) fou un jurista català del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Joan Vilar (jurista)

Johannes Nider

Johannes Nider (Isny im Allgäu, 1380 - Colmar, 13 d'agost de 1438), fou un frare dominicà alemany.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Johannes Nider

Jordi Rubió i Balaguer

Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 30 de gener de 1887 - Barcelona,  25 de juliol de 1982) fou un eminent bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana, remarcable pel paper fonamental que va tenir en la definició, organització i gestió de les biblioteques catalanes.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Jordi Rubió i Balaguer

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Juli Cèsar

Justí (historiador)

Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Justí (historiador)

Juvenal

miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Juvenal

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і La Biga i la Busca

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Lactanci

Leonardo Bruni

o Leonardo Aretino, humanista, historiador i polític italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Leonardo Bruni

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Lió

Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Llista de comtes de Barcelona

Lluís Desplà i d'Oms

Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Lluís Desplà i d'Oms

Lorenzo Lippi

Lorenzo Lippi da Colle (Colle di Val d'Elsa, ~1440 - Pisa, 1485), fou un poeta, humanista i home de lletres del Renaixement italià.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Lorenzo Lippi

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Luci Anneu Flor

Ludolf de Saxònia

Ludolf de Saxònia (Ludolf el Cartoixà o Landulf de Saxònia), fou un escriptor religiós germànic del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ludolf de Saxònia

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Macrobi

Manuel de Bofarull i de Sartorio

Manuel de Bofarull i de Sartorio (Barcelona, 1816 - Barcelona, 26 de novembre de 1892), fou un arxiver i historiador català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Manuel de Bofarull i de Sartorio

Marc Valeri Marcial

Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Marc Valeri Marcial

Mariàngela Vilallonga i Vives

Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Mariàngela Vilallonga i Vives

Miquel Coll i Alentorn

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 12 de maig de 1904Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Barcelona, 15 de desembre de 1990) va ser un polític català d'Unió Democràtica de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1984 fins al 1988.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Miquel Coll i Alentorn

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Naturalis Historia

Nicolau Gorranus

Nicolau Gorranus (Gorron (França), 1232 – 1295) (el nom del qual també apareix com a Nicolaus Gorran, Nikolaus von Gorra, Nicolaus de Gorrain, Nicolaus de Gorran, Nicolas de Mans, Nicolaus de Gorena, Nicolaus de Gorron, Nicolaus Gorhamus, Nicolaus Gorraeus, Nicolaus Gorranus, Nicolaus Gorraus o Nicolaus Gorrenc) fou dominic i un preeminent predicador i comentarista de les escriptures.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Nicolau Gorranus

Notari

Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Notari

Nuremberg

Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Nuremberg

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ovidi

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Països Catalans

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Papa Lleó I

Pau Orosi

s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Pau Orosi

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Pesta

Philippus Elephantis

Philippus Elephantis (o Philippi Elephantis, o Philippe Éléphant) (mitjans del), fou un metge, alquimista, matemàtic i filòsof de Tolosa de Llenguadoc, d'origen probablement escocès.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Philippus Elephantis

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Plaute

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Plini el Vell

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і President de la Generalitat de Catalunya

Quint Asconi Pedià

Quint Asconi Pedià (en Quintus Asconius Pedianus) va ser un escriptor romà comentarista de Ciceró que va viure al.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Quint Asconi Pedià

Quintilià

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Quintilià

Raban Maur

Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Raban Maur

Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols escrites segurament entre 1492 i 1497, fetes “a juy” del valencià Bernat Fenollar (ca. 1438-ca. 1500), del barceloní Jeroni Pau (?-1497?) i d'«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors», foren copiades i aplegades pel barceloní Pere Miquel Carbonell (1434-1517).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ricard de Mediavilla

''Commentarium...''', 1250-1275 ca., Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència Ricard de Mediavilla (vers 1249 – 1306); també conegut com a Richard of Middleton, Richard of Middletown o, en llatí medieval, Richardus de Mediavilla, fou un franciscà, teòleg i filòsof.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Ricard de Mediavilla

Rodrigo Sánchez de Arévalo

Rodrigo o Ruy Sánchez de Arévalo (Santa María la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomàtic i escriptor castellà del.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Rodrigo Sánchez de Arévalo

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Sèneca

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Suetoni

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Tàcit

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Terenci

Teseu Valentí

Teseu Valentí (Ciutat de Mallorca, ? – Ciutat de Mallorca, 1511Barceló / Ensenyat - 1996, pàg. 64.), fou un jurista, donzell i polític mallorquí.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Teseu Valentí

Tibul

Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Tibul

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Universitat de Barcelona

Valeri Màxim

Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Valeri Màxim

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і Venècia

1454

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1454

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1458

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1470

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1475

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1476

1479

; Països Catalans.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1479

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1480

1484

Països Catalans Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1484

1487

Països Catalans.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1487

1488

Països Catalans Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1488

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1493

1494

Països Catalans Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1494

1495

;Països Catalans.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1495

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1496

1497

Països Catalans Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1497

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1510

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1512

1513

;Països Catalans.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1513

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1516

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1836

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1973

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Veure Pere Miquel Carbonell i Soler і 1993

Vegeu també

Escriptors medievals en català

Morts el 1517

Naixements del 1434

També conegut com Pere Miquel Carbonell, Pere Miquel Carbonell i de Soler.

, Gregori de Tours, Guarino de Verona, Guido delle Colonne, Guillem Durand, Guillem Fuster, Herodià (historiador), Impremta, Innocenci V, Inquisició, Itàlia, Jaume Conesa, Jean Gerson, Jeroni d'Estridó, Jeroni Pau, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan el Cartoixà, Joan el Sense Fe, Joan Ramon Ferrer, Joan Vilar (jurista), Johannes Nider, Jordi Rubió i Balaguer, Juli Cèsar, Justí (historiador), Juvenal, La Biga i la Busca, Lactanci, Leonardo Bruni, Lió, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Desplà i d'Oms, Lorenzo Lippi, Luci Anneu Flor, Ludolf de Saxònia, Macrobi, Manuel de Bofarull i de Sartorio, Marc Valeri Marcial, Mariàngela Vilallonga i Vives, Miquel Coll i Alentorn, Naturalis Historia, Nicolau Gorranus, Notari, Nuremberg, Ovidi, Països Catalans, Papa Lleó I, Pau Orosi, Pesta, Philippus Elephantis, Plaute, Plini el Vell, President de la Generalitat de Catalunya, Quint Asconi Pedià, Quintilià, Raban Maur, Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, Revistes Catalanes amb Accés Obert, Ricard de Mediavilla, Rodrigo Sánchez de Arévalo, Sèneca, Suetoni, Tàcit, Terenci, Teseu Valentí, Tibul, Universitat de Barcelona, Valeri Màxim, Venècia, 1454, 1458, 1470, 1475, 1476, 1479, 1480, 1484, 1487, 1488, 1493, 1494, 1495, 1496, 1497, 1510, 1512, 1513, 1516, 1836, 1973, 1993.