Accés més ràpid que el navegador!
171 les relacions: Abril, Agost, Agricultura, Ajuntament, Albufera, Allipebre, Anarquisme, Anguila, Antiga Roma, Antoni Abat, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Arròs, Baix Imperi, Barraca, Batlle, Bé d'interès cultural, Benedicció, Burgesia, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cassalla, Castell i muralles de Cullera, Cecília de Roma, Cervesa, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Coalició Compromís, Comerç, Corbera, Corts forals valencianes, Cosmografia de Ravenna, Creu de terme de Cullera, Dècada del 1960, Dénia, Diada Nacional del País Valencià, Dijous Sant, Diputació de València, Divendres Sant, Edat mitjana, Edat moderna, El Brosquil, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Escut heràldic de la Fita, Escut i bandera de Cullera, Espardenyà, Esquerra Unida del País Valencià, Estany Gran de Cullera, Estil xorigueresc, Falles, Favara, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, ..., Festival de música, Fideuada, Fortaleny, Francesc d'Assís, Gastronomia d'Alemanya, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Dos Peres, Guerres Carlines, Ibers, Jaume el Conqueridor, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan Olivert Serra, Joan Piris i Frígola, Joaquim Bosch Grau, José Alemany y Bolufer, Juliol, Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Levante-EMV, Llaurí, Lleida, Llista de l'art rupestre de l'arc mediterrani a la província de València, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Lluís Ferreres i Soler, Mare de Déu del Carme, Maria de Luna, Maria Lluïsa de Savoia, Mariner, Martí l'Humà, Menorca, Modernisme català, Muntanya de les Raboses, Neoclassicisme, Nit de Sant Joan, Oktoberfest, Olivera, Oppidum, País Valencià, Paleolític, Parc Natural de l'Albufera de València, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Penyeta del Moro, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pesca, Pirateria marítima, Platja de Sant Antoni, Platja del Dosser, Podem, Rafael Talens Pelló, Regidor, Reial Acadèmia de la Història, Revolta de les Germanies, Ribera Baixa, Riberer, Saqueig de Cullera (1550), Sarsuela de peix, Setmana Santa, Socialisme, Sucro (població), Sueca, Suquet de peix, Taronja, Tavernes de la Valldigna, Torre del Marenyet, Turgut Reis, Turisme, Unió Valenciana, València, Valí, Valencià, Via Crucis, Xúquer, Zayyan ibn Mardanix, Zona d'especial protecció per a les aus, 1235, 1240, 1247, 1336, 1340, 1402, 1403, 1404, 16 de juliol, 1614, 17 de gener, 1707, 1795, 1797, 1845, 1850, 1866, 1888, 1899, 19 de març, 1903, 1911, 1933, 1934, 1939, 1949, 1965, 1992, 1994, 1996, 1998, 2002, 2004, 2005, 2009, 2012, 2015, 2016, 22 de novembre, 23 de desembre, 23 de juny, 4 d'octubre, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (121 més) »
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Abril · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Agost · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Agricultura · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Ajuntament · Veure més »
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Albufera · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Allipebre · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Anarquisme · Veure més »
Anguila
L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Anguila · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Antiga Roma · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Antoni Abat · Veure més »
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Antoni Josep Cavanilles i Palop · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Arròs · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Baix Imperi · Veure més »
Barraca
Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Barraca · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Batlle · Veure més »
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Bé d'interès cultural · Veure més »
Benedicció
Una benedicció és l'expressió d'un desig benigne dirigit cap a una persona o grup d'elles que, en virtut del poder màgic del llenguatge, s'espera que ajudi a aconseguir que aquest desig es compleixi.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Benedicció · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Burgesia · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Cassalla · Veure més »
Castell i muralles de Cullera
El castell i muralles de Cullera són un conjunt d'arquitectura militar musulmana que es troba a l'esmentada població valenciana.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Castell i muralles de Cullera · Veure més »
Cecília de Roma
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Cecília de Roma · Veure més »
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Cervesa · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Coalició Compromís · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Comerç · Veure més »
Corbera
Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Corbera · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Corts forals valencianes · Veure més »
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s. III o IV), amb moltes corrupcions i variants introduïdes després per copistes medievals, en què es descriuen itineraris romans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Cosmografia de Ravenna · Veure més »
Creu de terme de Cullera
La Creu de Terme de Cullera és un bé d'interès cultural situada al citat municipi valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Creu de terme de Cullera · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Dècada del 1960 · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Dénia · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Dijous Sant
Reus, imatge de la Processó del Silenci En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Dijous Sant · Veure més »
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Diputació de València · Veure més »
Divendres Sant
Imatge del Sant Crist En el calendari cristià, el Divendres Sant és el divendres anterior al dia de la Pasqua de Resurrecció.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Divendres Sant · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Edat mitjana · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Edat moderna · Veure més »
El Brosquil
El Brosquil és pedania pertanyent a l'ajuntament de Cullera (Ribera Baixa).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і El Brosquil · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Escut heràldic de la Fita
L'Escut heràldic de la Fita és un bé d'interès cultural que es troba a Cullera (País Valencià).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Escut heràldic de la Fita · Veure més »
Escut i bandera de Cullera
L'escut i la bandera de Cullera són els símbols representatius oficials del municipi valencià de Cullera (Ribera Baixa).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Escut i bandera de Cullera · Veure més »
Espardenyà
LEspardenyà és un guisat, barreja de carn i peix, de l'Horta de València, de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Espardenyà · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Estany Gran de Cullera
L'Estany Gran de Cullera, també conegut com Llaguna de l'Estany, és una zona humida de 246 hectàrees situada al municipi de Cullera, a la Ribera Baixa del Xúquer.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Estany Gran de Cullera · Veure més »
Estil xorigueresc
El retaule del convent de San Esteban a Salamanca, obra de José Benito Xoriguera. L'estil xorigueresc, o xoriguerisme, és una modalitat arquitectònica de l'època del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexicà.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Estil xorigueresc · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Falles · Veure més »
Favara
Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Favara · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Felip V d'Espanya · Veure més »
Festival de música
Festival del llac Leigo (Estònia), 2007. Festival a Nickelsdorf (Àustria), 2010. Un festival de música és un tipus de festival o esdeveniment social que tracta d'aglutinar una gran quantitat de concerts de música durant diversos dies i generalment del mateix gènere musical, d'aquesta manera els assistents al festival poden passar diversos dies gaudint de música en directe.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Festival de música · Veure més »
Fideuada
La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Fideuada · Veure més »
Fortaleny
Fortaleny és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Fortaleny · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Francesc d'Assís · Veure més »
Gastronomia d'Alemanya
La gastronomia d'Alemanya és el conjunt de gastronomies tradicionals dels poble alemany.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Gastronomia d'Alemanya · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Guerres Carlines · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Ibers · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »
Joan Olivert Serra
Aeroplà Olivert-Brunet Joan Olivert Serra (Cullera, 1888 - Madrid, 1949), va ser un pioner de l'aviació que va realitzar el primer vol motoritzat a l'estat espanyol, el 5 de setembre de 1909 a la localitat de Paterna.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Joan Olivert Serra · Veure més »
Joan Piris i Frígola
Joan Piris i Frígola (Cullera, 28 de setembre del 1939) és un religiós valencià, antic bisbe de Menorca (2001-2008) i de Lleida (2008-2015).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Joan Piris i Frígola · Veure més »
Joaquim Bosch Grau
Joaquim Bosch Grau (Cullera, Ribera Baixa, 1965) és un magistrat i jurista valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Joaquim Bosch Grau · Veure més »
José Alemany y Bolufer
José Alemany i Bolufer (Cullera, 1 de juliol de 1866 - Madrid, 26 d'octubre de 1934) va ser un filòleg, hel·lenista, lexicògraf i traductor valencià, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і José Alemany y Bolufer · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Juliol · Veure més »
Jutgesses i Jutges per a la Democràcia
Jutgesses i Jutges per a la Democràcia (en), anteriorment conegut com Jutges per a la Democràcia (en) és una de les cinc associacions professionals de jutges espanyols.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Jutgesses i Jutges per a la Democràcia · Veure més »
Levante-EMV
Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Levante-EMV · Veure més »
Llaurí
Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Llaurí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Lleida · Veure més »
Llista de l'art rupestre de l'arc mediterrani a la província de València
Llista d'abrics i coves de la província de València inclosos per la UNESCO en l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica declarat Patrimoni de la Humanitat.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Llista de l'art rupestre de l'arc mediterrani a la província de València · Veure més »
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »
Lluís Ferreres i Soler
Luis Ferreres Soler (Xàtiva, la Costera, juny de 1852 - Madrid, 1926), fou un arquitecte valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Lluís Ferreres i Soler · Veure més »
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Mare de Déu del Carme · Veure més »
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Maria de Luna · Veure més »
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Mariner · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Martí l'Humà · Veure més »
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Menorca · Veure més »
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Modernisme català · Veure més »
Muntanya de les Raboses
La muntanya de Cullera, de l'Or o de les Raboses és una elevació situada a Cullera (Ribera Baixa).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Muntanya de les Raboses · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Neoclassicisme · Veure més »
Nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan, també anomenada popularment la revetlla de Sant Joan, la nit del foc, la nit de les bruixes o la nit del ros, se celebra arreu dels Països Catalans, i en altres indrets del món, durant la nit entre el 23 i 24 de juny.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Nit de Sant Joan · Veure més »
Oktoberfest
L'interior de cada envelat està decorat d'una manera diferent La festa d'octubre de Múnic, en alemany Oktoberfest, són les festes majors de Múnic, a Baviera.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Oktoberfest · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Olivera · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Oppidum · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і País Valencià · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Paleolític · Veure més »
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Penyeta del Moro
* Penyeta del Moro (Cullera), diminut penyal a la costa de Cullera.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Penyeta del Moro · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Pere I de Castella · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Pesca · Veure més »
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Pirateria marítima · Veure més »
Platja de Sant Antoni
La platja de Sant Antoni és una platja situada a la costa de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Platja de Sant Antoni · Veure més »
Platja del Dosser
La platja del Dosser és una platja situada a la costa de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Platja del Dosser · Veure més »
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Podem · Veure més »
Rafael Talens Pelló
Rafael Talens Pelló (Cullera, 9 de setembre del 1933 - Boadilla del Monte, 25 d'abril del 2012) va ser un compositor i pedagog musical valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Rafael Talens Pelló · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Regidor · Veure més »
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Revolta de les Germanies · Veure més »
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Ribera Baixa · Veure més »
Riberer
Monument al Riberer de Benissa Els riberers o blavets era el nom amb què es coneixien els llauradors de la Marina que cada any viatjaven dues vegades fins a les terres arrosseres del País Valencià (sobretot la Ribera del Xúquer) per a la plantació i recol·lecció de l'arròs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Riberer · Veure més »
Saqueig de Cullera (1550)
El saqueig de Cullera de 1550 fou una ràtzia otomana contra el litoral valencià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Saqueig de Cullera (1550) · Veure més »
Sarsuela de peix
La sarsuela de peix és una preparació molt refinada," un dels grans plats de la restauració catalana", fet amb diferents peixos de roca i mariscs cuinats en una cassola de fang, amb un sofregit i una picada.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Sarsuela de peix · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Setmana Santa · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Socialisme · Veure més »
Sucro (població)
Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Sucro (població) · Veure més »
Sueca
Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Sueca · Veure més »
Suquet de peix
Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Suquet de peix · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Taronja · Veure més »
Tavernes de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, dins de la subcomarca de la Valldigna, de la qual és la capital.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Tavernes de la Valldigna · Veure més »
Torre del Marenyet
La torre del Marenyet és una torre circular d'uns 20 metres d'alçada, erigida al marge dret del Xúquer, prop de la seva desembocadura.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Torre del Marenyet · Veure més »
Turgut Reis
Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Turgut Reis · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Turisme · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Unió Valenciana · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і València · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Valí · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Valencià · Veure més »
Via Crucis
Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Via Crucis · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Xúquer · Veure més »
Zayyan ibn Mardanix
Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »
Zona d'especial protecció per a les aus
Una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) és un territori declarat així segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada el 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і Zona d'especial protecció per a les aus · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1235 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1240 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1247 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1336 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1340 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1402 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1404 · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 16 de juliol · Veure més »
1614
;Països catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1614 · Veure més »
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 17 de gener · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1707 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1795 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1797 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1845 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1850 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1866 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1888 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1899 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 19 de març · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1903 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1911 · Veure més »
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1933 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1934 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1939 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1949 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1965 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 1998 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2005 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2009 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2015 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 2016 · Veure més »
22 de novembre
El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 22 de novembre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 23 de desembre · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 23 de juny · Veure més »
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 4 d'octubre · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cullera (Ribera Baixa) і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aurora de Cullera, Aurora de Sant Antoni, Cullera (València), El Racó de Santa Marta, L'Aurora de Sant Antoni, Nit de l'aurora.
