Obrir a Google MapsTaula de continguts
131 les relacions: Abdó i Senén, Ajuntament, Alfons el Magnànim, Antoni Puchades i Casanova, Art déco valencià, Arts escèniques, Arxiu Municipal de Sueca, Asil d'ancians de Sueca, Ateneu Suecà del Socors, Batlle, Bloc Nacionalista Valencià, Butlletí Oficial de l'Estat, Camp de concentració de Ravensbrück, Carta de poblament, Centre Democràtic i Social, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Clima mediterrani, Coalició Compromís, Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, Congrés dels Diputats, Creu de Sant Jordi, Desamortitzacions espanyoles, Diputació de València, Ducat de Sueca, Edat mitjana, El Perelló (Sueca), Eleccions municipals espanyoles de 2019, Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Est, Exposició Regional Valenciana del 1909, Falles, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, Francisco Peris Mencheta, Gota freda, Gregal, Guerra Civil espanyola, Himne de l'Exposició, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Joan Baldoví i Roda, Joan Fuster i Ortells, Josep Bernat i Baldoví, Josep Serrano i Simeón, Línia 1 (Rodalies València), Legió d'Honor, Les Palmeres (Sueca), Levante-EMV, ... Ampliar l'índex (81 més) »
- Ribera Baixa
Abdó i Senén
Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.
Veure Sueca і Abdó i Senén
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Sueca і Ajuntament
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Sueca і Alfons el Magnànim
Antoni Puchades i Casanova
Antoni Puchades i Casanova (Sueca, Ribera Baixa, 4 de juny de 1925 - 24 de maig de 2013) fou un futbolista valencià.
Veure Sueca і Antoni Puchades i Casanova
Art déco valencià
Pont de Sant Jordi, a Alcoi (l'Alcoià), 1931. Edifici de la Finca Roja. Projectat per l'arquitecte Enric Viedma i Vidal en 1929 i construït en 1933. Joan Guardiola. Rectorat de la Universitat de València, situat en l'avinguda de Blasco Ibáñez (València).
Veure Sueca і Art déco valencià
Arts escèniques
Intèrpret d'arts escèniques, en 2009 Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ.
Veure Sueca і Arts escèniques
Arxiu Municipal de Sueca
L'Arxiu Municipal de Sueca (A.M.S.) és un arxiu que depèn institucionalment de l'Ajuntament de Sueca.
Veure Sueca і Arxiu Municipal de Sueca
Asil d'ancians de Sueca
L'asil d'ancians de Sueca (Ribera Baixa, País Valencià) és un conjunt residencial d'estil neomudèjar modernista valencià construït l'any 1919 amb projecte de l'arquitecte Bonaventura Ferrando Castells.
Veure Sueca і Asil d'ancians de Sueca
Ateneu Suecà del Socors
Façana de l'Ateneu. L'Ateneu Suecà del Socors, fundat el 1869, tenia l'objectiu d'instal·lar un centre on els obrers pogueren acostar-se culturalment a les classes més altes de la societat amb l'objectiu de reduir les barreres entre aquests dos grups.
Veure Sueca і Ateneu Suecà del Socors
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Sueca і Batlle
Bloc Nacionalista Valencià
El Bloc Nacionalista Valencià (abreujat BLOC, també conegut amb les sigles BNV) va ser un partit polític del País Valencià, d'ideologia valencianista, ecologista i d'esquerres.
Veure Sueca і Bloc Nacionalista Valencià
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Sueca і Butlletí Oficial de l'Estat
Camp de concentració de Ravensbrück
El memorial Nacional de Ravensbrück evoca amb dues exposicions i diverses escultures (foto) el destí dels nens i de les dones deportades al camp. En concret és el monument "Dues dones" de Will Lammert i Fritz Cremer davant del Mur de les Nacions. Ravensbrück era un camp de concentració nazi exclusivament per a dones situat prop de Fürstenberg, a la regió alemanya de Mecklenburg.
Veure Sueca і Camp de concentració de Ravensbrück
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Sueca і Carta de poblament
Centre Democràtic i Social
El Centre Democràtic i Social, en castellà Centro Democrático y Social, (CDS) fou un partit polític liberal de centre fundat per Adolfo Suárez González, hereu de l'espai polític de la Unió de Centre Democràtic.
Veure Sueca і Centre Democràtic i Social
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Veure Sueca і Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Sueca і Ciutat
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Sueca і Clima mediterrani
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Veure Sueca і Coalició Compromís
Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca
El Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca (en valencià i oficialment Concurs Internacional de Paella Valenciana) és una competició culinària per elaborar una paella valenciana, segons uns paràmetres establerts i amb uns ingredients determinats, que se celebra anualment en la localitat espanyola de Sueca.
Veure Sueca і Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Sueca і Congrés dels Diputats
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Veure Sueca і Creu de Sant Jordi
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Veure Sueca і Desamortitzacions espanyoles
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Veure Sueca і Diputació de València
Ducat de Sueca
Manuel Godoy, duc de l'Alcúdia, duc de Sueca, baró de Mascalbo. Príncep de la Pau. Príncep pontifici di Basano, comte d'Évoramonte, a Portugal. María Teresa de Borbón y Vallabriga, comtessa de Chinchón, marquesa de Boadilla del Monte, primera esposa de Manuel Godoy, oli de Goya.
Veure Sueca і Ducat de Sueca
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Sueca і Edat mitjana
El Perelló (Sueca)
El Perelló és una entitat local menor que pertany al municipi valencià de Sueca.
Veure Sueca і El Perelló (Sueca)
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Sueca і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca
L'Església arxiprestal de Sant Pere Apòstol, de Sueca, està situada a la Plaça de Sant Pere de la ciutat de Sueca, a la comarca de la Ribera Baixa, a la província de València.
Veure Sueca і Església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sueca
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.
Veure Sueca і Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Veure Sueca і Esquerra Unida del País Valencià
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Veure Sueca і Est
Exposició Regional Valenciana del 1909
Maqueta de l'Exposició, fotografiada durant l'exposició del centenari al Palau de l'Exposició. Al centre, la Fàbrica de Tabacs de València, i a sota, el Palau esmentat Plànol de la situació de l'Exposició en relació amb el riu Túria Palau de l'Exposició L'Exposició Regional fou una mostra del comerç i indústria que es va realitzar a la ciutat de València entre el 22 de maig i el 22 de desembre del 1909 sota el mandat de l'alcalde José Maestre Laborde-Boix.
Veure Sueca і Exposició Regional Valenciana del 1909
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Veure Sueca і Falles
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Francesc de Paula Burguera i Escrivà (21 de juliol de 1928 - 16 d'octubre de 2015) va ser un poeta, dramaturg, polític i, especialment, periodista i assagista valencià.
Veure Sueca і Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Francisco Peris Mencheta
Francisco Peris Mencheta (València, 29 de gener de 1844 - Barcelona, 23 d'agost de 1916) fou un polític i periodista valencià, considerat el precursor del reporterisme i fundador de la primera agència de notícies espanyola.
Veure Sueca і Francisco Peris Mencheta
Gota freda
Una tempesta a Menorca el 2014. La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada a nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de vent, llamps i calamarsa.
Veure Sueca і Gota freda
Gregal
El gregal és un vent de la Mediterrània que pot bufar en els moments que una àrea de baixa pressió es desplaça cap al sud de Malta i causa un vent del nord-est fresc i fort que afecta aquesta illa.
Veure Sueca і Gregal
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Sueca і Guerra Civil espanyola
Himne de l'Exposició
LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.
Veure Sueca і Himne de l'Exposició
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Sueca і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Sueca і Jaume el Conqueridor
Joan Baldoví i Roda
Joan Baldoví i Roda (Sueca, 1958) és un polític, professor i mestre valencià.
Veure Sueca і Joan Baldoví i Roda
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Sueca і Joan Fuster i Ortells
Josep Bernat i Baldoví
Retrat de Bernat i Baldoví i del seu col·laborador dins les pàgines del diari "La Donsayna". Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 19 de març del 1809 - 31 de desembre del 1864) va ser un escriptor i poeta valencià, cèlebre fonamentalment pels seus sainets.
Veure Sueca і Josep Bernat i Baldoví
Josep Serrano i Simeón
Josep Serrano i Simeón (Sueca, Ribera Baixa, 14 d'octubre de 1873 - Madrid, 8 de març de 1941) va ser un compositor valencià que va gaudir d'una gran popularitat a principi del per les seues sarsueles, de les que va deixar més de 50 títols, alguns dels quals formen part del repertori habitual del gènere.
Veure Sueca і Josep Serrano i Simeón
Línia 1 (Rodalies València)
La línia 1 és una de les sis línies de rodalia al País Valencià.
Veure Sueca і Línia 1 (Rodalies València)
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Veure Sueca і Legió d'Honor
Les Palmeres (Sueca)
Via Sant Roc Les Palmeres és un nucli poblacional que pertany al municipi valencià de Sueca.
Veure Sueca і Les Palmeres (Sueca)
Levante-EMV
Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.
Veure Sueca і Levante-EMV
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Veure Sueca і Lleó XIII
Lo Rat Penat
Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.
Veure Sueca і Lo Rat Penat
Manuel Godoy
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.
Veure Sueca і Manuel Godoy
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Sueca і Mar Mediterrània
Mareny de Barraquetes
Mareny de Barraquetes, anteriorment el Mareny, és una localitat del País Valencià, que pertany a la província de València, antiga pedania del municipi de Sueca.
Veure Sueca і Mareny de Barraquetes
Maria Cristina d'Habsburg
Maria Cristina d'Àustria (10 de novembre de 1574 -6 d'abril de 1621) fou una princesa alemanya de la Casa d'Habsburg i per matrimoni princesa de Transsilvània.
Veure Sueca і Maria Cristina d'Habsburg
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Sueca і Martí l'Humà
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Veure Sueca і Metres sobre el nivell del mar
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Sueca і Modernisme
Mostra Internacional de Mim a Sueca
La companyia teatral "Finestra Nou Circ" amb "''Circo diverso, la fórmula de la felicidad''" a la Plaça de l'Ajuntament de Sueca en l'edició 28a. de la Mostra Internacional de Mim. La Mostra Internacional de Mim a Sueca o MIM Sueca és el festival d'espectacles que es basa en el gest, la gestualitat, el mim, el cos i el moviment dels intèrprets (ja siguen espectacles de sala com de carrer, nacionals i internacionals).
Veure Sueca і Mostra Internacional de Mim a Sueca
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Sueca і Mudèjar
Muntanyeta dels Sants
La Muntanyeta dels Sants, coneguda també com a cabeçol dels Sants, és un petit turó o promontori calcari de 27 metres d'altura situat al municipi de Sueca, a la Ribera Baixa.
Veure Sueca і Muntanyeta dels Sants
Museu de la Xocolata de Sueca
Primera planta Mostrador de productes en la planta baixa El Museu de la Xocolata de Sueca és un museu situat a la localitat valenciana de Sueca (Ribera Baixa).
Veure Sueca і Museu de la Xocolata de Sueca
Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano
Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (Sueca, 10 de setembre de 1877 — València, 11 de novembre de 1971) va ser un activista cultural, historiador i empresari valencià.
Veure Sueca і Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano
Nosaltres, els valencians
Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.
Veure Sueca і Nosaltres, els valencians
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Sueca і Orde de Sant Joan de Jerusalem
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Sueca і País Valencià
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Sueca і Paella d'arròs
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Sueca і Papa
Parc Natural de l'Albufera de València
El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).
Veure Sueca і Parc Natural de l'Albufera de València
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Sueca і Partit Comunista d'Espanya
Partit Comunista del País Valencià
El Partit Comunista del País Valencià (en sigles, PCPV) és un partit polític valencià d'ideologia marxista, leninista i republicana, que actua com la federació valenciana del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Veure Sueca і Partit Comunista del País Valencià
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Sueca і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Sueca і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Sueca і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Sueca і Pere el Cerimoniós
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Veure Sueca і Població
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Veure Sueca і Podem
Ponent (vent)
El ponent és el punt cardinal oest, i més concretament, el vent que prové de l'oest.
Veure Sueca і Ponent (vent)
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Sueca і Ramon Berenguer IV
Raquel Tamarit i Iranzo
Raquel Tamarit i Iranzo (Sueca, 31 de maig de 1978) és una política valenciana.
Veure Sueca і Raquel Tamarit i Iranzo
Real Acadèmia de Cultura Valenciana
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una associació fundada el 1978 amb el nom d'Acadèmia de Cultura Valenciana, sobre la base del desaparegut Centre de Cultura Valenciana de 1915.
Veure Sueca і Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Sueca і Regidor
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública situada a València.
Veure Sueca і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Sueca і Renaixença
República Valenciana-Partit Valencianiste Europeu
República Valenciana-Partit Valencianiste Europeu (RV/PVE) és un partit polític valencià sobiranista, europeista i republicà fundat el 26 de novembre del 2007 per Josep Alamar, Josep Algarra, Víctor Baeta i Vicent Gisbert que van considerar que el Bloc Nacionalista Valencià renunciava a una acció política sobiranista i republicana i calia una oferta política valenciana en aquest sentit.
Veure Sueca і República Valenciana-Partit Valencianiste Europeu
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Sueca і Revolta de les Germanies
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Veure Sueca і Ribera Baixa
Riberer
Monument al Riberer de Benissa Els riberers o blavets era el nom amb què es coneixien els llauradors de la Marina que cada any viatjaven dues vegades fins a les terres arrosseres del País Valencià (sobretot la Ribera del Xúquer) per a la plantació i recol·lecció de l'arròs.
Veure Sueca і Riberer
Rodalia de València
Plànol esquemàtic de la xarxa de Rodalia València entre el 5 d'abril de 2008 i el 2 de juliol de 2016 en què l'estació de València - Sant Isidre era terminal i s'havia de realitzar la connexió amb la resta de línies mitjançant metrovalència El servei de Rodalia València està format per sis línies, sumant un total de 252 km de vies fèrries i 66 estacions.
Veure Sueca і Rodalia de València
Sainet
''Pendant l'entracte''. Obra d'Alexandre Lunois. El sainet és un gènere dramàtic caracteritzat generalment per l'extensió, al voltant d'un acte de durada, pel to còmic o humorístic i pel fet de reproduir els costums culturals, socials i lingüístics de les capes populars de la societat (camperols, menestrals i obrers, petita burgesia, etc.).
Veure Sueca і Sainet
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Veure Sueca і Sarsuela
Símbols de Sueca
L'escut i la bandera de Sueca són els símbols representatius tradicionals del municipi valencià de Sueca (la Ribera Baixa).
Veure Sueca і Símbols de Sueca
Serra de Corbera
La serra de Corbera és una alineació muntanyosa situada entre les comarques valencianes de la Ribera del Xúquer i la Valldigna.
Veure Sueca і Serra de Corbera
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.
Veure Sueca і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Sucro (població)
Sucro fou una població dels edetans a la vora del riu Xúquer, llavors també anomenat Sucro.
Veure Sueca і Sucro (població)
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Sueca і Tarragona
Teatre Serrano (Sueca)
El Teatre Serrano és un edifici situat al carrer del Sequial número 32 de la localitat valenciana de Sueca (Ribera Baixa).
Veure Sueca і Teatre Serrano (Sueca)
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Veure Sueca і Turó
Valencianisme
El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.
Veure Sueca і Valencianisme
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Sueca і Valencià
Virtudes Cuevas
Virtudes Cuevas i Escrivà (Sueca, País Valencià, 2 de febrer de 1913 - 5 de juliol del 2010, París, França) fou una activista valenciana que va sobreviure al camp d'extermini nazi de Ravensbrück.
Veure Sueca і Virtudes Cuevas
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Sueca і Xúquer
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Veure Sueca і Xocolata
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sueca і 1 de maig
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Sueca і 12 d'agost
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Sueca і 16 de maig
1613
Miquel III Romànov.
Veure Sueca і 1613
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Sueca і 17 de gener
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Sueca і 1836
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Sueca і 1838
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Sueca і 1899
1902
;Països Catalans.
Veure Sueca і 1902
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Sueca і 1919
1961
;Països Catalans.
Veure Sueca і 1961
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Sueca і 1979
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Sueca і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Sueca і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Sueca і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Sueca і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Sueca і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Sueca і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Sueca і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Sueca і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Sueca і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Sueca і 2008
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Sueca і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Sueca і 2010
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Sueca і 2013
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Sueca і 2019
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Sueca і 8 de setembre
Vegeu també
Ribera Baixa
- Albalat de la Ribera
- Almussafes
- Benicull de Xúquer
- Corbera
- Cullera (Ribera Baixa)
- Favara
- Fortaleny
- Llaurí
- Polinyà de Xúquer
- Ribera Baixa
- Riola
- Sollana
- Sueca
També conegut com Suecana.