Taula de continguts
27 les relacions: Amadeu V de Savoia, Comtat de Savoia, Constantinoble, Dèspota, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Eduard I de Savoia, Església Ortodoxa, Francesc I Gattiluso, Irene de Brunswick, Joan I de Brabant, Joana de Savoia i de Borgonya, Lemnos, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de governants de Bretanya, Llista de sobirans de Bulgària, Lluís IX de França, Margarida de Provença, Maria Irene Paleologina, Marquesat de Montferrat, Teodor I de Montferrat, Tessalònica, Vescomtat de Llemotges, 1325, 1341, 1354, 1405.
- Casa de Savoia
- Naixements del 1306
- Persones de Tessalònica
- Regents de l'Imperi Romà d'Orient
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Veure Joana de Savoia і Amadeu V de Savoia
Comtat de Savoia
El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.
Veure Joana de Savoia і Comtat de Savoia
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Joana de Savoia і Constantinoble
Dèspota
Dèspota (en grec: δεσπότης, despotis, femení: δέσποινα, déspina, en búlgar i serbi деспот, despot, femení: деспотица, despotina) és un títol romà d'Orient que també s'atorgava a l'Imperi Llatí, Imperi Búlgar, Imperi Serbi, i Imperi de Trebisonda.
Veure Joana de Savoia і Dèspota
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Veure Joana de Savoia і Ducat de Brabant
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Veure Joana de Savoia і Ducat de Limburg
Eduard I de Savoia
Eduard I de Savoia, anomenat Eduard el Liberal, (Baugé, Bresse 1284 - París, França 1329), fou comte de Savoia entre 1323 i 1329.
Veure Joana de Savoia і Eduard I de Savoia
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Joana de Savoia і Església Ortodoxa
Francesc I Gattiluso
Francesc I Gattiluso fou un patrici genovès que va posar al servei del romà d'Orient Joan V Paleòleg naus i homes per ajudar-lo a recuperar el tron del que havia estat desposseït (1354) i l'emperador a canvi li va donar la senyoria de Lesbos i la mà de la seva filla Maria (17 de juliol de 1355).
Veure Joana de Savoia і Francesc I Gattiluso
Irene de Brunswick
Irene de Brunswick, nascuda amb el nom d'Adelaida aproximadament l'any 1293 i morta el 16 o 17 d'agost de 1324, va ser la primera esposa d'Andrònic III Paleòleg.
Veure Joana de Savoia і Irene de Brunswick
Joan I de Brabant
Joan I de Brabant, anomenat el Victoriós (vers 1251-1294), va ser duc de Brabant des 1267 i duc de Limburg a partir de 1288 i fins a la seva mort.
Veure Joana de Savoia і Joan I de Brabant
Joana de Savoia i de Borgonya
Joana de Savoia (vers 1310 - Vincennes, 29 de juny de 1344) fou una princesa savoiana, filla d'Eduard el Liberal, comte de Savoia (+1329), i de Blanca de Borgonya.
Veure Joana de Savoia і Joana de Savoia i de Borgonya
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Veure Joana de Savoia і Lemnos
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Joana de Savoia і Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista de governants de Bretanya
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.
Veure Joana de Savoia і Llista de governants de Bretanya
Llista de sobirans de Bulgària
Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946.
Veure Joana de Savoia і Llista de sobirans de Bulgària
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Joana de Savoia і Lluís IX de França
Margarida de Provença
Margarida de Provença Margarida de Provença (~ 1221 - París, 20 de desembre de 1295) fou una infanta de Provença i reina consort de França (1234 - 1270).
Veure Joana de Savoia і Margarida de Provença
Maria Irene Paleologina
Irene Paleologina (Irina; Ειρήνη Παλαιολογίνα) (1327 - posteriorment a 1356) va ser una princesa romana d'Orient i emperadriu consort del Segon Imperi Búlgar.
Veure Joana de Savoia і Maria Irene Paleologina
Marquesat de Montferrat
XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.
Veure Joana de Savoia і Marquesat de Montferrat
Teodor I de Montferrat
Teodor I de Montferrat, de nom complet: Teodor Comnè Ducas Paleòleg (en grec: Theódoros Komninós Ducas Àngelos Paleologos), fou marquès de Montferrat del 1306 al 1338, el primer de la dinastia Paleòleg que en va governar aquest marquesat.
Veure Joana de Savoia і Teodor I de Montferrat
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Joana de Savoia і Tessalònica
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Veure Joana de Savoia і Vescomtat de Llemotges
1325
Països Catalans.
Veure Joana de Savoia і 1325
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Joana de Savoia і 1341
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Joana de Savoia і 1354
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Joana de Savoia і 1405
Vegeu també
Casa de Savoia
- Adelaida de Savoia
- Basílica de Superga
- Beatriu de Savoia
- Berta de Savoia
- Blanca de Savoia
- Dinastia Savoia
- Duc de Nemours
- Elisabet Teresa de Lorena
- Emblema d'Itàlia
- Eugeni de Savoia
- Guillem de Savoia
- Helena de Montenegro
- Honorat II de Savoia
- Joana de Savoia
- Joana de Savoia i de Borgonya
- Lluís I de Savoia-Nemours
- Mafalda de Savoia
- Marca de Torí
- Margarida de Savoia (1390-1464)
- Maria Victòria dal Pozzo della Cisterna
- Orde Civil de Savoia
- Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Orde de la Corona d'Itàlia
- Residències dels Savoia
Naixements del 1306
- Albert II della Scala
- Felip III de Navarra
- Joana de Savoia
- Manfred I d'Atenes
Persones de Tessalònica
- Demetri de Montferrat
- Evànguelos Venizelos
- Joana de Savoia
- Makbule Atadan
- Theódoros Kondidis
Regents de l'Imperi Romà d'Orient
- Aleix Comnè (protosebast)
- Andrònic IV Paleòleg
- Anna Dalassena
- Antemi (prefecte del pretori)
- Bardas
- Basili Lecapè
- Caterina de Bulgària
- Constantí XI Paleòleg
- Estilià Zaützes
- Gregòria (emperadriu)
- Helena Dragaš
- Irene Ducena
- Irene d'Atenes
- Joan Ducas (cèsar)
- Joan VI Cantacuzè
- Joan VII Paleòleg
- Joan XIV de Constantinoble
- Joana de Savoia
- Josep Bringas
- Maria d'Antioquia
- Martina
- Miquel VIII Paleòleg
- Nicolau I el Místic
- Pau II de Constantinoble
- Pulquèria
- Romà I Lecapè
- Sergi I de Constantinoble
- Sergi Nicetiata
- Sofia (emperadriu)
- Teoctist
- Teodora l'Armènia
- Tiberi II
- Zoè Carbonopsina
També conegut com Anna de Savoia.