Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Agnès d'Antioquia, Agnès de Torroja, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Andreu II d'Hongria, Arnau I de Castellbò, Arquebisbat de Tarragona, Avinyó, Bajas, Barcelona, Béla III d'Hongria, Beauvais (municipi de l'Oise), Comenge, Comtat de Foix, Comte, Constança d'Aragó i d'Entença, Corona d'Aragó, Elna, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Eudòxia Comnena, Ferran de Mallorca, Fraticels, Germans de la Vida Pobra, Guillem I de Cardona, Guillem VIII de Montpeller, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Joan XXII, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Mallorca, Maria de Montpeller, Mirapeis, Monarca, Narbona, Nàpols, Orde de Frares Menors, Papa Celestí V, París, Pèire Olieu, Pere el Catòlic, Pere II de Courtenay, Perpinyà, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Llull, Ramon Roger I de Foix, ..., Regne de Mallorca, Robert I de Nàpols, Roger Bernat II de Foix, Roger IV de Foix, Sanç I de Mallorca, Sança de Castella i de Polònia, Sança de Mallorca, Sardenya, Tercer Orde Regular de Sant Francesc, Tournai, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, Violant de Flandes, 1288, 1324, 1335, 1340. Ampliar l'índex (17 més) »
Agnès d'Antioquia
Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Felip de Mallorca і Agnès d'Antioquia · Veure més »
Agnès de Torroja
Agnès de Tarroja o Agnès de Torroja (1191 - 1243) fou comtessa de Cardona i senyora de la baronia d'Arbeca.
Nou!!: Felip de Mallorca і Agnès de Torroja · Veure més »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Nou!!: Felip de Mallorca і Alfons el Benigne · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Felip de Mallorca і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Felip de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Felip de Mallorca і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Arnau I de Castellbò
Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.
Nou!!: Felip de Mallorca і Arnau I de Castellbò · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Felip de Mallorca і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Felip de Mallorca і Avinyó · Veure més »
Bajas
Bajas (Bages en francès) és un municipi de França de la regió d'Occitània, al departament de l'Aude.
Nou!!: Felip de Mallorca і Bajas · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Felip de Mallorca і Barcelona · Veure més »
Béla III d'Hongria
Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.
Nou!!: Felip de Mallorca і Béla III d'Hongria · Veure més »
Beauvais (municipi de l'Oise)
Beauvais és un municipi francès, capital del departament de l'Oise a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Felip de Mallorca і Beauvais (municipi de l'Oise) · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Felip de Mallorca і Comenge · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Felip de Mallorca і Comtat de Foix · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Felip de Mallorca і Comte · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Entença
Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).
Nou!!: Felip de Mallorca і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Felip de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »
Elna
Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.
Nou!!: Felip de Mallorca і Elna · Veure més »
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.
Nou!!: Felip de Mallorca і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »
Eudòxia Comnena
Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.
Nou!!: Felip de Mallorca і Eudòxia Comnena · Veure més »
Ferran de Mallorca
fou infant de Mallorca.
Nou!!: Felip de Mallorca і Ferran de Mallorca · Veure més »
Fraticels
Els fraticels o fraticelli són un grup religiós medieval considerat com a heretgia pels catòlics.
Nou!!: Felip de Mallorca і Fraticels · Veure més »
Germans de la Vida Pobra
La Societat de Pobres Ermitans d'Angelo Clareno, Orde dels Frares Clarens o Pobres Eremites va ser un orde religiós originat com una reforma observant de l'orde franciscà.
Nou!!: Felip de Mallorca і Germans de la Vida Pobra · Veure més »
Guillem I de Cardona
Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).
Nou!!: Felip de Mallorca і Guillem I de Cardona · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Felip de Mallorca і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Felip de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Felip de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Felip de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Felip de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Felip de Mallorca і Joan XXII · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Felip de Mallorca і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Felip de Mallorca і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Felip de Mallorca і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Felip de Mallorca і Mallorca · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Felip de Mallorca і Maria de Montpeller · Veure més »
Mirapeis
Miralpeix (en occità Mirapeis i en francès i oficial Mirepoix) és un municipi francès del departament de l'Arieja a la regió d'Occitània, concretament està situat a la part nord-est del departament.
Nou!!: Felip de Mallorca і Mirapeis · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Felip de Mallorca і Monarca · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Felip de Mallorca і Narbona · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Felip de Mallorca і Nàpols · Veure més »
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Nou!!: Felip de Mallorca і Orde de Frares Menors · Veure més »
Papa Celestí V
Celestí V, de nom de bateig Pietro Angeleri di Murrone, també conegut com a Sant Pere Celestí (Isernia, 1215 - Ferentino, 19 de maig de 1296) va ser Papa de l'Església Catòlica el 1294, monjo i fundador de l'Orde dels Celestins.
Nou!!: Felip de Mallorca і Papa Celestí V · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Felip de Mallorca і París · Veure més »
Pèire Olieu
Pèire Olieu o Pere de Joan Olivi, del seu nom llatinitzat Petrus Iohannis Olivi, (1248, Serinhan - 1298, Narbona) fou un religiós franciscà que realitzà importants estudis de filosofia i teologia.
Nou!!: Felip de Mallorca і Pèire Olieu · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Felip de Mallorca і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere II de Courtenay
Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.
Nou!!: Felip de Mallorca і Pere II de Courtenay · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Felip de Mallorca і Perpinyà · Veure més »
Ramon Folc IV de Cardona
Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).
Nou!!: Felip de Mallorca і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Nou!!: Felip de Mallorca і Ramon Llull · Veure més »
Ramon Roger I de Foix
Ramon Roger I de Foix (ca. 1152 - Mirapeis, França 1223) fou comte de Foix (1188-1223).
Nou!!: Felip de Mallorca і Ramon Roger I de Foix · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Felip de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Felip de Mallorca і Robert I de Nàpols · Veure més »
Roger Bernat II de Foix
Roger Bernat II de Foix, dit el Gran (1195 - 1241), fou comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellbò (1230-1240).
Nou!!: Felip de Mallorca і Roger Bernat II de Foix · Veure més »
Roger IV de Foix
Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).
Nou!!: Felip de Mallorca і Roger IV de Foix · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Felip de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Nou!!: Felip de Mallorca і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »
Sança de Mallorca
Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.
Nou!!: Felip de Mallorca і Sança de Mallorca · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Felip de Mallorca і Sardenya · Veure més »
Tercer Orde Regular de Sant Francesc
El Tercer Orde Regular de Sant Francesc (en llatí Tertius Ordo Regularis Sancti Francisci) és un institut de vida consagrada de l'Església catòlica.
Nou!!: Felip de Mallorca і Tercer Orde Regular de Sant Francesc · Veure més »
Tournai
Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.
Nou!!: Felip de Mallorca і Tournai · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Felip de Mallorca і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Felip de Mallorca і Violant de Courtenay · Veure més »
Violant de Flandes
Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.
Nou!!: Felip de Mallorca і Violant de Flandes · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Felip de Mallorca і 1288 · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Felip de Mallorca і 1324 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Felip de Mallorca і 1335 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Felip de Mallorca і 1340 · Veure més »
