Taula de continguts
55 les relacions: Addac, Alamans, Alans, Alaric I, Alps, Arle, Armòrica, Bagaudes, Bàrcino, Boulogne-sur-Mer, Britànnia, Burgundis, Canal de la Mànega, Cèsar (títol), Cònsol romà, Cesaraugusta, Constant II (usurpador), Constantinoble, Estilicó, Flavi Honori, Francs, Geronci (general), Gunderic, Hermenric, Hispània, Hispània Tarraconense, Joví, Julià (cèsar), Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Magúncia, Màxim Tirà, Oxford University Press, Pavia, Prefecte del pretori, Ravenna, Rin, Roine, Sar, Sebastià, Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodosi I el Gran, Valença, Vàndals, Viena del Delfinat, Zòsim, 13 d'agost, 13 d'octubre, 23 d'agost, ... Ampliar l'índex (5 més) »
Addac
Addac o Atax fou un rei dels alans fins a l'any 418.
Veure Constantí (usurpador) і Addac
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Constantí (usurpador) і Alamans
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Constantí (usurpador) і Alans
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Constantí (usurpador) і Alaric I
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Constantí (usurpador) і Alps
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Veure Constantí (usurpador) і Arle
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Veure Constantí (usurpador) і Armòrica
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Constantí (usurpador) і Bagaudes
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Constantí (usurpador) і Bàrcino
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Constantí (usurpador) і Boulogne-sur-Mer
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Constantí (usurpador) і Britànnia
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Veure Constantí (usurpador) і Burgundis
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Constantí (usurpador) і Canal de la Mànega
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Constantí (usurpador) і Cèsar (títol)
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Constantí (usurpador) і Cònsol romà
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Veure Constantí (usurpador) і Cesaraugusta
Constant II (usurpador)
Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.
Veure Constantí (usurpador) і Constant II (usurpador)
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Constantí (usurpador) і Constantinoble
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Veure Constantí (usurpador) і Estilicó
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Veure Constantí (usurpador) і Flavi Honori
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Constantí (usurpador) і Francs
Geronci (general)
Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.
Veure Constantí (usurpador) і Geronci (general)
Gunderic
Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.
Veure Constantí (usurpador) і Gunderic
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Veure Constantí (usurpador) і Hermenric
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Constantí (usurpador) і Hispània
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Constantí (usurpador) і Hispània Tarraconense
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Veure Constantí (usurpador) і Joví
Julià (cèsar)
Julià (en llatí Iulianus) va ser el fill petit de l'usurpador del tron imperial romà d'Occident Constantí, conegut com a Constantí III.
Veure Constantí (usurpador) і Julià (cèsar)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Constantí (usurpador) і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Constantí (usurpador) і Llista d'emperadors romans d'Orient
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Constantí (usurpador) і Magúncia
Màxim Tirà
Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.
Veure Constantí (usurpador) і Màxim Tirà
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Constantí (usurpador) і Oxford University Press
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Constantí (usurpador) і Pavia
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Constantí (usurpador) і Prefecte del pretori
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Constantí (usurpador) і Ravenna
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Constantí (usurpador) і Rin
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Constantí (usurpador) і Roine
Sar
Sar (Sarus) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.
Veure Constantí (usurpador) і Sar
Sebastià
Sebastià és un nom de pila masculí, l'origen del qual no conegut és del tot, però és molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar.
Veure Constantí (usurpador) і Sebastià
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Constantí (usurpador) і Sidoni Apol·linar
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Constantí (usurpador) і Sueus
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Veure Constantí (usurpador) і Teodosi I el Gran
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Constantí (usurpador) і Valença
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Constantí (usurpador) і Vàndals
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Constantí (usurpador) і Viena del Delfinat
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Constantí (usurpador) і Zòsim
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Constantí (usurpador) і 13 d'agost
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Constantí (usurpador) і 13 d'octubre
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Constantí (usurpador) і 23 d'agost
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Constantí (usurpador) і 28 de setembre
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Constantí (usurpador) і 407
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Constantí (usurpador) і 409
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constantí (usurpador) і 410
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Constantí (usurpador) і 411
També conegut com Constantí III (usurpador).