Accés més ràpid que el navegador!
57 les relacions: Addac, Alamans, Alans, Alaric I, Alps, Arle, Armòrica, Bagaudes, Bàrcino, Boulogne-sur-Mer, Britànnia, Burgundis, Canal de la Mànega, Cèsar (títol), Cònsol romà, Cesaraugusta, Constant II (usurpador), Constantinoble, Estilicó, Flavi Honori, Francs, Geronci (general), Gunderic, Hermenric, Hispània, Hispània Tarraconense, Joví, Julià (cèsar), Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Magúncia, Màxim Tirà, Oxford University Press, Pavia, Prefecte del pretori, Ravenna, Rin, Roine, Sar, Sebastià, Sidoni Apol·linar, Sueus, Teodosi I el Gran, Valença, Vàndals, Viena del Delfinat, Zòsim, 13 d'agost, 13 d'octubre, 23 d'agost, ..., 28 de setembre, 406, 407, 408, 409, 410, 411. Ampliar l'índex (7 més) »
Addac
Addac o Atax fou un rei dels alans fins a l'any 418.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Addac · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Alamans · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Alans · Veure més »
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Alaric I · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Alps · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Arle · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Armòrica · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Bagaudes · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Bàrcino · Veure més »
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Boulogne-sur-Mer · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Britànnia · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Burgundis · Veure més »
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Canal de la Mànega · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Cèsar (títol) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Cònsol romà · Veure més »
Cesaraugusta
NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Cesaraugusta · Veure més »
Constant II (usurpador)
Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Constant II (usurpador) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Constantinoble · Veure més »
Estilicó
Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Estilicó · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Flavi Honori · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Francs · Veure més »
Geronci (general)
Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Geronci (general) · Veure més »
Gunderic
Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Gunderic · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Hermenric · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Hispània · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Hispània Tarraconense · Veure més »
Joví
Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Joví · Veure més »
Julià (cèsar)
Julià (en llatí Iulianus) va ser el fill petit de l'usurpador del tron imperial romà d'Occident Constantí, conegut com a Constantí III.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Julià (cèsar) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Magúncia · Veure més »
Màxim Tirà
Màxim Tirà (Maximus Tyrannus) fou emperador romà el 408 fins vers el 411.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Màxim Tirà · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Oxford University Press · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Pavia · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Prefecte del pretori · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Ravenna · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Rin · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Roine · Veure més »
Sar
Sar (Sarus) fou un militar got de l'exèrcit romà en temps dels emperadors Arcadi i Honori.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Sar · Veure més »
Sebastià
Sebastià és un nom de pila masculí, l'origen del qual no conegut és del tot, però és molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Sebastià · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Sueus · Veure més »
Teodosi I el Gran
Aquest gràfic il·lustra com Teodosi el Gran va adquirir els territoris de tot l'Imperi Romà Flavi Teodosi (en Flavius Theodosius; 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395), conegut com a Teodosi I el Gran, fou emperador romà entre el 379 i el 395 (fins al 392 només de la meitat oriental).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Teodosi I el Gran · Veure més »
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Valença · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Constantí (usurpador) і Vàndals · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Viena del Delfinat · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Constantí (usurpador) і Zòsim · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 13 d'agost · Veure més »
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 13 d'octubre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 23 d'agost · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 28 de setembre · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 406 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 407 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 408 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 409 · Veure més »
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 410 · Veure més »
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí (usurpador) і 411 · Veure més »
