Taula de continguts
306 les relacions: Ab Urbe Condita, Adela Maria Trepat i Massó, Agesilau II, Agis IV, Agustí d'Hipona, Alcestis (Eurípides), Alcibíades (general atenenc), Alcibíades I, Alcman, Alexandre el Gran, Alexis de Turis, Amfitrió (Plaute), Amors, Anàbasi, Andòcides, Andròmaca (Eurípides), Anna Maria de Saavedra i de Macià, Annals (Tàcit), Antígona (Sòfocles), Antifont, Apocolocyntosis divi Claudii, Apol·lodor de Carist, Apol·lodor de Gela, Aquil·les Taci, Arat, Arat de Sició, Aristènet, Aristòfanes, Aristòtil, Aristides d'Atenes, Arquimedes, Art amatòria, Artaxerxes II de Pèrsia, Association Guillaume Budé, Ateneu de Nàucratis, Aulularia, Aulus Gel·li, Aulus Persi Flac, Aviè, Èdip a Colonos, Èdip Rei, Èsquil, Èsquines d'Atenes, Ètica a Nicòmac, Èumenes de Càrdia, Àiax (Sòfocles), Àndria (Terenci), Baquílides, Basili de Cesarea, Benet de Núrsia, ... Ampliar l'índex (256 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ab Urbe Condita
Adela Maria Trepat i Massó
Adela Maria Trepat i Massó (Barcelona, 2 de maig de 1905 – 21 d'agost de 1964) fou una llatinista i traductora, alumna de Joaquim Balcells i Pinto.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Adela Maria Trepat i Massó
Agesilau II
Agesilau II, (en llatí Agesilaus, en grec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Agesilau II
Agis IV
Agis IV (en grec antic Ἄγις) fou rei d'Esparta, el fill gran d'Eudàmides II.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Agis IV
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Agustí d'Hipona
Alcestis (Eurípides)
''La mort d'Alcestis'', d'Angelica Kauffmann (1741-1807) Alcestis (en grec: Άλκηστις) és una obra d'Eurípides.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alcestis (Eurípides)
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades I
Alcibíades primer és un diàleg entre Alcibíades i Sòcrates, obra atribuïda a Plató, encara que els estudiosos tenen diversos punts de vista sobre la seva autenticitat.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alcibíades I
Alcman
Alcman (en grec antic), és el nom laconi del poeta que era anomenat pels atenencs Alcmeó.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alcman
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alexandre el Gran
Alexis de Turis
Alexis de Turis (Alexis; tradicionalment 390 aC-288 aC) va ser un poeta còmic i comediògraf grec nascut a Túrios, a la Magna Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Alexis de Turis
Amfitrió (Plaute)
Amfitrió (en llatí, Amphitryo) és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute, basada en un conegut mite grec que té com a protagonistes divinitats com Júpiter i Hermes, la qual cosa és un tret original, ja que és l'única obra de Plaute amb temàtica mitològica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Amfitrió (Plaute)
Amors
Amors és una col·lecció de tres llibres de poesia amorosa, escrits per Ovidi, en mètrica elegíaca, seguint les convencions del gènere elegíac desenvolupat per Tibul i Properci.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Amors
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Anàbasi
Andòcides
Andòcides (en llatí Andocides, en grec antic Ἀνδοκίδης) fou un dels deu oradors àtics dels que el Cànon Alexandrí en conserva les obres.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Andòcides
Andròmaca (Eurípides)
''Andròmaca'' ''en captivitat'', Frederic Leighton (1886) Andròmaca (en grec: Ανδρομάχη) és una tragèdia d'Eurípides, datada cap al 425 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Andròmaca (Eurípides)
Anna Maria de Saavedra i de Macià
Anna Maria de Saavedra i de Macià (Vilafranca del Penedès, 13 de gener del 1905 - Barcelona, 5 de gener de 2001) fou una escriptora i mestra catalana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Anna Maria de Saavedra i de Macià
Annals (Tàcit)
''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Annals (Tàcit)
Antígona (Sòfocles)
''Antígona davant el cadàver de Polinices'' (Nikiforos Lytras, 1865) Antígona (del grec: Ἀντι- 'en contra de' i γόνος 'raça, societat') és una tragèdia del dramaturg atenès Sòfocles, escrita, segons els estudiosos, cap al 442 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Antígona (Sòfocles)
Antifont
Antifont de Ramnunt (Antiphon) (480 aC-411 aC) fou un orador grec sofista pertanyent a la mateixa generació de Pròdic de Queos.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Antifont
Apocolocyntosis divi Claudii
LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Apocolocyntosis divi Claudii
Apol·lodor de Carist
Apol·lodor de Carist va ser un poeta còmic nascut probablement a Carist, Eubea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Apol·lodor de Carist
Apol·lodor de Gela
Apol·lodor de Gela (en Ἀπολλόδωρος) va ser un poeta còmic nascut a Gela (Sicília).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Apol·lodor de Gela
Aquil·les Taci
Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aquil·les Taci
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Arat
Arat de Sició
Arat (Ἄρατος, Aratus; 271 aC-213 aC) fou un cap de la Lliga Aquea nadiu de Sició.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Arat de Sició
Aristènet
Aristènet (Aristaenetus) fou un escriptor de cartes d'amor.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aristènet
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aristòfanes
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aristòtil
Aristides d'Atenes
Aristides (Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aristides d'Atenes
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Arquimedes
Art amatòria
LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Art amatòria
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Artaxerxes II de Pèrsia
Association Guillaume Budé
LAssociation Guillaume Budé és una associació francesa (société savante) reconeguda d'interès públic, que té per objectiu la difusió de les humanitats.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Association Guillaume Budé
Ateneu de Nàucratis
Ateneu (en; en) fou un gramàtic i literat natural de Nàucratis, una colònia grega a Egipte fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ateneu de Nàucratis
Aulularia
Aulularia o La comèdia de l'olla és una comèdia de l'autor llatí Plaute ambientada a Atenes i amb personatges grecs; es tracta, doncs, d'una típica fabula palliata.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aulularia
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aulus Gel·li
Aulus Persi Flac
Aulus Persi Flac (Aulus Persius Flaccus) (Volterra, 4 de desembre de 34 - Roma, 24 de novembre de 62) va ser un dels més grans satírics romans, més jove que Gai Lucili i Horaci i més gran que Juvenal.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aulus Persi Flac
Aviè
Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Aviè
Èdip a Colonos
Èdip a Colonos (en grec: Οἰδίπους ἐπὶ Κολωνῷ) és una obra teatral de Sòfocles.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Èdip a Colonos
Èdip Rei
''Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx'', de Jean Auguste Dominique Ingres, ca. 1805 ''Èdip separant-se de Iocasta'', Alexandre Cabanel Èdip rei és una tragèdia grega escrita per Sòfocles vers la fi de la seva vida, l'única conservada de la trilogia sobre el malaurat rei de Tebes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Èdip Rei
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Èsquil
Èsquines d'Atenes
Bust d'Èsquines (inscripció). Marbre, còpia romana d'un original hel·lenístic grec, segle III aC. Bitolia, Macedònia. Èsquines (Aeschines) (Atenes, ~390 aC — Rodes, 314 aC) fou un polític i orador atenenc, nascut el 389 aC, fill de Tromes i Glaucotea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Èsquines d'Atenes
Ètica a Nicòmac
Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ètica a Nicòmac
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Èumenes de Càrdia
Àiax (Sòfocles)
Àjax preparant-se pel suïcidi. Àiax o Àjax (en Αίας) és una tragèdia clàssica grega escrita per Sòfocles el.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Àiax (Sòfocles)
Àndria (Terenci)
Àndria o La dona d'Andros (Andria en l'original llatí) és una comèdia pal·liata escrita per Terenci, nascut a Cartago al 184 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Àndria (Terenci)
Baquílides
Baquílides (Bacchylides) fou un dels grans poetes lírics de Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Baquílides
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Basili de Cesarea
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Benet de Núrsia
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Boeci
Brutus (Ciceró)
Brutus és un tractat de retòrica de l'escriptor i polític romà Ciceró.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Brutus (Ciceró)
Bucòliques
Les Bucòliques (en llatí: Bucolica) és un poema de Virgili, inspirat en l'obra homònima del grec Teòcrit de Siracusa.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Bucòliques
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cal·límac de Cirene
Carles Cardó i Sanjoan
Carles Cardó i Sanjoan (Valls, 5 de maig del 1884 – Barcelona, 24 de març del 1958) fou eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i influent pensador humanista.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Carles Cardó i Sanjoan
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Carles Riba i Bracons
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cató el Censor
Cató el Vell, De la vellesa
Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cató el Vell, De la vellesa
Categories (Aristòtil)
Categories és una de les obres de lOrganon d'Aristòtil i tracta sobre els elements d'una proposició lògica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Categories (Aristòtil)
Càrmides
Càrmides (en grec) és un diàleg de Plató, en què Sòcrates dialoga amb Càrmides i el jove Crítias.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Càrmides
Càsina
Màscares en un mosaic de la vil·la d'Adrià Càsina (en llatí, Casina) és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Càsina
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cebrià de Cartago
Cebrià Montserrat i Roig
Cebrià Montserrat i Roig (Olesa de Montserrat, 1886 - Barcelona, 1962) fou un eclesiàstic i humanista català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cebrià Montserrat i Roig
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ciceró
Cimó II
L'''òstracon'' amb el nom de Cimó II, que va servir per enviar-lo a l'exili. Cimó II (en llatí Cimon, en grec antic Κίμων "Kímon") fou un general atenenc, fill de Milcíades II i d'Hegesípila.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cimó II
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Claudi Claudià
Cleòmenes III
Cleòmenes III (Cleomenes), fou el 31è rei agida d'Esparta.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cleòmenes III
Col·lut
Col·lut (Coluthus) fou un dels darrers poetes èpics grecs nascut a Licòpolis (Egipte).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Col·lut
Consenci
Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Consenci
Consolació de la filosofia
La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Consolació de la filosofia
Constitució d'Atenes
La Constitució d'Atenes és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Constitució d'Atenes
Corinna
Corinna (Κόριννα) va ser una poeta grega del, nascuda a Tanagra (Beòcia), filla possiblement d'Aquèlodor i Procràtia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Corinna
Coriolà
Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia. Gneu Marci Coriolà (en Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Coriolà
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Corneli Nepot
Cosmètics per a la cara
Cosmètics per a la cara (en llatí: De medicamine faciei femineae) és un poema didàctic d'Ovidi sobre la cosmètica i la manera en què la dona s'ha de cuidar la cara.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cosmètics per a la cara
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Cràtil (diàleg)
Crítias (diàleg)
Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Crítias (diàleg)
Critó (diàleg platònic)
El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Critó (diàleg platònic)
Dècim Magne Ausoni
Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Dècim Magne Ausoni
De l'orador
De l'orador (en llatí: De oratore) és un llibre publicat per l'escriptor i polític romà Ciceró el 55 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і De l'orador
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і De la natura
Dels deures
Dels deures (en llatí: De officiis) és una obra filosòfica que va ser escrita per Marc Tul·li Ciceró l'any 44 aC i traduïda al català per Eduard Valentí els anys 1938 i 1946.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Dels deures
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Demòstenes
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Demetri Poliorceta
Dió de Siracusa
Dió de Siracusa (Dion, en Δίων; circa 408 aC-353 aC), fill d'Hipparí de Siracusa (un constant partidari de Dionisi el Vell el qual estava casat amb Aristòmaca de Siracusa, filla d'Hipparí), va ser un polític siracusà, cunyat de Dionisi el Vell.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Dió de Siracusa
Eduard Valentí i Fiol
Eduard Valentí i Fiol (Pals (Baix Empordà) 19 de gener de 1910 - Barcelona, 28 de febrer de 1971) va ser un filòleg clàssic, humanista, escriptor, docent i traductor català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eduard Valentí i Fiol
Egèria (escriptora)
Coberta d'una traducció a l'anglès del ''Pelegrinatge'' d'Egèria publicada el 1919 Egèria, també coneguda com a Eteria, Ætheria o Etheria i fins i tot Arteria o Geria, fou una escriptora i viatgera que visqué al.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Egèria (escriptora)
El convit
El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El convit
El corc
Esclau de comèdia El corc (en llatí, Curculius) és una comèdia escrita pel dramaturg romà Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El corc
El persa
El persa, de Plaute, és una de les seves sis comèdies que poden datar-se entre el 191 i el 184 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El persa
El Polític
El Polític, o Politikos en grec i Politicus en llatí, és l'últim d'un conjunt de quatre diàlegs de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El Polític
El Sofista
El diàleg El sofista o de l'ésser, pertany als diàlegs tardans madurs (vellesa) de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El Sofista
El soldat fanfarró
El soldat fanfarró (en llatí, Miles gloriosus) és una obra escrita pel comediògraf romà Plaute, basada en una comèdia grega anterior, ara perduda, potser intitulada Alazon.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El soldat fanfarró
El sopar dels erudits
El sopar dels erudits (títol original en grec, Deipnosophistaí: deipnon, 'sopar' i sophistai, 'sofistes') és una extensa obra de recerca literària i antiquària de l'escriptor hel·lenístic Ateneu de Nàucratis, escrita a Roma a principis del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і El sopar dels erudits
Electra (Sòfocles)
Electra a la tomba d'Agamèmnon. Frederic Leighton (1869) Electra (en grec: Ἠλέκτρα) és una tragèdia escrita per Sòfocles.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Electra (Sòfocles)
Els acarnesos
Els acarnesos ((en Ἀχαρνεῖς) és, pel que sabem, la tercera obra del gran comediògraf Aristòfanes i la més vella de les que es conserven senceres. Va ser representada l'any 425 aC i guanyà el primer premi en el festival de les Lenees.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els acarnesos
Els captius
Esclau de comèdia Captivi o Els captius és una de les obres més celebrades del comediògraf llatí Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els captius
Els cavallers (obra de teatre)
Els cavallers (en grec antic: Ἱππεῖς) és una obra satírica d'Aristòfanes escrita en el 424 aC, consistent en una crítica desenfrenada a Cleó, un dels homes més poderosos de l'antiga Atenes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els cavallers (obra de teatre)
Els germans
Els germans (Adelphi o Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC, al funeral de Luci Emili Paul·le Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els germans
Els ocells (obra de teatre)
Teatre de Dionís al peu de l'Acròpolis. S'hi representaven les comèdies aristofàniques Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els ocells (obra de teatre)
Els Perses
Els perses (en grec, Πέρσαι, Persai, llatinitzat com Persae) és una tragèdia de l'antiga Grècia escrita el 472 aC per Èsquil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els Perses
Els set contra Tebes
''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Els set contra Tebes
Emili Paulus
Els Emili Paulus (Aemilius Paullus o Paulus) foren una branca familiar de la gens Emília.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Emili Paulus
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eneida
Epídic
Relleu que representa Menandre, inspirador directe de Plaute Epídic és una comèdia escrita per Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Epídic
Epístoles d'Horaci
Les Epístoles són una obra de Quint Horaci Flac, més conegut com a Horaci, composta per vint-i-tres poemes agrupats en dos llibre (vint al primer i dos al segon).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Epístoles d'Horaci
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Epicur
Epistulae morales ad Lucilium
''Epistolae ad Lucilium'', 1494 Epistulae morales ad Lucilium és una col·lecció de cent vint-i-quatre cartes morals coneguda com a Cartes a Lucili, és una de les obres cabdals de Sèneca.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Epistulae morales ad Lucilium
Epodes
Els Iambes (Iambi, en llatí) o Epodes (Epodos, en llatí) –que és el nom amb què els estudiosos s’han referit a aquesta obra horaciana des de Quintilià (Institució oratòria, X, 1, 96)– és un poemari format per disset composicions de temàtica diversa (s’hi tracten l’amor, el desig per l’acabament de les guerres civils, el destí de Roma, els vicis de l’època, entre altres temes), escrites amb un cert lirisme i d’una manera més o menys sarcàstica i violenta, que apareix aproximadament el 30 aC, després que hagi vist la llum el primer llibre de les Sàtires (35-34 aC) i gairebé en el mateix moment en què l’autor, Horaci, en publica el segon.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Epodes
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eratòstenes
Euforió de Calcis
Euforió, en llatí Euphorion, en grec antic Εὐφορίων, fou un gramàtic i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet, nascut segons Suides l'any 274 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Euforió de Calcis
Eulàlia Vintró Castells
Creu de Sant Jordi de mans de Jordi Pujol Eulàlia Vintró Castells (Barcelona, 30 d'agost de 1945) és una filòloga, professora universitària i política catalana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eulàlia Vintró Castells
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eurípides
Eutífron
L'Eutífron o Eutifró és un diàleg platònic, del primer període de la vida de Plató, abans del primer viatge a Siracusa.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eutífron
Eutidem (diàleg)
Eutidem, escrit el 380 aC, és el diàleg de Plató que satiritza les fal·làcies lògiques dels sofistes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Eutidem (diàleg)
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Fastos
Faules d'Isop
serp. Les faules d'Isop són un conjunt de faules en prosa atribuïdes a Isop, l'escriptor grec que va viure entre el final del i el principi del, probablement originari de la regió de Frígia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Faules d'Isop
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Fedó
Fedre (diàleg)
Plató a la Glyptothek de Múnic Fedre és un diàleg platònic posterior a La República que presenta moltes afinitats temàtiques amb El convit.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Fedre (diàleg)
Ferecides d'Atenes
Ferecides d'Atenes (Pherecides) fou un dels més famosos logògrafs de l'antiguitat.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ferecides d'Atenes
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ferran Soldevila i Zubiburu
Fileb
Fileb (grec: Φίληβος, llatí: Philebus), 360-347 aC, és un dels últims diàlegs de l'antic filòsof grec Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Fileb
Filoctetes (Sòfocles)
Filoctetes segons Jean-Germain Drouais, v. 1787 Filoctetes (en grec: Φιλοκτήτης) és una tragèdia escrita per Sòfocles i estrenada al festival de Dionís de 409 aC, on va guanyar el primer premi.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Filoctetes (Sòfocles)
Filopemen
Filopemen (Philopoemen) (vers 252 aC - 183 aC) fill de Craugis, fou un dirigent de la Lliga Aquea, nadiu de Megalòpolis.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Filopemen
Foció
Foció (en llatí Phocion, en grec antic Φωκίων) (vers 402 aC-317 aC), fill de Focos, fou un general i home d'estat atenenc, d'origen humil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Foció
Formió (Terenci)
El Formió de Terenci segurament es va estrenar l'any 161, segons les didascàlies, als Ludi Romani o Ludi Megalenses.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Formió (Terenci)
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Francesc Cambó i Batlle
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Fundació Bernat Metge
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gai Mari
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gai Semproni Grac
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gai Valeri Catul
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Galba
Gòrgias (diàleg)
Gòrgias és un dels diàlegs de Plató corresponent a la seva fase intermèdia (388 aC - 385 aC), que tracta sobre la retòrica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gòrgias (diàleg)
Geòrgiques
Portada de les '''''Geòrgiques''''', en traducció al català de '''Mn. Llorenç Riber''' (1918) Les Geòrgiques (Georgicae) és una òbra poètica escrita per l'autor romà Virgili el.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Geòrgiques
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gneu Pompeu Magne
Gregori de Nissa
Gregori de Nissa (en grec: Γρηγόριος Νύσσης; Cesarea de Capadòcia, c. 335 – Nissa, c. 395) fou bisbe de Nissa del 372 al 376 i del 378 fins a la seva mort el 395.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gregori de Nissa
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Gregori el Gran
Hípias major
LHípias major, també conegut com Què és el bell? (en grec: Ιππίας Μείζων), és un diàleg de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Hípias major
Hípias menor
LHípias menor és un diàleg de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Hípias menor
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Heròdot
Herodes (poeta)
Herodes o Herondes segons alguns manuscrits (Ἡρώδας o Ἡρώνδας) va ser un poeta grec autor d'unes breus escenes teatrals en vers iàmbic escrites en època hel·lenística, sense que se sàpiga exactament quan, encara que se suposa que va viure al.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Herodes (poeta)
Heroides
Les Heroides ('Heroïnes') o Epistulae Heroidum són una col·lecció de 21 poemes escrits per Ovidi en dístics elegíacs.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Heroides
Hipòcrates
Hipòcrates (Hipokrates; nascut cap al 460 aC i mort cap al 370 aC) fou un metge grec del segle de Pèricles (Grècia clàssica).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Hipòcrates
Hipòlit (Eurípides)
Jean-Baptiste Lemoyne el Vell (1715) Hipòlit (en grec antic: Ἱππόλυτος στεφανοφόρος) és una tragèdia clàssica grega d'Eurípides, basada en el mite d'Hipòlit, fill de Teseu.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Hipòlit (Eurípides)
Història (Polibi)
La Història (en Historiae, en Ἱστορίαι) és un conjunt de llibres escrits per l'historiador grec Polibi (203-120 aC) format per un total de quaranta volums.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Història (Polibi)
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Història de la Guerra del Peloponnès
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Històries (Heròdot)
Històries (Tàcit)
Les Històries (en llatí: Historiae) són una obra de Tàcit en la qual descriu la història de l'any dels quatre emperadors, començant amb el segon consolat de Galba i que acaba, segons la introducció, amb l'assassinat del Domicià i quan Nerva va ser proclamat emperador.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Històries (Tàcit)
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Homer
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Horaci
Ió (Plató)
Ió (o Sobre la Ilíada) és un diàleg de Plató pertanyent a la sèrie anomenada primers diàlegs, escrits en l'època en què l'autor era encara jove.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ió (Plató)
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ignasi d'Antioquia
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ilíada
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Isòcrates
Iseu de Calcis
Iseu de Calcis (en llatí Isaeus, en grec antic) fill de Diàgores fou un dels deu oradors àtics, considerat així pel cànon alexandrí.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Iseu de Calcis
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Isop
Jaume Berenguer i Amenós
Jaume Berenguer i Amenós (Belltall, Conca de Barberà, 10 d'abril de 1915 - Barcelona, 6 de gener de 1974) va ser un destacat hel·lenista català, traductor de Història de la Guerra del Peloponès de Tucídides al català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Jaume Berenguer i Amenós
Jaume Pòrtulas i Ambròs
Jaume Pòrtulas i Ambròs (Barcelona, 1949) és un hel·lenista català, acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Jaume Pòrtulas i Ambròs
Jaume Serra i Húnter
Jaume Serra i Húnter (Manresa, Bages, 8 de gener de 1878 - Cuernavaca, Mèxic, 7 de desembre de 1943) fou un filòsof, polític català i rector de la Universitat de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Jaume Serra i Húnter
Joan Crexells i Vallhonrat
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joan Crexells i Vallhonrat
Joan Gómez Pallarès
Joan Gómez Pallarès (Igualada, Anoia, 24 de juny de 1960) és un filòleg clàssic, professor d'ensenyament secundari i professor universitari català i, des del juliol del 2018, director general de Recerca del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joan Gómez Pallarès
Joan Petit i Montserrat
Joan Petit i Montserrat (Barcelona, 1904 - 15 de gener de 1964) fou un filòleg, crític literari, traductor i professor universitari català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joan Petit i Montserrat
Joan Triadú i Font
Joan Triadú i Font (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 - Barcelona, 30 de setembre de 2010) fou un escriptor, crític literari i pedagog català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joan Triadú i Font
Joaquim Balcells i Pinto
Joaquim Balcells i Pinto (La Laguna, Tenerife, 21 de febrer de 1890 — Ginebra, Suïssa, 25 d'octubre de 1936) fou un llatinista, professor de la Universitat de Barcelona i un dels fundadors de l'escola de Filologia Llatina de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joaquim Balcells i Pinto
Joaquim Gestí Bautista
és un traductor, professor, hel·lenista i neohel·lenista català; llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joaquim Gestí Bautista
Joaquim Icart i Leonila
Joaquim Icart i Leonila (Tarragona 1910 - 4 de novembre de 1997) fou un escriptor i erudit català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Joaquim Icart i Leonila
Jordi Raventós
Jordi Raventós (Martorell, 1970) és un filòleg, traductor i editor català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Jordi Raventós
Josep Alsina i Clota
Josep Alsina i Clota (Ripoll, 1923 - Barcelona, 4 de juny de 1993) fou un hel·lenista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Josep Alsina i Clota
Josep Pla i Agulló
Josep Pla i Agulló (1931-1993) fou un llatinista i traductor català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Josep Pla i Agulló
Josep Rius-Camps
Josep Rius-Camps (nascut el 15 de juny 1933 a Esparreguera, Catalunya) és un sacerdot, biblista i patròleg.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Josep Rius-Camps
Josep Vergés i Fàbregas
Josep Vergés i Fàbregas (Barcelona, 31 de gener de 1903 - Palma 1984) fou un filòleg, traductor i pedagog català, pare d'Oriol Vergés i Mundó.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Josep Vergés i Fàbregas
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Juli Cèsar
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Juvenal
L'Eunuc
L'eunuc és una comèdia de Terenci que fou estrenada en els Jocs Megalesos de l'any 161 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і L'Eunuc
La comèdia dels ases
Màscares d'actors La comèdia dels ases, també coneguda com lAsinaria, es pot considerar una de les peces més emblemàtiques de l'escriptor llatí Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La comèdia dels ases
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La naturalesa dels déus
La Pau (Aristòfanes)
La Pau (en grec antic: Εἰρήνη) és una comèdia escrita i produïda pel dramaturg grec Aristòfanes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La Pau (Aristòfanes)
La República (Ciceró)
La República (en llatí: De re publica; lit: Sobre la república o Sobre l'Estat) és una obra de filosofia política de l'escriptor i polític Marc Tul·li Ciceró, on millor es pot reconstruir el seu pensament polític.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La República (Ciceró)
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La República (Plató)
La sogra (Hecyra)
La sogra és una obra de Terenci que pertany al gènere de la comèdia pal·liata.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і La sogra (Hecyra)
Laques (diàleg)
Laques, també conegut com a Sobre la valentia (Λαχης η Περι ανδρειας), és un diàleg socràtic escrit per Plató, que tracta sobre el coratge.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Laques (diàleg)
Lísies (orador)
Lísies Lísies (Lysias) (vers 458 aC-378 aC) fou un orador nascut a Atenes el 458 aC, fill de Cèfal de Siracusa, no gaudí de la ciutadania grega car aquesta l'adquirien a la tercera generació de residència a la polis.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Lísies (orador)
Leli, De l'amistat
Leli, de l'amistat (en llatí: Laelius de amicitia) és un tractat filosòfic de l'escriptor, filòsof, orador i polític romà Marc Tul·li Ciceró, un dels autors més importants de literatura llatina clàssica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Leli, De l'amistat
Les assembleistes
Les assembleistes (en grec: Ἐκκλησιάζουσαι) és una obra teatral d'Aristòfanes escrita en el 392 aC i semblant a Lisístrata en el sentit que gran part de la comèdia procedeix de la participació de les dones en la política, tot i que està molt més infosa pels problemes de gènere que aquesta.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les assembleistes
Les Baquis
Màscara de comèdia. Mosaic de la casa del Faune a Pompeia Les baquis és una obra del comediògraf romà Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les Baquis
Les granotes (Aristòfanes)
Pàgina de la comèdia ''Les granotes'', en la seva traducció italiana Les granotes (en grec antic: Βάτραχοι Bátrachoi) és una comèdia d'Aristòfanes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les granotes (Aristòfanes)
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les Metamorfosis
Les metamorfosis (Apuleu)
Les metamorfosis (Metamorphoseon libri), coneguda també com a L'ase d'or (Asinus aureus), és una obra d'Apuleu, que la va escriure al.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les metamorfosis (Apuleu)
Les Nits Àtiques
Les Nits Àtiques (en llatí Noctes Atticae) és l'única obra coneguda de l'escriptor romà Aulus Gel·li, datada durant l'imperi de Marc Aureli (161-180).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les Nits Àtiques
Les suplicants (Èsquil)
''Les danaides'', John William Waterhouse, 1903 Les suplicants (en grec Ικέτιδες) és una tragèdia d'Èsquil datada al voltant del 466 i 463 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les suplicants (Èsquil)
Les tres monedes
Les tres monedes (en llatí, Trinummus) és una comèdia del dramaturg romà Plaute basada en una obra de Filemó el Vell i escrita al voltant del 190 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les tres monedes
Les vespes
Les vespes (en grec antic: Σφήκες) és una comèdia del dramaturg grec Aristòfanes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Les vespes
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Licòfron
Licurg
Licurg (Lycurgus) fou un polític i legislador espartà de caràcter mig històric, mig llegendari, al qual s'atribueix l'autoria de la constitució espartana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Licurg
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Lisandre
Lisístrata
Edició italiana de ''Lisístrata'' d'Aristòfanes Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la vella comèdia, Aristòfanes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Lisístrata
Lisis (Plató)
Lisis és un diàleg de Plató sobre la naturalesa de l'amistat.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Lisis (Plató)
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 14 de setembre del 1881 - Campanet, Mallorca, 11 d'octubre del 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, Mestre en Gai Saber, articulista i traductor de clàssics tant al català com al castellà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Llorenç Riber i Campins
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Llucià
Longus
''Dafnis i Cloe'' de Jean-Pierre Cortot Longus (Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de Pastorals de Longus, considerada com la primera novel·la pastoral.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Longus
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Luci Anneu Flor
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Luci Apuleu
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Luci Corneli Sul·la
Luci Licini Lucul·le
Luci Licini Lucul·le (Lucius Licinius L. f. L. n. Lucullus) va ser un magistrat romà, conegut com el general que va derrotar a Mitridates VI Eupator.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Luci Licini Lucul·le
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Lucreci
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Macrobi
Manuel Balasch i Recort
Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Manuel Balasch i Recort
Manuel de Montoliu i de Togores
Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 30 d'abrilRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. de 1877 - ibídem, 18 de maig de 1961) fou un destacat crític i historiador de la literatura.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Manuel de Montoliu i de Togores
Marçal Olivar i Daydí
Marçal Olivar i Daydí (Barcelona, 26 d'octubre de 1900 - 5 de febrer de 1994) fou un erudit i polígraf català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marçal Olivar i Daydí
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Antoni
Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà, el més important de la família dels Claudi Marcel, cinc vegades cònsol i conqueridor de Siracusa.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)
Marc Furi Camil
Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Furi Camil
Marc Gavi Apici
Marc Gavi Apici (Marcus Gauius Apicius) va ser un gastrònom romà que va viure al, en temps dels emperadors August i Tiberi.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Gavi Apici
Marc Juni Brut
Marc Juni Brut (en llatí: Marcus Junius Brutus) (lloc desconegut de la República Romana, c. 85 aC – Filipos, República Romana, 23 d'octubre de 42 aC) va ser un patrici romà, conegut per l'assassinat de Juli Cèsar.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Juni Brut
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Porci Cató Uticense
renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Porci Cató Uticense
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Salvi Otó
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Terenci Varró
Marc Valeri Marcial
Marc Valeri Marcial, en llatí Marcus Valerius Martialis, sovint anomenat simplement Marcial (Bílbilis, Tarraconense, 43 dC - Bílbilis, Tarraconense, 104 dC), va ser un poeta llatí, d'origen hispà, cèlebre pels seus llibres d'epigrames.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marc Valeri Marcial
Marià Bassols de Climent
Marià Bassols de Climent (Figueres, 13 de desembre de 1903 - Barcelona, 20 d'octubre de 1973) fou un llatinista català, deixeble de Joaquim Balcells i Pinto.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Marià Bassols de Climent
Medea (obra d'Eurípides)
Medea és una tragèdia d'Eurípides que formava part d'una tetralogia: les tragèdies Filoctetes i Dictis, i el drama satíric els Segadors.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Medea (obra d'Eurípides)
Menó (diàleg)
Menó és un diàleg platònic al qual se li han atribuït diverses dates, entre els anys 386 aC i 382 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Menó (diàleg)
Menexen
Menexen és un diàleg socràtic de Plató, tradicionalment inclòs en la setena tetralogia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Menexen
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Metafísica (Aristòtil)
Miquel Dolç i Dolç
Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Miquel Dolç i Dolç
Montserrat Jufresa i Muñoz
és una catedràtica catalana de la Universitat de Barcelona, especialitzada en Filologia Grega, en ètica i en l'estudi del paper de la dona al llarg de la història.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Montserrat Jufresa i Muñoz
Montserrat Ros i Ribas
Montserrat Ros i Ribas (Barcelona, 23 de setembre de 1943 - Barcelona, 6 de febrer de 2018), fou una hel·lenista, editora i traductora catalana d'obres clàssiques, gregues i llatines.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Montserrat Ros i Ribas
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Naturalis Historia
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Nícies
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Numa Pompili
Odes (Horaci)
Les Odes (en llatí Carmina) és un conjunt de quatre llibres d'odes escrites pel poeta llatí Horaci.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Odes (Horaci)
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Odissea
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Orígenes
Orestea (Èsquil)
Clitemnestra vacil·lant abans de matar Agamèmnon (oli de P.N.Guérin, 1819). LOrestea (Ὀρέστεια) és una trilogia d'obres dramàtiques de la Grècia antiga escrita per Èsquil, l'única que es conserva del teatre grec antic.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Orestea (Èsquil)
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ovidi
Palèfat
Palèfat és un mitògraf de l'antiga Grècia que va ser autor d'una obra anomenada Històries increïbles (Περὶ ἀπίστων) les dades biogràfiques del qual són poc segures.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Palèfat
Pal·ladi d'Helenòpolis
Pal·ladi d'Hel·lenòpolis (Palladius) (nat cap a l'any 367 - difunt entre el 421 i el 430) va ser un eclesiàstic grec del, bisbe d'Hel·lenòpolis a Bitínia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pal·ladi d'Helenòpolis
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Papini Estaci
Parmènides (diàleg)
Parmènides és un dels diàlegs de Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Parmènides (diàleg)
Parteni de Nicea
Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Parteni de Nicea
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pèricles
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Píndar
Pòntiques
Pòntiques (en llatí: Epistulae ex Ponto; lit.: Cartes des del Mar Negre) és una obra d'Ovidi, escrita en quatre llibres.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pòntiques
Pelòpides
Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pelòpides
Pere Crisòleg
Pere Crisòleg (Petrus Chrysologus, Pétros) fou un eclesiàstic i bisbe de Ravenna.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pere Crisòleg
Pere Villalba i Varneda
Pere Villalba i Varneda (Barcelona, 1938) és doctor en Filologia Clàssica des de 1981 per la Universitat de Barcelona, professor emèrit del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pere Villalba i Varneda
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pirros
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plató
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plaute
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plini el Jove
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plutarc de Queronea
Plutus
Plutus (en grec: Πλοῦτος) és una comèdia d'Aristòfanes, estrenada l'any 388 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Plutus
Poètica (Aristòtil)
La Poètica (en grec: Περὶ ποιητικῆς, Perì poiêtikês, 'De la poètica') és una obra d'Aristòtil escrita al, entre la fundació de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Poètica (Aristòtil)
Poenulus
miniatura Poenulus, també coneguda com El cartaginès, és una comèdia escrita per Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Poenulus
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Polibi
Prometeu encadenat
L'encadenament de Prometeu, per Dirck van Baburen. Prometeu encadenat (Προμηθεύς Δεσμώτης) és una tragèdia de l'antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Èsquil.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Prometeu encadenat
Protàgoras (diàleg)
El Diàleg de Protàgoras, el Protàgoras o Els sofistes són els títols de l'obra escrita pel filòsof Plató en el seu primer període com a escriptor; té com a protagonistes principals Sòcrates, Protàgoras i Pròdic; i, com a secundaris, Hipòcrates, Alcibíades, Càl·lies, Críties, Hípies, i un cert amic innominat de Sòcrates.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Protàgoras (diàleg)
Prudenci
p.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Prudenci
Pseudolus
Pseudolus o L'enredaire és una de les més cèlebres comèdies de Plaute protagonitzada per un esclau astut i mentider (Pseudolus ve del grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Pseudolus
Publi Valeri Publícola (cònsol 509 aC)
Publi Valeri Publícola (en llatí Publius Valerius Volusi F. Publicola) va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Publi Valeri Publícola (cònsol 509 aC)
Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Quint Curci Ruf
Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Quint Sertori
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Quintilià
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Ròmul i Rem
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Regla de sant Benet
Remeis a l'amor
Remeis a l'amor (en llatí Remedia amoris o Remedium amoris) és un poema didàctic, format per 814 dístics elegíacs, escrit pel poeta llatí Publi Ovidi.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Remeis a l'amor
Retòrica a Herenni
La 'Retòrica a Herenni', en llatí Rhetorica ad Herennium, fou una obra d'un autor anònim del segle I abans de Crist.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Retòrica a Herenni
Rudens
Rudens és una comèdia de l'autor llatí Plaute.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Rudens
Rutili Claudi Namacià
Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Rutili Claudi Namacià
Sàtires (Horaci)
Les Sàtires (Saturae) és una obra del poeta romà Quint Horaci Flac composta de divuit poemes, agrupats en dos llibres (deu el primer i vuit el segon).
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sàtires (Horaci)
Sàtires (Juvenal)
Les Sàtires són un recull de poemes satírics escrits per l'autor romà Juvenal al final del i al començament del.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sàtires (Juvenal)
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sèneca
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sòfocles
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sext Aureli Properci
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Sidoni Apol·linar
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Soló
SOM (grup cooperatiu)
SOM (abans, fins al 2016, Grup Cultura 03) és un grup cooperatiu català especialitzat en el sector cultural.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і SOM (grup cooperatiu)
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Suetoni
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tàcit
Teòcrit
Teòcrit (Theocritus, en Θεόκριτος) va ser un poeta grec nadiu de Siracusa que florí vers 284 aC-280 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Teòcrit
Teetet
El Teetet és un diàleg escrit per Plató.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Teetet
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Temístocles
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Terenci
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tertul·lià
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Teseu
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tiberi Semproni Grac
Tibul
Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tibul
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Timeu (diàleg)
Timoleont
Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Timoleont
Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. L. n Flamininus; vers 230 aC-174 aC) va ser un general i magistrat romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC)
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Titus Livi
Tomàs Bellpuig i Joy
Tomàs Bellpuig i Joy (Barcelona, 21 de novembre de 1876 – ibídem, 1936) fou un poeta i sacerdot barceloní.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tomàs Bellpuig i Joy
Trifiodor
Trifiodor (Tryphiodorus) fou un gramàtic grec nascut a Egipte.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Trifiodor
Tristia
Les Tristia ("dolors" o "lamentacions") són una col·lecció de cartes escrites en dístics elegíacs pel poeta Ovidi durant el seu exili de Roma.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tristia
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tucídides
Tusculanes
Les Tusculanes (En llatí: Tusculanae Quaestiones o Tusculanae Disputationes) són una seguit de cinc conferències escrites per Marc Tuli Ciceró que tracten temes de la filosofia estoica en un intent per popularitzar-la.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Tusculanes
Valentí Fàbrega i Escatllar
Valentí Fàbrega Escatllar (Barcelona, 1931) és un filòleg i teòleg català establert a Colònia.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Valentí Fàbrega i Escatllar
Venanci Fortunat
Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Venanci Fortunat
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Vides dels dotze cèsars
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Vides paral·leles
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Virgili
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Xenofont
Xenofont d'Efes
Xenofont d'Efes, en llatí Xenophon, en grec antic, fou un escriptor grec nadiu d'Efes.
Veure Col·lecció Fundació Bernat Metge і Xenofont d'Efes
També conegut com Col·lecció Bernat Metge, Col·lecció Fundació Bernat Metge (Filosofia grega i llatina), Col·lecció Fundació Bernat Metge (Història grega), Col·lecció Fundació Bernat Metge (Història llatina), Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura grega), Col·lecció Fundació Bernat Metge (Literatura llatina), Col·leció Fundació Bernat Metge (Filosofia grega i llatina).
, Boeci, Brutus (Ciceró), Bucòliques, Cal·límac de Cirene, Carles Cardó i Sanjoan, Carles Riba i Bracons, Cató el Censor, Cató el Vell, De la vellesa, Categories (Aristòtil), Càrmides, Càsina, Cebrià de Cartago, Cebrià Montserrat i Roig, Ciceró, Cimó II, Claudi Claudià, Cleòmenes III, Col·lut, Consenci, Consolació de la filosofia, Constitució d'Atenes, Corinna, Coriolà, Corneli Nepot, Cosmètics per a la cara, Cràtil (diàleg), Crítias (diàleg), Critó (diàleg platònic), Dècim Magne Ausoni, De l'orador, De la natura, Dels deures, Demòstenes, Demetri Poliorceta, Dió de Siracusa, Eduard Valentí i Fiol, Egèria (escriptora), El convit, El corc, El persa, El Polític, El Sofista, El soldat fanfarró, El sopar dels erudits, Electra (Sòfocles), Els acarnesos, Els captius, Els cavallers (obra de teatre), Els germans, Els ocells (obra de teatre), Els Perses, Els set contra Tebes, Emili Paulus, Eneida, Epídic, Epístoles d'Horaci, Epicur, Epistulae morales ad Lucilium, Epodes, Eratòstenes, Euforió de Calcis, Eulàlia Vintró Castells, Eurípides, Eutífron, Eutidem (diàleg), Fastos, Faules d'Isop, Fedó, Fedre (diàleg), Ferecides d'Atenes, Ferran Soldevila i Zubiburu, Fileb, Filoctetes (Sòfocles), Filopemen, Foció, Formió (Terenci), Francesc Cambó i Batlle, Fundació Bernat Metge, Gai Mari, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Semproni Grac, Gai Valeri Catul, Galba, Gòrgias (diàleg), Geòrgiques, Gneu Pompeu Magne, Gregori de Nissa, Gregori el Gran, Hípias major, Hípias menor, Heròdot, Herodes (poeta), Heroides, Hipòcrates, Hipòlit (Eurípides), Història (Polibi), Història de la Guerra del Peloponnès, Històries (Heròdot), Històries (Tàcit), Homer, Horaci, Ió (Plató), Ignasi d'Antioquia, Ilíada, Isòcrates, Iseu de Calcis, Isop, Jaume Berenguer i Amenós, Jaume Pòrtulas i Ambròs, Jaume Serra i Húnter, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan Gómez Pallarès, Joan Petit i Montserrat, Joan Triadú i Font, Joaquim Balcells i Pinto, Joaquim Gestí Bautista, Joaquim Icart i Leonila, Jordi Raventós, Josep Alsina i Clota, Josep Pla i Agulló, Josep Rius-Camps, Josep Vergés i Fàbregas, Juli Cèsar, Juvenal, L'Eunuc, La comèdia dels ases, La naturalesa dels déus, La Pau (Aristòfanes), La República (Ciceró), La República (Plató), La sogra (Hecyra), Laques (diàleg), Lísies (orador), Leli, De l'amistat, Les assembleistes, Les Baquis, Les granotes (Aristòfanes), Les Metamorfosis, Les metamorfosis (Apuleu), Les Nits Àtiques, Les suplicants (Èsquil), Les tres monedes, Les vespes, Licòfron, Licurg, Lisandre, Lisístrata, Lisis (Plató), Llorenç Riber i Campins, Llucià, Longus, Luci Anneu Flor, Luci Apuleu, Luci Corneli Sul·la, Luci Licini Lucul·le, Lucreci, Macrobi, Manuel Balasch i Recort, Manuel de Montoliu i de Togores, Marçal Olivar i Daydí, Marc Antoni, Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC), Marc Furi Camil, Marc Gavi Apici, Marc Juni Brut, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Porci Cató Uticense, Marc Salvi Otó, Marc Terenci Varró, Marc Valeri Marcial, Marià Bassols de Climent, Medea (obra d'Eurípides), Menó (diàleg), Menexen, Metafísica (Aristòtil), Miquel Dolç i Dolç, Montserrat Jufresa i Muñoz, Montserrat Ros i Ribas, Naturalis Historia, Nícies, Numa Pompili, Odes (Horaci), Odissea, Orígenes, Orestea (Èsquil), Ovidi, Palèfat, Pal·ladi d'Helenòpolis, Papini Estaci, Parmènides (diàleg), Parteni de Nicea, Pèricles, Píndar, Pòntiques, Pelòpides, Pere Crisòleg, Pere Villalba i Varneda, Pirros, Plató, Plaute, Plini el Jove, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Plutus, Poètica (Aristòtil), Poenulus, Polibi, Prometeu encadenat, Protàgoras (diàleg), Prudenci, Pseudolus, Publi Valeri Publícola (cònsol 509 aC), Quint Curci Ruf, Quint Fabi Màxim Berrugós, Quint Sertori, Quintilià, Ròmul i Rem, Regla de sant Benet, Remeis a l'amor, Retòrica a Herenni, Rudens, Rutili Claudi Namacià, Sàtires (Horaci), Sàtires (Juvenal), Sèneca, Sòfocles, Sext Aureli Properci, Sidoni Apol·linar, Soló, SOM (grup cooperatiu), Suetoni, Tàcit, Teòcrit, Teetet, Temístocles, Terenci, Tertul·lià, Teseu, Tiberi Semproni Grac, Tibul, Timeu (diàleg), Timoleont, Tit Quinti Flaminí (cònsol 198 aC), Titus Livi, Tomàs Bellpuig i Joy, Trifiodor, Tristia, Tucídides, Tusculanes, Valentí Fàbrega i Escatllar, Venanci Fortunat, Vides dels dotze cèsars, Vides paral·leles, Virgili, Xenofont, Xenofont d'Efes.