Accés més ràpid que el navegador!
205 les relacions: Agustín de Almazán, Albert I de Prússia, Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra, Alzira, Artois, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Ínterim d'Augsburg, Àustria, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Mühlberg, Batalla de Pavia, Bàrbara Blomberg, Borgonya, Carles I de Borgonya, Castella, Catolicisme, Càceres, Climent VII, Comtat de Flandes, Comtat de Verdun, Concili de Trento, Confessió d'Augsburg, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristianisme, Cuacos de Yuste, Desembre, Dieta d'Augsburg, Dieta de Speyer, Dieta de Worms, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat d'Atenes, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Elionor d'Àustria, Emirat de Gibraltar, Emirat de Granada, Emperador, Enric II de França, Enric II de Navarra, Europa, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran I d'Àustria, ..., Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Fill il·legítim, Flandes, França, Franc Comtat, Francesc I de França, Francesc II Sforza, Francisco Jiménez de Cisneros, Gandia, Gant, Germana de Foix, Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Guerra d'Esmalcalda, Guerra d'Itàlia de 1542-1546, Guerra de la Lliga de Cognac, Guerra italiana del 1521-1526, Guillem el Savi, Illes Canàries, Imperi Otomà, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel de Portugal i de Bragança, Isabel I de Castella, Itàlia, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Portugal, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joan III de Portugal, Joana d'Àustria i de Portugal, Joana Enríquez i Fernández de Córdoba, Joana I de Castella, Joanot Colom, Jornada d'Alger (1541), Jornada de Tunis, Juan Bravo, Juan de Padilla, Lliga d'Esmalcalda, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llista de reis de València, Llista de reis germànics, Luteranisme, Luxemburg, Manuel I de Portugal, Margarida de Parma, Maria d'Aragó i de Castella, Maria d'Àustria i de Portugal, Maria de Borgonya, Martí Luter, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, Metz, Monarca, Monestir de Yuste, Navarra, Oruç Reis, Oxford University Press, Països Baixos, Països Baixos espanyols, Papa, Pau d'Augsburg, Pau de Cambrai, Pau de Crépy, Portador de dogal, Príncep d'Astúries, Principat de Catalunya, Província de Càceres, Rebel·lió de Gant, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Còrdova, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Jaén, Regne de Jerusalem, Regne de l'Algarve, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sevilla, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regnes castellans d'Índies, Reials Col·legis, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Savoia (regió), Senyoria de Biscaia, Senyoria de Molina, Setge de Viena (1529), Sevilla, Solimà I el Magnífic, Tortosa, Toul, Tractat de Chambord, Tractat de Madrid (1526), Tractat de Vaucelles, Tres Bisbats, Treva de Niça, Vicent Peris, Villalar de los Comuneros, Xàtiva, 10 de març, 1500, 1504, 1506, 1516, 1517, 1519, 1521, 1522, 1523, 1526, 1527, 1528, 1529, 1530, 1532, 1537, 1538, 1539, 1542, 1544, 1547, 1548, 1552, 1554, 1555, 1556, 1557, 1558, 1571, 1573, 1578, 1586, 1598, 1603, 19 de setembre, 21 de setembre, 22 de gener, 24 de febrer, 3 de febrer. Ampliar l'índex (155 més) »
Agustín de Almazán
Agustín de Almazán (Madrid, s. XVI) va ser un metge, erudit, escriptor i traductor castellà.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Agustín de Almazán · Veure més »
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Albert I de Prússia · Veure més »
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra
Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra (Cervera, 1470 - Lécera, 1520) va ser un noble i religiós català, fill natural de Ferran el Catòlic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Alfons d'Aragó i Roig d'Ivorra · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Alzira · Veure més »
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Artois · Veure més »
Arxiduc d'Àustria
El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiduc d'Àustria · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Ínterim d'Augsburg
Línterim d'Augsburg és un decret de l'emperador Carles V del 1548, amb el qual volia fer complir els seus objectius polític-religiosos al Sacre Imperi Romanogermànic després de la victòria sobre la Lliga d'Esmalcalda.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ínterim d'Augsburg · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Àustria · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Batalla de Mühlberg
La batalla de Mühlberg va tenir lloc el 24 d'abril de 1547 en aquesta localitat alemanya entre les tropes de l'emperador Carles V i les de la Lliga Smalkalda, amb el triomf de les primeres.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Mühlberg · Veure més »
Batalla de Pavia
La batalla de Pavia fou una batalla mantinguda el 25 de febrer de 1525 entre tropes franceses i espanyoles, amb victòria d'aquestes últimes, en les proximitats de la ciutat italiana de Pavia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Batalla de Pavia · Veure més »
Bàrbara Blomberg
Bàrbara Blomberg (Ratisbona, Baviera; 1527 - Ambrosero, Cantàbria; 1597) va ser una dama alemanya, filla major de Wolfgang Blomberg i Sibylle Lohman, un matrimoni burgès de Ratisbona.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Bàrbara Blomberg · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Borgonya · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Carles I de Borgonya · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Castella · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catolicisme · Veure més »
Càceres
Càceres (oficialment i en castellà Cáceres; en extremeny Caçris, en fala de Xàlima Cáciris) és una ciutat extremenya, de 95.617 habitants (INE, 2015) de població de dret en una superfície municipal de 1.768 km², el més extens d'Espanya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Càceres · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Climent VII · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Verdun
Verdun fou un comtat de França que va existir entre prop del 900 i el 1044.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Comtat de Verdun · Veure més »
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Concili de Trento · Veure més »
Confessió d'Augsburg
miniatura Les Confessions d'Augsburg, van ser la primera exposició oficial dels principis del protestantisme que serà anomenat posteriorment luteranisme.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Confessió d'Augsburg · Veure més »
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Contrareforma · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Cristianisme · Veure més »
Cuacos de Yuste
Cuacos de Yuste és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Cuacos de Yuste · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Desembre · Veure més »
Dieta d'Augsburg
Carles V rep la ''Confessió d'Augsbug'' en la sessió del 25 de juny de 1530 La Dieta d'Augsburg foren les reunions del Reichstag del Sacre Imperi Romanogermànic en la ciutat alemanya d'Augsburg.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta d'Augsburg · Veure més »
Dieta de Speyer
El terme Dieta de Speyer o Dieta d'Espira es refereix a qualsevol de les diverses sessions de la Dieta del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'època en què aquesta es reunia a la ciutat d'Espira, Alemanya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Speyer · Veure més »
Dieta de Worms
Luter a Worms La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dieta de Worms · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinamarca · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Disset Províncies · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ducat de Milà · Veure més »
Elionor d'Àustria
Elionor d'Àustria (Lovaina, 15 de novembre de 1498 - Talavera la Real, 25 de febrer del 1558) va ser una infanta de Castella i d'Aragó, filla dels reis Joana I i Felip I de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Elionor d'Àustria · Veure més »
Emirat de Gibraltar
La taifa, emirat o regne de Gibraltar fou una taifa andalusina que fou incorporada el 1462 a la Corona de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Emirat de Gibraltar · Veure més »
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Emirat de Granada · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Emperador · Veure més »
Enric II de França
Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de França · Veure més »
Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Enric II de Navarra · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Europa · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran el Catòlic · Veure més »
Ferran I d'Àustria
Ferran I d'Àustria, Ferran V de Bohèmia o Ferran V d'Hongria (19 d'abril de 1793, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic - 29 de juny de 1875, Praga, Imperi austríac) fou emperador d'Àustria (1835 - 1848), any en què hagué d'abdicar en favor del seu nebot, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I d'Àustria · Veure més »
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Fill il·legítim
Retrat de l'arxiduc Felip Antoni Garzon Celis, fill il·legítim de Gilbert Garzon i Mallive Celis. Fill il·legítim o bastard és el qualificatiu que es dona al fill nascut fora de la relació matrimonial legal o de pare desconegut.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Fill il·legítim · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Flandes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і França · Veure més »
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Franc Comtat · Veure més »
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc I de França · Veure més »
Francesc II Sforza
Representació de la família de Lluís Maria Sforza davant la Verge Maria. Podem observar Francesc II al marge inferior dret de la imatge. Francesc II Sforza o Francesc Maria Sforza (Vigevano, Ducat de Milà 1495 - Milà 1535) fou el duc de Milà entre 1521 i 1535, anys en els quals es disputà aquest territori amb Francesc I de França.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francesc II Sforza · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Gandia · Veure més »
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Gant · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Germana de Foix · Veure més »
Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya
La Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya fou l'òrgan de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »
Guerra d'Esmalcalda
La Guerra d'Esmalcalda (en Schmalkaldischer Krieg) es va desenvolupar al Sacre Imperi Romanogermànic entre 1546 i 1547, i va enfrontar a l'exèrcit de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, comandat per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba, contra l'exèrcit de la Lliga d'Esmalcalda, formada per la major part dels estats luterans del Sacre Imperi i dirigida per Joan Frederic de Saxònia i Felip I de Hessen.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Esmalcalda · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1542-1546
La guerra d'Itàlia de 1542-1546 va ser un conflicte bèl·lic emmarcat en el context de les Guerres Italianes, en què es van veure enfrontats Francesc I de França i Solimà I de l'Imperi Otomà contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric VIII d'Anglaterra Els enfrontaments van tenir lloc Itàlia, França i els Països Baixos, incloent intents d'invasió contra Espanya i Anglaterra.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra d'Itàlia de 1542-1546 · Veure més »
Guerra de la Lliga de Cognac
''El saqueig de Roma'', de Martin van HeemskerckLa Guerra de la Lliga de Cognac, una de les guerres del Renaixement italià, fou disputada entre el 1526 i el 1530 entre Carles V i Francesc I.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de la Lliga de Cognac · Veure més »
Guerra italiana del 1521-1526
La guerra italiana del 1521-1526, coneguda igualment com a Guerra dels Quatre Anys,Tot i que entre el 1521 i el 1526 hi ha cinc anys, es considera que la guerra s'acaba amb la batalla de Pavia; per tant, quatre anys a partir de l'inici de les hostilitats el 1521 forma part de les Guerres d'Itàlia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra italiana del 1521-1526 · Veure més »
Guillem el Savi
Guillem el Savi, conegut també com a Guillem IV de Hessen-Kassel (24 de juny de 1532 - 25 d'agost de 1592) fou el primer Landgravi de Hessen-Kassel (o Hessen-Cassel).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guillem el Savi · Veure més »
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Illes Canàries · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Imperi Otomà · Veure més »
Isabel de Portugal i d'Aragó
Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel de Portugal i d'Aragó · Veure més »
Isabel de Portugal i de Bragança
infanta de Portugal i reina consort de Castella (1447-1474).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel de Portugal i de Bragança · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Isabel I de Castella · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Itàlia · Veure més »
Joan d'Àustria i Blomberg
Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan d'Àustria i Blomberg · Veure més »
Joan de Portugal
Joan de Portugal (en portuguès João Manuel, príncipe de Portugal; Évora, 1537 - Lisboa, 1554) fou infant i príncep de Portugal (1539-1554).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan de Portugal · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan II de Castella · Veure més »
Joan III de Portugal
Joan III de Portugal, dit el Piadós (Lisboa, 1502 - ibíd., 1557) fou rei de Portugal (1521-1557).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joan III de Portugal · Veure més »
Joana d'Àustria i de Portugal
Joana d'Àustria i de Portugal (Madrid, 24 de juny de 1535 - El Escorial, 7 de setembre de 1573) va ser una infanta de Castella i Aragó i arxiduquessa d'Àustria, esdevinguda princesa de Portugal per matrimoni.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana d'Àustria i de Portugal · Veure més »
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba · Veure més »
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Veure més »
Joanot Colom
Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joanot Colom · Veure més »
Jornada d'Alger (1541)
Es coneix com la Jornada d'Alger a l'expedició efectuada per l'Emperador Carles V per prendre Alger a Khair ed-Din Barba-rossa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada d'Alger (1541) · Veure més »
Jornada de Tunis
La Jornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassar Tunis a Khair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a la Monarquia Hispànica.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Jornada de Tunis · Veure més »
Juan Bravo
Juan Bravo (Atienza, Guadalajara, c. 1483 - Villalar de los Comuneros, Valladolid, 1521) fou un noble castellà conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Juan Bravo · Veure més »
Juan de Padilla
Juan de Padilla (Toledo, 1490 - Villalar, Valladolid, 24 d'abril de 1521) va ser un gentilhome i revolucionari castellà, conegut per la seva participació en la Revolta de les Comunitats de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Juan de Padilla · Veure més »
Lliga d'Esmalcalda
La Lliga d'Esmalcalda va ser una associació de prínceps protestants del Sacre Imperi Romanogermànic que es va crear en el per a defensar els seus territoris i lluitar contra l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, defensor del catolicisme enfront de la Reforma luterana.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Lliga d'Esmalcalda · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Mallorca · Veure més »
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis de València · Veure més »
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de reis germànics · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Luteranisme · Veure més »
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Luxemburg · Veure més »
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Manuel I de Portugal · Veure més »
Margarida de Parma
Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Margarida de Parma · Veure més »
Maria d'Aragó i de Castella
Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria d'Aragó i de Castella · Veure més »
Maria d'Àustria i de Portugal
Maria d'Àustria i de Portugal o Maria d'Espanya (Madrid, Corona de Castella 1528 - 1603) fou una infanta de Castella i Aragó amb el tractament d'altesa reial que es casà amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria d'Àustria i de Portugal · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maria de Borgonya · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Martí Luter · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (31 de juliol de 1527, Viena - 12 d'octubre del 1576, Ratisbona) fou Emperador del Sacre Imperi, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia des de l'any 1564 i fins a la seva mort dotze anys després.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Metz · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Monarca · Veure més »
Monestir de Yuste
El Real Monestir de Sant Jeroni de Yuste és un monestir de l'orde jerònim (orde de Sant Jeroni) situat a dos quilòmetres del poble extremeny de Cuacos de Yuste a la comarca de La Vera de Càceres.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Monestir de Yuste · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Navarra · Veure més »
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Oruç Reis · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Oxford University Press · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Països Baixos espanyols · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa · Veure més »
Pau d'Augsburg
La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau d'Augsburg · Veure més »
Pau de Cambrai
Margarida d'Àustria. Lluïsa de Savoia. La Pau de Cambrai o Pau de les Dames va ser el tractat signat a la ciutat de Cambrai entre Espanya i França el 5 d'agost de 1529 per posar fi a la implicació francesa en la Guerra de la Lliga de Cognac entre el rei francès Francesc I i l'emperador espanyol dels Habsburg Carles V. El tractat va confirmar temporalment l'hegemonia espanyola (Habsburg) al Ducat de Milà i en Sud d'Itàlia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Cambrai · Veure més »
Pau de Crépy
La pau de Crépy-en-Laonnois, signada el 18 de setembre de 1544 entre Francesc I de França i Carlos I d'Espanya (i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), va suposar la sortida de Carles de la guerra d'Itàlia de 1542-1546.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Pau de Crépy · Veure més »
Portador de dogal
Portadors de dogal a la festa major de Gant Portador de dogal, en neerlandès stroppendrager o abreujat strop, és el malnom dels Gantencs.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Portador de dogal · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Príncep d'Astúries · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Principat de Catalunya · Veure més »
Província de Càceres
Càceres (fala de Xàlima: Cáciris) és una de les dues províncies d'Extremadura, la més septentrional.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Província de Càceres · Veure més »
Rebel·lió de Gant
''Carles V'' per Ticià, Alte Pinakothek ''Spanjaardenkasteel'' (Castell dels espanyols) construït després de la revolta Signatura de Carles V a la darrera pàgina de la ''Concessio Carolina'' La rebel·lió de Gant és una revolta que del 1539 al 1540 va tenir lloc a la ciutat de Gant del comtat de Flandes.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Rebel·lió de Gant · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Còrdova · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de França · Veure més »
Regne de Galícia
El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Galícia · Veure més »
Regne de Jaén
Regne de Jaén (1590) El Regne de Jaén o Regne Sant de Jaén fou una jurisdicció territorial de la Corona de Castella, conquerit pel rei Ferran III de Castella al.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Jaén · Veure més »
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Jerusalem · Veure més »
Regne de l'Algarve
El Regne de l'Algarve —en portuguès Reino do Algarve— va ser considerat, durant segles, i fins a la proclamació de la Primera República de Portugal el 5 d'octubre de 1910, com el segon regne de la corona portuguesa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de l'Algarve · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Lleó · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Navarra · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sardenya · Veure més »
Regne de Sevilla
El Regne de Sevilla va ser un regne que formà part, amb altres regnes, de la Corona de Castella des que els cristians van conquerir la ciutat el 1248 gràcies a l'empenta de la Reconquesta duta a terme per part del rei Ferran III de Castella.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sevilla · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Sicília · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de València · Veure més »
Regnes castellans d'Índies
Els Regnes castellans de les Índies o Índies, Illes i Terra Ferma del mar Oceà (en castellà: Indias, Yslas y Tierra Firme del mar Oceano) foren el conjunt regnes i territoris incorporats jurídicament a la Corona de Castella després del descobriment d'Amèrica, i que des dels Reis Catòlics fins a la seva independència van formar part de les possessions patrimonials de la Casa Reial espanyola.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regnes castellans d'Índies · Veure més »
Reials Col·legis
Els Reials Col·legis són el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya i es localitzen dintre del Conjunt Històric Artístic de Tortosa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Reials Col·legis · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Reis Catòlics · Veure més »
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Revolta de les Germanies · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Savoia (regió) · Veure més »
Senyoria de Biscaia
XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Senyoria de Biscaia · Veure més »
Senyoria de Molina
La Senyoria de Molina fou una senyoria del Regne de Castella (a l'actual província de Guadalajara) que va pertànyer a Aragó del 1369 al 1375 després de la conquesta pel Regne d'Aragó als àrabs de l'Emirat de Molina, centrat a la ciutat de Molina o Molina d'Aragó (Molina de Aragón).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Senyoria de Molina · Veure més »
Setge de Viena (1529)
El setge de Viena va marcar l'apogeu de la invasió de l'Imperi Otomà a Europa.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Setge de Viena (1529) · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Sevilla · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tortosa · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Toul · Veure més »
Tractat de Chambord
Enric II de França. Maurici de Saxònia. El Tractat de Chambord va ser un tractat signat entre el monarca francès Enric II i els prínceps alemanys, representats per Maurici de Saxònia, el 15 de gener de 1552.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Chambord · Veure més »
Tractat de Madrid (1526)
Carles V, un dels signants del tractat Francesc I, va signar el tractat però més endavant se'n va desdir El Tractat de Madrid, firmat el 14 de gener de 1526, fou un tractat entre l'emperador Carles V i Francesc I de França.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Madrid (1526) · Veure més »
Tractat de Vaucelles
El tractat de Vaucelles va ser un tractat signat el 5 de febrer de 1556 a Vaucelles entre Enric II de França i Carles V. Carles V, que estava preparant la seva abdicació, va buscar la pau amb França, que tenia una aliança amb els prínceps protestants alemanys pel Tractat de Chambord el 1552, concloent una treva de cinc anys i es reconeixien les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses en el Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tractat de Vaucelles · Veure més »
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Tres Bisbats · Veure més »
Treva de Niça
La Treva de Niça va ser un tractat signat a Niça entre l'emperador Carles V i Francesc I de França el 18 de juny de 1538 per aturar durant 10 anys els enfrontaments pels territoris italians del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Treva de Niça · Veure més »
Vicent Peris
Vicent Peris (Sogorb, 1478- València, 1522) va ser un militar valencià, capità general de l'exèrcit agermanat durant de la revolta de les Germanies del Regne de València.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Vicent Peris · Veure més »
Villalar de los Comuneros
Villalar de los Comuneros és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Villalar de los Comuneros · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Xàtiva · Veure més »
10 de març
El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 10 de març · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1500 · Veure més »
1504
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1504 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1506 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1516 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1517 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1519 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1521 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1522 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1523 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1526 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1527 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1528 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1529 · Veure més »
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1530 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1532 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1537 · Veure més »
1538
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1538 · Veure més »
1539
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1539 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1542 · Veure més »
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1544 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1547 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1548 · Veure més »
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1552 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1554 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1556 · Veure més »
1557
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1557 · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1558 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1571 · Veure més »
1573
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1573 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1578 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1586 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1598 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 1603 · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 19 de setembre · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 21 de setembre · Veure més »
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 22 de gener · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 24 de febrer · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і 3 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles I (Habsburg), Carles I Habsburg, Carles I d'Aragó, Carles I d'Espanya, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, Carles I de Castella, Carles I de Castella i Aragó, Carles I de Castella i d'Aragó, Carles I d’Espanya, Carles II de Borgonya, Carles IV de Nàpols, Carles Quint, Carles V Emperador, Carles V d'Alemanya, Carles V d'Habsburg, Carles V del Sacre Imperi, Carles V del Sacre Imperi Romanogermàni, Carles V, Sacre Emperador Romà, Carles V, emperador romanogermànic, Carles l'Emperador, Carlos I d'Espanya, Emperador Carles I, Emperador Carles V.
