Taula de continguts
57 les relacions: Alexandre V, Alfons el Magnànim, Amadeu VIII de Savoia, Bèrgam, Benet XIII, Bentivoglio, Blanca Maria Visconti, Borso d'Este, Brescia, Caiguda de Constantinoble, Cambridge University Press, Carles I d'Orleans, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Concili de Constança, Ducat de Milà, Eugeni IV, Felip Maria Visconti, Florència, Forlì, Francesc Sforza, Francesco Bussone da Carmagnola, Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, Galeàs Maria Sforza, Galleria degli Uffizi, Hussites, Joan Francesc I Gonzaga, Joan Galeàs Visconti, Joan Jaume de Montferrat, Joan Maria Visconti, Joan XXIII de Pisa, Joana II de Nàpols, Ladislau I de Nàpols, Llorenç el Magnífic, Lluís II de Provença, Lluís III Gonzaga, Milà, Museu d'Història de l'Art de Viena, Nicolau III d'Este, Papa Bonifaci IX, Papa Gregori XII, Papa Nicolau V, Parma, Patriarcat d'Aquileia, Pere I de Mèdici, Pisanello, Renat I, República Ambrosiana, República de Venècia, Romanya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Veure Guerres de Llombardia і Alexandre V
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Guerres de Llombardia і Alfons el Magnànim
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Veure Guerres de Llombardia і Amadeu VIII de Savoia
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Guerres de Llombardia і Bèrgam
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Guerres de Llombardia і Benet XIII
Bentivoglio
Bentivoglio (en dialecte bolonyès: Bäntvói o Bentvói) és un comune (municipi) de la província de Bolonya, a la regió italiana d'Emilia-Romagna, situat a uns 15 km al nord-est de Bolonya.
Veure Guerres de Llombardia і Bentivoglio
Blanca Maria Visconti
Blanca Maria Visconti (en italià: Bianca Maria Visconti) (Settimo Pavese, Ducat de Milà 1425 - Melegnano 1468) fou una princesa de Milà que va esdevenir duquessa consort pel seu casament amb Francesc Sforza.
Veure Guerres de Llombardia і Blanca Maria Visconti
Borso d'Este
Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).
Veure Guerres de Llombardia і Borso d'Este
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Veure Guerres de Llombardia і Brescia
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres de Llombardia і Caiguda de Constantinoble
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Guerres de Llombardia і Cambridge University Press
Carles I d'Orleans
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).
Veure Guerres de Llombardia і Carles I d'Orleans
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Veure Guerres de Llombardia і Concili de Basilea, Ferrara i Florència
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Guerres de Llombardia і Concili de Constança
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Guerres de Llombardia і Ducat de Milà
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Guerres de Llombardia і Eugeni IV
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Veure Guerres de Llombardia і Felip Maria Visconti
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Guerres de Llombardia і Florència
Forlì
Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.
Veure Guerres de Llombardia і Forlì
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Veure Guerres de Llombardia і Francesc Sforza
Francesco Bussone da Carmagnola
Francesco Bussone da Carmagnola també conegut amb el malnom de Il Carmagnola (Carmagnola, Torí, ? - Venècia, 5 de maig de 1432) fou un general italià.
Veure Guerres de Llombardia і Francesco Bussone da Carmagnola
Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic d'Habsburg (21 de setembre de 1415 - 19 d'agost de 1493) va ser arxiduc d'Àustria (com a Frederic V) des de 1424, rei d'Alemanya (Frederic IV) des de 1440, i va rebre el títol d'emperador del Sacre Imperi (Frederic III) l'any 1452.
Veure Guerres de Llombardia і Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic
Galeàs Maria Sforza
Galeàs Maria Sforza (en italià: Galeazzo Maria Sforza) (Fermo, Estats Pontificis 1444 - Milà, Ducat de Milà 1476) fou el duc de Milà entre 1466 i 1476.
Veure Guerres de Llombardia і Galeàs Maria Sforza
Galleria degli Uffizi
La Galleria degli Uffizi des de la ''Piazza della Signoria''. Es pot veure la forma característica del palau, que sembla una U. La Galleria degli Uffizi, amb el Palazzo Vecchio al fons La Galleria degli Uffizi és un important museu d'art situat al centre històric de Florència, a Itàlia.
Veure Guerres de Llombardia і Galleria degli Uffizi
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Veure Guerres de Llombardia і Hussites
Joan Francesc I Gonzaga
Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Màntua (en italià: Gianfrancesco I Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1395 - íd., Marquesat de Màntua 1444) fou un condottiero italià que va esdevenir senyor de Màntua entre 1407 i 1433.
Veure Guerres de Llombardia і Joan Francesc I Gonzaga
Joan Galeàs Visconti
Joan Galeàs Visconti (en italià: Gian Galeazzo Visconti) (Melegnano, Senyoriu de Milà - Pavia, Ducat de Milà, 1402) fou un governant milanès, inicialment senyor de Milà l'any 1385.
Veure Guerres de Llombardia і Joan Galeàs Visconti
Joan Jaume de Montferrat
Joan Jaume de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1418 al 1445.
Veure Guerres de Llombardia і Joan Jaume de Montferrat
Joan Maria Visconti
Imatge de Joan Maria Visconti. Joan Maria Visconti (en italià: Giovanni Maria Visconti) (Abbiategrasso, Senyoriu de Milà 1388 - Milà, Ducat de Milà 1412) fou el 2n Duc de Milà, càrrec que ocupà entre 1402 i 1412.
Veure Guerres de Llombardia і Joan Maria Visconti
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Veure Guerres de Llombardia і Joan XXIII de Pisa
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Veure Guerres de Llombardia і Joana II de Nàpols
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Veure Guerres de Llombardia і Ladislau I de Nàpols
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure Guerres de Llombardia і Llorenç el Magnífic
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Veure Guerres de Llombardia і Lluís II de Provença
Lluís III Gonzaga
Lluís III Gonzaga o Lluís III de Màntua (en italià: Ludovico III Gonzaga) (Màntua, Senyoriu de Màntua 1412 - Goito, Marquesat de Màntua 1478) fou un condottiero que va esdevenir 2n marquès de Màntua des de 1444 fins al 1478.
Veure Guerres de Llombardia і Lluís III Gonzaga
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Guerres de Llombardia і Milà
Museu d'Història de l'Art de Viena
El Museu d'Història de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, és un museu situat a l'avinguda Ringstraße de Viena.
Veure Guerres de Llombardia і Museu d'Història de l'Art de Viena
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Veure Guerres de Llombardia і Nicolau III d'Este
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Veure Guerres de Llombardia і Papa Bonifaci IX
Papa Gregori XII
Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.
Veure Guerres de Llombardia і Papa Gregori XII
Papa Nicolau V
Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.
Veure Guerres de Llombardia і Papa Nicolau V
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Guerres de Llombardia і Parma
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Guerres de Llombardia і Patriarcat d'Aquileia
Pere I de Mèdici
Pere de Cosme de Mèdici o simplement Pere I de Mèdici, també anomenat Pere el Gotòs, (Florència, República de Florència 1416 — íd. 1469) fou un noble italià de la Dinastia Mèdici que va esdevenir senyor de Florència entre 1464 i 1469.
Veure Guerres de Llombardia і Pere I de Mèdici
Pisanello
Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.
Veure Guerres de Llombardia і Pisanello
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Guerres de Llombardia і Renat I
República Ambrosiana
La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.
Veure Guerres de Llombardia і República Ambrosiana
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Guerres de Llombardia і República de Venècia
Romanya
Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.
Veure Guerres de Llombardia і Romanya
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Guerres de Llombardia і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Veure Guerres de Llombardia і Tractat de Lodi
University of California Press
University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.
Veure Guerres de Llombardia і University of California Press
University of Chicago Press
L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.
Veure Guerres de Llombardia і University of Chicago Press
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Guerres de Llombardia і Vercelli
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Guerres de Llombardia і Viena
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerres de Llombardia і 1454
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Guerres de Llombardia і 26 d'abril