Obrir a Google MapsTaula de continguts
189 les relacions: Aeque principaliter, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni, Arquebisbat de Catanzaro-Squillace, Arquebisbat de Cosenza-Bisignano, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbe, Bernardino López de Carvajal, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Lucera-Troia, Bisbat de Nola, Bisbat de Termoli-Larino, Bisbat de Tricarico, Bisbat de Vallo della Lucania, Butlla, Calàbria, Cariati, Catolicisme, Coadjutor, Concordat, Congregació de la Passió de Jesucrist, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Església sufragània, Eugeni IV, Italià, Joan Pau II, Juan Rodríguez de Fonseca, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Metropolità, Municipi, Nil de Rossano, Notitiae Episcopatuum, Nunci apostòlic, Orde de Frares Menors, Orde de Frares Menors Conventuals, Orde de Monte Oliveto, Orde de Sant Benet, Orde dels Mínims, Orde dels Predicadors, ... Ampliar l'índex (139 més) »
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Aeque principaliter
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Annuario Pontificio
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Benevent
Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Santa Maria dell'Assunzione d'Ostuni La façana de la Basílica de Santa Maria della Vittoria, San Vito dei Normanni Cripta de la Madonna della Favana, Veglie La Chiesa Madre, Guagnano Larquebisbat de Bríndisi-Ostuni (italià: arcidiocesi di Brindisi-Ostuni; llatí: Archidioecesis Brundusina-Ostunensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Bríndisi-Ostuni
Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
cocatedral de Santa Maria Assunta a Squillace. Larquebisbat de Catanzaro-Squillace (italià: Arcidiocesi di Catanzaro-Squillace; llatí: Archidioecesis Catacensis-Squillacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Catanzaro-Squillace
Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Façana del Santuari de Sant Francesc de Paula Larquebisbat de Cosenza-Bisignano (italià: Arcidiocesi di Cosenza-Bisignano; llatí: Archidioecesis Cosentina-Bisinianensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Cosenza-Bisignano
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbat de Tàrent
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Arquebisbe
Bernardino López de Carvajal
fou un cardenal i bisbe castellà.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bernardino López de Carvajal
Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
catedral de Sant'Agata de' Goti, cocatedral de la diòcesi seminario a Cerreto Sannita seminari de Cerreto Sannita vist des de la plaça Joan Pau II. s, avui exposada al Museo civico di arte sacra de Cerreto Sannita Sant Paleri de Telese, bisbe de Telese o Cerreto al segle IX El bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti (italià: diocesi di Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti; llatí: Dioecesis Cerretana-Thelesina-Sanctae Agathae Gothorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Cerreto Sannita-Telese-Sant'Agata de' Goti
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Città di Castello
Bisbat de Conversano-Monopoli
La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Conversano-Monopoli
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Lucera-Troia
cocatedral de Troia. museu diocesà. El bisbat de Lucera-Troia (italià: diocesi di Lucera-Troia; llatí: Dioecesis Lucerina-Troiana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Lucera-Troia
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Nola
Bisbat de Termoli-Larino
El bisbat de Termoli-Larino —diocesi di Termoli-Larino; Dioecesis Thermularum-Larinensis — és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Campobasso-Boiano, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Termoli-Larino
Bisbat de Tricarico
El bisbat de Tricarico (italià: diocesi di Tricarico; llatí: Dioecesis Tricaricensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Tricarico
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Bisbat de Vallo della Lucania
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Butlla
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Calàbria
Cariati
Cariati (albanès Kariati) és un municipi italià, dins de la província de Cosenza.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Cariati
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Catolicisme
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Coadjutor
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Concordat
Congregació de la Passió de Jesucrist
La Congregació de la Passió de Jesucrist (en llatí Congregatio Passionis Iesu Christi) és un institut religió masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Congregació de la Passió de Jesucrist
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Congregació per als Bisbes
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Església sufragània
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Eugeni IV
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Italià
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Joan Pau II
Juan Rodríguez de Fonseca
Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Juan Rodríguez de Fonseca
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Llista d'emperadors romans d'Orient
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Metropolità
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Municipi
Nil de Rossano
Nil de Rossano o Nil el Jove, en italià Nilo i batejat com a Nicola (Rossano, Calàbria, 910 - Túsculum, 26 de setembre de 1004) va ser un monjo basilià italià, eremita i abat, fundador de l'abadia de Grottaferrata.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Nil de Rossano
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Notitiae Episcopatuum
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Nunci apostòlic
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde de Frares Menors
Orde de Frares Menors Conventuals
LOrde dels Frares Menors Conventuals (en llatí: Ordo Fratrum Minorum Conventualium, que fa servir les sigles O.F.M.Conv.), és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana i que van néixer com una branca dintre de l'Orde dels Frares Menors original, fundat per Sant Francesc d'Assís el 1209.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde de Frares Menors Conventuals
Orde de Monte Oliveto
Els Olivetans són els religiosos que pertanyen a l'actual Congregació Benedictina de Santa Maria di Monte Oliveto, anomenada abans Orde de Monte Oliveto.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde de Monte Oliveto
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde de Sant Benet
Orde dels Mínims
LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde dels Mínims
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Orde dels Predicadors
Ordinariat militar d'Itàlia
Escut de l'ordinariat Lordinariat militar d'Itàlia (italià: Ordinariato militare in Italia (OMI)) és una església particular equiparada a una diòcesi i un ofici de l'Estat; té jurisdicció sobre tots els militars de les forces armades italianes, sobre els familiars que conviuen i sobre els civils en servei a les forces armades.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Ordinariat militar d'Itàlia
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Papa
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Parròquia eclesiàstica
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Pius VII
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Pius XII
Província de Cosenza
La Província de Cosenza és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Província de Cosenza
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Província eclesiàstica
Regió eclesiàstica Calàbria
La regió de Calàbria al territori italià La regió eclesiàstica Calàbria és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Regió eclesiàstica Calàbria
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Regne de Sardenya
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і República de Venècia
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Ritu romà
Rossano
Rossano (– 2018) és un antic municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Cosenza.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Rossano
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Santa Seu
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Segle XV
Servents de Maria
L'Orde dels Servents de Maria, també anomenada dels Servites, en llatí Ordo Servorum Beatae Virginis Mariae, és un orde mendicant fundat a Florència el 1233 per un grup de set persones, els Set Sants Fundadors.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Servents de Maria
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Teatins
Urbà VII
Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і Urbà VII
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1123
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1186
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1312
1348
s.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1348
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1373
1387
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1387
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1394
1403
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1403
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1405
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1406
1421
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1421
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1422
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1429
1431
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1431
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1433
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1434
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1437
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1442
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1447
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1451
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1452
1459
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1459
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1460
1481
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1481
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1489
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1493
1506
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1506
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1512
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1519
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1523
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1534
1535
Barba-roja.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1535
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1543
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1544
1556
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1556
1557
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1557
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1561
1568
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1568
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1578
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1580
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1582
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1585
1586
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1586
1589
122x122px.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1589
1602
El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1602
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1627
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1629
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1631
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1645
1646
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1646
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1657
1659
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1659
1671
Stenka Razin.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1671
1687
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1687
1688
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1688
1696
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1696
1713
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1714
1717
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1717
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1718
1719
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1719
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1720
1726
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1726
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1738
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1761
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1778
1785
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1785
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1792
1800
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1800
1802
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1802
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1804
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1813
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1819
1826
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1826
1827
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1827
1833
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1833
1835
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1835
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1838
1839
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1839
1843
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1843
1844
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1844
1860
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1860
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1867
1873
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1874
1876
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1876
1877
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1877
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1889
1891
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1891
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1898
1903
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1903
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1909
1911
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1911
1917
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1919
1927
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1927
1930
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1931
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1936
1948
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1948
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1949
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1952
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1957
1971
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1971
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1973
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1980
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1986
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 1992
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 2001
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 2006
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 2010
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 2013
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 2014
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 820
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Arquebisbat de Rossano-Cariati і 902
També conegut com Arquebisbat de Rossano.