Obrir a Google MapsTaula de continguts
207 les relacions: Acquappesa, Acri, Aeque principaliter, Aiello Calabro, Amantea, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Acerenza, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Càpua, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, Arquebisbat de Rossano-Cariati, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbe, Baptisme, Basílica menor, Belmonte Calabro, Bianchi (Itàlia), Bisbat d'Angers, Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca, Bisbat de Caserta, Bisbat de Cassano all'Ionio, Bisbat de Città di Castello, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Nola, Bisbat de San Marco Argentano-Scalea, Bisbat de San Severo, Bisbat de Teggiano-Policastro, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisignano, Butlla, Calàbria, Carmelites descalços, Catolicisme, Clergues Regulars de Sant Pau, Cleto, Coadjutor, Colosimi, Concordat, Congregació per als Bisbes, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Cosenza, Decretal, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Eparquia de Lungro, Església sufragània, ... Ampliar l'índex (157 més) »
Acquappesa
Acquappesa és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Cetraro, Fagnano Castello, Guardia Piemontese i Mongrassano.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Acquappesa
Acri
Acri és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria dins la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Bisignano, Celico, Corigliano Calabro, Longobucco, Luzzi, Rose, San Cosmo Albanese, San Demetrio Corone, San Giorgio Albanese, Santa Sofia d'Epiro i Vaccarizzo Albanese.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Acri
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Aeque principaliter
Aiello Calabro
Aiello Calabro és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Cleto, Grimaldi, Lago, Martirano, Martirano Lombardo, San Pietro in Amantea i Serra d'Aiello.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Aiello Calabro
Amantea
Amantea és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Belmonte Calabro, Lago, San Pietro in Amantea, Serra d'Aiello, Cleto a la mateixa província, i amb Nocera Terinese a la de Catanzaro.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Amantea
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Acerenza
Larquebisbat d'Acerenza (italià: bisbat di Acerenza; llatí: Archidioecesis Acheruntina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat d'Acerenza
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat d'Arle
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Arquebisbat de Càpua
Larquebisbat de Càpua —arcidiocesi di Capua, Archidioecesis Capuana — és una seu de l'església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Càpua
Arquebisbat de Gaeta
Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Gaeta
Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
La façana i el campanar del Duomo. La nau central del Duomo. cocatedral de San Bartolomeo a Lipari. Cocatedral de Santa Maria Assunta a Santa Lucia del Mela. Larquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela (italià: Arcidiocesi di Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela; llatí: Archidioecesis Messanensis-Liparensis-Sanctae Luciae) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Messina-Lipari-Santa Lucia del Mela
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Larquebisbat de Reggio Calàbria-Bova (italià: Arcidiocesi di Reggio Calabria-Bova; llatí: Archidioecesis Rheginensis-Bovensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova
Arquebisbat de Rossano-Cariati
Quadre amb la imatge de Maria Santissima Achiropita a la catedral homònima de Rossano Cúpula de la cocatedral de San Michele Arcangelo de Cariati Larquebisbat de Rossano-Cariati (italià: arcidiocesi di Rossano-Cariati; llatí: Archidioecesis Rossanensis-Cariatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Rossano-Cariati
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Arquebisbe
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Baptisme
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Basílica menor
Belmonte Calabro
Belmonte Calabro, Bellimontis en llatí, Bellimunti en dialecte belmontès), conegut simplement com a Belmonte amb anterioritat a la creació del regne d'Itàlia, és un municipi italià de 2.227 habitants, té una extensió de 23 km² i una densitat de població de 131 hab/km².
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Belmonte Calabro
Bianchi (Itàlia)
Bianchi és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Colosimi, Panettieri, Parenti a la mateixa província, i de Carlopoli, Sorbo San Basile i Soveria Mannelli a la de Catanzaro.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bianchi (Itàlia)
Bisbat d'Angers
L'abadia de Fontevrault. El ''palais du Tau'', antic palau episcopal d'Angers, avui centre de les obres diocesanes. VI. El bisbat d'Angers (francès: Diocèse d'Angers, llatí: Dioecesis Andegavensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat d'Angers
Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
La basilica santuari de Santa Maria de Finibus Terrae a Leuca L'església del S.S.Salvatore d'Alessano, catedral de la diòcesi d'Alessano fins al 1818 El bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca (italià: diocesi di Ugento-Santa Maria di Leuca; llatí: Dioecesis Uxentina-Sanctae Mariae Leucadensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Lecce, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat d'Ugento-Santa Maria di Leuca
Bisbat de Caserta
L'església de San Michele a Casertavecchia,catedral fins al 1842. El bisbat de Caserta (italià: bisbat de Caserta; llatí: Dioecesis Casertana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Caserta
Bisbat de Cassano all'Ionio
El bisbat de Cassano all'Ionio —Diocesi di Cassano all'Ionio; Dioecesis Cassanensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragàni de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Cassano all'Ionio
Bisbat de Città di Castello
El bisbat de Città di Castello (italià: Diocesi di Città di Castello; llatí: Dioecesis Civitatis Castelli o Tifernatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Città di Castello
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Nola
sant Paulí Antiga és la festa dels Gigli, celebrada el diumenge posterior al 22 de juny en honor de Sant Paulí Estàtua de sant Paulí El bisbat de Nola (italià: diocesi di Nola; llatí: Dioecesis Nolana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Nola
Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
El bisbat de San Marco Argentano-Scalea (italià: diocesi di San Marco Argentano-Scalea; llatí: Dioecesis Sancti Marci Argentanensis-Scaleensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Cosenza-Bisignano, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de San Marco Argentano-Scalea
Bisbat de San Severo
El bisbat de San Severo (italià: diocesi di San Severo; llatí: Dioecesis Sancti Severi o Severopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de San Severo
Bisbat de Teggiano-Policastro
La cocatedral de Santa Maria Assunta de Policastro Bussentino El seminari episcopal de Teggiano El bisbat de Teggiano-Policastro (italià: diocesi di Teggiano-Policastro; llatí: Dioecesis Dianensis-Policastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campania.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Teggiano-Policastro
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisbat de Vallo della Lucania
Bisignano
Bisignano és un municipi al territori de la província de Cosenza, a la (regió de Calàbria, Itàlia).
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Bisignano
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Butlla
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Calàbria
Carmelites descalços
Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Carmelites descalços
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Catolicisme
Clergues Regulars de Sant Pau
La Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau (Clerici Regulares Sancti Pauli) és un orde religiós de clergues regulars fundat per Sant Antoni Maria Zaccaria, el Venerable Bartolomeo Ferrari i el Venerable Giacomo Antonio Morigia, i aprovat per Climent VII al breu Vota per quae vos de 1533.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Clergues Regulars de Sant Pau
Cleto
Cleto és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis d'Acquappesa, Bonifati, Fagnano Castello, Guardia Piemontese, Malvito i Sant'Agata di Esaro a la mateixa província.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Cleto
Coadjutor
Coadjutor a la religió catòlica és el títol d'un clergue encarregat d'ajudar un bisbe en l'administració d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Coadjutor
Colosimi
Colosimi (Culuasìmi en calabrès) és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Bianchi, Carpanzano, Marzi, Parenti, Pedivigliano i Scigliano a la mateixa província, i Sorbo San Basile, Soveria Mannelli i Taverna a la de Catanzaro.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Colosimi
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Concordat
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Congregació per als Bisbes
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Conquesta normanda del Mezzogiorno
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Cosenza
Decretal
Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Decretal
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Eparquia de Lungro
L'eparquia de Lungro dels italo-albanesos (italià: eparchia di Lungro degli Italo-Albanesi; llatí: Eparchia Lungrensis) és una seu de l'Església ítalo-albanesa, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Eparquia de Lungro
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Església sufragània
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Esteve IX
Falconara Albanese
Falconara Albanese (albanès Fullkunara) és un municipi italià, dins de la província de Cosenza.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Falconara Albanese
Fiumefreddo Bruzio
Fiumefreddo Bruzio és un municipi italià, dins de la província de Cosenza, que limita amb els municipis de Cerisano, Falconara Albanese, Longobardi i Mendicino a la mateixa província.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Fiumefreddo Bruzio
Francesco Gonzaga (1538-1566)
Francesco Gonzaga (Palerm, Sicília, llavors al Regne de Nàpols, 6 de desembre de 1538 - Roma, 6 de gener de 1566) va ser un cardenal italià del segle XVI.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Francesco Gonzaga (1538-1566)
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Gregori el Gran
Innocenci I
Innocenci I (Albano Laziale vers 360 - Roma 417) va ser papa de l'Església Catòlica des del 22 de desembre de 401 fins a la seva mort el 12 de març de 417.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Innocenci I
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Italià
Joan de Nàpols
Joan de Nàpols, també Joan d'Aragó (en italià Giovanni d'Aragona), (Nàpols 25 de juny de 1456-17 d'octubre de 1485) fou un cardenal i abat italià, fill del rei Ferran I de Nàpols i lloctinent general del Regne de Nàpols a la Terra di Lavoro.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Joan de Nàpols
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Joan Pau II
Joan XV
Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Joan XV
La Gàrdia
La Gàrdia (Guardia Piemontese en italià) és un municipi d'Itàlia, a la província de Cosenza i a la regió de Calàbria.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і La Gàrdia
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Llatí
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Llista d'emperadors romans d'Orient
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Longobards
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Metropolità
Niccolò Gaddi
Niccolò Gaddi (Florència, 1499 † Florència, 16 de gener de 1552) va ser un cardenal i bisbe italià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Niccolò Gaddi
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Normands
Notitiae Episcopatuum
Notitiae Episcopatuum (singular en llatí: Notitia Episcopatuum) és el nom donat als documents oficials que van proporcionar, als territoris de l'Imperi Romà d'Orient, llistes de seus metropolitanes, seus arquebisbals autocèfales i diòcesis sufragànies dividides per província eclesiàstica.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Notitiae Episcopatuum
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Orde de Sant Benet
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Papa
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Patriarca Llatí de Jerusalem
Paula
* Paula (nom) és un nom femení d'origen llatí que vol dir petita.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Paula
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Pius VII
Província de Cosenza
La Província de Cosenza és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Província de Cosenza
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Província eclesiàstica
Regió eclesiàstica Calàbria
La regió de Calàbria al territori italià La regió eclesiàstica Calàbria és una de les setze regions eclesiàstiques en les quals està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Regió eclesiàstica Calàbria
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Regne de Nàpols
Ritu bizantí
Un iconostasi separa el santuari de la nau a les esglésies de ritu grec. Es mostra una part de l'iconostasi de sis columnes de la catedral d'Uglich. A l'esquerra hi ha la Porta del Diaca i a la dreta la Porta Santa. El ritu bizantí, també conegut com a ritu grec, ritu de Constantinoble o ritu constantinopolità, és el ritu litúrgic utilitzat actualment per l'Església ortodoxa oriental i algunes Esglésies catòliques orientals.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Ritu bizantí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Ritu romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Roma
Salvatore Nunnari
Salvatore Nunnari (Reggio Calabria, 11 de juny de 1939), és un arquebisbe catòlic italià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Salvatore Nunnari
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Santa Seu
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Sínode
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Segle X
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Seminari
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і Teatins
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1077
1093
El 1093 (MXCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1093
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1123
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1166
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1169
1184
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1184
1188
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1188
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1202
1224
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1224
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1272
1276
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1276
1298
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1298
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1330
1339
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1339
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1354
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1362
1389
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1389
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1413
1424
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1424
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1425
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1429
1445
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1445
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1452
1481
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1481
1485
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1485
1486
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1486
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1489
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1491
1495
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1495
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1497
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1498
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1499
1511
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1511
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1527
1528
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1528
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1530
1535
Barba-roja.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1535
1558
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1558
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1561
1562
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1562
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1565
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1566
1568
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1568
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1575
1584
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1584
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1585
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1587
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1591
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1611
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1617
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1623
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1626
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1639
1641
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1641
1643
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1643
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1650
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1658
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1660
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1667
1679
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1679
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1694
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1700
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1701
1706
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1706
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1721
1725
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1725
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1743
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1745
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1748
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1792
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1803
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1805
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1806
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1818
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1819
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1824
1832
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1832
1834
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1834
1840
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1840
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1842
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1846
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1849
1873
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1874
1888
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1888
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1894
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1896
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1909
1911
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1912
1932
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1934
1940
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1940
1945
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1945
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1953
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1955
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1956
1961
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1961
1971
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1971
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1973
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1977
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1980
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1986
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1997
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 1998
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 2001
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 2006
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 496
599
El 599 (DXCIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 599
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 602
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 743
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 820
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 842
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Arquebisbat de Cosenza-Bisignano і 902
També conegut com Arquebisbat de Cosenza, Arxidiòcesi de Cosenza-Bisignano.
, Esteve IX, Falconara Albanese, Fiumefreddo Bruzio, Francesco Gonzaga (1538-1566), Gregori el Gran, Innocenci I, Italià, Joan de Nàpols, Joan Pau II, Joan XV, La Gàrdia, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Metropolità, Niccolò Gaddi, Normands, Notitiae Episcopatuum, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Papa, Patriarca Llatí de Jerusalem, Paula, Pius VII, Província de Cosenza, Província eclesiàstica, Regió eclesiàstica Calàbria, Regne de Nàpols, Ritu bizantí, Ritu romà, Roma, Salvatore Nunnari, Santa Seu, Sínode, Segle X, Seminari, Teatins, 1077, 1093, 1123, 1166, 1169, 1184, 1188, 1202, 1224, 1272, 1276, 1298, 1330, 1339, 1354, 1362, 1389, 1412, 1413, 1424, 1425, 1429, 1445, 1452, 1481, 1485, 1486, 1489, 1491, 1495, 1497, 1498, 1499, 1511, 1527, 1528, 1530, 1535, 1558, 1561, 1562, 1565, 1566, 1568, 1575, 1584, 1585, 1587, 1591, 1611, 1617, 1623, 1626, 1639, 1641, 1643, 1650, 1658, 1660, 1667, 1679, 1694, 1700, 1701, 1706, 1721, 1725, 1743, 1745, 1748, 1792, 1803, 1805, 1806, 1818, 1819, 1824, 1832, 1834, 1840, 1842, 1846, 1849, 1873, 1874, 1888, 1894, 1895, 1896, 1909, 1911, 1912, 1932, 1934, 1940, 1945, 1953, 1955, 1956, 1961, 1971, 1973, 1977, 1979, 1980, 1986, 1997, 1998, 2001, 2004, 2006, 496, 599, 602, 743, 820, 842, 902.