Taula de continguts
56 les relacions: Alaric, Amalaric, Amboise (Indre i Loira), Anià de Celeda, Anià el referendari, Assentament del poble got a Aquitània, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Bisbat d'Agde, Bou de Falaris, Breviari d'Alaric, Carlos María Esquivel y Rivas, Cavall de guerra, Cesari d'Arle, Chabèrt de Barbairan, Cloderic, Clodoveu I, Codi de Recesvint, Concili d'Agde, Constitució, Cronologia de la història de França, Edat antiga als Països Catalans, Església catòlica a França, Eugeni de Cartago, Galactori de Lescar, Gesaleic, Goiaric, Grat d'Auloron, Guerres franco-visigòtiques, Gundebald, Història de Barcelona, Jueus a Espanya, Llista dels reis visigots, Novellae, Ostrogoto Ariadna, Ostrogots, Període visigòtic a Catalunya, Pere I de Palència, Ragnahilda, Regne de Borgonya, Regne de Toledo, Regne de Tolosa, Regne dels ostrogots, Regne Visigot, Regnes germànics, Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya, Siagri (rei dels romans), Sigebert el Coix, Sisebut (rei dels visigots), Teodoric el Gran, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Alaric
* Alaric I, rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Alaric II і Alaric
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Veure Alaric II і Amalaric
Amboise (Indre i Loira)
Amboise és una comuna francesa del departament de l'Indre i Loira i de la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Alaric II і Amboise (Indre i Loira)
Anià de Celeda
Anià de Celeda (Anianus) va ser un diaca de Celeda a Itàlia, al començament del.
Veure Alaric II і Anià de Celeda
Anià el referendari
Anià el referendari (en llatí Anianus referendarius) era el referendari d'Alaric II i per tant el que autenticava les còpies oficials de la llei coneguda per Breviari d'Alaric.
Veure Alaric II і Anià el referendari
Assentament del poble got a Aquitània
Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.
Veure Alaric II і Assentament del poble got a Aquitània
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Veure Alaric II і Batalla de Tolbiac
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Veure Alaric II і Batalla de Vouillé
Bisbat d'Agde
XVIII. V, que fou seu del concili d'Agde del 506. Ramon Trencavell. VIII. El bisbat d'Agde (francès: Diocèse d'Agde, llatí: Dioecesis Agathensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Alaric II і Bisbat d'Agde
Bou de Falaris
Plat de ceràmica possiblement de Pesaro amb el Bou de Peril·lo i Falaris, 1550 El bou de Falaris hauria estat un instrument de tortura i execució utilitzat en l'antiga Grècia.
Veure Alaric II і Bou de Falaris
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Veure Alaric II і Breviari d'Alaric
Carlos María Esquivel y Rivas
Carlos María Esquivel y Rivas (Sevilla, 25 de març de 1830-Madrid, 20 de juliol de 1867) va ser un pintor espanyol del Romanticisme.
Veure Alaric II і Carlos María Esquivel y Rivas
Cavall de guerra
L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.
Veure Alaric II і Cavall de guerra
Cesari d'Arle
Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.
Veure Alaric II і Cesari d'Arle
Chabèrt de Barbairan
Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.
Veure Alaric II і Chabèrt de Barbairan
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Veure Alaric II і Cloderic
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Alaric II і Clodoveu I
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Veure Alaric II і Codi de Recesvint
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Veure Alaric II і Concili d'Agde
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Alaric II і Constitució
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Veure Alaric II і Cronologia de la història de França
Edat antiga als Països Catalans
Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).
Veure Alaric II і Edat antiga als Països Catalans
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Alaric II і Església catòlica a França
Eugeni de Cartago
Eugeni de Cartago (Cartago?, segona meitat del s. V - Vius, Tarn, 506) fou un religiós africà, bisbe de Cartago (481-506).
Veure Alaric II і Eugeni de Cartago
Galactori de Lescar
Galactori de Lescar (Lescar?, s. V - Mimizan, ca. 507) fou un dels primers bisbes de Lescar.
Veure Alaric II і Galactori de Lescar
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Veure Alaric II і Gesaleic
Goiaric
Goiaric fou un noble alà que compilà el Breviari d'Alaric per Alaric II.
Veure Alaric II і Goiaric
Grat d'Auloron
Grat d'Oloron (Lishòs, Pirineus Atlàntics, s. V - Somport, Aragó, ca. 511) fou un eclesiàstic visigot, primer bisbe d'Auloron.
Veure Alaric II і Grat d'Auloron
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Veure Alaric II і Guerres franco-visigòtiques
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Veure Alaric II і Gundebald
Història de Barcelona
Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.
Veure Alaric II і Història de Barcelona
Jueus a Espanya
Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.
Veure Alaric II і Jueus a Espanya
Llista dels reis visigots
La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.
Veure Alaric II і Llista dels reis visigots
Novellae
Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.
Veure Alaric II і Novellae
Ostrogoto Ariadna
Ostrogoto Ariadna va ser una reina burgúndia d'origen ostrogot, casada amb el rei Segimon, del qual va ser la primera esposa.
Veure Alaric II і Ostrogoto Ariadna
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Alaric II і Ostrogots
Període visigòtic a Catalunya
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans.
Veure Alaric II і Període visigòtic a Catalunya
Pere I de Palència
Pere hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència als voltants de l'any 506.
Veure Alaric II і Pere I de Palència
Ragnahilda
Ragnahilda va ser una princesa germànica, d'origen i filiació desconegudes, que va ser reina dels visigots pel seu casament amb Euric (466-493) i mare d'Alaric II.
Veure Alaric II і Ragnahilda
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Veure Alaric II і Regne de Borgonya
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Alaric II і Regne de Toledo
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Veure Alaric II і Regne de Tolosa
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Alaric II і Regne dels ostrogots
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Veure Alaric II і Regne Visigot
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Veure Alaric II і Regnes germànics
Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
La Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya (en castellà, Serie Cronológica de los Reyes de España) és una col·lecció de pintures a l'oli, formada per un total de 87 retrats de monarques dels diferents regnes de la península ibèrica des de l'època visigoda fins a Isabel II.
Veure Alaric II і Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Veure Alaric II і Siagri (rei dels romans)
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Veure Alaric II і Sigebert el Coix
Sisebut (rei dels visigots)
Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.
Veure Alaric II і Sisebut (rei dels visigots)
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Alaric II і Teodoric el Gran
Tervings
Els Tervings o Teruingi van ser un dels pobles gots.
Veure Alaric II і Tervings
Tiudigota
Tiudigota o Teodegota,També és escrit com Teudigota, Tiudigoto, entre altres diverses variants.
Veure Alaric II і Tiudigota
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Veure Alaric II і Trasamund
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Alaric II і 11 d'agost
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Alaric II і 28 de desembre
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Veure Alaric II і 507