Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Alaric II, Algèria, Amalafrida, Amalaric, Amazics, Arianisme, Batalla de Barcelona (510), Cartago, Genseric, Gesaleic, Gundamund, Hilderic (rei dels vàndals), Huneric, Imperi Romà d'Orient, Leptis Magna, Lilibèon, Llista de reis vàndals, Mauritània Sitifiense, Numídia, Regne dels ostrogots, Regne Vàndal, Sicília, Teodoric el Gran, Tripolitana, Visigots, 450, 496, 500, 510, 523, 6 de maig.
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Trasamund і Alaric II · Veure més »
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Trasamund і Algèria · Veure més »
Amalafrida
Amalafrida era la filla de Teodomir, rei dels ostrogots i la seva esposa Ereleuva, germana de Teodoric el Gran.
Nou!!: Trasamund і Amalafrida · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Trasamund і Amalaric · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Trasamund і Amazics · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Trasamund і Arianisme · Veure més »
Batalla de Barcelona (510)
La Batalla de Barcelona de 510 fou un combat entre ostrogots, que pretenien deposar al rei Gesaleic, i els visigots.
Nou!!: Trasamund і Batalla de Barcelona (510) · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Trasamund і Cartago · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Trasamund і Genseric · Veure més »
Gesaleic
Geseleic o Gesaleic (de Gisil, «fletxa» o Giselaic «que juga amb la fletxa») va ser el rei dels visigots des del 507 al 510.
Nou!!: Trasamund і Gesaleic · Veure més »
Gundamund
Denari de Gundamund, Ceca de Cartago Gundamund (en llatí Gundamund, en grec antic Γουνδαμοῦνδος) fill de Genzó, i net de Genseric, va serrei dels vàndals d'Àfrica.
Nou!!: Trasamund і Gundamund · Veure més »
Hilderic (rei dels vàndals)
Hilderic (en Hilderic, en Ἱλδέριχος) va ser rei dels vàndals, fill d'Huneric i d'Eudòxia i net de Genseric i de Valentinià III, va succeir a Trasamund.
Nou!!: Trasamund і Hilderic (rei dels vàndals) · Veure més »
Huneric
Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.
Nou!!: Trasamund і Huneric · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Trasamund і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Leptis Magna
Leptis Magna, moderna Lebda, a Líbia, fou una ciutat del nord d'Àfrica que, juntament amb Oea i Sabrata, formaven el districte de Trípolis (‘Tres ciutats’) o Tripolitània.
Nou!!: Trasamund і Leptis Magna · Veure més »
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Nou!!: Trasamund і Lilibèon · Veure més »
Llista de reis vàndals
El que segueix és una llista dels reis vàndals, però també dels alans (ja que foren anomenats Rex Wandalorum Et Alanorum pels analistes romans d'Orient), notablement durant el seu regne a Àfrica.
Nou!!: Trasamund і Llista de reis vàndals · Veure més »
Mauritània Sitifiense
La Mauritània Sitifiense va ser una província romana formada amb la part oriental de la província de Mauritània Cesariense, des de Saldae fins al riu Ampsaga.
Nou!!: Trasamund і Mauritània Sitifiense · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Trasamund і Numídia · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Trasamund і Regne dels ostrogots · Veure més »
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Nou!!: Trasamund і Regne Vàndal · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Trasamund і Sicília · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Trasamund і Teodoric el Gran · Veure més »
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Nou!!: Trasamund і Tripolitana · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Trasamund і Visigots · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Trasamund і 450 · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Trasamund і 496 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Trasamund і 500 · Veure més »
510
Sense descripció.
Nou!!: Trasamund і 510 · Veure més »
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Nou!!: Trasamund і 523 · Veure més »
6 de maig
El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Trasamund і 6 de maig · Veure més »
