Taula de continguts
86 les relacions: Abstracció (matemàtiques), Anell (matemàtiques), Aplicació lineal, Aresta (geometria), Automorfisme, Automorfisme intern, Base (àlgebra), Cambridge University Press, Cara (superfície), Classe d'equivalència, Classe de conjugació, Classe lateral, Cohomologia, Composició de funcions, Conjunt buit, Conjunt de les parts, Domini (matemàtiques), Element neutre, Espai afí, Espai de fases, Espai localment compacte, Espai projectiu, Espai revestiment, Espai topològic, Espai vectorial, Extensió de cossos, Funció bijectiva, Funció identitat, Funció inversa, Functor, Grup (matemàtiques), Grup afí, Grup cíclic, Grup de Galois, Grup de Lie, Grup de permutacions, Grup de simetria, Grup fonamental, Grup lineal especial, Grup lineal general, Grup ortogonal, Grup quocient, Grup simètric, Grup simplèctic, Grup topològic, Homomorfisme de grups, Imatge (matemàtiques), Intersecció, Isomorfisme, Magma (àlgebra), ... Ampliar l'índex (36 més) »
- Simetria
- Teoria de grups
Abstracció (matemàtiques)
En matemàtiques, es coneix per abstracció el procés d'extreure l'essència subjacent d'un concepte matemàtic, eliminant-ne tota dependència de qualsevol objecte de la realitat amb què pugui estar connectat i generalitzant-lo de tal manera que tengui aplicacions més àmplies o que es pugui relacionar amb fenòmens equivalents.
Veure Acció (matemàtiques) і Abstracció (matemàtiques)
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Acció (matemàtiques) і Anell (matemàtiques)
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Acció (matemàtiques) і Aplicació lineal
Aresta (geometria)
vèrtexs. En geometria, una aresta és un segment lineal de dimensió 1 que uneix dos vèrtexs de dimensió zero en un polígon, un políedre, o més en general un polítop.
Veure Acció (matemàtiques) і Aresta (geometria)
Automorfisme
En matemàtiques, un automorfisme és un isomorfisme d'un conjunt matemàtic en si mateix.
Veure Acció (matemàtiques) і Automorfisme
Automorfisme intern
En àlgebra abstracta, un automorfisme intern és una funció en la qual s'aplica una operació, després una altra operació, i després es reverteix l'operació inicial.
Veure Acció (matemàtiques) і Automorfisme intern
Base (àlgebra)
Dos vectors escrits com a combinació lineal de la base estàndard A àlgebra lineal, es diu que un conjunt ordenat B és base d'un espai vectorial V si es compleixen les condicions següents.
Veure Acció (matemàtiques) і Base (àlgebra)
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Acció (matemàtiques) і Cambridge University Press
Cara (superfície)
vèrtex vèrtex En geometria, una cara és cada un dels polígons que formen o limiten un políedre.
Veure Acció (matemàtiques) і Cara (superfície)
Classe d'equivalència
Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.
Veure Acció (matemàtiques) і Classe d'equivalència
Classe de conjugació
En matemàtiques, i especialment en teoria de grups, els elements de qualsevol grup es poden particionar en classes de conjugació; els elements de la mateixa classe de conjugació comparteixen moltes propietats, i l'estudi de les classes de conjugació dels grups no abelians revela moltes característiques importants sobre la seva estructura.
Veure Acció (matemàtiques) і Classe de conjugació
Classe lateral
En matemàtiques, si G és un grup, H és un subgrup de G, i g és un element de G, llavors Només quan H és normal coincideixen les classes laterals per la dreta i per l'esquerra, de fet, aquesta és una definició de subgrup normal.
Veure Acció (matemàtiques) і Classe lateral
Cohomologia
En matemàtiques, específicament en topologia algebraica, cohomologia és un terme genèric per a una successió de grups abelians definits a partir d'una co-cadena complexa.
Veure Acció (matemàtiques) і Cohomologia
Composició de funcions
En matemàtiques, la funció composició és l'aplicació d'una funció al resultat d'una altra.
Veure Acció (matemàtiques) і Composició de funcions
Conjunt buit
Símbol per al conjunt buit El conjunt buit és el conjunt matemàtic que no té cap element.
Veure Acció (matemàtiques) і Conjunt buit
Conjunt de les parts
Donat un conjunt S, es defineix el conjunt de les parts de S o conjunt potència de S, escrit \mathcal(S), P(S), ℘(S), o '''2'''''S'', com el conjunt de tots els subconjunts de S. Per exemple, si S és el conjunt aleshores la llista completa dels subconjunts de S és.
Veure Acció (matemàtiques) і Conjunt de les parts
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Veure Acció (matemàtiques) і Domini (matemàtiques)
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Veure Acció (matemàtiques) і Element neutre
Espai afí
En matemàtiques, un espai afí és una estructura que generalitza el concepte d'espai euclidià.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai afí
Espai de fases
En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai de fases
Espai localment compacte
A topologia i altres àrees de la matemàtica, les compacitat local és una propietat topològica d'un espai topològic a causa de la qual al voltant de cada punt, localment, l'espai té propietats semblants a les d'un espai compacte.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai localment compacte
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai projectiu
Espai revestiment
Y és un revestiment de X En topologia, un espai revestiment és una tripleta on \tilde, X són espais topològics i p:\tilde\to X és una funció contínua i suprajectiva A més es compleix que \forall x\in X\quad\exists U oberta En X veïnatge de x tal que on per a cada \tilde_j l'map p|_:\tilde_j\to U és un Homeomorfisme.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai revestiment
Espai topològic
Els espais topològics són els principals objectes de treball en la disciplina matemàtica de la topologia.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai topològic
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Acció (matemàtiques) і Espai vectorial
Extensió de cossos
En àlgebra, les extensions de cos són el problema fonamental de la teoria de cossos.
Veure Acció (matemàtiques) і Extensió de cossos
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Veure Acció (matemàtiques) і Funció bijectiva
Funció identitat
En matemàtiques, una funció identitat, anomenada també aplicació identitat o transformació identitat, és una funció que sempre retorna el mateix valor que s'ha fet servir com a argument.
Veure Acció (matemàtiques) і Funció identitat
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Acció (matemàtiques) і Funció inversa
Functor
A teoria de categories un functor o funtor és una funció d'una categoria a una altra que porta objectes a objectes i morfismes a morfismes de manera que la composició de morfismes i les identitats es preservin.
Veure Acció (matemàtiques) і Functor
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup (matemàtiques)
Grup afí
En matemàtiques, el grup afí o grup afí general (o, fins i tot, grup general afí) de qualsevol espai afí sobre un cos K és el grup de totes transformacions afins invertibles de l'espai en ell mateix.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup afí
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup cíclic
Grup de Galois
Évariste Galois 1811-1832 En matemàtiques, i més específicament en àlgebra en el marc de la teoria de Galois, el grup de Galois d'una extensió de cos L sobre un cos K és el grup dels automorfismes de cos de L que deixen fix K. El grup de Galois sovint es nota Gal(L/K).
Veure Acció (matemàtiques) і Grup de Galois
Grup de Lie
En matemàtiques, un grup de Lie (pronunciat) és un grup que és també una varietat diferenciable, amb la propietat que les operacions de grup són diferenciables.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup de Lie
Grup de permutacions
En matemàtiques, un grup de permutacions és un grup G els elements del qual són permutacions d'un conjunt M donat, juntament amb l'operació de grup definida com la composició de permutacions de G (vistes com a funcions bijectives del conjunt M en ell mateix).
Veure Acció (matemàtiques) і Grup de permutacions
Grup de simetria
permuten el tetraèdre a través de les diverses posicions. Les 12 rotacions formen el '''grup (de simetria) de rotació''' de la figura. El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etcètera) és el grup de totes les isometries sota les quals és invariant amb l'operació de composició de funcions.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup de simetria
Grup fonamental
tor. El llaç es pot contraure de manera homotòpica al punt ''p'' (el camí constant). En matemàtiques, i en concret en topologia algebraica, el grup fonamental és un grup associat a un determinat espai topològic puntejat que proporciona un mecanisme per determinar en quines condicions es pot deformar contínuament un camí en un altre, on els camins tenen fixats uns punts base d'inici i de final.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup fonamental
Grup lineal especial
Taula de Cayley de SL(2,3). En matemàtiques, el grup especial lineal de grau n sobre un cos F és el conjunt de matrius amb determinant 1, juntament amb les operacions habituals de multiplicació i inversió de matrius.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup lineal especial
Grup lineal general
En matemàtiques, el grup lineal general de mida n sobre un cos K o un anell A és el conjunt de les matrius invertibles quadrades de mida n×n amb coeficients a K o A amb l'operació de composició o multiplicació de matrius usual.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup lineal general
Grup ortogonal
En matemàtiques, el grup ortogonal de dimensió n, denotat O(n), és el grup de transformacions isomètriques (que preserven la distància) d'un espai Euclidià de dimensió n que preserven un punt fix, on l'operació de grup és donada per la composició de transformacions.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup ortogonal
Grup quocient
En matemàtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient de G sobre N és, intuïtivament, un grup que "col·lapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup quocient
Grup simètric
El graf de Cayley del grup simètric d'índex 4 (''S''₄) En matemàtiques, el grup simètric d'un conjunt X, denotat per SX o Sim(X), és el grup format per totes les funcions bijectives de X a X amb la composició de funcions com a operació de grup, és a dir, dues funcions d'aquest tipus f i g es poden compondre per produir una funció bijectiva nova f \circ g, definida per (f \circ g)(x).
Veure Acció (matemàtiques) і Grup simètric
Grup simplèctic
En matemàtiques, el terme grup simplèctic es pot referir a dues col·leccions de grups diferents, però fortament relacionats, denotats per i; aquest últim s'anomena també grup simplèctic compacte.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup simplèctic
Grup topològic
Grup topològic En matemàtiques, un grup topològic és una terna (G, T, \cdot) tal que.
Veure Acció (matemàtiques) і Grup topològic
Homomorfisme de grups
Representació d'un homomorfisme de grup ('''h''') de '''G'''(esquerra) a '''H'''(dreta). L'oval més petit dins d''''H''' és la imatge d''''h'''.
Veure Acció (matemàtiques) і Homomorfisme de grups
Imatge (matemàtiques)
L'oval groc dins ''Y'' és la imatge de ''f'' Siguin X i Y dos conjunts, f una funció f: X → Y, i x un element de X. Diem que la imatge de x sota f, denotada f(x), és l'element únic y de Y que f associa amb x. La imatge d'un subconjunt A ⊆ X sota f denotada f(A) és el subconjunt de Y definit com Per extensió, la imatge de la funció f anomenat també el seu recorregut és la imatge del conjunt domini de la funció f.
Veure Acció (matemàtiques) і Imatge (matemàtiques)
Intersecció
Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.
Veure Acció (matemàtiques) і Intersecció
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Veure Acció (matemàtiques) і Isomorfisme
Magma (àlgebra)
En matemàtiques, un magma és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna.
Veure Acció (matemàtiques) і Magma (àlgebra)
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Acció (matemàtiques) і Matemàtiques
Matriu permutació
La matriu permutació és la matriu quadrada amb tots els seus n × n elements iguals a 0, excepte un qualsevol per cada fila i columna, el qual ha de ser igual a 1.
Veure Acció (matemàtiques) і Matriu permutació
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Acció (matemàtiques) і Mòdul
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Acció (matemàtiques) і Mecànica clàssica
Monoide
En matemàtiques, un monoide és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa i d'un element neutre.
Veure Acció (matemàtiques) і Monoide
Morfisme
En matemàtiques, un morfisme o homomorfisme és, en general, una aplicació entre dos conjunts dotats d'una mateixa estructura algebraica, que és respectada per l'aplicació.
Veure Acció (matemàtiques) і Morfisme
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Acció (matemàtiques) і Nombre real
Nucli (matemàtiques)
En la disciplina matemàtica de l'àlgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau de què li manca a l'homomorfisme injectiu.
Veure Acció (matemàtiques) і Nucli (matemàtiques)
Partició (matemàtiques)
Partició d'un disc en 6 parts. En matemàtiques, una partició d'un conjunt és una subdivisió en diversos subconjunts no buits, de forma cada element del conjunt pertany a un, i només un, dels subconjunts.
Veure Acció (matemàtiques) і Partició (matemàtiques)
Permutació
Les 6 permutacions de 3 boles Permutació en matemàtiques, és una noció que té significats lleugerament diferents, tots ells relacionats amb l'acte de permutar (rearranjar) objectes o valors.
Veure Acció (matemàtiques) і Permutació
Políedre
Un políedre és un cos geomètric, la superfície del qual es compon d'una quantitat finita de polígons plans.
Veure Acció (matemàtiques) і Políedre
Producte cartesià
Producte cartesià entre els conjunts A.
Veure Acció (matemàtiques) і Producte cartesià
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Veure Acció (matemàtiques) і Quaternió
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Veure Acció (matemàtiques) і Relació d'equivalència
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Acció (matemàtiques) і Representació de grup
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Veure Acció (matemàtiques) і Rotació (matemàtiques)
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Veure Acció (matemàtiques) і Si i només si
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Acció (matemàtiques) і Simetria
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Acció (matemàtiques) і Sistema dinàmic
Subconjunt
Exemple gràfic, A⊆B. Un subconjunt és un conjunt format per elements d'un altre conjunt.
Veure Acció (matemàtiques) і Subconjunt
Subgrup
En teoria de grups, donat un grup G sota una operació binària *, es diu que un subconjunt H de G és un subgrup de G si H amb l'operació * també forma un grup.
Veure Acció (matemàtiques) і Subgrup
Subgrup normal
En matemàtiques, més específicament en àlgebra abstracta, un subgrup normal és un tipus específic de subgrup.
Veure Acció (matemàtiques) і Subgrup normal
Teorema
editor.
Veure Acció (matemàtiques) і Teorema
Teorema de Cayley
En teoria de grups, el teorema de Cayley, dit així en honor d'Arthur Cayley, estableix que tot grup G és isomorf a un subgrup del grup simètric actuant sobre G. Aquest resultat es pot interpretar com un exemple de l'acció de grup de G sobre els elements de G. Una permutació d'un conjunt G és qualsevol funció bijectiva entre G i G; i el conjunt de totes aquestes funcions configura un grup amb l'operació de composició, anomenat grup simètric sobre, i simbolitzat per Sim(G).
Veure Acció (matemàtiques) і Teorema de Cayley
Teorema de Lagrange (àlgebra)
En teoria de grups, el teorema de Lagrange és un resultat important que relaciona l'ordre d'un grup finit G (el seu nombre d'elements) amb l'ordre de qualsevol dels seus subgrups.
Veure Acció (matemàtiques) і Teorema de Lagrange (àlgebra)
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Veure Acció (matemàtiques) і Teoria de categories
Teoria de grafs
La teoria de grafs és una branca de les matemàtiques i la informàtica que es dedica a l'estudi dels grafs, estructures matemàtiques utilitzades per a modelitzar relacions entre parelles d'objectes.
Veure Acció (matemàtiques) і Teoria de grafs
Topologia discreta
En matemàtiques, s'anomena topologia discreta (sovint anomenada també topologia fina) a aquella topologia tal que tots els elements de l'espai són oberts.
Veure Acció (matemàtiques) і Topologia discreta
Topologia producte
S'anomena topologia producte a una topologia construïda sobre el producte cartesià d'espais topològics a partir de la topologia dels factors.
Veure Acció (matemàtiques) і Topologia producte
Topologia quocient
La cinta de Möbius es pot veure com un espai topològic quocient (veure el segon exemple). En matemàtiques, la topologia quocient és una topologia definida sobre el conjunt quocient generat per una relació d'equivalència sobre un espai topològic.
Veure Acció (matemàtiques) і Topologia quocient
Transformada
En matemàtiques, una transformació o transformada pot ser qualsevol funció que fa correspondre un conjunt X en un altre conjunt o en ell mateix.
Veure Acció (matemàtiques) і Transformada
Unió disjunta
Exemple d'unió disjunta En teoria de conjunts, la unió disjunta de dos o més conjunts és un conjunt que "pràcticament" conté còpies disjuntes dels conjunts originals.
Veure Acció (matemàtiques) і Unió disjunta
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Acció (matemàtiques) і Varietat (matemàtiques)
Varietat algebraica
La cúbica torçada és una varietat algebraica projectiva. En matemàtiques, una varietat algebraica és essencialment un conjunt de zeros comuns d'un conjunt de polinomis.
Veure Acció (matemàtiques) і Varietat algebraica
Vèrtex (geometria)
Representació d'un octaedre en el que els '''vèrtexs''' estan marcats amb una esfera Un vèrtex és, en geometria, un punt comú entre dos costats consecutius d'una figura geomètrica.
Veure Acció (matemàtiques) і Vèrtex (geometria)
Veïnat (matemàtiques)
obert prou petit ''B'' que conté ''p'' i és contingut dins ''V''. Un rectangle no és un veïnat de cap dels seus vèrtexs. En topologia i àrees relacionades de la matemàtica, un veïnat o entorn és un dels conceptes bàsics en un espai topològic.
Veure Acció (matemàtiques) і Veïnat (matemàtiques)
Vegeu també
Simetria
- Acció (matemàtiques)
- Automorfisme
- Camp de Higgs
- Efecte Droste
- Grup (matemàtiques)
- Grup de Lie
- Grup de Poincaré
- Grup de simetria
- Grup espacial
- Grup simètric
- Invariància d'escala
- Invariància de Lorentz
- Isometria
- Llei de conservació
- Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
- Notació de Coxeter
- Programa d'Erlangen
- Propietat commutativa
- Simetria
- Simetria C
- Simetria CPT
- Simetria conforme
- Simetria de translació
- Simetria en física
- Simetria esfèrica
- Simetria molecular
- Simetria trencada
- Sistema cristal·lí
- Teorema de Clairaut
- Teorema de Noether
- Teoria de Yang–Mills
- Tessel·lació
- Tríptic
- Transformació geomètrica
- Trencament espontani de simetria
- Trisquela
Teoria de grups
- Acció (matemàtiques)
- Aritmètica modular
- Automorfisme intern
- Caràcter d'un grup finit
- Centralitzador i normalitzador
- Centre d'un grup
- Classe de conjugació
- Classe lateral
- Commutador (matemàtiques)
- Corba el·líptica
- Element invertible
- Espai vectorial
- Extensió de grup
- Graf de Cayley
- Grup (matemàtiques)
- Grup afí
- Grup de Heisenberg
- Grup de Lorentz
- Grup de simetria
- Grup puntual de simetria
- Grup quocient
- Homomorfisme de grups
- Isomorfisme de grups
- Logaritme discret
- María Wonenburger
- Nombre
- Notació de Coxeter
- Paradoxa de Banach-Tarski
- Paritat d'una permutació
- Programa d'Erlangen
- Punts fixos dels grups d'isometria en l'espai euclidià
- Quasigrup
- Representació de grup
- Simetria en mecànica quàntica
- Subgrup
- Subgrup de Frattini
- Teorema de classificació de grups simples finits
- Teoria de grups
- Torsor
- Transformació isomètrica
- Xifratge de Cèsar
També conegut com Acció de grup, Òrbita (teoria de grups), Òrbita de simetria.