Taula de continguts
44 les relacions: Alemany, Carles I d'Hongria, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles Martell d'Anjou, Casa de Luxemburg, Concili de Constança, Dieta, Eger, Enric II, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, França Oriental, Guerres hussites, Italià, Jan Hus, Joan el Cec, Ladislau I de Polònia, Marcgraviat de Brandenburg, Nuremberg, Ottokar II, Praga, Príncep elector, Regne de Bohèmia, Rei dels Romans, Robert d'Alemanya, Rodolf I d'Alemanya, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Txec, Venceslau II, Wittelsbach, 1361, 1373, 1376, 1389, 1400, 1402, 1403, 1415, 1419, 16 d'agost, 2 d'agost, 2 de maig, 26 de febrer, 29 de setembre, 6 de juliol.
- Casa de Luxemburg
- Ducs de Luxemburg
- Electors de Brandenburg
- Persones de Nuremberg
- Persones de les guerres hussites
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Venceslau IV і Alemany
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Veure Venceslau IV і Carles I d'Hongria
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Venceslau IV і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles Martell d'Anjou
Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.
Veure Venceslau IV і Carles Martell d'Anjou
Casa de Luxemburg
Armes de la Casa de Luxemburg: faixat d'argent i atzur de deu peces, un lleó de gules, amb la cua bifurcada, lampassat, armat i coronat d'or. La Casa de Luxemburg va ser una nissaga noble medieval fundada el per Sigifred de Luxemburg, membre cadet de la dinastia Ardennes-Verdun que és considerat el primer Comte de Luxemburg.
Veure Venceslau IV і Casa de Luxemburg
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Venceslau IV і Concili de Constança
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Veure Venceslau IV і Dieta
Eger
Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.
Veure Venceslau IV і Eger
Enric II
* Enric II de Baviera, pare d'Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, (955-976).
Veure Venceslau IV і Enric II
Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.
Veure Venceslau IV і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Veure Venceslau IV і França Oriental
Guerres hussites
Les croades contra els hussites, també anomenades guerres hussites o guerres de Bohèmia fou un seguit de campanyes militars entre les forces de l'emperador Segismon i altres monarques fidels a l'Església Catòlica contra els partidaris de Jan Hus a Bohèmia, entre el 1420 i el 1434.
Veure Venceslau IV і Guerres hussites
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Venceslau IV і Italià
Jan Hus
Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.
Veure Venceslau IV і Jan Hus
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Venceslau IV і Joan el Cec
Ladislau I de Polònia
anomenat també Ladislau el Nan, de la dinastia Piast, fou el tercer fill de Casimir I de Cuiàvia.
Veure Venceslau IV і Ladislau I de Polònia
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Venceslau IV і Marcgraviat de Brandenburg
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Venceslau IV і Nuremberg
Ottokar II
Recreació artística de la fisonomia feta al segle XVIII Přemysl Otakar II (generalment escrit Ottokar II o Přemysl Ottokar II) (vers 1233 – 26 d'agost de 1278), el rei de ferro i or, fou rei de Bohèmia (1253–1278).
Veure Venceslau IV і Ottokar II
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Venceslau IV і Praga
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Venceslau IV і Príncep elector
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Venceslau IV і Regne de Bohèmia
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Veure Venceslau IV і Rei dels Romans
Robert d'Alemanya
Robert d'Alemanya (en alemany: Ruprecht) (5 de maig de 1352 - 18 de maig de 1410), de la Casa de Wittelsbach, va ser l'elector palatí del Rin des de 1398 com a Robert III, i per elecció, rei d'Alemanya (Rei dels Romans) des de l'any 1400 fins a la seva mort.
Veure Venceslau IV і Robert d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure Venceslau IV і Rodolf I d'Alemanya
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Venceslau IV і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Veure Venceslau IV і Txec
Venceslau II
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II Venceslau II —en txec: Václav II., en polonès: Wacław II — (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Veure Venceslau IV і Venceslau II
Wittelsbach
Blasó de l'escut dels Wittelsbach Armes ampliades dels Wittelsbach amb les insígnies reials Els Wittelsbach són una família reial europea i una dinastia alemanya de Baviera.
Veure Venceslau IV і Wittelsbach
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Venceslau IV і 1361
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Venceslau IV і 1373
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Venceslau IV і 1376
1389
;Països Catalans.
Veure Venceslau IV і 1389
1400
; Països Catalans.
Veure Venceslau IV і 1400
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Venceslau IV і 1402
1403
; Països Catalans.
Veure Venceslau IV і 1403
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Venceslau IV і 1415
1419
;Països Catalans.
Veure Venceslau IV і 1419
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Venceslau IV і 16 d'agost
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Veure Venceslau IV і 2 d'agost
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Venceslau IV і 2 de maig
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Venceslau IV і 26 de febrer
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Venceslau IV і 29 de setembre
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Venceslau IV і 6 de juliol
Vegeu també
Casa de Luxemburg
- Adalberó III de Metz
- Anna de Luxemburg
- Bona de Luxemburg
- Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casa de Luxemburg
- Conrad I de Luxemburg
- Conrad II de Luxemburg
- Cunegunda de Luxemburg
- Elisabet de Bohèmia (1292 - 1330)
- Elisabet de Görlitz
- Elisabet de Luxemburg (regent d'Hongria)
- Enric III de Luxemburg
- Enric V de Baviera
- Enric V de Luxemburg
- Enric VI de Luxemburg
- Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic de Luxemburg
- Giselbert de Luxemburg
- Guillem I de Luxemburg
- Joan Enric de Moràvia
- Joan el Cec
- Jobst de Moràvia
- Maria I d'Hongria
- Maria de Luxemburg (comtessa de Vendôme)
- Pere I de Luxemburg
- Pere de Luxemburg
- Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Sigifred de Luxemburg
- Venceslau IV
- Venceslau de Luxemburg
Ducs de Luxemburg
- Antoni de Borgonya
- Carles I de Borgonya
- Elisabet de Görlitz
- Felip III de Borgonya
- Joan III de Baviera
- Joana de Brabant
- Jobst de Moràvia
- Maria de Borgonya
- Venceslau IV
- Venceslau de Luxemburg
Electors de Brandenburg
- Albert III Aquil·les
- Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Frederic Guillem I de Prússia
- Frederic Guillem II de Prússia
- Frederic Guillem III de Prússia
- Frederic Guillem de Brandenburg
- Frederic I de Prússia
- Frederic el Gran
- Joan Jordi de Brandenburg
- Joan Segimon
- Joaquim Frederic
- Joaquim I Nèstor de Brandenburg
- Joaquim II
- Jobst de Moràvia
- Jordi Guillem de Brandenburg
- Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
- Lluís VI de Wittelsbach
- Otó V de Wittelsbach
- Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Venceslau IV
Persones de Nuremberg
- Caritas Pirckheimer
- Margareta Karthauserin
- Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Sinibald de Nuremberg
- Venceslau IV
Persones de les guerres hussites
- Jan Žižka
- Ladislau de Varna
- Martí V
- Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Venceslau IV
- Vytautas
- Zbigniew Oleśnicki
També conegut com Venceslao II de Luxemburg, Venceslau I d'Alemanya, Venceslau IV de Bohèmia, Venceslau d'Alemanya, Wenceslau I del Sacre Imperi Romanogermànic, Wenceslau II de Luxemburg, Wenceslau IV.