Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Arquebisbat de Trèveris, Clemència d'Aquitània, Comtat de Chiny, Comtat de Luxemburg, Comtat de Namur, Ducat d'Aquitània, Eberard IV de Nordgau, Eguisheim, Enric III de Luxemburg, Ermesinda de Luxemburg, Frederic de Luxemburg, Giselbert de Luxemburg, Godofreu I de Namur, Guillem I de Luxemburg, Guillem VII d'Aquitània, Jerusalem, Munster (desambiguació), Orde de Sant Benet, Sigifred de Luxemburg, 1040, 1059, 1065, 1070, 1083, 1086.
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Clemència d'Aquitània
Clemència d'Aquitània, nascuda el 1060, morta el 4 de gener de 1142, era probablement filla de Guillem VII d'Aquitània, conegut com a Pere Guillem VII, l'Aliga o Aigret duc d'Aquitània i V comte de Poitiers, i d'Ermesenda.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Clemència d'Aquitània · Veure més »
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Comtat de Chiny · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Comtat de Namur
El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Comtat de Namur · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Eberard IV de Nordgau
Eberard IV de Nordgau, mort el 18 de desembre de 972/973 fou comte de Nordgau.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Eberard IV de Nordgau · Veure més »
Eguisheim
Eguisheim (alsacià Egsa, alemany Egisheim) és un municipi francès situada al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Eguisheim · Veure més »
Enric III de Luxemburg
Enric III de Luxemburg, mort el 1096, va ser comte a Luxemburg de 1086 a 1096.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Enric III de Luxemburg · Veure més »
Ermesinda de Luxemburg
Ermesinda de Luxemburg (c. 1080 –24 de juny de 1143) va ser noble germànica.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Ermesinda de Luxemburg · Veure més »
Frederic de Luxemburg
Frederic de Luxemburg (965 - 6 d'octubre de 1019) fou un noble germànic de la casa de les Ardenes, que va ser comte al Moselgau.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Frederic de Luxemburg · Veure més »
Giselbert de Luxemburg
Giselbert de Luxemburg, nascut cap a 1007, mort el 14 d'agost de 1059, va ser comte de Salm i de Longwy, després comte a Luxemburg de 1047 a 1059.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Giselbert de Luxemburg · Veure més »
Godofreu I de Namur
Godofreu I de Namur (nascut el 1068 i mort el 19 d'agost de 1139) fou comte de Château-Porcien de 1087 a 1102, i després comte de Namur de 1105 a 1139.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Godofreu I de Namur · Veure més »
Guillem I de Luxemburg
Guillem I de Luxemburg (1081 - 1131) va ser comte de Luxemburg de 1096 a 1131.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Guillem I de Luxemburg · Veure més »
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Guillem VII d'Aquitània · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Jerusalem · Veure més »
Munster (desambiguació)
* Toponímia.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Munster (desambiguació) · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Orde de Sant Benet · Veure més »
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і Sigifred de Luxemburg · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1040 · Veure més »
1059
Sense descripció.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1059 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1065 · Veure més »
1070
El 1070 (MLXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1070 · Veure més »
1083
Sense descripció.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1083 · Veure més »
1086
Sense descripció.
Nou!!: Conrad I de Luxemburg і 1086 · Veure més »
