Taula de continguts
29 les relacions: Albert Frederic, Brandenburg-Prússia, Calvinisme, Caterina de Brandenburg-Küstrin, Comtat de la Mark, Cristina de Suècia, Dinastia dels Hohenzollern, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Ducat de Clèveris, Ducat de Prússia, Eucaristia, Gabriel Bethlen, Gustau II Adolf, Halle (Saxònia-Anhalt), Heidelberg, Joaquim Frederic, Jordi Guillem de Brandenburg, Kaliningrad, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Luteranisme, Marcgraviat de Brandenburg, Príncep elector, Renània, Sacre Imperi Romanogermànic, Segimon III Vasa, Varsòvia, Vassallatge, 1572, 8 de novembre.
Albert Frederic
Albert Frederic - Albrecht Friedrich; Albrecht Fryderyk - (7 de maig de 1553 – 28 d'agost de 1618) fou el duc de Prússia, des del 1568 fins a la seva mort.
Veure Joan Segimon і Albert Frederic
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Joan Segimon і Brandenburg-Prússia
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Joan Segimon і Calvinisme
Caterina de Brandenburg-Küstrin
Caterina de Brandenburg-Küstrin - Katharina von Brandenburg-Küstrin - (Küstrin, Polònia, 10 d'agost de 1549 - Berlín, 30 de setembre de 1602) era una noble alemanya de la Dinastia dels Hohenzollern, filla del marcgravi Joan I (1513-1571) i de la duquessa Caterina de Brunsvic-Luneburg (1518 - 1574).
Veure Joan Segimon і Caterina de Brandenburg-Küstrin
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Joan Segimon і Comtat de la Mark
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Veure Joan Segimon і Cristina de Suècia
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Veure Joan Segimon і Dinastia dels Hohenzollern
Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Armes dels Ducs de Braunschweig-Lüneburg. El Ducat de Brunsvic-Lüneburg (en alemany, Herzogtum Braunschweig-Lüneburg) històricament va ser un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'edat mitjana fins a principis de l'era contemporània.
Veure Joan Segimon і Ducat de Brunsvic-Lüneburg
Ducat de Clèveris
El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Joan Segimon і Ducat de Clèveris
Ducat de Prússia
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.
Veure Joan Segimon і Ducat de Prússia
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Veure Joan Segimon і Eucaristia
Gabriel Bethlen
Gabriel Bethlen (en; 15 de novembre de 1580 - 15 de novembre de 1629) va ser príncep de Transsilvània de 1613 a 1629 i duc d'Opole de 1622 a 1625.
Veure Joan Segimon і Gabriel Bethlen
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Veure Joan Segimon і Gustau II Adolf
Halle (Saxònia-Anhalt)
Halle (també anomenada Halle (Saale) o Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la ciutat més gran de l'estat federat de (Land) Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Veure Joan Segimon і Halle (Saxònia-Anhalt)
Heidelberg
Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land (estat federat) de Baden-Württemberg.
Veure Joan Segimon і Heidelberg
Joaquim Frederic
Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598.
Veure Joan Segimon і Joaquim Frederic
Jordi Guillem de Brandenburg
Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.
Veure Joan Segimon і Jordi Guillem de Brandenburg
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Joan Segimon і Kaliningrad
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Veure Joan Segimon і Llista de governants i prínceps de Transsilvània
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Joan Segimon і Luteranisme
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Joan Segimon і Marcgraviat de Brandenburg
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Joan Segimon і Príncep elector
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Joan Segimon і Renània
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Joan Segimon і Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon III Vasa
, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.
Veure Joan Segimon і Segimon III Vasa
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Joan Segimon і Varsòvia
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Joan Segimon і Vassallatge
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Joan Segimon і 1572
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Joan Segimon і 8 de novembre
També conegut com Joan Segimon I de Brandenburg.