Obrir a Google MapsTaula de continguts
73 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Abdalwadites, Abu Hammu, Abu Hammu II, Abu-Úmar Uthman, Abu-Saïd Uthman I, Abu-Thàbit I, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Abu-Zayyan I, Al-Abbàs ibn Mandil, Al-Qàïd ibn Hammad, Alí ibn Ràixid, Algèria, Alger, Almansor, Antiga Roma, Úmar ibn Mandil, August, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Bugia (Algèria), Bulugguín ibn Muhàmmad, Califat Fatimita, Cartenna, Chelif, Chlef, Constantina (Algèria), Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia marínida, Fenicis, Fes, Firm (usurpador segle IV), Hammad ibn Bulugguín, Hamza ibn Alí, Hàfsida, Islam, Maghrawa, Mandil ibn Abd-ar-Rahman, Medea (Algèria), Miliana (Tunísia), Mliana, Mostaganem, Muhàmmad ibn Mandil, Muhàmmad ibn Thàbit, Orà, Ouarsenis, Pechina, Província de Chlef, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Veure Ténès і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Ténès і Abdalwadites
Abu Hammu
Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.
Veure Ténès і Abu Hammu
Abu Hammu II
Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.
Veure Ténès і Abu Hammu II
Abu-Úmar Uthman
Abu-Amr Uthman ibn Muhàmmad al-Mansur (28 d'octubre de 1418 - setembre de 1488) fou un emir hàfsida, successor el 1435 del seu germà, Muhàmmad (IV) al-Múntasir, i com aquest fill d'Abu-l-Hàssan Muhàmmad, i net d'Abu-Faris Abd-al-Aziz (el pare havia mort abans que l'avi).
Veure Ténès і Abu-Úmar Uthman
Abu-Saïd Uthman I
Abu-Saïd Uthman (I) ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Saïd Uthman I fou el segon emir independent dels abdalwadites o zayyànides de Tlemcen.
Veure Ténès і Abu-Saïd Uthman I
Abu-Thàbit I
Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.
Veure Ténès і Abu-Thàbit I
Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Yahya Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit ibn Muhàmmad, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.
Veure Ténès і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan
Abu-Zayyan I
Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).
Veure Ténès і Abu-Zayyan I
Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Abbàs ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Al-Abbàs ibn Mandil
Al-Qàïd ibn Hammad
Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad (mort el 1054) fou emir hammadita del 1029 al 1054.
Veure Ténès і Al-Qàïd ibn Hammad
Alí ibn Ràixid
Alí ibn Ràixid fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Alí ibn Ràixid
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Ténès і Algèria
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Ténès і Alger
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Veure Ténès і Almansor
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Ténès і Antiga Roma
Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Úmar ibn Mandil
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Ténès і August
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Ténès і Banu Hammad
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Ténès і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Ténès і Banu Ifran
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Ténès і Bugia (Algèria)
Bulugguín ibn Muhàmmad
Bulugguín ibn Muhàmmad (mort el 1062) fou emir hammadita del 1055 al 1062.
Veure Ténès і Bulugguín ibn Muhàmmad
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Ténès і Califat Fatimita
Cartenna
Cartenna fou una ciutat de la costa de Numídia que després va quedar dins la província de Mauritània Cesariense sota el govern d'Octavi August.
Veure Ténès і Cartenna
Chelif
El riu Chelif (en català Xelif), a vegades esmentat com Chleff, Chlef, Cheleff, és el principal riu d'Algèria, situat al nord-oest del país.
Veure Ténès і Chelif
Chlef
Chlef, anomenada abans El Asnam i Orléansville a l'època colonial francesa, és una ciutat i una província d'Algèria.
Veure Ténès і Chlef
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Ténès і Constantina (Algèria)
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Ténès і Dinastia almohade
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Veure Ténès і Dinastia almoràvit
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Ténès і Dinastia marínida
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Ténès і Fenicis
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Ténès і Fes
Firm (usurpador segle IV)
Firm va ser un noble romà africà, usurpador del tron imperial sota Valentinià I. Era fill del príncep amazic Nubel, que havia obtingut molt de poder com a general romà i era un cristià ric.
Veure Ténès і Firm (usurpador segle IV)
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Veure Ténès і Hammad ibn Bulugguín
Hamza ibn Alí
Hamza ibn Alí fou un emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Hamza ibn Alí
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Ténès і Hàfsida
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Ténès і Islam
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure Ténès і Maghrawa
Mandil ibn Abd-ar-Rahman
Mandil ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Nas fou el fundador de la dinastia dels Awlad Mandil, branca dels Banu Khazrun dels Maghrawa.
Veure Ténès і Mandil ibn Abd-ar-Rahman
Medea (Algèria)
Medea és l'una de les més importants ciutats d'Algèria, situada a 80 km al sud-oest d'Alger, sobre els altiplans que tanquen la vall de la Mitidja.
Veure Ténès і Medea (Algèria)
Miliana (Tunísia)
Miliana és el nom d'una regió natural de Tunísia que rep aquest nom per estar formada per la baixa vall del oued o riu Miliana entre la plana de Fahs i el golf de Tunis, amb el Djebel Zaghouan a l'est i la vall del riu Medjerda a l'oest.
Veure Ténès і Miliana (Tunísia)
Mliana
Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.
Veure Ténès і Mliana
Mostaganem
Mostaganem (en àrab مستغانم, Mustaḡānim) és una ciutat portuària i capital de la província de Mostaganem, al nord-oest d'Algèria.
Veure Ténès і Mostaganem
Muhàmmad ibn Mandil
Muhàmmad ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Muhàmmad ibn Mandil
Muhàmmad ibn Thàbit
Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Muhàmmad ibn Thàbit
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Ténès і Orà
Ouarsenis
LOuarsenis (literalment ‘res de més alt’;, llatinitzat pels francesos com El Ouanchariss) és un massís de muntanyes del nord-oest d'Algèria.
Veure Ténès і Ouarsenis
Pechina
Pechina és una localitat de la província d'Almeria, Andalusia.
Veure Ténès і Pechina
Província de Chlef
La província o wilaya de Chlef és una província o wilaya d'Algèria.
Veure Ténès і Província de Chlef
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure Ténès і Qàlat Bani Hammad
Ràixid ibn Muhàmmad
Ràixid ibn Muhàmmad ibn Thàbit fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Ràixid ibn Muhàmmad
Rustúmida
La dinastia rustúmida o rustàmida (o) fou una nissaga ibadita que va governar l'emirat de Tahart, actualment a Algèria, del 778 al 909.
Veure Ténès і Rustúmida
Salé
Salé és un municipi de la prefectura de Salé de la regió marroquina de Rabat-Salé-Kenitra.
Veure Ténès і Salé
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Veure Ténès і Sanhadja
Sersell
Sersell (o a vegades alternativament Xerxell,;, abans) és un port de la província de Tipaza, a Algèria, uns 95 km a l'oest d'Alger.
Veure Ténès і Sersell
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Ténès і Sigilmasa
Thàbit ibn Mandil
Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Veure Ténès і Thàbit ibn Mandil
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Ténès і Tlemcen
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Ténès і Vàndals
Yússuf ibn Taixfín
Yússuf ibn Taixfín (o Taixufín o Taixafín) (o) va ser un governant almoràvit del Màgrib i l'Àndalus del 1061 al 1106.
Veure Ténès і Yússuf ibn Taixfín
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Ténès і Zenetes
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 1 de maig
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Veure Ténès і 1002
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 11 d'agost
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Ténès і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Ténès і 1837
1843
;Països Catalans.
Veure Ténès і 1843
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ténès і 1851
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 21 de novembre
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 23 de desembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 30 de maig
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Veure Ténès і 31 de desembre
També conegut com Tanas, Tinis (Algèria).