Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Abdalwadites

Índex Abdalwadites

Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites —en àrab بنو عبد الواد, Banū ʿAbd al-Wād, بنو زيان, Banū Zayyān, o الزيانيون, az-zayyāniyyūn—, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.

98 les relacions: Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad, Abu Hammu, Abu Hammu II, Abu Taixufín I, Abu Taixufín II, Abu-Abbàs Àhmad I, Abu-Abd-Al·lah I, Abu-Abd-Al·lah II, Abu-Abd-Al·lah III, Abu-Abd-Al·lah IV, Abu-Abd-Al·lah V, Abu-Abd-Al·lah VI, Abu-Hammu III, Abu-l-Hajjaj I, Abu-l-Hàssan Alí, Abu-Màlik I, Abu-Muhàmmad I, Abu-Muhàmmad II, Abu-Saïd Uthman I, Abu-Saïd Uthman II, Abu-Taixufín III, Abu-Thàbit I, Abu-Thàbit II, Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan, Abu-Zayyan Àhmad, Abu-Zayyan I, Abu-Zayyan II, Abu-Zayyan III, Abu-Zayyan Muhàmmad, Al Raixid, Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad, Algèria, Aurès, Banu Ghàniya, Banu Hilal, Berber, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Ferran el Catòlic, Hàfsida, Imperi Otomà, Islam, Jornada de Mers el-Kebir, Orà, Oruç Reis, Saïd I ibn Abi-Taixufín, Segle XV, Setembre, ..., Tlemcen, Tunísia, Zenetes, 1185, 1203, 1235, 1236, 1248, 1283, 1298, 1304, 1306, 1308, 1318, 1337, 1348, 1352, 1359, 1360, 1372, 1383, 1384, 1387, 1388, 1389, 1393, 1399, 1401, 1411, 1424, 1428, 1430, 1431, 1462, 1468, 1470, 1505, 1509, 1516, 1517, 1518, 1528, 1540, 1543, 1544, 1545, 1550, 1555. Ampliar l'índex (48 més) »

Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad

Abd-ar-Rahman (I) ibn Abi-Muhàmmad fou emir abdalwadita de Tlemcen (març a maig del 1411).

Nou!!: Abdalwadites і Abd-ar-Rahman I ibn Abi-Muhàmmad · Veure més »

Abu Hammu

Abu-Hammú Mussa ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, simplement, Abu-Hammú I fou el quart emir de la dinastia abdalwadita.

Nou!!: Abdalwadites і Abu Hammu · Veure més »

Abu Hammu II

Abu-Hammú (II) Mussa ibn Abi-Yaqub Yússuf ibn Abd-ar-Rahman ibn Yahya ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Hammú II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn o Tlemcen.

Nou!!: Abdalwadites і Abu Hammu II · Veure més »

Abu Taixufín I

Abu-Taixufín (I) Abd-ar-Rahman ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín I —en àrab أبو تاشفين, Abū Tāxufīn— (1293-1337) fou el cinquè emir de la dinastia abdalwadita de Tlemcen.

Nou!!: Abdalwadites і Abu Taixufín I · Veure més »

Abu Taixufín II

Abu-Taixufín (II) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Taixufín II (1351-1393), fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: Abdalwadites і Abu Taixufín II · Veure més »

Abu-Abbàs Àhmad I

Abu-Abbàs Àhmad (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abbàs Àhmad I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1431 al 1462.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abbàs Àhmad I · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah I

Abu-Abd-Al·lah (I) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1401 al 1411.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah I · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah II

Abu-Abd-Al·lah (II) Muhàmmad ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah II fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1424 al 1428 i el 1430.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah II · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah III

Abu-Abd-Al·lah (III) Muhàmmad al-Mutawàkkil o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah III fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1462 a vers el 1470.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah III · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah IV

Abu-Abd-Al·lah (IV) Muhàmmad ath-Thàbit o ath-Thabití o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah IV fou sultà abdalwadita de Tlemcen de vers el 1470 al 1505.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah IV · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah V

Abu-Abd-Al·lah (V) Muhàmmad o, més senzillament, Abu-Abd-Al·lah V fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1505 a 1516.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah V · Veure més »

Abu-Abd-Al·lah VI

Abu-Abd-Al·lah VI fou sultà abdalwadita de Tlemcen per poc temps el 1540 i altre cop el 1543 (maig a desembre) i nominalment fins al gener del 1544.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Abd-Al·lah VI · Veure més »

Abu-Hammu III

Abu-Hammú III fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1516 a 1528.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Hammu III · Veure més »

Abu-l-Hajjaj I

Abu-l-Hajjaj (I) ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-l-Hajjaj I fou emir abdalwadita de Tlemcen durant deu mesos (vers març de 1393 - desembre 1393) Va adoptar mesures enèrgiques per fer-se obeir i va consolidar la seva posició internacional rebent els ambaixadors.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-l-Hajjaj I · Veure més »

Abu-l-Hàssan Alí

Abu-l-Hàssan Alí (1297 – 24 de maig de 1351) fou el desè sobirà de la dinastia marínida de Fes.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-l-Hàssan Alí · Veure més »

Abu-Màlik I

Abu-Màlik (I) Abd-al-Wahid o, més senzillament, Abu-Màlik I fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1411 al 1424.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Màlik I · Veure més »

Abu-Muhàmmad I

Abu-Muhàmmad (I) Abd-Al·lah ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Muhàmmad I fou emir abdalwadita de Tlemcen del 1399 al 1401.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Muhàmmad I · Veure més »

Abu-Muhàmmad II

Abu-Muhàmmad (II) Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Muhàmmad II fou sultà abdalwadita de Tlemcen de 1528 a 1540.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Muhàmmad II · Veure més »

Abu-Saïd Uthman I

Abu-Saïd Uthman (I) ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Saïd Uthman I fou el segon emir independent dels abdalwadites o zayyànides de Tlemcen.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Saïd Uthman I · Veure més »

Abu-Saïd Uthman II

Abu-Saïd Uthman II fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Thàbit I. Després de l'ocupació marínida de Tlemcen el 1337 el príncep Abu-Saïd Uthman (rebesnét d'Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan va ser enrolat com altres prínceps a l'exèrcit del sultà conqueridor Abu-l-Hàssan Alí, però quan aquest va patir la decisiva derrota de Kairuan el 1348, com altres caps va abandonar l'exèrcit i junt amb el seu germà Abu-Thàbit I va reunir als partidaris de la dinastia que els hi van jurar fidelitat i van marxar cap a Tlemcen amb un exèrcit principalment format per maghrawes i els Banu Tudjin. Però a la ciutat el governador marínida Uthman ibn Yahya Ibn Djerrar (que era parent llunyà dels abdalwadites) s'havia declarat independent i no estava disposat a deixar sense més ni més el poder comptant amb el suport del governador militar que era cosí seu. L'exèrcit va derrotar als partidaris d'Ibn Djarrar en diversos xocs menors i es va presentar davant Tlemcen; llavors va esclatar una revolta a la ciutat i al mateix temps els atacants ja estaven entrant. El poble va portar als dos prínceps al palau i els va aclamar (17 de setembre de 1348). Ibn Djarrar va ser fet presoner però va rebre laman; no obstant sospitós al nou govern fou empresonat al cap de pocs dies i va morir violentament a presó el desembre de 1348. Abu-Saïd Uthman II com a germà gran va rebre una autoritat superior i el seu nom constaria a les monedes i a la khutba; el seu germà seria el cap de l'exèrcit i de les tribus nòmades. Un tercer germà, el més gran, Abu-Yakub, va romandre en el seu retirament espiritual de Nedromah om feia vida d'asceta i va ser cridat a Tlemcen però va refusar abandonar la seva vida. Uthman tanmateix va destacar per la seva pietat i horror als vicis. El 1352 el sultà marínida Abu-Inan Faris va atacar Tlemcen. Derrotats els abdalwadites, Abu-Saïd va intentar fugir però fou capturat el 25 de juny de 1352 i Abu-Inan el va fer executar immediatament. |.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Saïd Uthman II · Veure més »

Abu-Taixufín III

Abu-Taixufín III, anomenat "el Jove", fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Taixufín III · Veure més »

Abu-Thàbit I

Abu-Thàbit I fou sultà abdalwadita de Tlemcen del 1348 al 1352, juntament amb el seu germà Abu-Saïd Uthman II.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Thàbit I · Veure més »

Abu-Thàbit II

Abu-Thàbit (II) ibn Abi-Taixufín o, més senzillament, Abu-Thàbit II fou emir abdalwadita de Tlemcen durant quaranta dies el 1393.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Thàbit II · Veure més »

Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan

Abu-Yahya (I) Yaghmuràssan ibn Zayyan ibn Thàbit, més conegut com a Abu-Yahya I o Yaghmuràssan (vers 1206-1209 - 1283) fou el fundador de la dinastia dels abdalwadites o zayyànides que va governar a Tlemcen.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Yahya I Yaghmuràssan ibn Zayyan · Veure més »

Abu-Zayyan Àhmad

Abu-Zayyan Àhmad fou sultà abdalwadita de Tlemcen dues vegades sempre breument, uns pocs dies, el 1516 i el 1517.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Zayyan Àhmad · Veure més »

Abu-Zayyan I

Abu-Zayyan (I) Muhàmmad ibn Abi-Saïd Uthman ibn Yaghmuràssan o, més senzillament, Abu-Zayyan I fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Zayyan I · Veure més »

Abu-Zayyan II

Abu-Zayyan (II) Muhàmmad ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Abu-Zayyan II fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen).

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Zayyan II · Veure més »

Abu-Zayyan III

Abu-Zayyan (III) Àhmad ibn Abi-Muhàmmad Abd-Al·lah o, més senzillament, Abu-Zayyan III fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1540 al 1543 i del 1544 al 1550.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Zayyan III · Veure més »

Abu-Zayyan Muhàmmad

Abu-Zayyan Muhàmmad al-Kubbi ibn Abu-Saïd Uthman ibn Abu-Yahya Yaghmuràssan, fou un príncep abdalwadita les rebel·lions del qual van marcar el període entre 1360 i 1375.

Nou!!: Abdalwadites і Abu-Zayyan Muhàmmad · Veure més »

Al Raixid

Bandera de l'Emirat d'Hail, 1835 a 1920 Els Al Raixid, Banu Raixid o raixídites foren una dinastia àrab que va governar a Jabal Xammar amb capital a Hail.

Nou!!: Abdalwadites і Al Raixid · Veure més »

Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad

Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad fou emir de la dinastia abdalwadita de Tremissèn (Tlemcen) del 1550 al 1556.

Nou!!: Abdalwadites і Al-Hàssan ibn Abi-Muhàmmad · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Abdalwadites і Algèria · Veure més »

Aurès

Mapa Aurès o Awres (àrab Awras, també apareix com Aures), és un massís muntanyós d'Algèria part de l'Atles saharià oriental.

Nou!!: Abdalwadites і Aurès · Veure més »

Banu Ghàniya

Els Banu Ghàniya (Banū Ġāniya) fou una dinastia amaziga (berber sanhadja) emparentada amb els Almoràvits que va ocupar importants càrrecs de govern a Xarq al-Àndalus (1133-1145), Granada (1147-1149), les Illes Orientals d'al-Andalus (1126-1203), i, per conquesta, d'Ifriquiya (1184-1212).

Nou!!: Abdalwadites і Banu Ghàniya · Veure més »

Banu Hilal

Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians —en àrab بنو هلال, Banū Hilāl— foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al segle XI.

Nou!!: Abdalwadites і Banu Hilal · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Abdalwadites і Berber · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Abdalwadites і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab بنو مرين, Banū Marīn o المرينيون, al-marīniyyūn) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan segle XIII a principis del XV.

Nou!!: Abdalwadites і Dinastia marínida · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Abdalwadites і Emir · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Abdalwadites і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Abdalwadites і Ferran el Catòlic · Veure més »

Hàfsida

La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).

Nou!!: Abdalwadites і Hàfsida · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Abdalwadites і Imperi Otomà · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Abdalwadites і Islam · Veure més »

Jornada de Mers el-Kebir

cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.

Nou!!: Abdalwadites і Jornada de Mers el-Kebir · Veure més »

Orà

Orà (en àrab وهران, Wahrān, 'dels dos lleons'; en francès, Oran) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Abdalwadites і Orà · Veure més »

Oruç Reis

Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (en otomà عروج بربروس ʿArūj Barbarūs, d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Abdalwadites і Oruç Reis · Veure més »

Saïd I ibn Abi-Taixufín

Saïd (I) ibn Abi-Taixufín ibn Abi-Hammú o, més senzillament, Saïd I ibn Abi-Taixufín fou emir abdalwadita de Tlemcen el 1411.

Nou!!: Abdalwadites і Saïd I ibn Abi-Taixufín · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Abdalwadites і Segle XV · Veure més »

Setembre

El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Abdalwadites і Setembre · Veure més »

Tlemcen

Tlemcen (en àrab تلمسان, Tilimsān; en amazic ⵜⵍⴻⵎⵙⴰⵏ, Tlemsan) és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Abdalwadites і Tlemcen · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Abdalwadites і Tunísia · Veure més »

Zenetes

Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Piedra Zanata al Museu de la Naturalesa i l'Home, Santa Cruz de Tenerife. Els zenetes, zenates o zanates (en amazic, Iznaten ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ; també, modernament, Igzenaten, Ituzinaten o Iznassen ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ; en àrab, زناتة, zanata), són un dels grans grups tribals dels amazics.

Nou!!: Abdalwadites і Zenetes · Veure més »

1185

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1185 · Veure més »

1203

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1203 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1235 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1236 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1248 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1283 · Veure més »

1298

; Països Catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1298 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abdalwadites і 1304 · Veure més »

1306

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1306 · Veure més »

1308

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1308 · Veure més »

1318

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1318 · Veure més »

1337

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1337 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Abdalwadites і 1348 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1352 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1359 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1360 · Veure més »

1372

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1372 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1383 · Veure més »

1384

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1384 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1388 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1389 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1393 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1399 · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1401 · Veure més »

1411

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1411 · Veure més »

1424

;Països catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1424 · Veure més »

1428

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1428 · Veure més »

1430

Mapa d'Europa a l'any 1430.

Nou!!: Abdalwadites і 1430 · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1431 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1462 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1468 · Veure més »

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Nou!!: Abdalwadites і 1470 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1505 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abdalwadites і 1509 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abdalwadites і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1517 · Veure més »

1518

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1518 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Abdalwadites і 1528 · Veure més »

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Abdalwadites і 1540 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Abdalwadites і 1543 · Veure més »

1544

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1544 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1545 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1550 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Abdalwadites і 1555 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abdalwadida, Abdalwadides, Abdalwadita, Abdalwadí, Abdalwàdida, Abdalwàdides, Banu Abd al-Wad, Banu Zayan, Dinastia Abdalwadita, Emir de Tlemcen, Emirat de Tlemcen, Llista d'emirs abdalwadites, Regne de Tlemcen, Zayyanita, Zayyanites, Zayyànida, Zayyànides, Zayànida, Zayànides, Ziyaní.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »