Taula de continguts
29 les relacions: Abd-al-Aziz ibn al-Mansur, Al-Mansur ibn an-Nàssir, Al-Mansur ibn Bulugguín, Al-Múhsin ibn al-Qàïd, Al-Qàïd ibn Hammad, Amazics, An-Nàssir ibn Alannàs, Badis ibn al-Mansur, Bugia (Algèria), Bulugguín ibn Muhàmmad, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Dinastia, Dinastia almohade, Hammad ibn Bulugguín, Magrib, Msila, Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, Qàlat Bani Hammad, Sanhadja, Sunnisme, Tiaret, Trípoli, Tunísia medieval, Xiisme, Yahya ibn Abd-al-Aziz, Zírida, Zenetes, 1152.
Abd-al-Aziz ibn al-Mansur
Abd-al-Aziz ibn al-Mansur fou emir de la dinastia hammadita del 1105 a una data entre 1121 i 1125.
Veure Banu Hammad і Abd-al-Aziz ibn al-Mansur
Al-Mansur ibn an-Nàssir
Al-Mansur ibn an-Nàssir fou emir de la dinastia hammadita del 1089 al 1105.
Veure Banu Hammad і Al-Mansur ibn an-Nàssir
Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Mansur ibn Bulugguín fou fill de Bulugguín ibn Ziri, al que va succeir com a governador d'Ifríqiya i emir d'Ashir a la seva mort el 25 de maig del 984.
Veure Banu Hammad і Al-Mansur ibn Bulugguín
Al-Múhsin ibn al-Qàïd
Al-Múhsin ibn al-Qàïd (mort el 1055) fou emir hammadita del 1054 al 1055.
Veure Banu Hammad і Al-Múhsin ibn al-Qàïd
Al-Qàïd ibn Hammad
Xàraf-ad-Dawla al-Qàïd ibn Hammad, més conegut simplement com al-Qàïd ibn Hammad (mort el 1054) fou emir hammadita del 1029 al 1054.
Veure Banu Hammad і Al-Qàïd ibn Hammad
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Banu Hammad і Amazics
An-Nàssir ibn Alannàs
An-Nàssir ibn Alannàs fou emir hammadita (Banu Hammad) del 1062 al 1089.
Veure Banu Hammad і An-Nàssir ibn Alannàs
Badis ibn al-Mansur
Badis ibn al-Mansur fou emir de la dinastia hammadita el 1105.
Veure Banu Hammad і Badis ibn al-Mansur
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Banu Hammad і Bugia (Algèria)
Bulugguín ibn Muhàmmad
Bulugguín ibn Muhàmmad (mort el 1062) fou emir hammadita del 1055 al 1062.
Veure Banu Hammad і Bulugguín ibn Muhàmmad
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Banu Hammad і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Banu Hammad і Califat Fatimita
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure Banu Hammad і Dinastia
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Banu Hammad і Dinastia almohade
Hammad ibn Bulugguín
Hammad ibn Bulugguín (mort el 1028) fou el primer emir hammadita (Banu Hammad).
Veure Banu Hammad і Hammad ibn Bulugguín
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Banu Hammad і Magrib
Msila
Msila, també M'sila, M'Sila o Masila o al-Masila (derivat segurament de l'àrab massil, que vol dir ‘curs d'aigua’, ja que la ciutat està a la riba del riu El Ksob) és una vila d'Algèria capital de la província del mateix nom, als Altiplans a la vora nord de la depressió d'Hodna.
Veure Banu Hammad і Msila
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur conegut també com a Abu-Manad Badis Nàssir-ad-Dawla, fou emir de la dinastia zírida durant vint anys.
Veure Banu Hammad і Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur
Qàlat Bani Hammad
La Qala dels Banu Hammad o Qàlat Bani Hammad fou una ciutat medieval d'Algèria, capital de la dinastia dels Banu Hammad o hammadites.
Veure Banu Hammad і Qàlat Bani Hammad
Sanhadja
Distribució dels grups de parla amazic, inclosos els grups saharians: sanhadja, zenetes i Siwis) Els sanhadja, en la transcripció francesa habitual, o sanhaja foren una de les principals agrupacions tribals amazigues del nord d'Àfrica, que van tenir un paper destacat entre el i el.
Veure Banu Hammad і Sanhadja
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Banu Hammad і Sunnisme
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Veure Banu Hammad і Tiaret
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Banu Hammad і Trípoli
Tunísia medieval
Mapa del Califat Fatimide La Tunísia medieval es refereix a la història de l'actual estat de Tunísia durant l'època medieval.
Veure Banu Hammad і Tunísia medieval
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Banu Hammad і Xiisme
Yahya ibn Abd-al-Aziz
Yahya ibn Abd-al-Aziz (? - Salé, 1161/1162) fou emir de la dinastia hammadita d'una data entre 1121 i 1125 al 1152.
Veure Banu Hammad і Yahya ibn Abd-al-Aziz
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Banu Hammad і Zírida
Zenetes
Màxima extensió territorial dels zenetes a l'edat mitjana Museu de la Natura i els humans, Santa Cruz de Tenerife Els zenetes, zenates o zanates (també, modernament, igzenaten, ituzinaten o) són un dels grans grups tribals dels amazics.
Veure Banu Hammad і Zenetes
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Banu Hammad і 1152
També conegut com Hammadita, Hammadites, Hammàdida, Hammàdides, Hamàdides.