Obrir a Google MapsTaula de continguts
20 les relacions: Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz, Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Annàzides, Batalla d'al-Qadisiyya, Ctesifont, Gran Khorasan, Hasanwàyhida, Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris, Ibrahim Inal, Kermanxah, Kobad I, Lur-i Kučik, Pèrsia, Qasr-i Xirin, Sarpul-i Dhuhab, Toghril Beg I, Yezdegerd III, Zagros, 1010, 1049.
Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz
Abu-l-Fat·h Muhàmmad ibn Annaz fou el fundador de la dinastia annàzida.
Veure Hulwan і Abu l-Fath Muhammad ibn Annaz
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Veure Hulwan і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Veure Hulwan і Annàzides
Batalla d'al-Qadisiyya
La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.
Veure Hulwan і Batalla d'al-Qadisiyya
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Hulwan і Ctesifont
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Hulwan і Gran Khorasan
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Veure Hulwan і Hasanwàyhida
Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Hussam-ad-Din Abu-x-Xawk Faris fou el segon emir o hadjib de la dinastia annàzida.
Veure Hulwan і Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris
Ibrahim Inal
Ibrahim Inal (o Yenāl, + 1059) fou un cap seljúcida.
Veure Hulwan і Ibrahim Inal
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Veure Hulwan і Kermanxah
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Veure Hulwan і Kobad I
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Hulwan і Lur-i Kučik
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Hulwan і Pèrsia
Qasr-i Xirin
Qasr-i Xirin (-Castell de Xirin- també coneguda com a Qasr-e Shirin (kurd: Qesri Shírín, قهسرشیرین, farsi قصرشيرين); també romanitzada com a Qaşr-e Shīrīn, Ghasr-ī-shīrīn, Ghasr-shīrīn, i Qasr-ī-Shīrīn) és una ciutat situada al Kurdistan, a la riba dreta del Hulwand Rud, prop de la muntanya Agh Dagh.
Veure Hulwan і Qasr-i Xirin
Sarpul-i Dhuhab
Sarpul-i Dhuhab (Cap de pont del Dhuhab) és una població i un districte del comtat de Qasr-i Xirin a la província de Kermanxah; el 1950 tenia uns 2.000 habitants entre els quals una comunitat d'Ahl-i Hakk.
Veure Hulwan і Sarpul-i Dhuhab
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Veure Hulwan і Toghril Beg I
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Veure Hulwan і Yezdegerd III
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Veure Hulwan і Zagros
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Hulwan і 1010
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Hulwan і 1049
També conegut com Hulwan (Pèrsia), Hulwand.